Loading...
Llengua catalanaLoading...
Poesia I. Primer PremiLoading...
"Sempre va ser massa tard", de Violeta MazzeoEll era allà, vora la finestra.
Observava el cant dels ocells,
I el finet xiulet del vent,
Semblava lluny, absent.
La seva respiració,
Feixuga i cansada,
Marcava el pas dels seus batecs,
Passius i complets.
Entre les mans, tremoloses i velles,
rebregava un tros de paper,
Una carta de les prohibides,
De les que no n'has de saber.
Si mai hagués tingut temps,
Li hauria dit res més,
Si mai hagués tingut temps,
Li hauria dit que l'acompanyés.
Però mai va ser de les que parlava,
De les que si que volia saber,
De les que escoltava,
I deixava ser.
Ara ja és tard per aparèixer,
Els ocells no canten com abans,
El vent no s'emporta les paraules,
I l’avi, ja no jeu on ho solia fer.
Loading...
Poesia I. Segon PremiLoading...
Loading...
CaptionAt malesuada nisl felis sit amet dolor
Loading...
"El meu sentiment ocult", per Abril VegaNo sé per què, però ho sento,
és una cosa que no entenc
i no ho lamento.
El meu cor vidrenc
és el que moltes vegades sent,
no és dolent,
simplement
no ho puc evitar, ni per un moment.
Aquest cop no m’ho esperava,
dolçament em va acariciar la cara
i em va travessar, mentre tranquil·lament caminava.
Loading...
Prosa I. Primer PremiLoading...
Prosa I. Segon PremiLoading...
"Els somnis d'en Biel", per Pol MorcilloJa es ponia el sol a Tavertet, un petit i humil poble de muntanya d'Osona.
En Biel mirava per la finestra de la seva habitació com el vent movia les branques dels arbres i feia caure les primeres fulles de l'hivern; però com cada dia ja desitjava que es fes de nit.
En Biel tenia sempre tanta pressa per anar-se'n a dormir... Quin era el seu secret?
Sopava a tot córrer el que li preparava la seva mare i mentre menjava no parlava gaire, restava immers en els seus pensaments; la mare alguna vegada s'amoïnava amb les seves absències, però en Biel creixia com un noi feliç.
En acabat de sopar es rentava les dents, es ficava al llit i il·lusionat agafava el seu llibre preferit; una nova aventura l'esperava.
Passaven els minuts, giraven les pàgines i començava a estar cansat, però volia acabar aquell capítol, li pesaven els ulls, però guanyaria a la son, havia d'esperar al seu amic...
La mare d'en Biel va entrar al dormitori per comprovar que el seu fill dormia, un altra vegada s'ha quedat adormit llegint, va pensar.
En Biel dormia profundament, relaxat, amb cara de felicitat... en què estarà somiant?
La mare va apagar la llum de la làmpada que s'havia deixat encesa, li va estirar el llençol i es va acomiadar amb un petó abans de tancar la porta del dormitori.
Una nit més, allà estava, darrere de la finestra de l'habitació esperant en Roc, un drac de color blau, d'aspecte formidable, musculat, amb urpes i dents esmolades però de mirada amable.
Loading...
El cos d’en Roc estava cobert d'escates brillants, la seva cua era llarga i acabava en una punxa semblant a un arpó. Tenia unes ales tan grans que podia enlairar-se d'una sola bategada.
- Marxem ja?- va dir en Biel entusiasmat.
- Vinga puja - va contestar en Roc.
En Biel va pujar a lloms del seu amic i es van dirigir novament a la terra dels somnis. Des de l'aire se sentia lliure com un ocell i podia contemplar aquells paisatges plens de vida.
En trobar una plana van descendir, en Biel va baixar del seu drac i li va acariciar el coll com a mostra de gratitud, i tots dos van jugar junts una bona estona.
A la mateixa plana altres nens jugaven amb els dracs, feien curses i descansaven escoltant les històries d'aquelles sabies criatures.
En aquell món hi era tot el que podia desitjar i el temps passava volant.
- Biel, hem de marxar ja, li va dir en Roc.
En Biel va pujar novament sobre el seu amic...
Els primers raigs de sol entren per la cortina a mig obrir.
La mare entra i dona al Biel un petó de bon dia. -Desperta, noble cavaller!!!, ahir vas tornar-te a quedar adormit amb el llibre a sobre-, bromeja.
L'ajuda a vestir-se i a pujar a sobre la seva cadira de rodes decorada per un cap i una cua de drac per acompanyar-lo a esmorzar a la cuina.
Loading...
Loading...
CAPTION At malesuada nisl felis sit amet dolor. Duis ultrices semper lorem nisl felis sit. At malesuada nisl felis sit amet dolor nisl felis.