Uns mons diferents

Llavors, la Paula va córrer i, quan es va apropar per veure si hi havia el ratolí, es va entrebancar amb una pedra i va caure a dins del forat. Ella va cridar: - Aaaaaah!!! però es va fer un cop al cap i es va desmaiar.

Però aquesta vegada, els dos es van fer un cop al cap i, quan es van despertar, estaven a un bosc. Però no era un bosc normal, era tot de coloraines: els arbres de color rosa, blau, lila ,etc... &nbsp;–Des de quan els arbres són de coloraines? &nbsp;–Des de sempre! Però.... tu no ho sabies? –Mira , el ratolí blanc!!! Correeee!&nbsp; – Ja vaig! El ratolí blanc va saltar a un altre forat però, quan la Paula i en Lorex es van apropar, hi havia una&nbsp;escala. Llavors, la Paula va baixar la primera i en Lorex anava al darrera.&nbsp;

Més tard, quan la Paula havia&nbsp;aconseguit desfer-se’n de la fada, es va trobar amb un senyor alt amb un barret de copa i un bigoti lila. El senyor es va apropar i li va preguntar: -Què fas tu per aquí? La Paula li va contestar: -Buscar un ratolí blanc com la neu. -Però si tu ets una humana! - va dir el senyor .

Més tard ,caminant, va trobar una botiga d’abrics . Va entrar i va quedar bocabadada perquè el botiguer era un ninot de neu. Llavors, la Paula va sortir un moment de la botiga i va cridar: -aaaaaaah!! No pot ser! El botiguer és un ninot de neu! Després d’haver-se calmat una mica, va tornar a entrar a la botiga i,tremolant, la Paula va preguntar : -Quant val aquest abric? i el ninot de neu li va dir: -1 euro La Paula se’l va comprar i quan va sortir, se’l va posar per anar a buscar el&nbsp;ratolí. Quan el va trobar, es va escolar per un altre forat i la Paula va saltar darrera seu.&nbsp;Però es va tornar a fer&nbsp;un&nbsp;altre cop al cap.

Quan es va despertar, va aparèixer en un món que tot era de gel i de neu. Ella va cridar: - Socors, socors!!&nbsp;On estic? Vull anar a casa!! Llavors, va veure el ratolí blanc i li va dir: &nbsp;- Ratolí blanc, espera’m!&nbsp;Però el ratolí blanc no la sentia.

&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; Vet aquí una vegada una nena de 10 anys que es deia Paula. Un dia, quan venia de l´escola, va veure un ratolí blanc com la neu que va entrar a un forat que hi havia al terra.

En Lorex li va dir adéu i el ratolí, amb una miqueta de màgia, va tornar la Paula a casa i ella mai va oblidar tot el que li havia passat.&nbsp;I.... catracric catacrac, aquest conte s’ha acabat .

Més tard, quan la Paula havia&nbsp;aconseguit desfer-se’n de la fada, es va trobar amb un senyor alt amb un barret de copa i un bigoti lila. El senyor es va apropar i li va preguntar: -Què fas tu per aquí? La Paula li va contestar: -Buscar un ratolí blanc com la neu. -Però si tu ets una humana! - va dir el senyor . Llavors,&nbsp;la Paula es va posar nerviosa perquè no volia que l’arrestessin. -No em faràs res ,oi? -És clar que no, només ets una nena que haurà caigut pel forat màgic! -Doncs sí, sóc tot el que has dit! A partir d’aquell moment, la Paula ja no tenia por d’aquell senyor i li va preguntar: -Com et dius? El senyor li va contestar: -Em dic Lorex. -Quin nom més bonic! - I tu, com et dius? - Jo em dic Paula,&nbsp;encantada de coneixe’t! - És tot un honor! T’ ajudaré a trobar el ratolí&nbsp;blanc. &nbsp;–Gràcies !!! –va dir la Paula. Al cap de poc, van trobar un altre forat i van saltar. &nbsp;

Quan es va despertar, hi havia un rètol que posava: “Món de les llaminadures” “Alerta amb les fades del sucre!”. I la Paula va pensar.... què voldrà dir amb això? Va seguir caminant i, de sobte, va aparèixer una fada que li va preguntar : -Vols una mica de xocolata? - li va dir com si estigués nerviosa. La Paula va respondre: -Eeh.... no, gràcies! .&nbsp;

Després, van trobar el ratolí blanc que estava entrant en una caseta petitona&nbsp;&nbsp;petitona . Un cop més la Paula va arribar tard. Llavors es va ajupir, va trucar a la porteta i el ratolí els va obrir i els va dir: &nbsp;- Un moment! Llavors, va tancar la porta&nbsp;i va començar a dir: &nbsp;-Ai, mareta! Ai, mareta! Després va sortir i va preguntar: - Què voleu? La Paula li va dir: &nbsp;-Mira, jo avui he vist que queies per un forat i, quan t’he anat seguint , t’he vist alguna cosa a la pota! – Sí, tinc una pedra i no me la puc treure&nbsp;-va respondre el ratolí. &nbsp;–Jo puc treure-te-la però et farà una mica de mal.... 1, 2 ,3, - Aaah! &nbsp;–Ja està ! &nbsp;-Què puc fer per agrair- vos això? &nbsp;– A mi m’agradaria tornar a casa. Per cert, moltíssimes gràcies, Lorex. Ara haig de tornar a casa.&nbsp;

Name

Safari may block some audio or video from playing automatically and ‘read to me’ will skip these. You can configure this in Safari’s preferences.