LA NOSTRA IMAGINACIÓ

DEDICAT A TOTES LES PERSONES QUE CREUEN
EN LA IMAGINACIÓ
PER CONSTRUIR UN MÓN MILLOR

EL NEN QUE VA TROBAR UN ROBOT

Fa molts i molts anys, un xiquet que anava sol pel carrer i que es deia Jordi, es va trobar un robot a les escombraries, no funcionava. El va portar a casa seva i el va arreglar amb materials del seu pare, llavors el va posar a dormir i el va tapar amb una manta.
El dia següent, de sobte, el robot va començar a parlar i va dir:
- Moltes gràcies per ajudar-me!
Jordi sorprès va cridar:
- Oh, un robot que parla!!!
El robot li va contestar:
- Per què t'estranya tant?
- No m'ho esperava, què t'ha passat?
- He vingut del poble Robòtic fins aquí.
- Alaa!! què guai, no està molt lluny? -li pregunta el nen.
- Si em dius a quin poble estic t'ho diré.
- Estàs a Pobleblau -li respon Jordi.
- Estic a 1015 Km.
- De veritat?
- He caminat sense control. -li diu el robot- Ara hauràs de carregar-me la bateria.
Des d'aquell moment es van fer molt amics, van fer moltes coses com ara: anar en bicicleta, anar a dinar al restaurant, anar de festa junts.... fins que un dia el va venir a buscar el seu inventor. Llavors, Jordi es va posar molt trist i li va dir:
- Però per què te'n vas?
El robot li va contestar:
- He de seguir el meu camí.
I va marxar amb el seu inventor.
I vet aquí un gat, i vet aquí un gos aquest conte ja s'ha fos.

FELINS FELIÇOS

Un dia de bon matí, el tigre i el lleopard van anar a jugar al parc de la ciutat. Després van marxar a la selva a dormir.

Al dia següent, van anar a comprar a la carnisseria. Allí van comprar: pernil, botifarres i també costelles. Després van anar a dinar i, tot seguit, van fer una migdiada. A la tarda van passejar i, aleshores, van decidir fer una lluita per veure quin dels dos era més fort.

El tigre va dir:

- Lleopard, ens podem fer mal si lluitem, vols que decidim qui és el més fort estirant una corda?

- Sí -va dir el Lleopard.

Van estirar la corda i van quedar empatats i contents tots dos.
I, vet aquí un gat, vet aquí un gos aquest conte ja s'ha fos.

UNA AVENTURA A LA SELVA

Un dia de bon matí, l'ós panda i la Minnie passejaven per la selva i van trobar un xiquet que es deia Mowgli. Llavors la Minnie li va preguntar:
- On és el riu per a beure una mica d'aigua?
Mowgli li contesta:
- D'aquí dues muntanyes.
L'ós panda i la Minnie van poder trobar el camí i van poder beure però, ara buscaven la ruta de tornada a casa.
De camí, es van trobar a Mowgli un altre cop, que els va ajudar i els hi va dir:
- Heu de trobar quatre arbres gegants i allí està la vostra casa.
Quan van arribar a casa, la Minnie va cuinar bambú i l'ós panda el va trobar molt bo. Els dos van veure la pel·lícula d 'El libro de la selva'. Quan es va acabar, van anar a passejar i es van fer una forta abraçada.
Conte contat, ja està acabat i si no és mentida, serà veritat.

UN VIATGE A PUNTACANA

Un dia de bon matí, Spiderman vigilava lo poble de les Cases d'Alcanar, aleshores va veure que Laura i Pau compraven un gelat. El gelat va caure i Spiderman el va agafar amb la teranyina, va baixar pel fanal i els hi va tornar.
La Laura i en Pau li van dir 'moltes gràcies'. Després van anar al supermercat on un lladre volia robar, Spiderman el va aturar i tothom el va aplaudir. A la nit la Laura i en Pau, cansats, van decidir fer un viatge ‘de relax’ a Puntacana.

El que no sabien era que Spiderman els va seguir i va pujar a l'avió també amb ells, d'incògnit. I és que, Spiderman era en realitat, el germà gran de Pau i es preocupava molt per ell.

A Puntacana, els tres s'ho van passar molt bé.
I vet aquí un gat i vet aquí un gos aquest conte ja s'ha fos.

LA FAMÍLIA DEL BOSC

Hi havia una vegada una família: el pare es deia Paül, la mare es deia Marta, el fill gran es deia Josep, la filla mitjana es deia Paula, el fill de cinc anys es deia Lluc i la filla petita Lluna.

Un dia d'estiu, van anar a la muntanya amb el cotxe i l'equipatge. Aquell dia van anar a passejar per la muntanya, es van trobar pins, i més plantes i arbres. A continuació es va fer de nit, i van tornar al campament.
El dia següent van decidir buscar bolets. Com que van anar separats van perdre als pares. A més a més, el pare Paül, va saltar una roca i es va fer mal al peu però va poder trucar a l'ambulància.

Josep, Paula, Lluc i Lluna volien trobar la seva família, van caminar i van trobar una cova fosca i van veure una ombra, van pensar que era un porc senglar i van 'apretar a córrer'.

El dia següent, van continuar buscant als pares i finalment els van trobar. De la il·lusió que van tenir, es van posar a plorar i se'n van anar amb un helicòpter de rescat ben feliços i... catacric, catacrac aquest conte s'ha acabat.

UNA VIDA PLENA D'EMOCIONS

Hi havia una vegada un futbolista que passava pel carrer d'on vivia la Ratolineta. La Ratolineta li va dir al futbolista:
- Hola, com estàs?
- Jo bé, i tu? -va respondre el futbolista.
- Jo estic atemorida perquè s'ha fet fosc, tinc molta por i estic tota sola -va dir la Ratolineta-.
El futbolista li va contestar:
- D'acord em quedaré amb tu.
Van dormir tots dos al carrer i a l'endemà, de bon matí, van anar a comprar-se una casa per a viure junts, perquè junts, s'ho passaven molt bé.
Un dia, van pensar en casar-se però la Ratolineta no volia i el futbolista sí. Com no ho tenien clar i tampoc tenien diners van decidir de quedar com amics.
Vet aquí un gos i, vet aquí un gat, aquest conte s'ha acabat.