AUTORA: AINA ROMEU BLANCO

IL·LUSTADORA: AINA ROMEU BLANCO

                        
Vet aquí una vegada una nena de 10 anys que es deia Paula. Un dia, quan venia de l´escola, va veure un ratolí blanc com la neu que va entrar a un forat que hi havia al terra.

Llavors, la Paula va córrer i, quan es va apropar per veure si hi havia el ratolí, es va entrebancar amb una pedra i va caure a dins del forat. Ella va cridar:
- Aaaaaah!!! però es va fer un cop al cap i es va desmaiar.

Loading...

Loading...

Quan es va despertar, va aparèixer en un món que tot era de gel i de neu. Ella va cridar: - Socors, socors!! On estic? Vull anar a casa!!
Llavors, va veure el ratolí blanc i li va dir:
 - Ratolí blanc, espera’m! Però el ratolí blanc no la sentia.

Loading...

Loading...

Més tard ,caminant, va trobar una botiga d’abrics . Va entrar i va quedar bocabadada perquè el botiguer era un ninot de neu.
Llavors, la Paula va sortir un moment de la botiga i va cridar: -aaaaaaah!! No pot ser! El botiguer és un ninot de neu!
Després d’haver-se calmat una mica, va tornar a entrar a la botiga i,tremolant, la Paula va preguntar :
-Quant val aquest abric? i el ninot de neu li va dir:
-1 euro
La Paula se’l va comprar i quan va sortir, se’l va posar per anar a buscar el ratolí.
Quan el va trobar, es va escolar per un altre forat i la Paula va saltar darrera seu. Però es va tornar a fer un altre cop al cap.

Quan es va despertar, hi havia un rètol que posava: “Món de les llaminadures” “Alerta amb les fades del sucre!”. I la Paula va pensar.... què voldrà dir amb això?
Va seguir caminant i, de sobte, va aparèixer una fada que li va preguntar :
-Vols una mica de xocolata? - li va dir com si estigués nerviosa.
La Paula va respondre:
-Eeh.... no, gràcies! . 

Més tard, quan la Paula havia aconseguit desfer-se’n de la fada, es va trobar amb un senyor alt amb un barret de copa i un bigoti lila. El senyor es va apropar i li va preguntar:
-Què fas tu per aquí?
La Paula li va contestar:
-Buscar un ratolí blanc com la neu.
-Però si tu ets una humana! - va dir el senyor .

Més tard, quan la Paula havia aconseguit desfer-se’n de la fada, es va trobar amb un senyor alt amb un barret de copa i un bigoti lila. El senyor es va apropar i li va preguntar:
-Què fas tu per aquí?
La Paula li va contestar:
-Buscar un ratolí blanc com la neu.
-Però si tu ets una humana! - va dir el senyor .
Llavors, la Paula es va posar nerviosa perquè no volia que l’arrestessin.
-No em faràs res ,oi?
-És clar que no, només ets una nena que haurà caigut pel forat màgic!
-Doncs sí, sóc tot el que has dit!
A partir d’aquell moment, la Paula ja no tenia por d’aquell senyor i li va preguntar:
-Com et dius?
El senyor li va contestar:
-Em dic Lorex.
-Quin nom més bonic!
- I tu, com et dius?
- Jo em dic Paula, encantada de coneixe’t!
- És tot un honor! T’ ajudaré a trobar el ratolí blanc.
 –Gràcies !!! –va dir la Paula.
Al cap de poc, van trobar un altre forat i van saltar.
 

Però aquesta vegada, els dos es van fer un cop al cap i, quan es van despertar, estaven a un bosc. Però no era un bosc normal, era tot de coloraines: els arbres de color rosa, blau, lila ,etc...
 –Des de quan els arbres són de coloraines?
 –Des de sempre! Però.... tu no ho sabies?
–Mira , el ratolí blanc!!! Correeee! 
– Ja vaig!
El ratolí blanc va saltar a un altre forat però, quan la Paula i en Lorex es van apropar, hi havia una escala.
Llavors, la Paula va baixar la primera i en Lorex anava al darrera. 

Després, van trobar el ratolí blanc que estava entrant en una caseta petitona  petitona . Un cop més la Paula va arribar tard. Llavors es va ajupir, va trucar a la porteta i el ratolí els va obrir i els va dir:
 - Un moment!
Llavors, va tancar la porta i va començar a dir:
 -Ai, mareta! Ai, mareta!
Després va sortir i va preguntar:
- Què voleu?
La Paula li va dir:
 -Mira, jo avui he vist que queies per un forat i, quan t’he anat seguint , t’he vist alguna cosa a la pota!
– Sí, tinc una pedra i no me la puc treure -va respondre el ratolí.
 –Jo puc treure-te-la però et farà una mica de mal.... 1, 2 ,3,
- Aaah!
 –Ja està !
 -Què puc fer per agrair- vos això?
 – A mi m’agradaria tornar a casa. Per cert, moltíssimes gràcies, Lorex. Ara haig de tornar a casa.