El Finestró 20-21

JUNY 21

LA REVISTA DE CASA NOSTRA

EDITORIAL

Gest i paraula

El que diem i el que fem ens defineixen com a individus socials. La comunicació ha estat, és i serà clau en el nostre dia a dia. Ningú no sap on serem d’aquí deu, vint o trenta anys, però el que podríem assegurar sense por d’equivocar-nos és que la vida, la família, la feina i les amistats que tenim i tindrem en qualsevol moment de la nostra existència són i hauran estat, en gran part, fruit de diverses situacions comunicatives.

Tots sabem que la competència oral i, de retruc, la competència comunicativa són cabdals. Tanmateix, el sistema educatiu que ens engloba sovint ha anteposat altres competències en detriment de l’oralitat, que sovint ha quedat més arraconada. El motiu d’aquest bandejament probablement resideix en el supòsit erroni que les habilitats orals i comunicatives són inherents a l’ésser humà i que no cal treballar-les.

Des de l’Escola, en canvi, pensem que cal apostar cada vegada més pel consolidament d’aquesta competència en totes les llengües que s’hi ofereixen.

El domini de l’oralitat, a banda de contribuir a una comunicació més fluïda, també ens ajuda a guanyar desimboltura i seguretat en la parla,

així com a expressar pensaments, sentiments, emocions i vivències. I és precisament la nostra manera d’expressar-nos el que sens dubte determinarà alguns dels moments claus de la nostra vida. El domini de la comunicació oral és el nucli del diàleg i de les relacions que establim, i no tan sols amb els éssers que ens envolten, sinó també (i d’una manera especial) amb nosaltres mateixos. L’oralitat, doncs, és clau en l’organització del nostre pensament i, per descomptat, en el nostre autoconeixement.

Això no vol dir que calgui parar menys atenció a les altres competències. La comprensió textual, per exemple, és molt important a l’hora de rebre informació o de seguir informació i normes, però el nostre objectiu hauria de ser retornar la conversa, el diàleg o el debat -i també aspectes com l’argumentació, la discrepància i l’escolta respectuosa- al lloc central que no hauria d’haver abandonat mai. Ens cal, doncs, un retorn progressiu a l’àgora per consolidar una educació lingüística més democràtica, educació que d’altra banda no serà possible sense un aprenentatge dialògic.

Malauradament, alguns dels models que reben els joves no afavoreixen ni promouen precisament aquest aprenentatge. L’acceleració i la immediatesa en què estem immersos juguen en contra de la reflexió tan necessària abans d’afrontar una situació comunicativa.

Projecte d'escola

PROGRAMA SUPORT VITAL BÀSIC

Tots els ciutadans del món poden salvar una vida

L’escola, com a espai natural d'aprenentatge, educació i formació integral de la persona, ha de contribuir també a formar els alumnes en la prevenció i la seguretat, oferint-los els coneixements i dotant-los de les habilitats i les actituds que els permeti esdevenir ciutadans responsables i compromesos, capaços d’actuar amb seguretat i diligència també enfront de situacions d’emergència.