LA NOSTRA IMAGINACIÓ

Pencils border

DEDICAT A TOTES LES PERSONES QUE CREUEN EN LA IMAGINACIÓ PER CONSTRUIR UN MÓN MILLOR

Hi havia una vegada en un racó del món una comissaria on treballaven el cotxe fantàstic i el policia Èric. Llavors, un lladre es va escapar de la comissaria i va agafar un cotxe i va fugir a Alcanar. A continuació, el lladre va robar un banc i de seguida van venir els policies però no el van poder atrapar. El lladre va veure el cotxe fantàstic i va pujar-hi corrents, però no va veure que el policia Èric estava a dintre del cotxe. Èric, tampoc el va poder atrapar perquè el lladre va sortir del cotxe i va pujar a un cotxe de recanvi. Amb el cotxe de recanvi el lladre va fugir a Barcelona, i va pensar 'mai m'atraparan', però es va equivocar, perquè Èric va arribar a Barcelona i el va atrapar. Èric li comenta: -Et proposo un tracte, si pares de robar et deixaré en pau.&nbsp; -No. -respon el lladre-. -Per què fas això? -li pregunta Èric. -Jo necessito diners per menjar i roba -li diu el lladre-. -No et crec, tu robes molts diners, perquè vols ser el més ric del món..... El lladre sorprès li respon: -Com ho has endevinat? -M’ho ha dit el cotxe fantàstic que et va sentir parlar pel mòbil i, a més a més, pot gravar converses.... Aniràs a la presó! Així és com el policia Èric va detindre al lladre més famós d’Alcanar.&nbsp; I vet aquí un gat, vet aquí un gos aquest conte ja s’ha fos.

EL COTXE QUE VA ANAR A BUSCAR A LA XICA GUAI

Una nit fosca, molt fosca va arribar la Xica Guai i es va trobar al cotxe T-Rex: - Vols que et porti a la Ciutat T-Rex? -va preguntar el cotxe. La Xica Guai li va dir: - Sí, anem a la fira de Ciutat T-Rex. Allí a la fira van veure les vistes de la ciutat. La Xica Guai va comprar una faldilla i una gorra rosa. El cotxe T-Rex va aprofitar per omplir el dipòsit de benzina. Després el cotxe va anar a buscar a la Xica Guai, i la Xica Guai li va dir: - Anem a un altre lloc? - A on? - A la perruqueria, perquè em vull tallar els cabells -va contestar la Xica Guai. El cotxe li va respondre: - Et portaré però marxaré perquè he de participar en una cursa de cotxes. Tranquil·la, passaré per davant la perruqueria i tocaré el clàxon. I conte contat, ja s'ha acabat.

Jan Bort Sancho Daniel Escaño Tresserras Èric Fibla Balagué Ilai Labernia Fernández Sofia Llambrich el Cedraoui Lluc Sanz León Pau Subirats Bel Quim Vidal Tena Laia Agustín Sancho Pau Alcántara Reverter Unai Alcántara Reverter Mar Beltrán Carrillo Rebeca Culebras Gómez Luca Gálvez Díaz Maria Gálvez Díaz Isaac Molina Carrasco Pau Ramírez Alvaredo Abril Ribot Bel Lluc Sancho Fibla Noa Simó Puig

Un dia de bon matí, Spiderman vigilava lo poble de les Cases d'Alcanar, aleshores va veure que Laura i Pau compraven un gelat. El gelat va caure i Spiderman el va agafar amb la teranyina, va baixar pel fanal i els hi va tornar. La Laura i en Pau li van dir 'moltes gràcies'. Després van anar al supermercat on un lladre volia robar, Spiderman el va aturar i tothom el va aplaudir. A la nit la Laura i en Pau, cansats, van decidir fer un viatge ‘de relax’ a Puntacana. El que no sabien era que Spiderman els va seguir i va pujar a l'avió també amb ells, d'incògnit. I és que, Spiderman era en realitat, el germà gran de Pau i es preocupava molt per ell. A Puntacana, els tres s'ho van passar molt bé. I vet aquí un gat i vet aquí un gos aquest conte ja s'ha fos.

Fa molts i molts anys, un xiquet que anava sol pel carrer i que es deia Jordi, es va trobar un robot a les escombraries, no funcionava. El va portar a casa seva i el va arreglar amb materials del seu pare, llavors el va posar a dormir i el va tapar amb una manta. El dia següent, de sobte, el robot va començar a parlar i va dir: - Moltes gràcies per ajudar-me! Jordi sorprès va cridar: - Oh, un robot que parla!!! El robot li va contestar: - Per què t'estranya tant? - No m'ho esperava, què t'ha passat? - He vingut del poble Robòtic fins aquí. - Alaa!! què guai, no està molt lluny? -li pregunta el nen. - Si em dius a quin poble estic t'ho diré. - Estàs a Pobleblau -li respon Jordi. - Estic a 1015 Km. - De veritat? - He caminat sense control. -li diu el robot- Ara hauràs de carregar-me la bateria. Des d'aquell moment es van fer molt amics, van fer moltes coses com ara: anar en bicicleta, anar a dinar al restaurant, anar de festa junts.... fins que un dia el va venir a buscar el seu inventor. Llavors, Jordi es va posar molt trist i li va dir: - Però per què te'n vas? El robot li va contestar: - He de seguir el meu camí. I va marxar amb el seu inventor. I vet aquí un gat, i vet aquí un gos aquest conte ja s'ha fos.

Hi havia una vegada un futbolista que passava pel carrer d'on vivia la Ratolineta. La Ratolineta li va dir al futbolista: - Hola, com estàs? - Jo bé, i tu? -va respondre el futbolista. - Jo estic atemorida perquè s'ha fet fosc, tinc molta por i estic tota sola -va dir la Ratolineta-. El futbolista li va contestar: - D'acord em quedaré amb tu. Van dormir tots dos al carrer i a l'endemà, de bon matí, van anar a comprar-se una casa per a viure junts, perquè junts, s'ho passaven molt bé. Un dia, van pensar en casar-se però la Ratolineta no volia i el futbolista sí. Com no ho tenien clar i tampoc tenien diners van decidir de quedar com amics. Vet aquí un gos i, vet aquí un gat, aquest conte s'ha acabat.

Una nit fosca, molt fosca, l'Alba estava dormint a casa seva i el seu germà Josep, també. Aleshores es va sentir un soroll i es van despertar. Van anar al seu jardí i van veure un gos perdut al costat del seu jardí. Llavors van decidir quedar-se'l i van continuar dormint. El dia següent, van posar-li un nom, 'Canela'. Li van comprar menjar i li van donar. Després se'n van anar a passejar, però a Josep i Alba els van raptar uns lladres i se'ls van emportar a un castell abandonat. Llavors, van veure una habitació plena de diners que havien robat els lladres, i, quan els lladres estaven despistats comptant diners van poder escapar-se. L'Alba i el Josep van anar a la policia, els hi van explicar el seu segrest i que els lladres tenien una habitació plena de diners. La policia els va portar a casa i els va preguntar el lloc exacte per a detindre els lladres. Aquella nit Josep i Alba van dormir tranquils i segurs al seu llit. Al cap d'un temps els dos germans van anar a veure els lladres a la presó. Els lladres es van disculpar i es van penedir dels seus actes. Alba i Josep van tornar a casa i van aprofitar per comprar-li menjar a 'Canela', li van donar de menjar, van veure una&nbsp;pel·lícula i se'n van anar a dormir. Estaven contents. I vet aquí un gos, i vet aquí un gat aquest conte s'ha acabat.

Parchment

Hi havia una vegada una família: el pare es deia Paül, la mare es deia Marta, el fill gran es deia Josep, la filla mitjana es deia Paula, el fill de cinc anys es deia Lluc i la filla petita Lluna. Un dia d'estiu, van anar a la muntanya amb el cotxe i l'equipatge. Aquell dia van anar a passejar per la muntanya, es van trobar pins, i més plantes i arbres. A continuació es va fer de nit, i van tornar al campament. El dia següent van decidir buscar bolets. Com que van anar separats van perdre als pares. A més a més, el pare Paül, va saltar una roca i es va fer mal al peu però va poder trucar a l'ambulància. Josep, Paula, Lluc i Lluna volien trobar la seva família, van caminar i van trobar una cova fosca i van veure una ombra, van pensar que era un porc senglar i van 'apretar a córrer'.&nbsp; El dia següent, van continuar buscant als pares i finalment els van trobar. De la il·lusió que van tenir, es van posar a plorar i se'n van anar amb un helicòpter de rescat ben feliços i... catacric, catacrac aquest conte s'ha acabat.

EL NOSTRE REGAL PER SANT JORDI 2021......

ALUMNAT DE CI DE L'ESCOLA MARJAL LES CASES D'ALCANAR CURS 2020/2021

Un dia de bon matí, una xiqueta que es deia Marta estava de vacances al bosc, com que feia sol va anar a passejar pel bosc i més tard es va perdre, però la va trobar un robot. El robot li va preguntar a la Marta: - Vols ser amiga meva? - Sí, clar, com et dius robot? - Jo no tinc nom, em van soltar al bosc. La Marta li va respondre: -Tranquil, et cridaré Robot. Junts van mirar de trobar el camí de retorn, però se'ls va fer fosc. El Robot va dir: - Busquem un lloc per a dormir. Al final, van trobar una cova i amb moltes fulles van fer-se una manta. Van poder dormir quasi tota la nit. La Marta trobava a faltar a la seva mare. Es va fer de dia..... Com que hi havia un riu a prop d'allí la Marta es va banyar i després es va fer un vestit amb fulles. Tots dos van decidir viure junts al bosc i es van fer molt bons amics i... catacric, catacrac aquest conte s'ha acabat.

Un dia de bon matí, el tigre i el lleopard van anar a jugar al parc de la ciutat. Després van marxar a la selva a dormir.&nbsp; Al dia següent, van anar a comprar a la carnisseria. Allí van comprar: pernil, botifarres i també costelles. Després van anar a dinar i, tot seguit, van fer una migdiada. A la tarda van passejar i, aleshores, van decidir fer una lluita per veure quin dels dos era més fort. El tigre va dir: - Lleopard, ens podem fer mal si lluitem, vols que decidim qui és el més fort estirant una corda? - Sí -va dir el Lleopard. Van estirar la corda i van quedar empatats i contents tots dos.&nbsp; I, vet aquí un gat, vet aquí un gos aquest conte ja s'ha fos.

Un dia de bon matí, l'ós panda i la Minnie passejaven per la selva i van trobar un xiquet que es deia Mowgli. Llavors la Minnie li va preguntar: - On és el riu per a beure una mica d'aigua? Mowgli li contesta: - D'aquí dues muntanyes. L'ós panda i la Minnie van poder trobar el camí i van poder beure però, ara buscaven la ruta de tornada a casa.&nbsp; De camí, es van trobar a Mowgli un altre cop, que els va ajudar i els hi va dir: - Heu de trobar quatre arbres gegants i allí està la vostra casa. Quan van arribar a casa, la Minnie va cuinar bambú i l'ós panda el va trobar molt bo. Els dos van veure la pel·lícula d 'El libro de la selva'. Quan es va acabar, van anar a passejar i es van fer una forta abraçada. Conte contat, ja està acabat i si no és mentida, serà veritat.