El miner Mark

Autor i il·lustrador: Guim Ribas

Hi havia una vegada un miner que es deia Mark. Era ric, fort, golafre i fatxenda, perquè quan li deien:
-Quina sort !!!
Ell responia: -Sóc ric i què?

Un dia, en Benjamí (un company) va trobar dos diamants i, quan en Mark ho va sentir, li va robar els dos diamants i se´ls va quedar per ell.

En Benjamí, en veure que li havien robat, es va posar a plorar i a la vegada, tot enfadat, li va preguntar a en Mark:
-Has vist els meus dos diamants?
-No he vist res -va respondre en Mark. I van seguir treballant a la mina.

Tres anys més tard, quant el Mark ja tenia 39 anys i ell s’havia quedat mirant uns diamants. No es va adonar que era hora d’anar cap a casa. De cop hi volta es va adonar i se’n va anar a la seva mansió .

Un dia que va passar per la porta 415.RWG, però de sobte sssssH!!!Van anar a la entrada a veure si el guardia havia vist que passava però quant van arribar no estaba, van mirar per tot arreu però no estaba!!! Van trobar pistes d’aigua, però era massa tard perquè per darrere seu l’aigua gairebé els atrapava. Llavors van córrer com van poder. Per sort, van anar tant ràpid que es van poder refugiar.

L’endemà, en Mark va mirar les noticíes, va veure que havia estat un tsunami i que havien mort 1.459 persones. Després es va enpenedir de tot el que havia fet sobretot al seu amic Benjamí i va aprendre a ser una bona persona. Conte contat conte acabat.

FI !!!