El planeta del foc. Conte per a grans i petits per aprendre sobre la prevenció de la violència i la Pau com allò que cal construir cada dia.

El planeta del foc (CAT)

Aquest és un conte que sorgí l’estiu del 2004 a Arbúcies amb motiu de la ÉstMarxa per la Cultura de la Pau. En aquest poble tenen l’arbre de la Llibertat al bell mig de la plaça, i allà, sota l’arbre, s’hi va aplegar molta gent, una gran part de la qual era mainada d’arreu del món, que no parava quieta. Com en cada poble havia d’explicar alguna cosa sobre aquella Marxa, vaig inventar i explicar aquest conte. En aquest dramàtic moment en què hem pres consciència que la trentena de guerres al món, com la d’Ucraïna, provoquen sofriments atroços i evitables en milions de persones, un amic ha volgut rescatar i escampar aquest conte per recordar-nos a petits i grans, que els habitants del planeta blau o ens organitzem per aturar les guerres o aquestes ens faran desaparèixer com a espècie. Si vols agrair l’obsequi d’aquest conte pots contribuir a enfortiriniciatives de forces de pau, de resistència i de defensa civils noviolentes. Trobaràs com fer-ho a:

<a href="http://www.elplanetadelfoc.cat">www.elplanetadelfoc.cat</a>

Aturem la guerra! Aturem les guerres! Aquest és un conte que sorgí l’estiu del 2004 a Arbúcies amb el pas de la Marxa per la Cultura de la Pau. En aquest poble l’arbre de la Llibertat és al bell mig de la plaça, i allà, sota l’arbre, s’hi va aplegar molta gent, una gran part de la qual era mainada d’arreu del món, que no parava quieta. Com en cada poble havia d’explicar alguna cosa sobre aquella Marxa, vaig inventar i explicar aquest conte. A Reus, per on també havia passat la Marxa, els va hi interessar el conte i l’Ajuntament el va publicar. Aturem la guerra! Aturem les guerres! era també el títol de la presentació de la primera edició, títol malauradament actual, ara, el 2022! En aquest dramàtic moment en què hem pres consciència que la trentena de guerres al món, com la d’Ucraïna, provoquen sofriments atroços i evitables en milions de persones, un amic ha volgut rescatar i escampar aquest conte per recordar-nos a petits i grans, que els habitants del planeta blau o ens organitzem per aturar les guerres o aquestes ens faran desaparèixer com a espècie. Si vols agrair l’obsequi d’aquest conte pots contribuir a enfortir iniciatives de forces de pau, de resistència i de defensa civils noviolentes. Trobaràs com fer-ho a:

<a href="http://www.elplanetadelfoc.cat">www.elplanetadelfoc.cat</a>

També hi veuràs les organitzacions que estan contribuint a la distribució del conte i com sol∙licitar-ne més exemplars. 

MARTÍ OLIVELLA I SOLÉ Catalunya, abril de 2022

I així és com va néixer allò que en van dir “els bombers”. La primera feina que van tenir va ser la de pensar. I van haver de rumiar molt per trobar alguna cosa que apagués el foc ben de pressa. Feien proves i més proves fins que es van adonar que, com un miracle, l’aigua apagava el foc! Aleshores, quan començava a sortir fum d’algun lloc, s’hi aplegava tothom amb ferrades, mànegues i escales per abocar-hi aigua i més aigua... així de fácil. Ja no feien com abans que si tu calaves foc a casa meva, jo en calava a casa teva, i tots sortíem cremats. Ara, la festa del foc era la d’apagar-lo entre tots i amb els bombers. Quin progrés! Quin descans!

Però passaven els anys, i encara hi havia incendis, per descuits, per mala sort…

Algun dia els habitants del Planeta Blau sabrem prevenir i extingir el foc de la violència.

Per aconseguir-ho, ja fa temps que s’estan formant unes persones que fan de pacificadores no violentes, expertes a prevenir i apagar les flames de la violència. Treballen amb la PREVENCIÓ, us sona? Arreu del món es preparen uns “bombers no violents” per poder anar allà on hi ha conflictes i ajudar la gent a evitar que comencin les flames de la violència o a aturar-les, si és que ja han començat. Fins i tot poden parar la guerra i començar a construir la pau.

imatge d'un planeta blau i la silueta d'un arbre

image d'habitants del poble amb màscares de fum, corrent per un bosc en flames

Aquesta versió en format llibre virtual ha estat creada per

imatge del logo de Sistema thead: una papallona blava turquesa i la frase Alfabetització digital per canviar el món

Imatge d´un habitant del poble amb mascara de fum i pancartes en protesta contra el foc

imatge de tres habitants del poble vestits de bombers, amb un vestit vermell i màscares de fum

imatge d'habitants del poble amb màscares de fum al mig d'un incendi

A la imatge s'observa un cel blau amb la lluna i les estrelles. Un nen de cara trist i pensatiu recolza el seu cap sobre els braços plegats. Sembla observar petites imatges de persones barallant-se entre si

Però va passar que amb aquesta piromania general, es van anar quedant sense boscos, sense cases, sense pobles. Tot estava ben rostit i ple de cendra. La vida intel∙ligent en aquell planeta era impossible.

Sort que un dia de bon matí la Cendrolina, molt alegre i eixerida, va despertar tothom amb un pregó que deia: - Bon dia a tothom, amics Pirícoles. Com podeu veure, no podem continuar així. La nostra passió pel foc ens ha portat a una gran catàstrofe, però ens n’hem de sortir. Hauríem d’inventar alguna cosa per tal que amb els incendis no ens quedem sense lloc on viure ni boscos. De moment us proposo que tornem a començar, que tornem a aixecar les cases i a plantar arbres i més arbres. Tothom hi va estar d’acord, la Cendrolina tenia raó, eren vida intel∙ligent enmig de l’univers! Quan van tenir els pobles i els boscos de nou, van acordar que si algú calava foc en una casa, el càstig que rebria seria que li cremarien la seva pròpia casa, només. Quin descans!

Molta gent encara creu que hem de resoldre els problemes a bufetades i no han descobert encara que podríem fer de “bombers” i apaivagar la violència. Potser ja és hora que ens posem al cap que som vida intel∙ligent enmig de l’univers i que, tal i com van fer la Cendrolina, el Pirineus o la Blanca Fumata, hem de tractar d’evitar que el Planeta Blau es malmeti més.

 Nosaltres també vivim en un planeta que des de l’univers es veu d’un color, de color blau. En el Planeta Blau el foc ja el sabem controlar, les cases s’encenen molt poques vegades i quan hi ha un incendi aviat l’apaguem. Tot i així, als boscos encara s’hi cala foc massa sovint i hem de tenir més cura per evitar-ho... Però al Planeta Blau tenim un altre problema que no hem sabut resoldre tan bé com el del foc. És un problema tan greu que l’univers sencer ens anomena el “Planeta de la Guerra”.

Imatge d'una família del poble feliç, el pare somrient amb un extintor d'incendis a la mà esquerra, la mare somrient amb un beu als braços i un nen amb les mans a la cintura somrient

Els seus habitants sentien una fascinació tan gran pel foc, que quan hi havia algun incendi en alguna casa o en algun bosc, la gent hi acudia a contemplar-lo i a fer tot allò que podien perquè no s’apagués mai i durés tant com fos possible. Tot allò que trobaven ho tiraven al foc com si fos una gran foguera de Sant Joan: vinga foc i vinga llenya al foc! Vet aquí perquè des de l’univers es veia sempre roent, el nostre planeta.

imatge d'habitants del poble amb màscares de fum saltant

A la imatge s'observa un planeta de color blau

A la gent d’aquest planeta els va costar molt i molt de temps i d’esforços dominar el foc. Van passar de la fascinació pel foc que tot ho cremava a la venjança del foc, que a la llarga també tot ho cremava, fins arribar a controlar-lo i prevenir-lo. Però els va valdre la pena perquè si algun dia viatgeu per l’Univers veureu que malgrat tot, aquell planeta encara conserva un to vermellós com de brases enceses, que ens dóna una gran lliçó.

Vet aquí una vegada fa molt i molt de temps, uns científics astrònoms d’aquells que es passen el dia observant els estels i els planetes, que nosaltres només veiem de nit, van descobrir un planeta molt estrany, roent com el foc. No era pas estrany per la forma, perquè tenia forma de planeta. No era estrany per la seva òrbita en l’espai, perquè feia una òrbita com tots els planetes. No era estrany tampoc per la seva atmosfera que havia permès el desenvolupament de vida intel∙ligent, com en altres planetes. Allò que de debò el feia estrany era la gent que hi vivia i els seus costums. Uns costums tan estranys que provocaven que des de qualsevol punt de l’univers, es veiés el Planeta del Foc, aquest era el seu nom.

imatge d'un incendi a casa del poble. Els ocells volant porten màscares de fum per protegir-se

Aquesta vegada va ser el Pirineus que va escriure una carta al diari: “Benvolguts Pirícoles, Segons la meva opinió, trobo que no anem pas bé. Caldria buscar una altra manera de tractar el foc. La meva proposta és que alguns de nosaltres tinguem la feina d’apagar els incendis i estudiar la millor manera de fer-ho per tal que es cremi el mínim planeta possible.” -Sí, sí, molt bé! -Jo m’hi apunto -Jo també! Deia la gent, després de llegir el diari.

Imatge d´un home i un nen amb les mans a prop de les orelles i amb cara d´angoixa

Al Planeta de la Guerra fem amb les guerres i amb la violència el mateix que aquella gent feia amb el foc, ho recordeu? Ens hem acostumat que si algú ens pega, nosaltres el peguem més fort. Ens domina la passió per la violència, l’atracció per la guerra i en fem pel∙lícules, jocs d’ordinador i conflictes mal solucionats.

Fins que un dia la Blanca Fumata va enviar un correu electrònic que deia així: “Si ets dels que pensa que no n’hi ha prou amb saber apagar el foc, sinó que el millor és evitar-lo, apunta’t a PREVENCIÓ, el grup de persones que estudia què podem fer perquè no hi hagi incendis. Passa aquest correu als teus amics”. PREVENCIÓ va fer molta feina: van veure que calia vigilar com es llançaven els mistos, les burilles, els petards, com es feia carn a la brasa al bosc o qualsevol foc de camp. Van inventar els extintors, que era l’eina que més ràpidament podia apagar un foc petitó... I entre tots, van aconseguir fer desaparèixer les flames.

Però van passar els anys i allò que semblava  que havia estat una gran solució, no havia evitat que tornéssin a viure entre les cendres, perquè avui per mi i demà per tu,         cada dia hi havia flames en un lloc o altre.

La Marxa per la cultura de pau l’organitzava Forces de Pau NoViolentes (<a href="http://www.nonvio-lentpeaceforce.org">www.nonvio-lentpeaceforce.org</a>) que, divuit anys després, continuen actuant arreu del món amb la missió de protegir els civils en conflictes violents mitjançant estratègies desarmades, construir la pau colze a colze amb les comunitats locals i defensar l’adopció més àmplia d’aquests enfocaments per salvaguardar la vida humana i la dignitat. Forces de Pau NoViolentes contribueix a una cultura de pau mundial en la qual els conflictes dins i entre comunitats i països es gestionin amb mitjans noviolents. Som molt lluny de poder aconseguir aquesta missió en tots els conflictes violents, perquè la majoria d’estats i de la ciutadania continuen creient que les armes i els exèrcits són l’únic mitjà per defensar-se legítimament d’agressions o per defensar els seus ideals, interessos, estils de vida... I per això, molta gent continua pagant impostos en nom de la pau per enfortir la “defensa i seguretat militar violenta”, sense dedicar recursos a construir sistemes de “defensa i seguretat civil noviolenta”. De fet, per aquests nous sistemes caldrien molts menys recursos que els dedicats a la defensa militar, provocarien menys danys i oferirien una seguretat humana més efectiva. No pot ser que davant d’una guerra més, per falta d’una alternativa organitzada de defensa civil noviolenta, la població hagi de triar només entre recolzar la guerra (amb més armes, més soldats, més destrucció, més morts, més pressupostos...) o aturar la guerra (amb més manifestacions antimilitaristes i pel desarmament, més crides al diàleg, més anàlisis sobre les causes de la guerra...). En els darrers cent anys hi ha prou experiències, estudis i propostes arreu del món per posar les bases d’un sistema de Defensa Civil Noviolenta com alternativa a la defensa militar violenta. Si obtenim l’aportació i la implicació ciutadana necessàries, volem plantejar com podria ser un sistema de Defensa Civil Noviolenta Catalana, tant en la fase actual, com en el cas d’esdevenir un estat independent.

<a href="http://www.lluitanoviolenta.cat/projecte-defensa-noviolenta">www.lluitanoviolenta.cat/projecte-defensa-noviolenta</a>

Imatge d'un paisatge: un camp i al fons diversos arbres. un esquirol puja pel tronc d'un arbre i un altre corre per una de les branques. Una mare ocell amb el fill.

A la imatge s'observa un cel blau amb núvols blancs i la imatge d'un home i una dona amb armes a les mans en actitud de lluita

El planeta del foc  martí olivella solé  ilustracions Marc serra sardá.  diseny Josep Basora

Name

Safari may block some audio or video from playing automatically and ‘read to me’ will skip these. You can configure this in Safari’s preferences.