autor i il·lustrador: Eidur Dobón

Vet aquí una vegada, un noi que es deia Jan, que vivia a Olot (La Garrotxa). La seva mare és rossa, amb els ulls blaus, i té 48 anys, i és prima, el seu pare és alt amb els ulls verds, té barba, i és prim.
El Jan té el cabell castany i curt, i els ulls grans i verds.

Ell va sol en cadira de rodes perquè no li agrada que el portin. Ell és molt intel·ligent i llest, i li agrada molt la política i per això es va presentar a ser alcalde d’Olot però la gent no el votava perquè anava en cadira de rodes. Ell se sentia molt malament perquè ell havia estudiat política com els demés polítics. La seva parella que es deia Laura l’intentava consolar, però en Jan estava deprimit.
En Jan va seguir estudiant política, però ell havia d’esperar 4 anys, clar i això és molt temps...

Loading...

Dos mesos després es van voler mudar a Les Garrigues on estaven els pares d’en Jan, els pares d’en Jan es van mudar a Les Garrigues per temes de feina.
Al cap d’uns dies el Jan i la Laura van quedar amb els pares d’en Jan per explicar-los com eren Les Garrigues, es van quedar bocabadats perquè els seus pares els van dir que al cap d’un mes eren les eleccions, es va presentar amb la Laura.

Loading...

Al cap d’un mes estaven molt nerviosos. A les 9 de la nit van acabar les votacions i van guanyar per 113 vots.
Ja a l’ajuntament van decidir que ser alcalde era el somni d’en Jan, per això ho va ser, la Laura era la mà esquerra d’en Jan.
La seva primera decisió d’en Jan i la Laura va ser que la gent de les garrigues es pogués manifestar pacíficament.
Van anant passant els dies, i a en Jan cada dia li agradava més l’ajuntament, al cap d’uns dies els habitants de Les Garrigues es queixaven perquè alguns trossos de pedra de l’ajuntament, clar i això podia fer mal algú, i va decidir arreglar-ho, van tardar en arreglar-ho dos setmanes i tres dies i a en Jan i la Laura ara l’ajuntament els hi assemblava molt més bonic.

Un dia en Jan, la Laura i els pares d’en Jan van anar a sopar a un restaurant molt famós de Les Garrigues i es van trobar l’Alfredo Vega, l’actual alcalde de Terrassa i es van saludar. L’Alfredo Vega va parlar amb el Jan i la Laura i els hi va dir com alcaldir millor, es van despedir i se’n van anar cadascú a la seva taula, van acabar de sopar i se’n van anar a casa seva.
Al dia següent, en Jan i la Laura van intentar fer el què els hi havia dit l’Alfredo Vega i els hi va funcionar molt bé.

Al cap de 4 anys no els van votar suficient i se’n van anar de l’alcaldia, i amb els diners que van guanyar se’n van anar de viatge a Austràlia.
Ells van fer molts viatges... a Londres, Tokio, Hong Kong, Roma, París... 

Van tornar a casa després d’un viatge a Nova Zelanda en Jan tenia una visita amb el metge per mirar-li com estaven les cames i li van dir que liu treurien la cadira de rodes després de fer exercici amb les cames, que ja les sabia moure molt millor, en Jan es va alegrar molt.
Va arribar a casa i li va dir a la Laura i també se’n va alegrar. Aleshores ella li va dir amb una caixeta a la mà: et vols casar a mi? Tot obrint la caixeta que tenia un anell dintre. Ell va dir sí, sí que vull.
El dia 30 de juny ells es van casar, van estar un munt d’hores celebrant-ho.
Al cap de 2 anys quan anaven passejant per la rambla de Les Garrigues, en Jan ja sense cadira de rodes la Laura li va dir al Jan estic embarassada!!! Tot rient de orella a orella i en Jan va plorar molt, al cap de 3 anys en Jan, la Laura, i en Marc, el fill, estaven passejant per la rambla tots ben feliços.

Vet aquí un gat, i un gos i aquest conte ja s’ha fos.

Fi