Loading...
Loading...
Aturem la guerra! Aturem les guerres!
Aquest és un conte que sorgí l’estiu del 2004 a Arbúcies amb el pas de la Marxa per la Cultura de la Pau. En aquest poble l’arbre de la Llibertat és al bell mig de la plaça, i allà, sota l’arbre, s’hi va aplegar molta gent, una gran part de la qual era mainada d’arreu del món, que no parava quieta. Com en cada poble havia d’explicar alguna cosa sobre aquella Marxa, vaig inventar i explicar aquest conte.
A Reus, per on també havia passat la Marxa, els va hi interessar el conte i l’Ajuntament el va publicar. Aturem la guerra! Aturem les guerres! era també el títol de la presentació de la primera edició, títol malauradament actual, ara, el 2022!
En aquest dramàtic moment en què hem pres consciència que la trentena de guerres al món, com la d’Ucraïna, provoquen sofriments atroços i evitables en milions de persones, un amic ha volgut rescatar i escampar aquest conte per recordar-nos a petits i grans, que els habitants del planeta blau o ens organitzem per aturar les guerres o aquestes ens faran desaparèixer com a espècie.
Si vols agrair l’obsequi d’aquest conte pots contribuir a enfortir iniciatives de forces de pau, de resistència i de defensa civils noviolentes. Trobaràs com fer-ho a:
Aquest és un conte que sorgí l’estiu del 2004 a Arbúcies amb el pas de la Marxa per la Cultura de la Pau. En aquest poble l’arbre de la Llibertat és al bell mig de la plaça, i allà, sota l’arbre, s’hi va aplegar molta gent, una gran part de la qual era mainada d’arreu del món, que no parava quieta. Com en cada poble havia d’explicar alguna cosa sobre aquella Marxa, vaig inventar i explicar aquest conte.
A Reus, per on també havia passat la Marxa, els va hi interessar el conte i l’Ajuntament el va publicar. Aturem la guerra! Aturem les guerres! era també el títol de la presentació de la primera edició, títol malauradament actual, ara, el 2022!
En aquest dramàtic moment en què hem pres consciència que la trentena de guerres al món, com la d’Ucraïna, provoquen sofriments atroços i evitables en milions de persones, un amic ha volgut rescatar i escampar aquest conte per recordar-nos a petits i grans, que els habitants del planeta blau o ens organitzem per aturar les guerres o aquestes ens faran desaparèixer com a espècie.
Si vols agrair l’obsequi d’aquest conte pots contribuir a enfortir iniciatives de forces de pau, de resistència i de defensa civils noviolentes. Trobaràs com fer-ho a:
També hi veuràs les organitzacions que estan contribuint a la distribució del conte i com sol∙licitar-ne més exemplars.
MARTÍ OLIVELLA I SOLÉ Catalunya, abril de 2022
Vet aquí una vegada fa molt i molt de temps, uns científics astrònoms d’aquells que es passen el dia observant els estels i els planetes, que nosaltres només veiem de nit, van descobrir un planeta molt estrany, roent com el foc. No era pas estrany per la forma, perquè tenia forma de planeta.
No era estrany per la seva òrbita en l’espai, perquè feia una òrbita com tots els planetes. No era estrany tampoc per la seva atmosfera que havia permès el desenvolupament de vida intel∙ligent, com en altres planetes. Allò que de debò el feia estrany era la gent que hi vivia i els seus costums. Uns costums tan estranys que provocaven que des de qualsevol punt de l’univers, es veiés el Planeta del Foc, aquest era el seu nom.
No era estrany per la seva òrbita en l’espai, perquè feia una òrbita com tots els planetes. No era estrany tampoc per la seva atmosfera que havia permès el desenvolupament de vida intel∙ligent, com en altres planetes. Allò que de debò el feia estrany era la gent que hi vivia i els seus costums. Uns costums tan estranys que provocaven que des de qualsevol punt de l’univers, es veiés el Planeta del Foc, aquest era el seu nom.
Els seus habitants sentien una fascinació tan gran pel foc, que quan hi havia algun incendi en alguna casa o en algun bosc, la gent hi acudia a contemplar-lo i a fer tot allò que podien perquè no s’apagués mai i durés tant com fos possible. Tot allò que trobaven ho tiraven al foc com si fos una gran foguera de Sant Joan: vinga foc i vinga llenya al foc! Vet aquí perquè des de l’univers es veia sempre roent, el nostre planeta.
