El gran llibre de la Història

Antique paper texture

Pintaven escenes quotidianes, quan caçaven o feien algun ritual.

Els&nbsp;materials&nbsp;que hi empraven eren el&nbsp;carbó&nbsp;de&nbsp;llenya, d'ossos&nbsp;i diferents tipus de&nbsp;terres de colors, tots ells&nbsp;aglutinats&nbsp;amb&nbsp;aigua&nbsp; o&nbsp;greixos&nbsp;d'animals.

En cabanes, formant petits poblats. Es van fer sedentaris, sempre vivien al mateix lloc.

Els primers animals que van començar a cuidar van ser...

•Els neolítics utilitzaven el ramat per a conseguir el menjar més facilment. •És va crear cuan van decidir capturar alguns animals, tancar-los i així asegurar-se la carn i la llet.

•Els neolítics van descobrir l'agricultura.

L'agricultura, la ramaderia i l'artesania

Vivien en poblats molt pareguts als del neolític. Es diferenciaven per les fortificacións defensives ja que eren freqüents les lluites entre uns puebles i altres.

S'alimentaven: En l'època anterior, havien descobert l'agricultura i la ramaderia, per tant continuaven alimentant-se del que ells mateixos produïen.

L'edad Dels metalls es divideix en én tres parts: *L'edad del cobre (van descobrir el cobre ) *L'edad del bronce (van descubrir el bronce) *L'edad de Ferro (van descobrir el ferro )

En l'època dels metalls van crear : *El moli de gra que servía per a moldre el gra. *Utensilis com pot ser culleres, forques. etc. *Armes defensives com llances, arcs etc

El monuments megalítics. Monuments d'art funerari, pre enterrar i rendir culte als seus morts.

Un&nbsp;menhir&nbsp;és un monument prehistòric, megalític, que consisteix en una gran pedra de forma allargada, plantada a terra en posició vertical.

Un&nbsp;dolmen&nbsp;prové de l'expressió&nbsp;taol maen, que significa "taula de pedra".

Els Cromlecs són les més grans i complexes, alineacions de&nbsp;pedres&nbsp;formant cercle.

Els pobles ibers van ocupar les terres del sud i de l'est de la península ibèrica. Vivien en grans poblats emmurallats construïts en zones elevades per facilitar seva defensa. Les seves cases eren rectangulars i s'alineaven formant carrers.

Els ibers s'organitzaven en tribus. Moltes d'elles estaven governades per un rei. La majoria de la població es dedicava a la agricultura i a la ramaderia. A més, els ibers eren experts artesans, fabricaven espases de ferro, ceràmica i teixits. Els pobles ibers coneixien l'escriptura i tenien la seva pròpia moneda. Amb ella comeciaven amb altres pobles, com els fenicis i els grecs.

Els pobles celtes es van instal·lar al nord i el centre de la península ibèrica. Vivien en poblats emmurallats i elevats anomenats castros. Les seves cases tenien forma circular i es distribuïen de manera desordenada. Els celtes s'organitzaven en tribus.

La majoria d'ells es dedicava a la ramaderia. A més, els celtes eren especialistes en la fabricació d'objectes de ferro i bronze, com eines, avaloris o armes, que utilitzaven els seus guerrers. Els celtes desconeixien l'escriptura i no tenien moneda pròpia.

Els fenicis eren un poble procedent de la costa mediterrània d'Àsia. Van arribar a la península ibèrica fa uns 2.600 anys, per comerciar amb els pobles que la població ban. Es van instal·lar a la costa andalusa, on vàren fundar colònies com Gadir (Cadis), Malaka (Màlaga) i Sexi (Almuñécar). Els fenicis s'organitzaven en ciutats independents i eren grans navegants i comerciants. Intercanviaven avaloris d'or i plata, ceràmica, ivori o seda.

Van aconseguir avenços tècnics que van millorar la navegació, com l'esperó de proa. Els fenicis ens van llegar l'alfabet, que encara avui fem servir, i que van usar els grecs i romans.

Els cartaginesos van arribar a la península ibèrica fa uns 2.300 anys. Procedien de el nord d'Àfrica i es van instal·lar a les antigues colònies fenícies. A més, van fundar altres, com Ebyssos (Eivissa) i Cartago Nova (Cartagena).

Es van assentar a la península ibèrica per intercanviar metalls. Van destacar en l'elaboració d'objectes artesanals, com collarets, amulets o atuells. Els cartaginesos eren un poble guerrer que es va enfrontar als romans pel domini de la Mediterrània. La victòria dels romans va provocar la desaparició de la civilització cartaginesa.

Les característiques úniques de la divisió social de l'antiga Grècia eren la divisió entre la persona lliure i l'esclava, els papers diferenciats de l'home i la dona, la importància de la religió, i la poca importància del naixement per a basar-hi l'estatus social.

Només les persones lliures podien ser considerats&nbsp;ciutadans&nbsp;i rebre la protecció completa de la llei en qualsevol ciutat estat.

Els esclaus no tenien cap poder ni estatus social. Tenien el dret de tenir una família i comprar propietats, però no tenien cap dret polític.

L'economia es basava en l'agricultura, en els camps de cultiu.

Més tard es van incloure l'artesania I el comerç.

A l'antiga Grècia va haver molts avanços: -La llengua, -la política, -l'educació, -la filosofía, -la ciència, -l'art, -l'arquitectura moderna. La societat grega va ser una societat molt avançada.

Els/les artistes grecs/gues usaven l'estil elaborat caracteritzat per buscar crear la bellesa ideal, o el món ideal a les seves obres. L'art s'inspirava amb les eres antigues com la Mesopotamia o l'antic Egipte, però la cultural grega és molt característica amb els pilars que servien de parets als monuments importants, i construccions dissenyades amb colors clars generalment. Les escultures o els cossos humans als cuadres estaven pintats amb tots els detalls, I amb molta sutiletza per parèixer molt realistes.

L'antic Egipte&nbsp;és una&nbsp;civilització&nbsp;del nord-est d'Àfrica&nbsp;que es va desenvolupar al voltant del curs mitjà i baix del&nbsp;riu Nil

La societat estava jerarquitzada en tres nivells: *Faraó: Dipositari de el dret diví, se li atribuïen tots els poders per mediació d'Horus. *Alts funcionaris: grans sacerdots i escribes. *Poble: camperols, artesans, esclaus, entre d'altres.

La civilització de l'antic Egipte va prosperar adaptant-se a les condicions de la&nbsp;vall del riu Nil. Els antics egipcis van controlar la irrigació d'una vall fèrtil que, en produir excedent de collites, va impulsar un desenvolupament social i cultural

En tecnologia, medicina i matemàtiques, l'antic Egipte va assolir un estàndard relativament alt de productivitat i sofisticació.

Els&nbsp;papirs mèdics&nbsp;mostren coneixements empírics d'anatomia, lesions i tractaments pràctics.&nbsp;Les ferides es tractaven embenant amb carn crua, lli blanc, sutures, gasses, cascos i bastonets sucats amb mel per a prevenir infeccions.

La construcció de grans temples i tombes i la necessitat de mesurar els camps per a poder recaptar impostos van impulsar sistemes de càlcul matemàtics molt acurats.

L'escriptura jeroglífica&nbsp;data del 3200 aC, i està composta per cap a cinc-cents símbols. Un jeroglífic pot representar una paraula, un fonema, o un determinatiu silenciós; i el mateix símbol pot servir per a diferents propòsits en diferents contextos. Els jeroglífics eren una escriptura formal, feta servir sobre monuments de pedra i tombes, que podien ser tan detallats com els treballs d'art individuals. En l'escriptura quotidiana, els escribes feien servir una forma cursiva d'escriptura, anomenada&nbsp;hieràtic, que era més ràpida i senzilla.

L'arquitectura de l'antic Egipte inclou algunes de les estructures més famoses del món: les&nbsp;grans piràmides

Els artistes de l'antic Egipte feien servir materials com la pedra per a esculpir estàtues i relleus, però feien servir fusta com substitut barat i senzill. Les pintures s'obtenien de minerals com les menes de ferro (ocres vermells i grocs), de coure (blau i verd), sutge o carbó vegetal (negre), i calcària (blanc). Les pintures es podien barrejar amb goma àrab per a enganxar-la i esprémer-la en pastissos, que es podien humitejar amb aigua quan calgués.

La població de Roma s'estructurava segons la riquesa i els drets legals.

La població es dividia en dos grups: els esclaus i les persones lliures.

Els esclaus eren propietat de un altra persona i no tenia drets.

Les persones lliures eren els altres habitants.

El comerç romà va ser el motor que va conduir a l'economia de finals de la República i principis de l'imperi. Els romans eren homens de negocis i la longevitat del seu imperi es va deure al seu comerç.

Els romans van difondre el seu idioma, el llatí, que va sustituir a les llengues que es parlaven en la Península abans de la conquista. Sols es va mantindre una llengua prerromana, l'euskera.

Estos son els cinc invents i descubriments més importants de la Antiga Roma: 1. El Calendari Julià. 2. El Sabó 3. Els lavabos. 4. El ciment. 5. "La calzada romana", era el típic camí utilitzat en l'Antigua Roma per a desplaçar-se pel seu imperi.

El Art romà son totes aquelles manifestacions de les arts visuals que van ser exportades a tots els territoris del imperi romà.

Les primeres manifestacions de l'art romà varen néixer sota l'infliència de l'art etrusc, i de seguida es van contagiar de l'art grec. La influència grega va augmentar quan, al segle II aC,&nbsp;Roma&nbsp;va ocupar&nbsp;Macedònia&nbsp;i&nbsp;Grècia. Fins a cert punt es pot pensar que l'art de Roma és una imitació i ampliació de l'art grec, i per descomptat de l'art etrusc, però l'esperit que va animar els artistes romans és totalment diferent d'aquells. La Roma conqueridora i urbanista va tractar d'unir al sentit estètic grec, el caràcter utilitari i funcional que les seves obres requerien.

La societat d'Àl-Andalus era molt variada, perquè estava formada per persones de diferents religions, com eren els musulmans, els cristians i els jueus. Els musulmans eren els que governaven i tenien les majors riqueses. Els cristians van rebre el nom de mossàrabs.

La base de l'economia d'Àl-Andalus era l'agricultura, i per això, la major part de la seua població es dedicava a tasques agrícoles. El centre de la vida econòmica d'Àl-Andalus eren les ciutats.

La ciència en al-Ándalus va aconseguir un alt grau de perfeccionament, superior a la resta d'Europa durant l'Edat mitjana. La florida de la ciència i del coneixement en Al-Ándalus es va produir en primer lloc a la ciutat de Còrdova, per a després en el període de les taifes, estendre's per tots els territoris del-Ándalus, especialment les ciutats importants (Saragossa, Toledo, Sevilla, Granada, etc.), perquè la civilització andalusina es fonamentava en el desenvolupament i importància que van tindre les ciutats, quan en la resta d'Europa durant l'Edat mitjana la majoria dels nuclis urbans comptaven amb escassa densitat de població.

L'aigua era un bé molt preciat pels àrabs. Els sistemes de regadiu per canals els vàren implantar en l'època musulmana i continuen funcionant fins hui en dia.

Els huit segles d'ocupació musulmà ha deixat nombroses petjades artístiques i arquitectòniques per tota Espanya, els monuments més destacats estan cituats a Andalusia amb la mesquita de Còrdova i el palau- residencia de l'Alhambra i el Generalife de Granada.

Les característiques comunes a quasi tots els seus edificis són: *Utilització de materials&nbsp;"pobre" com la rajola. *Taulell de la l'Alhambra, recobreixen les parets amb boniques pintures, taulells o plaques d'algeps decorades amb formes vegetals, formes geomètriques o amb inscripcions en àrab. Tenien un "horror al buit" per això omplia cada racó amb una decoració molt abundant. *Van utilitzar gran varietat d'arcs: apuntat, de mig punt, lobulat, i sobretot el de ferradura.

La societat estava dividida en quatre estaments. 

Els privilegiats poseïen la major part de les terres i gaudien de tots els privilegis.

Clero: capellans i monjos dedicats a l’oració i l’Església.

La noblesa es dedicava a defensa militar i guerra. 

No privilegiats: treballaven i mantenien als privilegiats. Eren els pagesos (la gran majoria) i els artesans. No tenien drets, totalment sotmesos als senyors feudals.

La majoria de la població medieval vivia i treballava al camp (el 90 % de la població estava formada per camperols).

-El rellotge mecànic, -La imprenta, -La pólvora, -Els molins de aigua i vent, -Les cafeteres, -Les ulleres, -Les biblioteques publiques -Els billets de diners.

Els trovadors tocaven una música anomenada (música trovadoresca)

Els joglars eren uns músics ambulants que a part de tocar instruments i cantar, també feien magia i acrobàcies.

Hi havien dos tipus d'art: el Gòtic i el Romànic.

L'art romànic es va desemvolupar en Europa Occidental entre els segles X i XIII, amb clares influéncies romanes.

L'art gòtic és un estil arquitectònic i decoratiu que fou predominant. Amb la implantació del nou període anomenat Renaixement. Es caracteritza pel fet que, si bé sol ser molt ornamental i amb detalls molt treballats i realistes, no utilitza un esquema de representació general.

Estaven dividits en 3 estaments:&nbsp; &nbsp; &nbsp;Privilegiats (Reis, noblesa i clero)&nbsp; No privilegiats (artesans, comercians i camperols)&nbsp; Els privilegiats vivien en palaus i eren els amos de les terres.&nbsp; Els no privilegiats vivien en petits pobles i treballaven les terres.&nbsp;

La base de l'economia era l'agricultura, el comerç i l'artesania.

El descobriment d'Amèrica en 1492 per Cristóbal Colón va fer arribar plantes i productes desconeguts, com la tomaca, les creïlles, el tabac i el cacau.&nbsp;

En aquella época hi van haver grans avanços en la navegació marítima com la brúixola, la carabel.la (tipus de embarcació) i una millora en els mapes.&nbsp;

En ciència van destacar entre altres: *Johannes Gutenberg creador de l'imprenta, *Miguel Servet descobridor de la circulació pulmonar de la sang,&nbsp; *Nicolás Copèrnico va ser el primer que pensava que la terra girava alrededor del sol.&nbsp;

En els segles XV i XVI a Itàlia va sorgir "el renaixement" , els principals artistes varen ser: Leonardo Da Vinci, Miguel Angel, Rafael.&nbsp;

Segle XVII "El barroc" moviment artístic bassat en excessiva ornamentació.

Artistes destacats del segle d'or:&nbsp; Literatura: Cervantes, Quevedo, López de Vega.&nbsp; Arquitectura: Pedro de Rivera, Fernando de Casas y Novoa.&nbsp; Escultura: Gregorio Fernández, Alonso Cano.&nbsp; Pintura: Velazquez, Murillo, Francisco de Zurbarán.&nbsp;

Les revolucions polítiques, el procés de la reforma agrària i el desenvolupament de la industrialització, van ser les causes que la societat estamental es fora, a poc a poc, esquerdant, donant lloc a una nova estructura social: la societat de classes.

La burgesia, ja existent, irromp com a classe dominant i imposa els seus valors. Els burgesos vivien a les ciutats, en els nous barris; concedien gran importància a les aparences; freqüentaven els salons i balls.

Els tallers artesans es van sustituir per fabriques grans, els obrers van treballar amb&nbsp; màquines.&nbsp; La gent va començar a cobrar un salari, per tant tenia més diners per ľalimentació i la medicina.

El&nbsp;capitalisme&nbsp;s'imposa com a sistema econòmic dominant i les relacions entre els diferents països formen un mercat cada cop més únic. Les diferències de classe, però, també augmenten i així es parla de&nbsp;primer&nbsp;i&nbsp;tercer món, segons els ingressos i el nivell de vida de cada zona.

Es va inventar el ferrocarril i el vaixell de vapor. Aleshores van permitir transportar major numero de gent i major numero de mercancies.

Època marcada per diverses guerres: *Primera Guerra Mundial (1.914 – 1.918) *Segona Guerra Mundial (1.939 – 1.945) *Guerra Civil (1.936 – 1.939 )

I a més, diferents tipus de governs: *Monarquia absoluta *Monarquia constitucional *República *Dictadura *Monarquia Parlametària

S'utilitza per referir-se a les pràctiques artístiques i obres produïdes a partir de la dècada dels seixanta del segle XX i fins als nostres dies. Les raons són que és el moment en què es comença a buscar una alternativa a la categoria "art modern" (que englobaria els moviments artístics des de l'impressionisme&nbsp;fins a l'expressionisme abstracte) i també quan els moviments artístics deixen de ser fàcilment classificables. Però també és comú parlar d'art contemporani en referència a l'art produït després de la segona Guerra Mundial, que suposa un tall entre les primeres&nbsp;avantguardes&nbsp;i les formes d'art posteriors.

Venien més del que compraven. Els artesans s’agrupaven en gremis. Ells ho definien entre: Estèrils, activitats que no produïen riquesa a partir de l’activitat agropercuaria. No estèrils, donaven total importància a l’activitat agropecuària. El feudalisme era el sistema polític, econòmic i social propi de l’Edat Mitjana

Creat per l'alumnat de 4t, 5è i 6è CRA Mariola Benicadell

Els romans eren politeístes, és a dir, creien en nombrosos Déus. Per a donar-los culte, van construïr temples.

En el segle I va començar a estendre's una nova religió per tot el imperi romà: el cristianisme.

Es van donar conter de que si plantaven una llavor eixia una planta, també, s'adonaren de quines eren les nececitats bàsiques de les plantes i van començar a a cultivar el seu pròpi menjar.

Caçadors perquè caçaven el seu pròpi aliment.

Recolectors perquè anàven en busca de les collites, no sabien cultivar.

Es creu que la primera vegada que es va descobrir el foc fou degut a un raig de tormenta que va incendiar una superficie seca.

Vivien en coves o cabanes que transportaven continuament.

És un tipus d'art&nbsp;que es plasma en les roques, generalment a l'interior de coves, grutes, cavernes o abrics, que forma part de l'art prehistòric.

Al principi, els cristians van ser perseguits perquè no aceptaven als Déus romans. Però pel pas del temps , el cristianisme es va convertir en la religió oficial de tot el imperi romà.

Name

Safari may block some audio or video from playing automatically and ‘read to me’ will skip these. You can configure this in Safari’s preferences.