Recull d'unitats i temes treballats durant el curs 2021-22

Ciències Socials 1r FPB

Història de la ciutat

La població urbana ha anat creixent lentament,doncs la majoria de les persones vivien al món rural. A partir del segle XIX, amb la Revolució Industrial, la mida de les ciutats va augmentar ràpidament. No ha estat un creixement homogeni. Durant els segles XIX i part del XX es va incrementar considerablement la població urbana als països desenvolupats pel desplaçament de la població rural cap a les ciutats (èxode rural) per satisfer la demanda de mà dobra. Des de mitjans del s. XX les ciutats dels països subdesenvolupats han crescut veloçment. Encara que les urbs no ofereixen ocupació suficient, la gent fuig de la pobresa rural, creant problemes socials i d'infrahabitatges.

Evolució de la ciutat Les causes que originen les ciutats són diverses: Polític-administratives per a gestionar un territori; militars per assegurar la seguretat de la zona; econòmiques per explotar mines i lactivitat artesanal i comercial; culturals per potenciar l'educació i religioses al voltant dels espais de culte.

https://api.bookcreator.com/users/v2/3mp0tY2B1afIllk2Dfl57YZ4hIV2/books/syTWur2hSEyfl34KhW1W8Q/assets/Rep0JUugTLGUVUQ5phluOA.jpg?width=522&height=522

Humanisme és un concepte polisèmic que s'aplica tant a l'estudi de les lletres humanes, els estudis clàssics i la filologia grecoromana com a una genèrica doctrina o actitud vital que concep de forma integrada els valors humans. D'altra banda, també s'anomena humanisme al sistema de creences centrat en el principi que les necessitats de la sensibilitat i de la intel·ligència humana poden satisfer-se sense haver d'acceptar l'existència de Déu i la predicació de les religions, cosa que s'aproxima al laïcisme oa postures secularismes. S'aplica com a denominació a diferents corrents filosòfics, encara que de forma particular, a l'humanisme renaixentista (el corrent cultural europeu desenvolupat de forma paral·lela al Renaixement a partir dels seus orígens a la Itàlia del segle XV), caracteritzat alhora pela seva vocació filològica clàssica i pel seu antropocentrisme davant del teocentrisme medieval. El terme alemany Humanismes va ser encunyat el 1808 pel teòleg alemany Friedrich Immanuel Niethammer per referir-se als ensenyaments mitjans, centrats en l'estudi dels clàssics grecs i llatins. En l'origen, doncs, l'humanisme no era un sistema filosòfic sinó un programa educatiu i literari, però en donar nova vida als sistemes filosòfics clàssics grecs i llatins incorporava importants nocions filosòfiques d'ordre divers i més aviat eclèctic, coincidents únicament a donar valor a l'home i l'estudi de les humanitats.

https://api.bookcreator.com/users/v2/3mp0tY2B1afIllk2Dfl57YZ4hIV2/books/syTWur2hSEyfl34KhW1W8Q/assets/MUwWzWcOTwqkQCYz02VoXg.jpg?width=377&height=278

https://api.bookcreator.com/users/v2/3mp0tY2B1afIllk2Dfl57YZ4hIV2/books/syTWur2hSEyfl34KhW1W8Q/assets/qi0JYAnvSSyvkkSkfcE2uA.webp?width=491&height=240

L'art prehistòric solia representar escenes de caça o figures associades a divinitats.

https://api.bookcreator.com/users/v2/3mp0tY2B1afIllk2Dfl57YZ4hIV2/books/syTWur2hSEyfl34KhW1W8Q/assets/wy_v5rBgSK6aYZpapC6FKQ.jpg?width=268&height=216

https://api.bookcreator.com/users/v2/3mp0tY2B1afIllk2Dfl57YZ4hIV2/books/syTWur2hSEyfl34KhW1W8Q/assets/e1XI0NQISFOJj7Pbe1Ny5Q.jpg?width=667&height=334

https://api.bookcreator.com/users/v2/3mp0tY2B1afIllk2Dfl57YZ4hIV2/books/syTWur2hSEyfl34KhW1W8Q/assets/APg9cwuyRAy1FQoSz9hT-A.jpg?width=770&height=522

L'art prehistòric solia representar escenes de caça o figures associades a divinitats. A més de pintures, poden esmentar-se les escultures prehistòriques, que a Europa es van desenvolupar durant el període paleolític. Ossos, plaques d'ivori, roques i metalls permetien crear aquestes escultures. L'aparició de l'art a diferents regions del món i la descoberta de la cova de Chauvet l'any 1994 posen completament en dubte aquesta concepció. La datació de carboni 14 de les pintures de Chauvet, de 36.000 anys d'antiguitat, “va trencar literalment la idea d'una evolució lineal de l'art prehistòric i d'un art primitiu balbuceig, en un estil cru i groller 1 que hauria sorgit progressivament l'apoteosi creativa de Lascaux". Els arqueòlegs han identificat 4 tipus bàsics d'Art de l'Edat de Pedra , com segueix:&nbsp;petroglifos&nbsp;pictogrames, una categoria que inclou pintura rupestre, dibuix i escultura prehistòrica.

El Romànic sorgeix a la regió francesa de Borgonya, a finals del segle X com una forma de construir de l'Ordre Benedictina que té casa mare a l'abadia de Cluny (França). Aquest nou estil es va estendre a través dels camins de pelegrinatge, especialment el de Roma i el Camí de Sant Jaume. L'art romànic va ser un estil artísitc predominant a Europa Occidental durant els segles XI, XII i part del XIII. L'art romànic es caracteritza per amples pilars compostos per nucles prismàtics, arcs de mig punt, contraforts en murs que subjecten voltes i coberts, cúpules sobre trompes, absis semicirculars, arcs doblegats, criptes, fisos decoratius i la inclusió d'escultures. Aquest art rep aquest nom per la semblança d'alguns elements de l'art romà. La majoria de les manifestacions artístiques de l'art són religioses a causa de la importància de la religió en aquells segles. L'arquitectura, la pintura i l'escultura es relacionen, ja que totes tres servien gairabé per el mateix. L'arquitectura servia per construir esglésies i monestirs. L'escultura i la pintura servien per a la decoració del edificis religiosos.

CAPTION Half page image nullam nunc eros, vehicula feugiat

https://assets.api.bookcreator.com/templates/ZnPnPb6IoK7dznLAsRB6/assets/-MRzEqt0pe6aZDOsaGQ7.png?width=548&height=810

L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del segle v fins al segle xv. Succeeix a l'edat antiga, que acaba amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, i precedeix el Renaixement i l'era de l'exploració.&nbsp; Després de la decadència de l'Imperi romà Hispània va ser envaïda per pobles germànics procedents del centre i del nord d'Europa. Només els sueus i els visigots van crear regnes que van perdurar en el temps. El regne visigot de Toledo Després de la caiguda de Roma, els visigots van mantenir les ciutats dels romans i van establir la seu del seu regne a Toledo, ocupant gairebé tota la península ibèrica i una part del sud de França. El regne visigot es va caracteritzar per la decadència de les ciutats romanes, de l'economia, del comerç i de l'artesania. Els visigots van aplicar les lleis dels romans i van construir petites esglésies de pedra d'estil romànic. Durant aquest període, hi va haver una formació de la civilització europea. En aquest moment, comença una sèrie de descobriments científics i geogràfics, els primers signes d'una democràcia moderna - parlamentarisme.

La conquesta musulmana: Fi del regne visigot Els musulmans van cridar al territori conquerit al-Àndalus i als seus habitants andalusins. Quan el califa de Damasc i la seva família van ser assassinats, Abderramán I va sobreviure i va fugir a al-Àndalus, on es va proclamar emir independent en qüestions polítiques, encara que no en qüestions religioses. El final de l'Edat Mitjana Aquests regnes estaven enfrontats entre si i es van tornar més febles. Aprofitant la seva debilitat els regnes cristians es van unir per lluitar contra els musulmans.

Història del microscopi compost Algunes fonts afirmen que el primer microscopi compost va ser construït per Zacharias Janssen el 1590. Aquest primer microscopi consistia simplement en dues lents muntades dins de dos tubs concèntrics que es podien lliscar per enfocar la imatge. Història del parallamps l'inventor del parallamps és el científic nord-americà Benjamí Franklin el 15 de juny de 1752. En aquesta data, Franklin va aconseguir atreure un llamp amb un estel que va fabricar i que contenia parts metàl·liques. Aquesta va ser la confirmació de les seves teories i tot seguit va decidir construir el primer parallamps de la història. Història del termòmetre la invenció del termòmetre s'atribueix a Galileu Galilei, el 1593. El termòmetre (vocable que prové del grec thermes i metron, mesura de la calor) és un instrument emprat per mesurar la temperatura. En realitat, Galileu no el va anomenar termòmetre, sinó termoscopi. Història de la màquina de vapor el 1712, un d'aquests motors va començar a bombar aigua en una mina de carbó al Regne Unit. L'artilugi era obra de l'inventor britànic Thomas Newcomen i va permetre als miners extreure carbó abans inaccessible.

Història del primer mètode de la refrigeració el 1748 Guillermo Cullen va aconseguir desenvolupar el primer mètode de refrigeració artificial que es coneix deixant l'ether ethyl bullir al buit parcial. El farmacèutic i catedràtic Antoine Baumé posteriorment va formar gel artificial exposant ether a l'aire. Història de l'astrolabi l'astrolabi era un antic instrument astronòmic que permet determinar la posició i altura de les estrelles sobre el cel. La paraula astrolabi procedeix etimològicament del grec ἀστρολάβιον, que es pot traduir com a «buscador d'estrelles».

La&nbsp;romanització&nbsp;és del segle XI i XIII, el procés pel qual els pobles indígenes adoptaven, de grat o per força, la llengua i la cultura de&nbsp;Roma&nbsp;un cop conquerits. Amb més precisió, hom pot distingir la romanització, com a adopció de les formes culturals romanes, i la&nbsp;llatinització, que seria l'adopció de la&nbsp;llengua llatina. La romanització és sempre un procés gradual, que es dilata més o menys en el temps segons la resistència a l'aculturació&nbsp;de la població indígena.

El romà&nbsp;Corneli Escipió&nbsp;va desembarcar a&nbsp;Empúries&nbsp;durant la&nbsp;Segona Guerra Púnica&nbsp;(219&nbsp;aC-201&nbsp;aC) amb l'objectiu d'impedir l'avançament de l'exèrcit cartaginès vers la península Itàlica. Amb la seva arribada començava un llarg període d'hegemonia política de&nbsp;Roma, una petita ciutat estat de la&nbsp;península Itàlica. Roma, un cop alliberada del control etrusc, va desenvolupar dots especials per a la guerra i es va endur els beneficis que se'n derivaven.

El Arte Románico

Blue geometrical pattern

En l'Antiga Grècia, la població tenia una sèrie de creences que els ajudava a comprendre's a si mateixos i al món que els envoltava. La religió grega es basava en l'existència de dotze déus i deesses que governaven l'univers des de la Muntanya Olimp. Cadascun d'ells representava alguna cosa, i per això, els antics grecs adoraven a déus específics per diferents raons. Els 12 déus més importants són Zeus: déu del cel Posidó: déu de la mar Ares: déu de la guerra Afrodita: deessa de l'amor Hera: deessa de les dones Demeter: deessa de la collita Athena o Atenea: deessa de l'estratègia Apol·lo: déu del sol, música i poesia Àrtemis: deessa de la caça Hefesto: déu del foc Hermes: el déu missatger Dionisio: déu del vi

Com es va originar la mitologia grega Es creu que els mites i llegendes gregues van tenir el seu origen l'any 3000 a.C a Creta. Els seus habitants, originaris d'Àsia Menor, creien que les forces naturals i uns certs objectes estaven dotats d'esperits o màgia, donant lloc a les primeres llegendes.

Generalment es representen els valors mitjans de cada mes de l'any tenint en compte els valors de precipitació atmosfèrica i la temperatura mitjana recollits al llarg de la darrera sèrie climatològica completa. Una sèrie climatològica recull els valors de 30 anys definits per convenció, de manera que puguin ser comparades les dades dels observatoris de tot el món. El terme climograma pot aplicar-se a diversos mètodes usats per a representar gràficament el clima d'un lloc: un gràfic temperatura, pluja sense una escala determinada. Un gràfic que representa les temperatures del dia al llarg de l'any. Un climograma, o climograma, és un gràfic en el qual es representen les temperatures i les precipitacions d'un lloc al llarg d'un any. Els tipus de climograma que hi ha són: tropical, sec, temperat, continental i polar.

Paper stack border

El primer viatge de Colón. En el seu primer viatge (1492-1493) Colón va arribar a diverses illes del Carib: Guanahaní (a la qual van batejar com San Salvador), Cuba (Juana) i Santo Domingo (L'Espanyola). A L'Espanyola va xocar el seu millor vaixell, la Santa María, i amb la seva fusta es va construir un fortí anomenat El Nadal.

El segon viatge El 1496 Colón va poder descobrir les Antilles menors (Guadalupe i Dominica), va prosseguir el seu viatge per Puerto Rico, va tornar a passar per l'illa L'Espanyola i fundar la ciutat de la Isabel·la. Per a finalitzar el seu periple explorà Cuba i Jamaica. Es van preparar 17 naus i 1200 expedicionaris.

El quart viatge Als 51 anys d'edat, Cristòfor Colom va emprendre l'últim viatge a les Índies, salpant del port de Cadis l'11 de maig de 1502. Les seves instruccions eren les de descobrir més terres i buscar un pas a les cobejades illes de les espècies. 9 maig 1502 - 7 novembre 1504

El tercer viatge Fou una expedició transoceànica comandada per Cristòfol Colom que tingué com a objectiu continuar l'exploració de les noves terres en nom dels Reis Catòlics, descobrint el nord de Veneçuela i convertint-se Colom en el primer descobridor europeu del continent americà. 30 maig 1498 - octubre 1500

Cronologia i principals civilitzacions

L'edat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana. És, per tant, el primer període pròpiament històric. El desenvolupament varia moltíssim en funció de la regió estudiada, però a grans trets es pot caracteritzar com l'època de l'especialització social, del naixement de la majoria de ciències i arts actuals i d'una enorme expansió demogràfica que va portar a crear grans imperis. Cal no oblidar que en les mateixes dates un poble pot viure encara en la prehistòria (o protohistòria) i un altre haver-ne evolucionat molt. El règim polític més abundant és la monarquia. Sorgeix el comerç com a tal, amb l'aparició de la moneda i de les grans rutes d'intercanvi.

Les locucions Antiga Grècia i Grècia Antiga es refereixen al període de la història grega que abasta des de l'Edat fosca de Grècia, començant l'any 1200 aC. C. i la invasió dòrica, fins a l'any 146 a. C. i la conquesta romana de Grècia després de la batalla de Corint. Es considera generalment com la cultura seminal que va servir de base a la civilització occidental. La cultura grega va tenir una influència notable sobre l'Imperi romà, que la va difondre a través dels seus territoris a Europa, nord d'Àfrica i Pròxim Orient. La civilització dels antics grecs ha estat enormement influent per a la llengua, la política, els sistemes educatius, la filosofia, la ciència i les arts, donant origen al corrent renaixentista dels segles xv i xvi al continent europeu i ressorgint també durant els moviments neoclàssics dels segles xviii i xix en aquest continent i Amèrica.

Art del Renaixement&nbsp;és la pintura,&nbsp;escultura&nbsp;i&nbsp;arts decoratives&nbsp;d'un període de la&nbsp;història d'Europa conegut com a&nbsp;Renaixament, entre els&nbsp;segles XIV&nbsp;i&nbsp;XVI.&nbsp;En aquest corrent artístic l'individu&nbsp;i la natura&nbsp;van començar a ser tractats com un tot&nbsp;harmònic&nbsp;del qual es pretenia destacar la seva&nbsp;bellesa. Igual que va passar en els corrents de pensament&nbsp;humanistes, l'ésser humá&nbsp;va passar a convertir-se en el centre de l'univers&nbsp;i els&nbsp;artistes&nbsp;van passar a preocupar-se per plasmar a les seves obres un ideal de bellesa

- PINTURA: La&nbsp;pintura renaixentista&nbsp;abasta el període de la història de l'art europeu&nbsp;entre l'art de l'Edat Mitjana i l'art barroc. La&nbsp;pintura&nbsp;d'aquesta època és vàlida pel «renaixement» de l'antiguitat clàssica, l'impacte de l'humanisme sobre artistes i els seus patrons, noves sensibilitats i tècniques artístiques i, en general, la transició entre el període medieval i els começaments de l'edat moderna.&nbsp; - ESCULTURA: L'escultura del Renaixement&nbsp;s'entén com un procés de recuperació de l'escultura de l'antiguitat clàssica. Els escultors van considerar les restes artístiques i els descobriments de jaciments d'aquesta època passada la inspiració perfecta per a les seves obres. També es van inspirar en la&nbsp;Natura. En aquest context, cal tenir en compte l'excepció dels artistes flamencs&nbsp;al nord d'Europa, els quals a més a més de superar l'estil figuratiu del&nbsp;gòtic&nbsp;van promoure un renaixament&nbsp;aliè a l'italià sobretot a l'apartat de la pintura. -ARQUITECTURA: L'arquitectura del Renaixement&nbsp;o&nbsp;renaixentista&nbsp;correspon al període artístic del Renaimanet&nbsp;europeu, que inclou els&nbsp;segles XIV,XV i XVI. Es caracteritza per ser un moment de ruptura a la&nbsp;Història de l'arquitectura, en especial respecte a l'estil arquitectònic previ:&nbsp;el gòtic. Produeix innovacions en diferents esferes: tant en els mitjans de producció com en el llenguatge arquitectònic, que es plasmà en una adequada i completa teorització.

La societat feudal a l'Edat Mitjana

Era una societat molt desigual. Estava dividida en estaments socials i no es podia canviar mai d’un a l’altre. Privilegiats: sector petit que gaudia de tots els privilegis. Posseïen la major part de les terres. Noblesa: es dedicava a la defensa militar i a la guerra. Clero: capellans i monjos dedicats a l’oració i l’Església. No privilegiats: treballaven i mantenien als privilegiats. Eren els pagesos (la gran majoria) i els artesans. No tenien drets, totalment sotmesos las senyors feudals.

Dalt de tot de la piràmide trobem al rei (representants de Déu a la terra) i havien de governar al seu poble i mantenir regne unit (que eren les possessions del rei). Si el rei moria i els fills es casaven amb altres parents de reis, el territori passava a mans d’altres monarques. El rei era conegut com&nbsp;primus inter pares&nbsp;(el primer entre iguals), els seus iguals eren la gran noblesa (els seus vassalls) i l’alt clero amb els que compartia el govern del regne.

Pagesos lliures: podien ser propietaris de les seves terres i disposar lliurement de si mateixos. Era molt rar. Serfs: no tenien llibertat personal i estaven lligats a la terra del senyor. No podien abandonar les terres ni casar-se ni donar herència sense el permís del senyor. Els pagesos vivien en pobles petits o cases diseminades. Als pobles hi havia petits artesans i petits comercians que atenien les necessitats dels pagesos (molí, forn, taverna o forja). Les cases eren senzilles i tosques, amb una o dues habitacions i de vegades un magatzem o estable. El sòl era de terra i tenien llar de foc per escalfar-se i per cuinar. El mobiliar era molt pobre i consistia en un matalàs de palla, uns bancs per seure, una fusta que feia de taula i pocs estris de cuina

https://api.bookcreator.com/users/v2/3mp0tY2B1afIllk2Dfl57YZ4hIV2/books/syTWur2hSEyfl34KhW1W8Q/assets/tx1XBvaBS4W18t6Go-HRvA.jpg?width=358&height=476

https://api.bookcreator.com/users/v2/3mp0tY2B1afIllk2Dfl57YZ4hIV2/books/syTWur2hSEyfl34KhW1W8Q/assets/WB_izVrySDq25hEFRtvmFw.jpg?width=562&height=295

https://api.bookcreator.com/users/v2/3mp0tY2B1afIllk2Dfl57YZ4hIV2/books/syTWur2hSEyfl34KhW1W8Q/assets/PcpwCgtmT82SHsOHWDcVoQ.jpg?width=385&height=515

Característiques d'Art Gòtic Edificis amb molta decoració. Molts&nbsp;Vitralls. Arcs apuntats. Diversos pisos. Pintures obscures. Moltes escultures molt semblants als humans. El sostre es cobreix amb&nbsp;voltes de creueria. L'interior és lluminós i colorista. Els murs ja no s'utilitzen per aguantar el pes de l'edifici. Les voltes de creueria descansen sobre pilars rodejats de columnes. En&nbsp;arquitectura&nbsp;es caracteritza per l'arc ogival, la&nbsp;volta de creueria, els&nbsp;arcbotants, els florons, els&nbsp;vitralls,&nbsp;rosasses&nbsp;i la propensió a la verticalitat, amb naus àmplies i esveltes. Això respon a les ànsies d'unió amb&nbsp;Déu&nbsp;dels artistes. El sostre es cobreix amb&nbsp;voltes de creueria, les voltes de creueria descansen sobre pilars rodejats de columnes, parets altes i esveltes, arcs apuntats, edificis amb molta decoració, l'interior és lluminós i colorista, amb pintures, molts&nbsp;vitralls&nbsp;i moltes escultures molt semblants als humans. Època (segles). L'art gòtic&nbsp;és un&nbsp;estil arquitectònic&nbsp;i decoratiu que fou predominant a&nbsp;Europa&nbsp;entre mitjans del segle&nbsp;xii&nbsp;i inicis del segle&nbsp;xv, amb la implantació del nou període anomenat&nbsp;Renaixement. Escultura d'Art Gòtic. L'escultura gòtica&nbsp;va evolucionar des dels primers estils allargats i rígids, encara en part influïda pel romànic, cap a uns espais naturalistes a finals del segle&nbsp;xii&nbsp;i principis del segle&nbsp;xiii. Les estàtues del Portal de la&nbsp;Catedral de Chartres&nbsp;(vers&nbsp;1145) són de les primeres escultures gòtiques i representen una revolució en l'estil i el model per a una generació d'escultors. Pintura d'Art Gòtic. La pintura gòtica s'acostuma a datar entre el 1200 i el 1430, mig segle després del començament de l'arquitectura&nbsp;i l'escultura gòtica. La transició entre el&nbsp;romànic&nbsp;i el gòtic és molt imprecisa, però podem veure en les característiques d'aquest estil una pintura més fosca i emocional que en el període precedent. Representa sobretot el començament de la pintura profana, és a dir la pintura que tracta assumptes que no són religiosos. La pintura Gòtica es va desenvolupar a Occident (cap a 1200 a Anglaterra, França, Alemanya) però disposa del seu clímax a Itàlia amb la&nbsp;pintura del Trecento. L'arquitectura gòtica&nbsp; És la forma artística sobre la qual es va formar la definició de l'art gòtic, l'estil artístic comprès entre el&nbsp;romànic&nbsp;i el&nbsp;Renaixement, que es va desenvolupar a&nbsp;Europa Occidental&nbsp;cristiandat llatina a&nbsp;la&nbsp;baixa edat mitjana, des de finals del&nbsp;segle XII&nbsp;fins al&nbsp;segle XV.

Què és l'edat dels metalls: És una de les tres grans etapes en les quals tradicionalment s'ha subdividit la Prehistòria Eurasiàtica que ocupa un període molt ampli en la història caracteritzat pel desenvolupament de les societats humanes de la&nbsp;metal·lúrgia. El període comença, aproximadament, abans del&nbsp;V Mil·lenni aC&nbsp;i acaba al&nbsp;I Mil·lenni aC, amb l'entrada ja dins la Història de bona part de l'Europa Occidental. Es considera que forma part de la protohistòria perquè encara que al&nbsp;Pròxim <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Pr%C3%B2xim_Orient"> </a>Orient&nbsp;coincideix amb els orígens de l'escriptura -i, per tant, de la Història- a la major part del món, encara viuen la&nbsp;prehistòria. On&nbsp;vivien&nbsp;en l'edat dels metalls: Vivien en poblats permanents (emmurallats) situats en llocs elevats per vigilar i defensar-se millor. Els habitatges es van construir utilitzant la tova (massa de fang i palla modelada en forma de maó). Com va començar l'edat dels metalls. Aquesta etapa és&nbsp;pot&nbsp;caracteritzar&nbsp;per&nbsp;l'ús&nbsp;del&nbsp;coure&nbsp;seguit&nbsp;del&nbsp;bronze.&nbsp; Correspon&nbsp;a la fase&nbsp;eneolítica&nbsp;(equivalent&nbsp;a la&nbsp;civilització&nbsp;megalítica), un&nbsp;període&nbsp;que ocupa entre una mica&nbsp;abans&nbsp;del 2000&nbsp;fins&nbsp;al 1500 aC i l'edat&nbsp;del&nbsp;bronze.

https://api.bookcreator.com/users/v2/3mp0tY2B1afIllk2Dfl57YZ4hIV2/books/syTWur2hSEyfl34KhW1W8Q/assets/s264b-RFSFSBbCtXtnl2LA.jpg?width=323&height=323

https://api.bookcreator.com/users/v2/3mp0tY2B1afIllk2Dfl57YZ4hIV2/books/syTWur2hSEyfl34KhW1W8Q/assets/xaDrQ0xSTDuJqOidK3aS1Q.png?width=305&height=206

Coure i bronze El primer metall que es va fer servir va ser el&nbsp;coure, i després el&nbsp;bronze, que és un aliatge de coure i estany. Des d'un principi, només es van fabricar, amb els metalls, objectes d'adornament. Més tard, aquests metalls es van utilitzar per a la construcció d'instruments i eines, i, finalment, d'armes. Ferro. Quan ja es dominava la fosa del coure i del bronze, es va començar a desenvolupar la del ferro. Els primers pobles que van fabricar armes de ferro també eren de l'Orient Mitjà, i van aconseguir dominar fàcilment els pobles veïns. El descobriment de les tècniques per fondre i modelar metalls va permetre l'aparició de l'orfebreria. Es començaren a fabricar magnífiques joies i estatuetes amb metalls i esmalts de colors brillants.

Watercolor texture 1

QUE ÉS la Globalització: És el conjunt de variacions en els sistemes&nbsp;socials&nbsp;o&nbsp;naturals&nbsp;(físics&nbsp;o&nbsp;biològics) els impactes dels quals no poden ser localitzats - ni socialment ni, naturalment parlant - a cap lloc o conjunt d'indrets, sinó que afecten el conjunt de la&nbsp;Terra, la societat i els&nbsp;individus. Avantatges de la globalització: A la cara amable de la globalització es poden trobar els senyals que caracteritzen les societats més modernes: integració i facilitat de les comunicacions, lliure moviment de mercaderies o extensió dels drets humans.&nbsp;Són signes de modernitat que defineixen els països desenvolupats i milloren la vida dels seus ciutadans. 1. L'extensió de la comunicació: Si hi ha un aspecte on s'ha fet visible la globalització és el de les tecnologies de la comunicació.&nbsp;La&nbsp;irrupció i la consolidació de les xarxes socials&nbsp;i la possibilitat de contactar en temps real amb qualsevol part del planeta han estat dues de les seves claus. Això també ha afectat la percepció que el ciutadà té del món com a ens únic.&nbsp;Per a les persones del segle XXI la Terra és la casa comuna, i molt més petita del que era per als humans dels segles passats. Desavantatges de la globalització: A la cara negativa del procés de globalització hi ha, principalment, la uniformitat cultural i la desigualtat econòmica.&nbsp;Resulta paradoxal que es fomenti un mateix estil de vida global quan les diferències en la qualitat de vida són tan grans, no només entre països, sinó dins de cadascun. 1. Intervencionisme estranger: Entre els problemes que alguns veuen al procés globalitzador hi ha una certa disminució de la sobirania nacional.&nbsp;Com que els països estan tan interrelacionats en allò econòmic, social, polític i cultural, qualsevol desviament de les pautes generals és vist amb recel. Tanmateix, aquest intervencionisme no és dolent ni bo per ell mateix, simplement és un tret característic dels nous temps.&nbsp;La bondat o la maldat dependrà de les conseqüències.&nbsp;Per exemple, que la comunitat internacional obligui un país a respectar els drets humans és positiu per als seus ciutadans.&nbsp;Tot i això, si un grup de països obliga un altre a adoptar determinades polítiques econòmiques que van contra la majoria de la seva població, serà negatiu per a la seva societat.

Gutenberg: Va ser un orfebre i inventor alemany, famós per les seves contribucions de la impremta. La impremta va ser molt important amb els llibres.&nbsp; Cristóbal Colón: Un navegant,cartògrat,almirall i governador general. Colom va ser qui va descobrir un nou continent pel Europa. Galileo Galilei: Va ser un físic,matematic i filòsof toscà que va tenir un paper important durant la revolució científica. Va millorar el telescopi i, per tant, l'Observació astronòmica.&nbsp; Martin Lutero: Va ser un teòleg,frare catòlic de Orde de Sant Agustí i reformador religiós alemany. Nicolás Copérnico:Va ser un astrònom polonès-prussià del Renaixement que va formular la teoria heliocèntrica del sistema solar. Juan de Herrera:Va ser un arquitecte, matemàtic, geòmetra i militar espanyol, considerat un dels màxims exponents de l'arquitectura renaixentista hispana.

La ciutat preindustrial: Es desenvolupa des del començament fins a la revolució industrial (segle XIX). Les causes que originen les ciutats són diverses: Polític-administratives per a gestionar un territori; militars per assegurar la seguretat de la zona; econòmiques per explotar mines i lactivitat artesanal i comercial; culturals per potenciar l'educació i religioses al voltant dels espais de culte. La trama era tancada (edificis enganxats) amb poca densitat edificatòria, dominant les habitatges duna o dues plantes. S'organitzaven pels barris segons els oficis. Existien zones separades per a minories ètniques o religioses. Pel centre se situaven les construccions més significatives del poder polític (palau o dependència administrativa), religiós (temple) i econòmic (mercat principal).

La ciutat industrial: La ciutat pateix una forta transformació provocada per la revolució industrial. Augmenta la població per l'arribada de nombrosos immigrants. El desenvolupament dels mitjans de transport (ferrocarril i tramvia primer i carretera després) permet un augment espectacular de lasuperfície ocupada. La ciutat s'estén a través de les vies de comunicació. Les muralles són enderrocades sent substituïdes per bulevards. La invenció per Otis de l'ascensor permet el creixement en altura (gratacels). La urbs es divideix en zones: Un eixample per a la burgesia amb traçat regular, habitatges de qualitat i nous comoditats (empedrat, enllumenat, canalitzacions, etc.). Les zones exteriors ocupades per les indústries i barris d'obrers, mal estructurats, amb escassos equipaments i infrahabitatges, focus de marginalitat i de conflictivitat social.

La ciutat postindustrial: La ciutat postindustrial sorgeix a partir de la dècada dels setanta del segle XX especialment als països desenvolupats. El centre perd funcions residencials i tendeix a una especialització més gran en les activitats terciàries. Per reduir la contaminació i congestió es vianants carrers i es fomenta el transport públic. La tendència a la flexibilització del procés productiu ha permès desplaçar part de les fàbriques a altres zones. A la perifèria s'ubiquen polígons industrials al costat de parcs empresarials, industrials i tecnològics. La facilitat del transport i les comunicacions permet el desplaçament de la població a zones cada cop més allunyades, ja que el que importa és l'accessibilitat (temps) no les distàncies.

El&nbsp;neolític és un període de la&nbsp;prehistòria que va existircap al 7000 a.C. En aquest perióde va tenir lloc innovacions d'una gran transcendència, on els éssers humans van descobrir l'agricultura&nbsp;i la&nbsp;ramaderia, i es van convertir als&nbsp;sedentaris,. un procés conegut com la&nbsp;revolució neolítica. Existeix així i tot un consens bastant ampli a l'hora de reconèixer que el nucli de neolitització més antic fins ara desenterrat és el&nbsp;Creixent Fèrtil, al sud-est d'Anatòlia, al nord de&nbsp;Mesopotàmia&nbsp;i al Llevant, el qual caldria ubicar ara fa aproximadament -11.000/-9000. Vora la meitat del IXè mil·lenni abans de la nostra era, els grups humans, força sedentaris ja, comencen a domesticar-hi animals (cabra, bovins, etc) i plantes (el blat,&nbsp;ordi,&nbsp;llegums&nbsp;com els&nbsp;pèsols, llenties, etc) per tal d'alimentar-se. Cap a l'any -7000 apareixen les primeres ceràmiques; que es generalitzen amb el decórrer dels propers segles. Els nous coneixements i les noves pràctiques porten aquestes regions a guanyar&nbsp;Europa&nbsp;vers l'any -6500; alhora que s'estenen altres nuclis a partir de l'Àsia central,&nbsp;Nova Guinea, l'Àfrica subsahariana i el subcontinent indi cap a altres regions del planeta. Segueixen diferents vies i mitjans per propagar-se.

Com que eren sedentaris, vivien en cabanes, i en petits poblats que construïen amb el que tenien el seu abast:&nbsp;murs de tova ( barreja de fang i de palla assecada al sol) i coberts amb sostres de fusta.&nbsp; L'aparició de l'agricultura&nbsp;i de la&nbsp;ramaderia&nbsp;desencadenarà innombrables canvis en la vida de les persones. Les&nbsp;primeres plantes que es conreen&nbsp;són els cereals (blat, ordi i sègol) i els llegums (llenties, cigrons i pèsols). I per fer aquestes tasques del camp s'inventen nous estris: molins de pedra, falçs ...&nbsp; A més, la necessitat de&nbsp;guardar els aliments,&nbsp;transportar-los&nbsp;i&nbsp;cuinar-los&nbsp;determina el naixement de la&nbsp;ceràmica. Els primers&nbsp;animals que es domestiquen&nbsp;són el gos, les cabres, les ovelles i els porcs. Una altra invenció de l'època és el fus per filar i el teler per teixir.

CAUSES Els europeus necessitaven cercar noves rutes comercials amb Orient. El 1453 els turcs van prendre Constantinoble i es van apoderar de l'imperi Bizantí. Això va interrompre les rutes comercials que unien Europa amb l'Extrem Orient. Els països d'Europa occidental van intentar trobar noves rutes cap a Àsia vorejant Àfrica o endinsant-se a l'oceà Atlàntic. En segon lloc, es van produir una sèrie d'avenços tècnics que van millorar la navegació. • Es van desenvolupar nous mapes, els portolans. Només s'hi dibuixava la línia de costa i els obstacles marítims. • Es va generalitzar l'ús d'instruments de navegació que afavorien l'orientació, com ara la brúixola, l'astrolabi i el quadrant. • Van sorgir nous tipus de vaixells, com la caravel·la, que va ser la protagonista dels viatges d'exploració del segle XV. Aquests vaixells unien velocitat i capacitat de càrrega. Combinava espelmes quadrades, i espelmes triangulars. La seva tripulació solia rondar els 30 mariners. Tenien gran capacitat de càrrega, i gran autonomia i podien fer llargs viatges. A més, duia canons.

CONSEQÜÈNCIES Mitjançant els descobriments es va comprovar la rodonesa de la Terra. Es van conèixer i van aprofitar nous mars i oceans (Atlàntic, Pacifico, Indico). La Geografia i Biologia va avançar amb el coneixement de noves plantes i animals. Van afluir a Europa enormes quantitats d'espècies d'orient i productes americans desconeguts (papa, tabac, cacau, blat de moro, etc.) i també or i plata. D'aquesta manera, Europa va adquirir l'hegemonia econòmica del món, que es va consolidar cada cop més durant els temps moderns. - Develament del mapa mundial. - Conquesta i colonització del continent americà per part dels europeus. - Submissió de les poblacions ameríndies a l'ordre militar, polític, religiós i cultural occidental. - Expansió comercial a Europa.

Què és l'art barroc? En l'actualitat, l'&nbsp;art barroc&nbsp;es considera una de les declaracions artístiques més grans que abastava diversos moviments, tant el polític i religiós com el social.&nbsp;Com que la gran majoria sabrà l'&nbsp;art barroc&nbsp;és una continuació d'un moviment artístic anomenat manierisme italià que abasta fins a la meitat del segle XVI. El barroc com a moviment artístic, és reconegut com un dels estils artístics més complexos que abandona tota aquella serenitat clàssica, que per altra banda caracteritzava el manierisme, i comença a manifestar a les seves obres l'agitació i el moviment de tots els sentits.&nbsp;Per aquesta raó, l'&nbsp;art barroc&nbsp;se'l considera una tendència d'ostentació i exageració. L'&nbsp;Art Barroc&nbsp;, es va crear en l'època del renaixement i anterior al neoclassicisme.&nbsp;Es va començar a popularitzar a Itàlia i després es va estendre cap a la resta d'Europa.&nbsp;Igualment, el Barroc és un moviment cultural, un estil artístic desenvolupat entre el segle XVII i mitjans del segle XVIII, aconseguint diverses disciplines com l'arquitectura, la pintura, la música i la literatura.&nbsp;Així mateix, la característica que més ho defineix és l'ornamentació excessiva.

Característiques de l'art barroc L'arquitectura Barroca: La característica principal de l'arquitectura barroca va ser la utilització de composicions basades en punts, corbes, el·lipses i espirals, així com figures policèntriques complexes compostes de motius que s'intersecaven els uns amb els altres. Escultura barroca: Les característiques generals són: sentit de moviment, energia, tensió, composició asimètrica amb predomini de les diagonals i els escorços, forts contrastos de llums i ombres que realcen els efectes escenogràfics i el naturalisme. Pintura barroca: Les característiques de la pintura barroca es basen a reflectir la tendència religiosa dels països catòlics i l'estil burgès i intimista dels protestants. Tot això, sota la recerca del realisme a través de la riquesa dels colors, i la destresa dels pintors, creant contrastos entre llums i ombres. La Literatura Barroca: La literatura barroca és un gènere de prosa del segle XVII que té diverses característiques distintives en comparació dels estils literaris dels segles anteriors. L'època barroca es caracteritza per l'ús d'elements dramàtics en totes les formes de l'art i les obres de la literatura barroca generalment no són una excepció.

El&nbsp;castell medieval&nbsp;tal com el coneixem hui en dia fou el resultat final d'un procés evolutiu, un tipus d'arquitectura única que no existia abans de l'edat mitjana, vinculat directament a una forma peculiar d'estructurar la societat característica d'este període, el&nbsp;règim senyorial&nbsp;i&nbsp;el&nbsp;feudalisme, i que, com el castell mateix, no tingueren continuïtat en èpoques posteriors.

Simbolitzaren&nbsp;també una forma de vida típica i genuïna de l'època, la&nbsp;cavalleresca, i tot el seu univers de trobadors, tornejos, dames, cavallers galants, etc. Però no cal oblidar que el castell no deixà&nbsp;mai de ser també un&nbsp;focus de vida familiar i social. Podem definir el castell, per tant, com la residència fortificada d'un poderós i dels seus familiars i acostats. Recordem que per a la societat medieval la soledat era inconcebible: totes les activitats es realitzen de forma grupal. Açò explica que en els castells ens trobem que, a més del senyor i de la seua família, residisquien allí cavallers, treballadors del castell, etc.

Aquest tipus de piràmides de població és típica de països desenvolupats o del primer món, on la taxa de natalitat és força baixa i la població està envellida.

¿Què és i per a què serveix una piràmide de població? La piràmide de població és una forma gràfica de representar dades estadístiques bàsiques, sexe i edat, de la població d'un país, que permet les comparacions internacionals i una percepció fàcil i ràpida de diversos fenòmens demogràfics com l'envelliment de la població, l'equilibri o desequilibri ... Tipus de piràmide de població Piràmide progressiva: en aquest cas, la piràmide adquireix una forma triangular, amb una base força ampla i una cúspide força estreta. Aquest tipus de piràmides de població és típica de països subdesenvolupats, on la taxa de natalitat és molt alta i hi ha una curta esperança de vida. Piràmide estacionària: en aquest cas, la piràmide adquireix la forma de triangle, amb costats que mesuren més o menys el mateix. Aquest tipus de piràmides de població és típica de països en vies de desenvolupament, on s'ha començat a controlar la mortalitat, s'ha augmentat l'esperança de vida, però on la taxa de natalitat continua sent força alta. Piràmide regressiva: en aquest cas, la piràmide de població té una forma més o menys invertida. Així, la piràmide és més estreta a les barres inferiors, ja que la major part de la població es concentra a les zones intermèdies o superiors de la piràmide.

Què és el paleolític? El paleolític és el període més llarg de l'existència de l'ésser humà (de fet abasta un 99% de la mateixa) i s'estén des de fa uns 2,59 milions d'anys (a Àfrica) fins fa uns 12 000 anys. Què va ser inventat en el paleolític? Van començar a desenvolupar utensilis com a atuells, gots i bols per al desenvolupament de la llar i tenien controlat el foc totalment. En aquest Paleolític Superior la caça i la recol·lecció ja eren la manera de vida d'aquests homes antics que havien desenvolupat l'arc i la fletxa per a caçar. Com era l'home del paleolític? Els homes i dones del Paleolític eren nòmades. No tenien un lloc fix on viure, perquè anaven d'un lloc a un altre a la recerca de menjar. La seva alimentació depenia de la caça d'animals, la pesca i la recol·lecció o recollida de plantes, fruits silvestres i arrels.

En què creien els homes del paleolític: Es considerava que els paleolítics podien posseir divinitats com el Senyor de la Caça o un Senyor&nbsp;Suprem, que l'animal seria un animal igual a l'home però amb forces sobrenaturals, i que la caça seguiria un ritual concret.

Els climes del món es divideixen en cinc grups principals: tropical, sec, temperat, continental i polar, es a dir, en termes més col·loquials: calorós, equilibrat i fred.

Climes càlids o intertropicals Són aquells que se situen entre els tròpics tal com el seu nom indica. S'hi donen temperatures mitjanes altes cada mes (entre 22ºC i 18º) i no hi ha gran variació entre les estacions de l'any. Els tipus de climes càlids són: Clima equatorial. Clima tropical sec i humit. Clima monsònic. Clima sec o àrid.

https://api.bookcreator.com/users/v2/3mp0tY2B1afIllk2Dfl57YZ4hIV2/books/syTWur2hSEyfl34KhW1W8Q/assets/wwPJ7Iv7Qg6izuX6JQ1OTw.png?width=482&height=412

Climes temperats Els climes temperats són climes intermedis entre els climes freds i els càlids. Els climes temperats es localitzen a les latituds mitjanes, entre els altres dos tipus de climes, normalment entre els 40º i 60º de latitud. 4 tipus de climes temperats: Clima mediterrani. Clima oceànic. Clima continental. Clima xinès.

Climes freds o polars Els climes freds o polars es caracteritzen perquè tenen temperatures sempre baixes (la mitjana del mes més càlid sempre és menor de 10 ºC). Se situen a les altes latituds, normalment a partir dels cercles polars àrtic i antàrtic Clima de tundra. Clima glacial o polar. Clima de muntanya.

Clima ecuatorial El&nbsp;clima ecuatorial&nbsp;también es conocido como&nbsp;clima de selva tropical. Las temperaturas son elevadas y la amplitud térmica (diferencia entre las temperaturas máximas y mínimas) es baja. Hay&nbsp;precipitaciones a lo largo de todo el año, es decir, no hay una estación seca.

Name

Safari may block some audio or video from playing automatically and ‘read to me’ will skip these. You can configure this in Safari’s preferences.