Loading...
Loading...
NADALLoading...
JUNY 2022
Loading...
ALoading...
GLoading...
ALoading...
ILoading...
ZLoading...
NLoading...
Curs 2021-22Loading...
ELoading...
SLoading...
OLoading...
M
Què
hi trobareu
1. Editorial
2. Dia a Dia a Secundària
3. Primer ESO A
4. Primer ESO B
5. Segon ESO A
6. Segon ESO B
7. Tercer ESO A
8. Tercer ESO B
9. Quart ESO A
10. Quart ESO B
11. Science Club
12. Punt i a part
13. De viatge per la Història
14. English Corner
15. Wir sprechen Deustch
16. Lingua Latina
17. Bookface
18. Zona TIC
19. Racó artístic
20. Clau de Sol
21. Zona Champions
22. Festival Manyanet
23. Departament d’Orientació
24. Calaix de sastre
2. Dia a Dia a Secundària
3. Primer ESO A
4. Primer ESO B
5. Segon ESO A
6. Segon ESO B
7. Tercer ESO A
8. Tercer ESO B
9. Quart ESO A
10. Quart ESO B
11. Science Club
12. Punt i a part
13. De viatge per la Història
14. English Corner
15. Wir sprechen Deustch
16. Lingua Latina
17. Bookface
18. Zona TIC
19. Racó artístic
20. Clau de Sol
21. Zona Champions
22. Festival Manyanet
23. Departament d’Orientació
24. Calaix de sastre
Hores d’ara, ningú no pot negar que la pandèmia ha tingut uns efectes nocius en la nostra salut mental, emocional o afectiva. Ara, tot i que sembla que la cosa va de baixa, veiem els resultats. Com diu l’adagi castellà: “de aquellos polvos, estos lodos”. A l’escola, al professorat ens preocupen principalment els efectes relacionals entre aquelles persones que hi formem part de manera més estreta: professorat, membres del PAS i alumnat i amb aquelles altres amb qui col·laborem en la tasca educativa: les famílies.
Sembla com si els repetits confinaments haguessin reduït la nostra capacitat de relacionar-nos cara a cara dins d’uns certs paràmetres. Els nois i noies que eren una mica introvertits, ara encara ho són més; estan especialment sensibles. Aquells i aquelles que eren més tabalots, més moguts; ara estan més esvalotats. Una combinació d’allò més explosiva. Sumem-hi com els confinaments han potenciat un ús desbocat de les xarxes socials, especialment perillós en una edat governada per l’impuls irreflexiu i hormonal.
També ha quedat afectada la capacitat de treball. Que hagin perdut classes, explicacions teòriques o pràctiques i això hagi afectat al domini de certs continguts curriculars és una qüestió secundària. Allò que ens amoïna és, més aviat, la desgana, la desmotivació o l’actuació esperant sempre recompensa o reforç positiu. També la indolència o els estirabots davant qualsevol exigència o reprovació.
És natural que, com a pares i mares o com a docents, ens costi trobar el punt d’exigència després d’uns anys com els viscuts i que, per por a passar-nos, no actuem; deixem passar. Així, la generació de cristall (terme encunyat per Montserrat Nebrera) cada cop es va fent més fràgil.
Aquest panorama, però, no ens ha de fer perdre de vista tot allò que de bo té el nostre jovent. No ha de quedar amagat darrere d’aquesta foscor aquell alumnat amb bon fons, educat, alegre, format i amb ganes de continuar formant-se, resilient davant les adversitats; d’això ens estan donant una lliçó els nombrosos alumnes que estem rebent d’Ucraïna aquests dies a les nostres classes...
Tinc en ment unes nenes de primer i de segon que, quan em veuen a la porta de l’escala de dalt controlant la sortida, sempre, sempre, sempre, sempre, sempre, sempre, amb un somriure, em donen el “bon dia” o la “bona tarda” abans que jo pugui obrir la boca; uns nois i noies de tercer que em passen músiques per a què les posi en el canvi de classe per megafonia; una guanyadora provincial del concurs de la redacció de la Coca-Cola, dues guardonades amb una beca Riera Gubau d’estudis a l’estranger; una exalumna que acaba de guanyar el premi extraordinari de batxillerat; uns treballs excel·lents de memòria històrica dels de quart; un munt d’alumnes presentats a les proves de la Universitat de Cambridge celebrades a la nostra escola... Ple d’exemples de nois i noies com cal i que trobareu en les pàgines d’aquesta revista.
Mireu què deia Sòcrates al segle IV abans de Crist:
La joventut actual estima el luxe, és maliciosa, és malcriada, es mofa de l’autoritat i no té cap respecte per la gent gran. Els nostres joves d’avui són uns tirans, que no s’aixequen quan un ancià entra en algun lloc, que responen amb altivesa als seus pares i es complauen essent persones de mala fe… Els joves d’avui estimen el luxe, tenen manies i menyspreen l’autoritat. Responen als seus pares, posen una cama sobre l’altra i tiranitzen el seus mestres…
Entre aquest jovent, hi havia Plató.
Sembla com si els repetits confinaments haguessin reduït la nostra capacitat de relacionar-nos cara a cara dins d’uns certs paràmetres. Els nois i noies que eren una mica introvertits, ara encara ho són més; estan especialment sensibles. Aquells i aquelles que eren més tabalots, més moguts; ara estan més esvalotats. Una combinació d’allò més explosiva. Sumem-hi com els confinaments han potenciat un ús desbocat de les xarxes socials, especialment perillós en una edat governada per l’impuls irreflexiu i hormonal.
També ha quedat afectada la capacitat de treball. Que hagin perdut classes, explicacions teòriques o pràctiques i això hagi afectat al domini de certs continguts curriculars és una qüestió secundària. Allò que ens amoïna és, més aviat, la desgana, la desmotivació o l’actuació esperant sempre recompensa o reforç positiu. També la indolència o els estirabots davant qualsevol exigència o reprovació.
És natural que, com a pares i mares o com a docents, ens costi trobar el punt d’exigència després d’uns anys com els viscuts i que, per por a passar-nos, no actuem; deixem passar. Així, la generació de cristall (terme encunyat per Montserrat Nebrera) cada cop es va fent més fràgil.
Aquest panorama, però, no ens ha de fer perdre de vista tot allò que de bo té el nostre jovent. No ha de quedar amagat darrere d’aquesta foscor aquell alumnat amb bon fons, educat, alegre, format i amb ganes de continuar formant-se, resilient davant les adversitats; d’això ens estan donant una lliçó els nombrosos alumnes que estem rebent d’Ucraïna aquests dies a les nostres classes...
Tinc en ment unes nenes de primer i de segon que, quan em veuen a la porta de l’escala de dalt controlant la sortida, sempre, sempre, sempre, sempre, sempre, sempre, amb un somriure, em donen el “bon dia” o la “bona tarda” abans que jo pugui obrir la boca; uns nois i noies de tercer que em passen músiques per a què les posi en el canvi de classe per megafonia; una guanyadora provincial del concurs de la redacció de la Coca-Cola, dues guardonades amb una beca Riera Gubau d’estudis a l’estranger; una exalumna que acaba de guanyar el premi extraordinari de batxillerat; uns treballs excel·lents de memòria històrica dels de quart; un munt d’alumnes presentats a les proves de la Universitat de Cambridge celebrades a la nostra escola... Ple d’exemples de nois i noies com cal i que trobareu en les pàgines d’aquesta revista.
Mireu què deia Sòcrates al segle IV abans de Crist:
La joventut actual estima el luxe, és maliciosa, és malcriada, es mofa de l’autoritat i no té cap respecte per la gent gran. Els nostres joves d’avui són uns tirans, que no s’aixequen quan un ancià entra en algun lloc, que responen amb altivesa als seus pares i es complauen essent persones de mala fe… Els joves d’avui estimen el luxe, tenen manies i menyspreen l’autoritat. Responen als seus pares, posen una cama sobre l’altra i tiranitzen el seus mestres…
Entre aquest jovent, hi havia Plató.
Editorial
Hores d’ara, ningú no pot negar que la pandèmia ha tingut uns efectes nocius en la nostra salut mental, emocional o afectiva. Ara, tot i que sembla que la cosa va de baixa, veiem els resultats. Com diu l’adagi castellà: “de aquellos polvos, estos lodos”. A l’escola, al professorat ens preocupen principalment els efectes relacionals entre aquelles persones que hi formem part de manera més estreta: professorat, membres del PAS i alumnat i amb aquelles altres amb qui col·laborem en la tasca educativa: les famílies.
Sembla com si els repetits confinaments haguessin reduït la nostra capacitat de relacionar-nos cara a cara dins d’uns certs paràmetres. Els nois i noies que eren una mica introvertits, ara encara ho són més; estan especialment sensibles. Aquells i aquelles que eren més tabalots, més moguts; ara estan més esvalotats. Una combinació d’allò més explosiva. Sumem-hi com els confinaments han potenciat un ús desbocat de les xarxes socials, especialment perillós en una edat governada per l’impuls irreflexiu i hormonal.
També ha quedat afectada la capacitat de treball. Que hagin perdut classes, explicacions teòriques o pràctiques i això hagi afectat al domini de certs continguts curriculars és una qüestió secundària. Allò que ens amoïna és, més aviat, la desgana, la desmotivació o l’actuació esperant sempre recompensa o reforç positiu. També la indolència o els estirabots davant qualsevol exigència o reprovació.
És natural que, com a pares i mares o com a docents, ens costi trobar el punt d’exigència després d’uns anys com els viscuts i que, per por a passar-nos, no actuem; deixem passar. Així, la generació de cristall (terme encunyat per Montserrat Nebrera) cada cop es va fent més fràgil.
Aquest panorama, però, no ens ha de fer perdre de vista tot allò que de bo té el nostre jovent. No ha de quedar amagat darrere d’aquesta foscor aquell alumnat amb bon fons, educat, alegre, format i amb ganes de continuar formant-se, resilient davant les adversitats; d’això ens estan donant una lliçó els nombrosos alumnes que estem rebent d’Ucraïna aquests dies a les nostres classes...
Tinc en ment unes nenes de primer i de segon que, quan em veuen a la porta de l’escala de dalt controlant la sortida, sempre, sempre, sempre, sempre, sempre, sempre, amb un somriure, em donen el “bon dia” o la “bona tarda” abans que jo pugui obrir la boca; uns nois i noies de tercer que em passen músiques per a què les posi en el canvi de classe per megafonia; una guanyadora provincial del concurs de la redacció de la Coca-Cola, dues guardonades amb una beca Riera Gubau d’estudis a l’estranger; una exalumna que acaba de guanyar el premi extraordinari de batxillerat; uns treballs excel·lents de memòria històrica dels de quart; un munt d’alumnes presentats a les proves de la Universitat de Cambridge celebrades a la nostra escola... Ple d’exemples de nois i noies com cal i que trobareu en les pàgines d’aquesta revista.
Mireu què deia Sòcrates al segle IV abans de Crist:
La joventut actual estima el luxe, és maliciosa, és malcriada, es mofa de l’autoritat i no té cap respecte per la gent gran. Els nostres joves d’avui són uns tirans, que no s’aixequen quan un ancià entra en algun lloc, que responen amb altivesa als seus pares i es complauen essent persones de mala fe… Els joves d’avui estimen el luxe, tenen manies i menyspreen l’autoritat. Responen als seus pares, posen una cama sobre l’altra i tiranitzen el seus mestres…
Entre aquest jovent, hi havia Plató.
Sembla com si els repetits confinaments haguessin reduït la nostra capacitat de relacionar-nos cara a cara dins d’uns certs paràmetres. Els nois i noies que eren una mica introvertits, ara encara ho són més; estan especialment sensibles. Aquells i aquelles que eren més tabalots, més moguts; ara estan més esvalotats. Una combinació d’allò més explosiva. Sumem-hi com els confinaments han potenciat un ús desbocat de les xarxes socials, especialment perillós en una edat governada per l’impuls irreflexiu i hormonal.
També ha quedat afectada la capacitat de treball. Que hagin perdut classes, explicacions teòriques o pràctiques i això hagi afectat al domini de certs continguts curriculars és una qüestió secundària. Allò que ens amoïna és, més aviat, la desgana, la desmotivació o l’actuació esperant sempre recompensa o reforç positiu. També la indolència o els estirabots davant qualsevol exigència o reprovació.
És natural que, com a pares i mares o com a docents, ens costi trobar el punt d’exigència després d’uns anys com els viscuts i que, per por a passar-nos, no actuem; deixem passar. Així, la generació de cristall (terme encunyat per Montserrat Nebrera) cada cop es va fent més fràgil.
Aquest panorama, però, no ens ha de fer perdre de vista tot allò que de bo té el nostre jovent. No ha de quedar amagat darrere d’aquesta foscor aquell alumnat amb bon fons, educat, alegre, format i amb ganes de continuar formant-se, resilient davant les adversitats; d’això ens estan donant una lliçó els nombrosos alumnes que estem rebent d’Ucraïna aquests dies a les nostres classes...
Tinc en ment unes nenes de primer i de segon que, quan em veuen a la porta de l’escala de dalt controlant la sortida, sempre, sempre, sempre, sempre, sempre, sempre, amb un somriure, em donen el “bon dia” o la “bona tarda” abans que jo pugui obrir la boca; uns nois i noies de tercer que em passen músiques per a què les posi en el canvi de classe per megafonia; una guanyadora provincial del concurs de la redacció de la Coca-Cola, dues guardonades amb una beca Riera Gubau d’estudis a l’estranger; una exalumna que acaba de guanyar el premi extraordinari de batxillerat; uns treballs excel·lents de memòria històrica dels de quart; un munt d’alumnes presentats a les proves de la Universitat de Cambridge celebrades a la nostra escola... Ple d’exemples de nois i noies com cal i que trobareu en les pàgines d’aquesta revista.
Mireu què deia Sòcrates al segle IV abans de Crist:
La joventut actual estima el luxe, és maliciosa, és malcriada, es mofa de l’autoritat i no té cap respecte per la gent gran. Els nostres joves d’avui són uns tirans, que no s’aixequen quan un ancià entra en algun lloc, que responen amb altivesa als seus pares i es complauen essent persones de mala fe… Els joves d’avui estimen el luxe, tenen manies i menyspreen l’autoritat. Responen als seus pares, posen una cama sobre l’altra i tiranitzen el seus mestres…
Entre aquest jovent, hi havia Plató.
Equip directiu
Dia a dia
Com cada any, començàvem el curs un estiuenc 13 de setembre, però enguany sense el professor Joan Kemner que era de baixa per la seva estrenada paternitat. Aviat també ens acomiadaríem del professor Alexis Crespo, que també s’agafava un temps per gaudir i passar temps amb el seu nadó nascut a primers d’octubre. Per sorpresa de tots, la professora Lídia Riera ens anunciava també l’arribada del seu segon fill, aquest cop una nena, per al febrer. I s’incorporava al claustre la professora Júlia Gerez i, més tard, la Sílvia i en Roger. Buaf, aquest és el curs dels naixements!
Com sempre, els alumnes de primer, els novells, més tímids i porucs i amb uns ulls ben oberts, s’esperaven a la porta per entrar junts al pati; mentre que la resta, ja tots uns veterans, se saludaven entre rialles i bromes.
Encetàvem el curs amb les celebracions a la capella, demanant un bon inici de curs a Sant Josep Manyanet. I, en un tres i no res, ja érem de ple immersos al curs, treballant de valent, en projectes, rutines de pensament, destreses, participant en xerrades, tallers dels Mossos, ABP...
Continuant amb el programa Salut-Escola que ja havíem estrenat fa un parell de cursos enrere, una actuació promoguda pels departaments d'Educació i Universitats i de Salut, per tal d'impulsar la promoció i prevenció de la salut a l'escola, els nostres alumnes van començar a participar quinzenalment en consultes sobre els seus dubtes i preocupacions a una infermera del CAP de Blanes.
Divendres 22 d’octubre vam celebrar el DOMUND, el Diumenge de les Missions, enguany amb el lema “Explica el que has vist i sentit”. Des de les tutories i la classe de Religió, vam dedicar aquesta jornada a pensar i treballar propostes per ajudar i col·laborar amb la missió que la nostra ONG Manyanet Solidari desenvolupa al Camerun (Àfrica).
Dimecres 27 d’octubre vam fer la celebració d’entrega de diplomes de KET, PET i FIRST en llengua anglesa de la Universitat de Cambridge. Aquests són uns prestigiosos exàmens oficials amb gran reconeixement internacional i la nostra escola és centre examinador oficial des de fa ja deu anys. Per culpa de la covid, la celebració va haver de ser en format reduït i amb l’única participació dels nostres alumnes; les famílies van haver de conformar-se seguint-la en streaming. Felicitem a tots i totes les alumnes que han aconseguit la seva titulació i a les dues teachers en llengua anglesa que els han preparat: la Marga Riera i l’ Anna Massó. Congratulations!
Com sempre, els alumnes de primer, els novells, més tímids i porucs i amb uns ulls ben oberts, s’esperaven a la porta per entrar junts al pati; mentre que la resta, ja tots uns veterans, se saludaven entre rialles i bromes.
Encetàvem el curs amb les celebracions a la capella, demanant un bon inici de curs a Sant Josep Manyanet. I, en un tres i no res, ja érem de ple immersos al curs, treballant de valent, en projectes, rutines de pensament, destreses, participant en xerrades, tallers dels Mossos, ABP...
Continuant amb el programa Salut-Escola que ja havíem estrenat fa un parell de cursos enrere, una actuació promoguda pels departaments d'Educació i Universitats i de Salut, per tal d'impulsar la promoció i prevenció de la salut a l'escola, els nostres alumnes van començar a participar quinzenalment en consultes sobre els seus dubtes i preocupacions a una infermera del CAP de Blanes.
Divendres 22 d’octubre vam celebrar el DOMUND, el Diumenge de les Missions, enguany amb el lema “Explica el que has vist i sentit”. Des de les tutories i la classe de Religió, vam dedicar aquesta jornada a pensar i treballar propostes per ajudar i col·laborar amb la missió que la nostra ONG Manyanet Solidari desenvolupa al Camerun (Àfrica).
Dimecres 27 d’octubre vam fer la celebració d’entrega de diplomes de KET, PET i FIRST en llengua anglesa de la Universitat de Cambridge. Aquests són uns prestigiosos exàmens oficials amb gran reconeixement internacional i la nostra escola és centre examinador oficial des de fa ja deu anys. Per culpa de la covid, la celebració va haver de ser en format reduït i amb l’única participació dels nostres alumnes; les famílies van haver de conformar-se seguint-la en streaming. Felicitem a tots i totes les alumnes que han aconseguit la seva titulació i a les dues teachers en llengua anglesa que els han preparat: la Marga Riera i l’ Anna Massó. Congratulations!
a Secundària
La setmana del 15 al 19 de novembre vam participar a la 26a Setmana de la Ciència que se celebra arreu de Catalunya entre els dies 12 a 21 de novembre. Durant la Setmana de la Ciència se celebren un seguit d’activitats de divulgació científica: exposicions, xerrades, jocs, tallers científics… Amb motiu de la celebració de l’Any Internacional de l'Economia Creativa per al Desenvolupament Sostenible, de l’Any internacional de les Fruites i Verdures, de l’Any Europeu del Ferrocarril i del Centenari de Naixement del Servei Meteorològic de Catalunya, enguany la Setmana de la Ciència s’ha centrat en el tema de la sostenibilitat.
Des de ja fa uns anys, la nostra escola participa d’aquest esdeveniment amb diverses activitats per a tots els cursos amb diferents propostes. Sota la direcció dels professors Lídia Riera i Xavi Oliva, els de primer i segon d’ESO van treballar el tema dels volcans, aprofitant l’actualitat de l’erupció del volcà Cumbre Vieja a l’illa de La Palma que es va iniciar el diumenge 19 de setembre i que segueix escopint lava. Els alumnes de tercer van treballar la meteorologia, i els de quart, l’evolució dels homínids.
El dimarts 23 de novembre vam celebrar les eleccions al Consell Escolar per renovar els representants dels alumnes. El consell escolar del centre és l'òrgan col·legiat de participació de la comunitat escolar en el govern del centre. En el consell escolar hi ha representats tots els col·lectius que intervenen en la comunitat educativa: director, professorat, alumnat, personal d'administració i serveis, etc. Les alumnes escollides van ser Jana Oliva i Carla Remacha de 1r ESO. Els desitgem molt bona feina.
El dijous 25 de novembre tots els alumnes de Secundària vam marxar d’excursió. Els de 1r d’ESO vam visitar l’Aquàrium de Barcelona on vam fer un taller sobre invertebrats. Els de 2n vam visitar el Museu de Ciències Naturals a Barcelona on vam conèixer i treballar diversos aspectes de geologia, fauna i flora. Els de 3r vam visitar el Parlament de Catalunya. I els de 4t vam visitar el Museu d’Història de Catalunya a Barcelona on vam fer un repàs per les diferents etapes de la nostra història.
Amb l’arribada del temps d’espera del Nadal, totes les aules vam dissenyar i fer el nostre propi calendari d’Advent. En lloc de llaminadures i xocolatines, vam omplir-lo de bons propòsits: ajudar els companys, no rondinar tant i somriure més, ser més agraïts, fer més abraçades als qui estimem...
Des de ja fa uns anys, la nostra escola participa d’aquest esdeveniment amb diverses activitats per a tots els cursos amb diferents propostes. Sota la direcció dels professors Lídia Riera i Xavi Oliva, els de primer i segon d’ESO van treballar el tema dels volcans, aprofitant l’actualitat de l’erupció del volcà Cumbre Vieja a l’illa de La Palma que es va iniciar el diumenge 19 de setembre i que segueix escopint lava. Els alumnes de tercer van treballar la meteorologia, i els de quart, l’evolució dels homínids.
El dimarts 23 de novembre vam celebrar les eleccions al Consell Escolar per renovar els representants dels alumnes. El consell escolar del centre és l'òrgan col·legiat de participació de la comunitat escolar en el govern del centre. En el consell escolar hi ha representats tots els col·lectius que intervenen en la comunitat educativa: director, professorat, alumnat, personal d'administració i serveis, etc. Les alumnes escollides van ser Jana Oliva i Carla Remacha de 1r ESO. Els desitgem molt bona feina.
El dijous 25 de novembre tots els alumnes de Secundària vam marxar d’excursió. Els de 1r d’ESO vam visitar l’Aquàrium de Barcelona on vam fer un taller sobre invertebrats. Els de 2n vam visitar el Museu de Ciències Naturals a Barcelona on vam conèixer i treballar diversos aspectes de geologia, fauna i flora. Els de 3r vam visitar el Parlament de Catalunya. I els de 4t vam visitar el Museu d’Història de Catalunya a Barcelona on vam fer un repàs per les diferents etapes de la nostra història.
Amb l’arribada del temps d’espera del Nadal, totes les aules vam dissenyar i fer el nostre propi calendari d’Advent. En lloc de llaminadures i xocolatines, vam omplir-lo de bons propòsits: ajudar els companys, no rondinar tant i somriure més, ser més agraïts, fer més abraçades als qui estimem...
