Gepetto era un fuster italià que estava acostumat a treballar tot sol al taller.
Un dia, després de fabricar i pintar un ninot de fusta, se’l va mirar entusiasmat.
- Quin xiquet tan preciós! Llàstima que siga de fusta. M’agradaria tant que fora de veritat- va murmurar abans d’anar-se’n a dormir.

A la mitjanit va sentir un soroll, es va despertar i es va adonar que el ninot havia cobrat vida.

- Hola pare - va cridar el ninot en vore a Gepetto.
El vell fuster no s’ho acabava de creure, però la il·lusió va poder més que el desconcert.

Gepetto va adoptar aquell ninot com si fora el seu fill i va decidir que es diria Pinotxo.

Loading...

Quan es va acabar l’estiu, Gepetto va explicar al seu fill que hauria d’anar a l’escola.

Loading...

Loading...

Loading...

Tot i això Pinotxo se’n va anar cap a l’escola. Pel camí va vore que hi havia un espectacle de titelles i s’hi va quedar.

Loading...

El nen va contemplar bocabadat aquelles titelles, però quan va vore que un soldat titella s’abraonava contra la princesa, va saltar a l’escenari per a salvar-la i ho va destrossar tot.

Loading...

El titellaire, tot i que estava molt enfadat, el va perdonar.
- No hi hauries d’estar aquí, ves cap a l'escola- li va dir el titellaire.

Pinotxo es va posar la motxilla per anar cap a l’escola, però va trobar un gat i una guineu que li van prendre el pèl.

- Sabem que el teu pare és pobre, i ha de fer molts esforços per mantenir-te, nosaltres et volem ajudar. Si fas el que et diem, farem que et tornes ric ben de pressa- va dir el gat al nen.
- I què he de fer? - va preguntar Pinotxo.
- Veus aquell arbre? Si soterres una moneda i t’adorms al costat del tronc, quan et despertes, hi haurà milers de monedes- li va explicar la guineu.

Pinotxo va soterrar la moneda al costat de l’arbre i es va adormir.
Mentre dormia, la guineu i el gat van desenterrar la moneda, se la van quedar i abans de marxar, van penjar a Pinotxo a la branca més alta de l’arbre.

Quan el nen es va despertar, es va adonar que el gat i la guineu l’havien enganyat.

Aleshores va aparèixer una fada que el va despenjar de l’arbre i va parlar amb ell.
- Per què no estàs a l'escola?- li va preguntar la fada.
I Pinotxo, en lloc de dir-li la veritat, va mentir:
- Quan anava cap a l’escola, he trobat un home que demanava almoina, m’ha fet tanta pena que l’hi he anat a comprar menjar- va respondre.
De sobte, el seu petit nas de fusta, va començar a créixer.
- Per cada mentida que digues, et creixerà el nas, val més que expliques la veritat- va advertir la fada a Pinotxo.
- Tens raó fada, perdona’m, fes que el meu nas torne a ser com abans, et promet que no diré més mentides- va suplicar-li Pinotxo.
I la fada li va fer cas.
Però el penediment va durar ben poc.

Pinotxo va vore un carro arrossegat per cinc asses, que li van prometre que el portarien al País de les joguines.
Pinotxo hi va pujar, i es va oblidar de sa casa i del seu pare.