Autora i il·lustradora: Nona Hierro Margarit

Loading...

Loading...

Temps era temps, quan els animals parlaven, a sota el mar, hi havia un pop que es deia Potes Altes. El seu somni era ser jutge de concursos i estava pensant en  fer-ne  un.

Loading...

Loading...

Va aconseguir el permís de l´alcalde Cavallet i va començar a
posar fulls a les parets de coralls per anunciar la gran notícia

Un tauró es va fixar i va dir:
-Jo vull assistir a aquest concurs però... de que és?- va dir en Quico.
-És un concurs de talents!!!-va cridar el cavallet Cua Cua.
-Doncs jo participaré- va dir el tauró Quico.
-Jjoo ttaattammbéé –va dir vergonyosa la tortuga Cèlia.
I així es va escampar la notícia .

El pop Potes Altes va organitzar una reunió. Quan estaven a la reunió, van concretar la data i el premi. Es faria el 5 de juny i el premi seria 5 estrelles daurades!!!.

Van passar molts dies i tots els animals seguien practicant : el tauró Quico ballava, la medusa Amèlia cantava, el cavallet Cua Cua tocava la flauta i la tortuga Cèlia feia gimnàstica. 

El gran dia per fi va arribar. Els 4 animals es van trobar amb el pop Potes Altes però ell no feia bona cara ...
-Què et passa?-va preguntar la Cèlia.
-Han robat el premi!!-va cridar en Potes Altes.
-No pot ser – va dir en Quico.
-Sabeu qui pot ser? –va dir l’Amèlia.
-Sí!!!!- van dir tots alhora.
Llavors tots van anar a buscar l’animal que pensaven que havien robat les 5 estrelles, el peixot Sardo.

-Has robat tu les estrelles?-li va preguntar l’Amèlia.
-No, jo només col·lecciono llapis dels humans –va contestar.
- No ens estaràs enganyant, oi? -va dir en Cua Cua.
-No , però la manta em va dir que les guardés ,teniu! – va dir en Sardo.
-Gràcies!! –va dir en Potes Altes.
- Ja sabem a qui preguntar.- va dir la Cèlia