August 2021
story
MAIN
Lorem ipsum dolor consectetur adipiscing elit
Benvingudes,
Benvinguts,
Benvinguts,
Aquesta publicació ha estat dissenyada i maquetada
pel Servei Educatiu del Vallès Occidental VI.
Santa Perpètua de Mogoda, Ripollet i Montcada i Reixac
Maig de 2021
pel Servei Educatiu del Vallès Occidental VI.
Santa Perpètua de Mogoda, Ripollet i Montcada i Reixac
Maig de 2021
Gaudiu!
04
Índex
12
18
34
43
06. Roger Umbert Humet
Damnatio Memoriae: Hatshepsut, Evita i la destrucció de la memòria. INSTITUT ROVIRA-FORNS
08. Dídac Sosa Alonso
"La movida" Efervescència cultural i llibertinatge sexual. INSTITU ROVIRA - FORNS
10. Sergi Morales Duque i Clàudia Serret García
Matemàtiques epidemiològiques: Una eina per entendre el món. INSTITUT ESTELA IBÈRICA
14. Aida Domínguez González
Mitologia en femení: Un reflex de la dona clàssica. INSTITUT ESTELA IBÈRICA
18. Gala Romero Morente i Claudia Fegan Cifuentes
Anatomia Patològica. Descobrint l'especialitat i analitzant dos casos. INSTITUT PALAU AUSIT
24. Aleix Juárez Martínex i Emma Castañé Martín
El moviment sindical a Catalunya a final del franquisme. INSTITUT PALAU AUSIT
26. Mariam-Cire Bah Diallo
Monogàmia: és una construcció social? INSTITUT LLUÍS COMPANYS
30. Antonio Morón Aguilera i Adrián Lara Pedrero
La Invasió invisible. INSTITUT LLUÍS COMPANYS
32. Noèlia Moreno Escobar
La cara oculta de les indústries càrniques. INSTITUT CAN MAS
34. Pau Serrano Barbero, Oriol López Teruel i Pol Hidalgo Riera
La física a l'institut Can Mas: Ones acústiques i partícules extraterrestres. INSTITUT CAN MAS
36. Laia Poy Ros
Reconstrucció del Teatre Romà de Mèrida. LA SALLE
40. Sara Barragán Triviño
Anàlisi de l'autoestima en els adolescents i la seva incidència en el desenvolupament acadèmic. LA SALLE
44. Salma Marin Lozano
L'Anticatalanisme com a forma de propaganda política. L'adversió anticatalanista a Twitter. INSTITUT LA RIBERA
46. Laia Jubany Benavente
El poder y el placer femenino en la poesía de Champourcín. INSTITUT LA RIBERA
50. Yeray Izquierdo Navarrete
Programació i configuració d'un router Mikrotik. INSTITUT MONTSERRAT MIRÓ
52. Layla El Mezouary Anoujja
El humor del siglo XXI: los memes. INSTITUT MONTSERRAT MIRÓ
54. Júlia Vila Delgado i Maria Mejía Vázquez
Estudi Oníric. INSTITUT LA FERRERIA
60. Hugo Villaitodo Domínguez i Mireia Granero Artero
L'esquizofrènia. INSTITUT LA FERRERIA
Damnatio Memoriae: Hatshepsut, Evita i la destrucció de la memòria. INSTITUT ROVIRA-FORNS
08. Dídac Sosa Alonso
"La movida" Efervescència cultural i llibertinatge sexual. INSTITU ROVIRA - FORNS
10. Sergi Morales Duque i Clàudia Serret García
Matemàtiques epidemiològiques: Una eina per entendre el món. INSTITUT ESTELA IBÈRICA
14. Aida Domínguez González
Mitologia en femení: Un reflex de la dona clàssica. INSTITUT ESTELA IBÈRICA
18. Gala Romero Morente i Claudia Fegan Cifuentes
Anatomia Patològica. Descobrint l'especialitat i analitzant dos casos. INSTITUT PALAU AUSIT
24. Aleix Juárez Martínex i Emma Castañé Martín
El moviment sindical a Catalunya a final del franquisme. INSTITUT PALAU AUSIT
26. Mariam-Cire Bah Diallo
Monogàmia: és una construcció social? INSTITUT LLUÍS COMPANYS
30. Antonio Morón Aguilera i Adrián Lara Pedrero
La Invasió invisible. INSTITUT LLUÍS COMPANYS
32. Noèlia Moreno Escobar
La cara oculta de les indústries càrniques. INSTITUT CAN MAS
34. Pau Serrano Barbero, Oriol López Teruel i Pol Hidalgo Riera
La física a l'institut Can Mas: Ones acústiques i partícules extraterrestres. INSTITUT CAN MAS
36. Laia Poy Ros
Reconstrucció del Teatre Romà de Mèrida. LA SALLE
40. Sara Barragán Triviño
Anàlisi de l'autoestima en els adolescents i la seva incidència en el desenvolupament acadèmic. LA SALLE
44. Salma Marin Lozano
L'Anticatalanisme com a forma de propaganda política. L'adversió anticatalanista a Twitter. INSTITUT LA RIBERA
46. Laia Jubany Benavente
El poder y el placer femenino en la poesía de Champourcín. INSTITUT LA RIBERA
50. Yeray Izquierdo Navarrete
Programació i configuració d'un router Mikrotik. INSTITUT MONTSERRAT MIRÓ
52. Layla El Mezouary Anoujja
El humor del siglo XXI: los memes. INSTITUT MONTSERRAT MIRÓ
54. Júlia Vila Delgado i Maria Mejía Vázquez
Estudi Oníric. INSTITUT LA FERRERIA
60. Hugo Villaitodo Domínguez i Mireia Granero Artero
L'esquizofrènia. INSTITUT LA FERRERIA
Loading...
Loading...
Loading...
PRÒLEGEn els treballs de recerca es materialitzen les competències de cada un dels alumnes per enfrontar-se a la recerca, per endinsar-se en un entorn de coneixement desconegut i insegur, on les pautes tancades i les receptes no serveixen: esdevé així una mena d’iniciació al món adult de la creació, la recerca i la contribució a la millora social col·lectiva.
Ja fa disset anys que un professor apassionat per la seva tasca docent va saber veure en els treballs de recerca aquesta mostra prematura de responsabilitat creadora. Aquest savi professor va saber contagiar l’emoció necessària perquè les regidories d’educació dels tres municipis veïns, en col·laboració amb el Servei Educatiu del Departament d’Educació, decidissin organitzar un acte conjunt de reconeixement.
Que els i les alumnes esdevinguin persones creadores, amb capacitat constructiva, actives i generadores de nous coneixements és l’objectiu extrem de l’educació. Per aquest motiu els treballs de recerca de batxillerat són una excel·lent evidència de l’enfocament i de l’esforç de tota la comunitat educativa: les noies i els nois pensen, reflexionen, dissenyen i construeixen; els professionals i responsables de l’activitat educativa vivim amb emoció aquest complex procés d’aprenentatge, les famílies constaten com nens i nenes s’estan fent grans.
Com a representants de cada municipi, és molt gratificant assistir a l’acte de reconeixement dels treballs de recerca i agrair a l’alumnat, a les famílies i a la comunitat educativa el seu compromís per aprendre i per aportar valor a la nostra societat.
Santa Perpètua de Mogoda, Ripollet i Montcada i Reixac, 27 de maig de 2021
Pere García Gómez
Regidor d’Educació de l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda
Oriol Mor Hernández
Regidor d’Educació de l’Ajuntament de Ripollet
Jessica Segovia Álvarez
Regidora d’Educació de l’Ajuntament de Montcada i Reixac
Roger Umbert Humet
Tutora: Sílvia Márquez
Tutora: Sílvia Márquez
En aquest treball de recerca es realitza un estudi comparatiu entre Eva Perón i Hatshepsut amb l’objectiu de determinar si les dues van patir el càstig de l’oblit, la Damnatio Memoriae. Hatshepsut fou una reina faraó de l’antic Egipte i Eva Perón, més coneguda com Evita, va ser Primera Dama d’Argentina i un eix fonamental del moviment del Peronisme. El càstig que van rebre, la Damnatio Memoriae, consisteix a eliminar qualsevol record o memòria d’una persona com per exemple imatges, escultures o documents. Tot i estar separades per gairebé 3.400 anys d’història, l’estudi permet observar que van patir la mateixa condemna. A través de la comparació també s’ha pogut extreure la conclusió que els dos càstigs perseguien el mateix objectiu: el d’instaurar un nou poder i eliminar una poderosa imatge que s’havia creat i que era contrària al nou poder que pretenia instaurar-se.
Paraules clau: història, Damnatio Memoriae, Hatshepsut, Eva Perón, memòria històrica.◾
Paraules clau: història, Damnatio Memoriae, Hatshepsut, Eva Perón, memòria històrica.◾
Damnatio Memoriae: Hatshepsut,
Evita i la destrucció de la memòria
INSTITUT ROVIRA-FORNS
Evita i la destrucció de la memòria
INSTITUT ROVIRA-FORNS
En aquest treball de recerca es realitza un estudi comparatiu entre Eva Perón i Hatshepsut amb l’objectiu de determinar si les dues van patir el càstig de l’oblit, la Damnatio Memoriae. Hatshepsut fou una reina faraó de l’antic Egipte i Eva Perón, més coneguda com Evita, va ser Primera Dama d’Argentina i un eix fonamental del moviment del Peronisme. El càstig que van rebre, la Damnatio Memoriae, consisteix a eliminar qualsevol record o memòria d’una persona com per exemple imatges, escultures o documents. Tot i estar separades per gairebé 3.400 anys d’història, l’estudi permet observar que van patir la mateixa condemna. A través de la comparació també s’ha pogut extreure la conclusió que els dos càstigs perseguien el mateix objectiu: el d’instaurar un nou poder i eliminar una poderosa imatge que s’havia creat i que era contrària al nou poder que pretenia instaurar-se.
Paraules clau: història, Damnatio Memoriae, Hatshepsut, Eva Perón, memòria històrica.◾
Paraules clau: història, Damnatio Memoriae, Hatshepsut, Eva Perón, memòria històrica.◾
M'interessa la història i de gran vull dedicar-me a l'arqueologia. M'agrada molt el bàsquet i la música. M'encanta viatjar, veure món i aprendre idiomes.
Dídac Sosa Alonso
Tutora: Verònica Crespo Sendra
Tutora: Verònica Crespo Sendra
En el meu treball faig un anàlisi de la “Movida Madrilenya” en tots els seus aspectes. Des de la música fins el cinema, passant per tota mena de formes d’expressió artística que foren de gran importància durant aquells anys.
Em focalitzo, però, en les actituds de la societat juvenil post franquista i vull trobar un perquè a la transgressió, burla i provocació que utilitzen com a mètode de lluita. Comparo els anys vuitanta amb la generació juvenil que precedirà aquest moviment: els joves dels anys 60 i la seva lluita d’implicació contra els últims anys del règim Franquista.
També ho faig amb moviments culturals actuals amb els que trobem una important connexió. Finalment, tracto amb ímpetu el ressorgiment del col·lectiu homosexual i la seva influència en l’Espanya de la Transició, així com la seva evolució i semblances amb corrents “underground” que han sorgit en l’actualitat.◾
Em focalitzo, però, en les actituds de la societat juvenil post franquista i vull trobar un perquè a la transgressió, burla i provocació que utilitzen com a mètode de lluita. Comparo els anys vuitanta amb la generació juvenil que precedirà aquest moviment: els joves dels anys 60 i la seva lluita d’implicació contra els últims anys del règim Franquista.
També ho faig amb moviments culturals actuals amb els que trobem una important connexió. Finalment, tracto amb ímpetu el ressorgiment del col·lectiu homosexual i la seva influència en l’Espanya de la Transició, així com la seva evolució i semblances amb corrents “underground” que han sorgit en l’actualitat.◾
"La movida".
Efervescència cultural i llibertinatge sexual.
INSTITUT ROVIRA-FORNS
Efervescència cultural i llibertinatge sexual.
INSTITUT ROVIRA-FORNS
Em dic Dídac, tinc disset anys, un gatet moníssim, i encara que estic cursant el batxillerat tecnològic, sempre he estat molt interessat en temes de caire social i cultural, com es pot veure reflectit en el meu treball de recerca. M’apassiona el ganxet, "First Dates", "Ladilla Rusa", les integrals definides i "Maestros de la Costura". Sí, soc polifacètica i republicana. Quan acabi el batxillerat m’agradaria estudiar enginyeria industrial, però el meu gran somni és ser empresari: muntar un "disco-bar" a Barcelona. Tinc dos "alter ego": Bob el Manetes i Samantha Hudson.
Sergi Morales Duque
Clàudia Serret García
Tutora: Mercedes Donaire
Clàudia Serret García
Tutora: Mercedes Donaire
Matemàtiques epidemiològiques:
Una eina per entendre el món
INSTITUT ESTELA IBÈRICA
Una eina per entendre el món
INSTITUT ESTELA IBÈRICA
Bones, som el Sergi Morales i la Clàudia Serret. El nostre treball de recerca es titula “matemàtiques epidemiològiques: una eina per a entendre el món”. Per a triar el tema vam pensar en tòpics que ens interessesin i sobre els que hi hagués suficient informació, cal dir que vam tindre molta ajuda de la nostra tutora. Es un tema que ens interesa i motiva als dos per igual. Ens ha permès aprendre sobre dos mons totalment diferents que, combinats, formen un eina molt útil i utilitzada, sobre tot, en aquests temps. Molt abans d'escollir tema, teniem molt clar el que volíem, un treball sobre temes relacionats amb la salut i la programació. Per sort o per desgracia va
aparèixer el COVID-19, les constant dades, prediccions, gràfiques i corbes, van començar a despertar un especial interès en nosaltres. A l’hora d’escollir el tema principal la nostra tutora ho va tenir molt clar, aprofitant la recent aparició d’aquest virus podríem dissenyar una aplicació per predir la seva evolució i com les futures vacunes podrian ajudar-nos a controlar aquesta pandemia.
En el nostre cas, a l’hora de formular la hipòtesis, vam anar a un tema més general i ens vam preguntar si les matemàtiques i les vacunes són eines efectives per a
eradicar i/o controlar epidèmies. Entre els nostres objectius n’hi havien de genèrics, com per exemple posar en pràctica habilitats de síntesi d'informació, i específics per al tema del nostre treball. La nostra part teòrica comença amb la part més biològica del treball on estudiem els virus en general, una part de la història més recent. Les vacunes també tenen un paper en el nostre treball, però les estudiem d’una forma molt breu.
En el següent apartat, el de matemàtiques deixem enrere la part més biològica del treball. Primerament, cal introduir els conceptes que s’utilitzaran al llarg del treball,
com per exemple el tipus de classificació que farem de la població. Un cop entesos aquests, expliquem els models matemàtics que hem utilitzat per a elaborar la nostra
part pràctica. Hi ha el SI, que és el més bàsic i el SIR, que malgrat no ser el més realista és la base de la majoria de models més complexos. El nostre treball es basa en el model SIR, un model que té poc a veure amb la realitat degut a que té en compte molt poques variables però ens serveix per fer-nos una idea de la gràfica bàsica d’una malaltia i com evoluciona amb el temps.
aparèixer el COVID-19, les constant dades, prediccions, gràfiques i corbes, van començar a despertar un especial interès en nosaltres. A l’hora d’escollir el tema principal la nostra tutora ho va tenir molt clar, aprofitant la recent aparició d’aquest virus podríem dissenyar una aplicació per predir la seva evolució i com les futures vacunes podrian ajudar-nos a controlar aquesta pandemia.
En el nostre cas, a l’hora de formular la hipòtesis, vam anar a un tema més general i ens vam preguntar si les matemàtiques i les vacunes són eines efectives per a
eradicar i/o controlar epidèmies. Entre els nostres objectius n’hi havien de genèrics, com per exemple posar en pràctica habilitats de síntesi d'informació, i específics per al tema del nostre treball. La nostra part teòrica comença amb la part més biològica del treball on estudiem els virus en general, una part de la història més recent. Les vacunes també tenen un paper en el nostre treball, però les estudiem d’una forma molt breu.
En el següent apartat, el de matemàtiques deixem enrere la part més biològica del treball. Primerament, cal introduir els conceptes que s’utilitzaran al llarg del treball,
com per exemple el tipus de classificació que farem de la població. Un cop entesos aquests, expliquem els models matemàtics que hem utilitzat per a elaborar la nostra
part pràctica. Hi ha el SI, que és el més bàsic i el SIR, que malgrat no ser el més realista és la base de la majoria de models més complexos. El nostre treball es basa en el model SIR, un model que té poc a veure amb la realitat degut a que té en compte molt poques variables però ens serveix per fer-nos una idea de la gràfica bàsica d’una malaltia i com evoluciona amb el temps.
Per últim, introduïm els elements bàsics de la programació que hem aplicat al nostre tdr. Hem fet ús del scratch, que és un programa sobre el qual hi ha molta informació on-line i n’és fàcil aprendre perquè està creat per fer aquesta feina. L’scratch és un programa que està dissenyat per a les persones que volen iniciar en aquest món de la programació, això fa que hi hagi una gran quantitat de vídeos i pàgines web que t’ajudin a aprendre com funciona aquest programa. Un altre factor pel que vem decidir que utilitzariem aquest programa va ser que aquesta eina et permet compartir el treball amb la comunitat, tu pots accedir al seu codi, això ens va permetre estalviarnos temps i maldecaps perque molts del problemes que vem tenir ja estaven solucionats per altres usuaris de la xarxa.
Primerament, cal fer aclaracions sobre els elements utilitzats i les eines que han fet falta per al programa. Definim els sprites que veurem (que són els personatges de la nostra simulació) i les variables que determinaran la letalitat de la nostra malaltia, la probabilitat d’infecció, etc.
Seguidament, entrem a la part pràctica explicant com funciona el programa, amb l’ajuda d’un vídeo de la simulació d’una epidèmia en la nostra societat inventada.
Primerament, cal fer aclaracions sobre els elements utilitzats i les eines que han fet falta per al programa. Definim els sprites que veurem (que són els personatges de la nostra simulació) i les variables que determinaran la letalitat de la nostra malaltia, la probabilitat d’infecció, etc.
Seguidament, entrem a la part pràctica explicant com funciona el programa, amb l’ajuda d’un vídeo de la simulació d’una epidèmia en la nostra societat inventada.