Llibre poesia Premis Joan Duch 2021

Small dotted paper

Arriba la fosca nit, els fanals del carrer m’il·luminen, miro cap al cel i veig un estel volant. Camino i camino sense parar, la lluna em segueix! Amb aquell blanc tant lluent. De sobte em trobo un toll d’aigua, la meva cara reflectida hi veig, també un punt blanc veig corrent dalt del cel. Pluja d’estels, Estels volant dalt del cel, pluja d’estels, estels brillants i lluminosos.

Estic sol, no hi ha ningú per ajudar-me. Estic en un turonet on només hi sóc jo. La tristesa m’envaeix i l’alegria desapareix. Però de cop i volta, sento una veu que em pregunta: Estàs bé? És una veu càlida i bonica, apostaria que és d'una nena. No, li responc. Però ella continua preguntant: Estàs bé? Ella es va apropant mentre li llueix un somriure a la cara. Això em fa perdre la tristesa i ve un altre cop la felicitat. Sí, li responc. Ella, ara pot marxar tranquil·la i ara, a mi, m’envaeix un altre cop l’alegria.&nbsp;

Un gra de raïm ha caigut al terra, viatja que viatja s’ha topat amb una gerra. La gerra s’ha tombat I el gra ha esclafat. El gat tot esverat, amb el raïm ha relliscat i panxa amunt s’ha quedat.

Un dia el COVID va arrencar i a casa ens vam quedar, gel hidroalcohòlic ens vam posar per no infectar. Els metges van curar a alguns pacients que és van infectar, les PCR van començar i no van acabar. Amb els amics distància havíem de tenir mascareta a tot moment i el virus a molt vent. A la UCI hi havia pacients que hi van ser molt temps. Estàvem avorrits, perquè no podíem sortir, no vam fer amics i a l’escola no vam venir.

El meu pare és el millor, Perquè per mi es un campió. És molt amable i té una bellesa inigualable. El meu pare em fa sentir feliç. Sempre jugo amb ell al parxís i ens agrada molt el panís. Quan estic trista, el meu pare em consola i em fa uns fideus a la cassola. T’estimo pare!

El gira-sol mira al sol com un mussol mentre mira al caragol. El gira-sol s´assembla al Pol i el Pol té una amiga que es diu Sol.

El dimarts és un dia especial, no només perquè ve la mare, sinó perquè anem a dalt la biblioteca especial. Amb l’Ona i l’Anna hi anem mentre mengem, i quan hi entrem al·lucinem cada dia amb un tema diferent! Quant anem a la sala infantil, no només anem a llegir, sinó que amb la mare de l’Ona, imprimim coses mil. Ens passem hores a la biblioteca especial, és un petit món al·lucinant, perquè imprimim, llegim, estudiem… i deu mil coses més! Us recomano que aneu a la biblioteca de Juneda perquè al·lucinareu més, que no pas llegireu

Passejant pels núvols, un estel vaig trobar, Color roig com les pomes era, Alegre però enrabiat. Passejant pels núvols, un ànec vaig trobar, era alegre, i tenia un color groc penetrant. Passejant pels núvols, un de trist en vaig trobar d’un color gris com les pedres era, i de sobte va començar a plorar

Sempre que intento crear un poema, sempre tinc el mateix problema, I penso i penso i no em surt cap tema, Estic navegant per un mar de paraules i sento rema, rema. Vaig remant i remant sense destí, així que seguiré el meu camí. Per fi he trobat la inspiració, I tinc el poema en perfecta alineació.

El Minotaure amb fúria treu aire. Encara que li donin menjar, no para de cridar La Griu va pel cel i per la terra, la Griu va a beure al riu. L’au Fènix té el cos de foc, compte, no et cremis! ves a poc a poc. El Pegaso vola pel cel, i veu a un ós menjant mel mentrestant l’unicorn dorm i el cervell no té son

A vegades ve per espantar-te i potser vols amagar-te, Comences a desconfiar I també a lluitar per marxar. Pot ser a les cases o als carrerons , però quan la fas fora i la pots espantar pots ser feliç i continuar.

Els animals són mansos, però a vegades no per això sempre vaig acompanyada , perquè no em persegueixi una manada. I quan vaig al bosc em pica un mosquit al dit, escapo corrent tocant-me el pit i agafo una pomada pel dit.

Name

Safari may block some audio or video from playing automatically and ‘read to me’ will skip these. You can configure this in Safari’s preferences.