PARDINES NEWS

1r A

Hi havia una vegada a una escola d’un poble que es deia Albalat de la Ribera, uns xiquets i xiquetes que anaven a la classe de 1r B. Estos xiquets i xiquetes eren molt fantasiosos i li preguntaven molt sovint a la seua mestra si existien els extraterrestes i la mestra sempre els deia que no.
Un dia quan eixiren al pati, començaren a jugar al seu joc preferit: caçar monstres, quan escoltaren un soroll molt fort i vegeren que un puntet de llum s’apropava i que anava fent-se cada vegada més gran. Era una nau espacial que es posà dalt d’ells!
Es quedaren paralitzats i no sabien que fer. De repent, d’eixe aparell tan estrany s’obrí una porta i tota la classe de 1r B, inclosa la mestra, quedaren absorbits i desaparegueren de l’escola.
La nau atravessà un portal espacial i en uns segons aterraren en un planeta nou. Este planeta es deia Cub i tenia molta llum i molts colors. Tots els xiquets i les xiquetes es posaren molt contents i baixaren corrent per a vore tot el que hi havia allí. Però de sobte aparegueren uns monstres molt grans, i amb cara de pocs amics, que els agafaren i els dugueren a un lloc on feia molta caloreta. Ells pensaven que volien que prengueren un ratet el sol però al passar unes hores la mestra es donà compte que no era això, els havien posat en una planxa enorme, on volien torrar-los com si foren xulles!
Andrea, una xiqueta de la classe molt intel·ligent i valenta, va tindre una idea al vore que els monstres es movien molt lentament i els va donar les instruccions per a que arribaren a la nau mentre ella anava a distraure’ls. Encara que tots i totes tenien por, comprengueren que era millor actuar en equip per a que el pla d’Andrea eixira bé.
La xiqueta començà a pegar volantins i a cantar, ho feia tan rebé que els monstres es quedaren mirant-la amb molt d’interés. Mentre els monstres estaven tant entretinguts, els altres xiquets i la mestra aprofitaren per escapar silenciosament. Quan arribaren a la nau, la mestra va xiular la melodia que Andrea li va dir i ella al sentir-la corregué com un coet fins arribar a la nau. Els monstres quan vullgueren reaccionar ja estaven tots dins.

1r B

Hi havia una vegada a una escola d’un poble que es deia Albalat de la Ribera, uns xiquets i xiquetes que anaven a la classe de 1r B. Estos xiquets i xiquetes eren molt fantasiosos i li preguntaven molt sovint a la seua mestra si existien els extraterrestes i la mestra sempre els deia que no.
Un dia quan eixiren al pati, començaren a jugar al seu joc preferit: caçar monstres, quan escoltaren un soroll molt fort i vegeren que un puntet de llum s’apropava i que anava fent-se cada vegada més gran. Era una nau espacial que es posà dalt d’ells!
Es quedaren paralitzats i no sabien que fer. De repent, d’eixe aparell tan estrany s’obrí una porta i tota la classe de 1r B, inclosa la mestra, quedaren absorbits i desaparegueren de l’escola.
La nau atravessà un portal espacial i en uns segons aterraren en un planeta nou. Este planeta es deia Cub i tenia molta llum i molts colors. Tots els xiquets i les xiquetes es posaren molt contents i baixaren corrent per a vore tot el que hi havia allí. Però de sobte aparegueren uns monstres molt grans, i amb cara de pocs amics, que els agafaren i els dugueren a un lloc on feia molta caloreta. Ells pensaven que volien que prengueren un ratet el sol però al passar unes hores la mestra es donà compte que no era això, els havien posat en una planxa enorme, on volien torrar-los com si foren xulles!
Andrea, una xiqueta de la classe molt intel·ligent i valenta, va tindre una idea al vore que els monstres es movien molt lentament i els va donar les instruccions per a que arribaren a la nau mentre ella anava a distraure’ls. Encara que tots i totes tenien por, comprengueren que era millor actuar en equip per a que el pla d’Andrea eixira bé.
La xiqueta començà a pegar volantins i a cantar, ho feia tan rebé que els monstres es quedaren mirant-la amb molt d’interés. Mentre els monstres estaven tant entretinguts, els altres xiquets i la mestra aprofitaren per escapar silenciosament. Quan arribaren a la nau, la mestra va xiular la melodia que Andrea li va dir i ella al sentir-la corregué com un coet fins arribar a la nau. Els monstres quan vullgueren reaccionar ja estaven tots dins.

Una vegada dins la nau es posaren prou nerviosos perquè no sabien si podrien fer-la moure però aparegué un monstre que havia estat amagat amb cara molt amable i que els assenyalà amb la seua manota una cosa de la pantalla. Van vore que a la pantalla estava el nom de l’última ruta que s’havia fet, així que el monstre va apretar on posava “Albalat de la Ribera”, i la nau començà a moure. El monstre els va dir que no s’asustaren perquè ell no volia fer-los mal, que anava a tornar-los al seu planeta però a canvi devien mantindre el secret de la seua existència. Tots estaven d’acord i en uns segons tornaren al pati de l’escola.

Tot seguit sonà la música per a entrar a les classes. Ningú s’havia donat compte del que els havia passat! El que per a ells havien sigut unes hores per a l’escola havien sigut uns segons. Al pujar a la classe no pugueren resistir-se i li digueren a la mestra: Veus com si que existeixen els extraesterrestres!!!!!
I aixì quedà aquesta aventura de la classe de 1r B, tots i totes van mantindre el secret per a sempre però mai oblidaren tot el que va passar, i conte contat, conte acabat.