Sant Jordi 2022

Així que van aterrar a un món ple d’Oreos i quan van intentar sortir, no podien. La Marina va dir: -Che, no podem sortir! De sobte va aparèixer una oreo mooolt petita i els va saludar: -Benvolguts a Oreolàndia!- Ells van quedar bocabadats, perquè creien que era un somni, però… no podien somiar el mateix somni els sis amics a l’hora, veritat? Després d’uns minuts van pensar que si buscaven al rei d’Oreolàndia, li dirien que el portés al LàserKing d’on havien sortit. L’Àlex va pensar: -Els pares estaran preocupats... L’Oreo petita va dir: -Jo conec el camí. Seguiu-me! I tots la van seguir.

<a href="bookcreator://page/qQAauINMSq2LsnY60Yrplw">Tornar a l'índex</a>

POESIA La Sonia és la millor professora sempre està amb nosaltres cada hora, la Bea és la nostra professora de anglès i també és la tutora de 6è. La professora de castellà es diu Laia i es sabia com una iaia, i parlem ara del Xavi que ens fa informàtica i educació física perquè és hacker i un esportista. Ja acabo el meu poema Perquè la Sònia explica un teorema.

ATRAPADA A L’ILLA KARATE Vet aquí que en aquell temps que les bèsties parlaven i les persones callaven… En una illa hi havia una nena i un drac que es deien noia Foc i drac Hedwic. La noia Foc no era gens tímida, li encantava el karate “és un esport inventat per ella”, no es podia morir ni fer-se vella i ningú podia parlar amb paraules, sabien parlar amb la ment. El drac en canvi podia parlar amb paraules, era molt gran i treia foc per la boca. Tot això va passar l'any 1801, i on passa? Doncs a l’illa Esperança. Què quin és el problema? Que estava cansada de què l’illa sencera matés dracs i jo en tingui un com a mascota. Ara us presentaré a la mare Gaia “ La reina de l’illa “ La mare Gaia era molt dolenta perquè només pensava en matar. I les meves millors amigues la “ Martina i l’Ari ” A la Martina li agrada ballar i a l’Ari li agrada dibuixar. Les seves amigues eren les úniques que sabien lo del drac allò del drac Hedwic. El van agafar i van volar les tres juntes. Però una nit de lluna plena… flas!! Van capturar al drac Hedwic mentre volaven els quatre!! I van caure. Les amigues van alliberar el drac. La Martina i l’Ari van marxar a la casa que compartien les tres a dormir, ...però l'Anna no. L'Anna va creuar el mar impossible de creuar, va creuar deserts i muntanyes per trobar un lloc segur a Hedwic, i al cap d’una setmana viatjant, de sobte van arribar a una ciutat que es deia: Ciutat Moderna . Allà tothom tenia dracs, l'Anna volia quedar-se, però no podia perquè havia de tornar a veure a tothom i demostrar&nbsp;que els dracs no eren dolents, i així va ser. Va tornar, però quan va dir el que pensava la van fer presa, però la Martina i l'Ari la van alliberar i també van alliberar&nbsp;al drac. L'Anna va tornar&nbsp;a la ciutat però amb la Martina i l'Ari, els va ensenyar tota la ciutat i es van&nbsp;quedar un mes, després van tornar per demostrar a la reina tot, i al final va funcionar. Desprès per petició de la noia Foc l'illa es va dir " l'illa Karate " on tothom tenia dracs i feien Karate. Conte contat, conte acabat. Eriçó

Vam perseguir a l’alienígena i vam veure que estava recollint mostres de sorra, aigua i cucs. Creiem que volia envair la Terra per conquerir-la i nosaltres el volíem detenir. Estàvem a la ciutat, que estava abandonada, i creiem que només hi havia l’alienígena i nosaltres. Per sort, l’alienígena només venia a buscar les mostres. Vam trobar al grup de classe, però no ens van creure… Sort que en Carles va gravar l’alienígena amb el seu mòbil i tots van quedar bocabadats. I el que no ho vulgui creure, que ho vagi a veure!&nbsp;

El bosc tenebrós Un conte us explicaré, tan bé com jo sabré, si l´escolteu el sentireu, qui no el sentirà no el sabrà.&nbsp; Fa molt temps quan era l'època de la guerra una bruixa malvada li deien bruixa escarlata o gòtica, sempre vestida de negre i vermell amb accessoris daurats. El seu castell es va derruir i va haver de marxar a un altra casa, però no la pot pagar, llavors se'n va al bosc, aquest és negre amb fulles verdes de sobte l’ataca un drac. La bruixa i el drac es fan amics .De camí es troben un gat negre amb els ulls grocs com la lluna, aleshores un arxienemic de la bruixa descobreix que té superpoders. Tots dos lluiten amb els seus superpoders i la bruixa és derrotada Però el drac la va a buscar, la cura i la bruixa puja al seu llom. Al final recupera el castell i té molts amics. El drac també té superpoders. I tot això és tan veritat que potser mai no ha passat.

ELS “PANAS” ATRAPATS AL PZ Hi havia una vegada cinc amics, el Xavi F, l' Aitor C, el Marc, el Xavi C i l’Aitor P. Al Xavi F li encantava el futbol i la “play con total”. El 23 de març de 2022 de sobte el cel els va xuclar a tots i va aparèixer un cartell&nbsp;que deia PZ (Planeta Zombi). L’entorn era tenebrós, ple de zombis i amb un búnquer. Van pensar que tenien un gran problema i no sabien com surti-se'n. Van anar al búnquer i van agafar rellotges, cadascun en va agafar un. És un rellotge? – es van preguntar tots De sobte, el rellotge va parlar: Si voleu marxar d'aquí&nbsp;amb aquest rellotge, agafeu les armes que vulgueu - va dir el rellotge&nbsp; Què? - va dir l'Aitor C. I va deixar anar el rellotge a terra. En Marc li va dir: Torna’l a agafar! - Seguidament va agafar el rellotge&nbsp; D’acord! Què farem?- va dir el Xavi C Podem practicar demanant-li al rellotge un maniquí - va dir el Xavi F Rrrrrrrrrr - van fer els zombis&nbsp;

El tren va aturar-se&nbsp;perquè la Reina va fer un avís sobre uns presoners que s’havien escapat. Els 5 nens i el Ferran van córrer fins trobar&nbsp;una cova i van passar allà la nit. Al dia següent els 6 vam anar a buscar menjar,després d'una estona vam trobar un pomer però no eren pomes normals sinó eren pomes caramelitzades. Després de menjar les pomes caramelitzades es van trobar els homes d'abans buscant&nbsp;als 6.&nbsp; Vam anar de nou a la cova que ningú sabia on estava, allà cabíem els 6 fins i tot moltes persones més. Va passar una setmana i els homes que ens perseguien van trobar la&nbsp;cova! Els 6 vam tornar a la presó.Aquella presó no era igual,i havien molts homes!,van passar dies però molts dies, fins i tot mesos, fins que un dia ben entrada la nit, els vigilants es van quedar adormits.&nbsp; Els 6 es van escapar però no podien tornar a la cova perquè tothom sabia on estava.Van buscar&nbsp;una manera per sortir del planeta.Però ningú tenía una idea! Van buscar un lloc on passar la nit. L’ Aroa estava molt emocionada perquè al dia següent era el seu aniversari.Al final van trobar una família però no era de llaminadures eren humans! Els 6 li van explicar la història a la Lucia i l’Antonio(així és com es diuen). La Lucia li explicar que els havia passat el mateix i va deixar que passessin els 6 a dormir. El dia següent l´Aroa va tenir una idea per sortir del planeta! els seus amics li van fer un pastís a l´Aroa però l´Aroa tenia una notícia. L´Aroa ja sabia com sortir del planeta i tots van estar d'acord.

EL&nbsp;BOSC&nbsp;QUE&nbsp;VA&nbsp;SALVAR&nbsp;EL&nbsp;NADAL&nbsp;D’ ALBERT Fa&nbsp;molts, molts&nbsp;anys,&nbsp;hi havia&nbsp;un&nbsp;bosc encantat fet de llaminadures. Anaven&nbsp;nens i nenes de molt lluny que menjaven tot tipus de llaminadures. Els nens i les nenes ho passaven molt bé, però un dia els nens i les nenes van deixar de venir al bosc. Es van oblidar del bosc encantat perquè per menjar llaminadures les compraven a les botigues. Un dia d´hivern, un nen que es deia Albert, sense&nbsp;voler,&nbsp;va arribar al bosc encantat&nbsp;i va trobar moltes llaminadures: un tronc de xocolata, l´herba d´ossets de llaminadures i les fulles dels arbres fets de núvols de sucre. L'Albert va avisar a la seva família perquè no tenien diners per comprar llaminadures.&nbsp; Aleshores els va avisar per anar al bosc encantat. La família va menjar al nadal molts , molts dolços i van viure feliços menjant anissos.

EL NEN POBRE ES FA RIC Hi havia una vegada un nen que era pobre, es deia CR7 Tot això va passar a Portugal. El seu pare bevia molt&nbsp;alcohol i un dia cristiano Ronaldo se’n va anar a un Club de Futbol .Ronaldo li agradava molt jugar al Futbol . I un dia un partit de Futbol&nbsp;que era Lisboa vs Manchester United al president li havia agradat Criminal

&nbsp;&nbsp;DRAC vs HOME LLOP&nbsp; Vet aquí una vegada hi havia un home llop molt gran, ferotge i fort. Era al bosc amb la seva llopada i era&nbsp;l’any 2002. Era un bosc que tenia els arbres més alts que un pi i més abundants que la barba del Pare Noel, l´home llop es deia Javi i tenia un enemic, un drac ferotge molt gran amb tant foc a la boca que quan el treia destrossava 24 poblats.&nbsp; Un dia el llop i el drac es van trobar i el llop va mossegar el coll del drac&nbsp;i aquest va cridar de dolor: -Grrrrrrrr! L´home llop va intentar amagar-se per atacar quan ell no se n´adonés i el va atacar desprevingut però el drac llençà el foc per cremar el llop però va cremar tot el bosc!! El llop va quedar ferit i va entrar a una cova però el drac el va veure i va escopir més foc. Estava a punt de morir però al final el llop va udolar i el va sentir tota la seva llopada que van anar per ajudar-lo i així van poder derrotar el drac. La llopada el van curar amb una poció màgica. I tot això és tan veritat que potser mai no ha passat. Conte vermell

I així ho van fer... L’ Apol·lo, en Satanàs i l’Hèrcules van atacar-los i els nens es van fer els morts. De sobte... i per sorpresa dels tres déus, ells es van aixecar i els van atacar amb totes les seves forces. En Jack, que era Zeus, va fer un Tsunami que va anar directe cap a Apol·lo i el va transformar en pedra fins a desintegrar-se. L’Eva, que era Hèstia, va formar una bola de foc gegant i la va llançar contra Satanàs i, aquest es va cremar en un tres i no res. I només quedava Hèrcules, el Déu immortal, que anava sense que ningú es donés compte a per en Mario, transformat en el déu més fort, Posidó. L’Eva es va adonar de les seves intencions i el va alertar, però a ell no li va donar temps a reaccionar i el va malferir. Així que a l’Eva i en Jack, això els va fer sentir molt de dolor, perquè estimaven al seu amic i, tots dos, de tota la ràbia continguda, van agafar molta energia solar i van fusionar tots els seus poders. Llavors, tota la galàxia es va il·luminar i van llençar tota aquesta energia contra Hèrcules, de tal manera que aquest, va fer un crit d’espantós dolor i va desaparèixer cremant-se viu.

LA MÚSICA La música té moltes variacions com: clàssica, blues i reggaeton. També pots sentir emocions quan t’arriba fins al cor. A més hi han molts cantants i el seu treball és elegant. Tinc moltes raons com l’Aitana i la seva cançó. A mi m’agrada el violí perquè quan el toco sona molt fi i em fa gaudir i també a qui està amb mi. Quan escoltes la música, pots agafar un paper, escriure tot el que sents i llençar-ho al vent. Amb aquesta estrofa&nbsp; vull acabar de dir, que no tota la música és: do, re, sol, fa, mi.

Poema del carnaval Aquest poema tracta del carnaval&nbsp; no serà un poema del nadal. &nbsp;Amb una disfressa i una fresa comença el tema&nbsp; d'aquest poema. El carnaval és un festival en el que et pots disfressar de cavaller medieval&nbsp; o de drac o de rei&nbsp; d’un regne sense remei. Mentres et disfressis&nbsp; i bé to passis&nbsp; sense fer de diable i no facis mal serà un dia ideal de carnaval i ho posaràs a un mural.

Un cop allà, va sortir la bruixa i els va preguntar: - Què feu aquí nenes i nen? En Cheeto va contestar: - Necessitem una poció màgica per fer canviar a la Reina. Ens ajudes? La bruixa va dir que sí que podria. Així que la colla estava molt contenta i agraïda amb ella i l'Unicorn va parlar: - Gràcies per la poció, bruixa! La Coca-Cola va aclarir que ara li tocava el torn als cuiners, perquè eren ells qui posarien la poció al pastís d'aniversari, i així ho van fer. El dia del aniversari, la Reina només feia que somriure, fer abraçades i petonets, perquè se sentia feliç i estimava a tothom!! I tot gràcies a la colla d’amics. I tot això és tan veritat, que pot ser mai no ha passat! FÍ

Les tres millors amigues Fa molt de temps que hi havien tres amigues que es deien Mariona, molt tímida i molt tranquil·la , la Valeria, neguitosa i graciosa i la Carla, que sóc jo, la mes divertida i graciosa. Això va passar al dia 9 de abril de l’any 2022 i va passar en una casa encantada. Estaven en una vídeo trucada quan, de sobte, va dir la Valeria: _ Anem a una casa encantada? I van dir que si, estaven en pijama i es van vestir i es van anar-hi. Era de nit, quan van arribar es van espantar perquè era molt misteriosa. Quan van entrar a la Carla li feia mal la panxa i al cap d´una estona se li va passar i van seguir caminant quan de sobte van escoltar un crit d’una nena. Quan el van sentir, van sortir corrents perquè els donava por. Van anar corrents a casa de la Mariona. Quan van arribar, estaven els seus pares a casa, les tres es van quedar bocabadades. Els pares van preguntar on havien estat i les tres van dir que havien estat en una casa encantada. Al dia següent ja van dir el que va passar i van solucionar-ho tot. Els pares estaven preocupats, i van acompanyar-les a la casa per mirar que tot estigués bé. Per últim van anar tots junts a sopar i s’ho van passar molt bé. Conte contat, conte acabat.&nbsp;

Atrapats a Badalona 2.1&nbsp; Temps era temps quan els ocells tenien dents, al planeta Badalona 2.1 van arribar 5 germans: un es deia Marc, l’altre es deia Ariadna, la Martina, la Nora i en Xavi. Al Marc li agradava jugar a futbol, a l’Ariadna li agradava dibuixar, a la Martina li agradaven els animals, a la Nora li agradaven els videojocs i al Xavi li agradava el Barça. A l’any 000001, un dia normal, va començar a fer molta boira i no es veia res! Els nens estaven estranyats, ja que mai ho havien vist. Van entrar a casa seva, no hi&nbsp; eren els seus pares i hi havia baba pel terra. Van trobar una nota, eren els pares! Això deia: Han estat molt bé els moments que hem passat junts, però això s’ha acabat, hem anat a un altre planeta. Ah sí! Aneu amb compte que hem deixat el portal obert. Intenteu sobreviure, adeu! Els nens espantats van anar al subterrani i van agafar tot el que hi havia allà. Al sortir van veure una mà viscosa movent-se, llavors els nens es van espantar. La mà es va començar a moure cap a ells i de sobte van sentir un terratrèmol i es va trencar el sostre de la casa i una llum els va xuclar. Llavors uns àliens van començar a tocar-los i a parlar en un idioma estrany.

POESIA A L’HIVERN A l’hivern molt fred fa i jo el que no vull es un gelat amb la meva família estar asseguda menjan dolços al sofà Amb la xemeneia jo vull estar i amb la música fluixeta estar relaxat abrigar-se moltíssim per estar calentet mentres amb els amics sortir al carrer Mrs croqueta de pernil cremada

L A D O N Z E L L A M À G I C A Fa molts anys una donzella màgica anava caminant per un bocs encantat. La donzella tenia cabells llargs, els ulls blaus, portava un vestit de princesa meravellós, li encantava fer màgia pel bosc. La donzella es va fer amiga del drac, però el drac no la suportava més perquè la donzella li feia carícies. Va passar 9 anys fins que no es van tornar a veure. La donxella es va casar amb un detectiu famós i el drac es va posar gelós i li va preguntar que com era que ara ja s’havia casat amb el detectiu més famós de tot el món. La donzella va dir que ella li havia demanat si li podia convidar a un gelat. Aleshores es van dir que ja podien ser amics ni fer-se carÍcies. El detectiu que estava al seu costat va dir: -Donzella meva del meu cor, no li facis moltes carícies al drac. La donzella va contestar: -He de ser sincera amb tu, ja no t’estimo ,m’he adonat que el meu amor és el drac! I tots dos vam marxar a casa seva, al bosc encantat. Catacric catacrar aquest conte s’ha acabat.&nbsp;

El Toni i els esclaus Fa molt de temps, a un poble&nbsp;molt llunyà i petit, hi havia una reina&nbsp;molt maca que&nbsp;governava. Aquesta reina tenía por perquè deien que aquest any anaven a venir uns esclaus. La reina&nbsp;volia marxar del poble però es va quedar pensant que vindria un guàrdia, pero no només per això, perquè també estimava als seus amics, sobretot a un que es deia Toni.&nbsp; Toni, era el nen més tímid del poble, quasi no tenía amics perquè deien que era un covard. La reina&nbsp;sempre estava amb ell. Un matí es van llevar amb molt de soroll. Eran els esclaus!! Tothom es van quedar a casa seva menys en Toni que va agafar una espaça i un escut&nbsp;i va lluitar contra els cavallers. La reina era molt forta, però en Toni no tenía por i va lluitar fins al final. Així va derrotar als cavallers. Li va regalar un tulipà a la reina i es van fer nuvis i van ser feliços per sempre. Conte contat aquest conte s'ha acabat.

AMISTAT&nbsp; No puc donar-te solucions&nbsp; per tots els problemes de la teva vida, ni tinc resposta per a tots&nbsp; els teus dubtes i temors. Puc escoltar-te i compartir amb tu. però no puc canviar ni el teu passat&nbsp; ni per descomptat, el teu futur. Però quan em necessitis no cal trucar, jo estaré al teu costat. No puc evitar&nbsp; que t’ensopeguis en la vida. Solament et puc oferir la meva mà perquè et subjectis i mai et facis mal.&nbsp;

BULLYING No et fiquis amb mi, només vull ser el teu amic. Sé que puc semblar estrany, però això m’està sortint car. Posa’t una estona al meu lloc&nbsp;&nbsp; y entendràs que cal parar. Jo també vull ser popular, a&nbsp;totes les noies agradar, deixar de tenir blaus, i també córrer sense parar. Deixar de ser diferent, i començar a agradar a la gent. Potser no siguis conscient, però abusar de la gent, no et fa ser més valent. Graveu les meves humillacions, i compartiu amb milions, però tots els grans ignoren aquestes situacions. Serveix d’alguna cosa cridar? O m’he de suicidar, pel problema arreglar? Lluitem contra l’assetjament, i deixem de fer l’ós, perquè els que miren i consenten, després es penedeixen.

La fi del mÓn No fa molt, un dia van aterrar unes naus amb forma de mísil arreu del món. La gent es va espantar molt, fins que van arribar els soldats militars. Però una llum els va abduir. En Doctor strange, que era una espècie de mag que feia portals a uns altres universos. Va acabar a aquest univers per error i ell no ho sabia,però a sobre a l´habitació d’un noi fadrí que es deia Edgar, vivia a una llar a Califòrnia. La llar estava rodejada d’ extraterrestres, El propietari de la llar va fugir amb el seu Mercedes . Però per sota del cotxe hi havia una fuga de gasolina i una bomba extraterrestre que estava pegada al vehicle aixique va explotar el cotxe. Els extraterrestres havien destruït el món, Doctor strange va obrir un portal i ell i el noi van entrar al univers del doctor. Conte contat conte acabat..&nbsp;&nbsp;

EL&nbsp;BOSC&nbsp;QUE&nbsp;VA&nbsp;SALVAR&nbsp;EL&nbsp;NADAL&nbsp;DE L’ ALBERT Fa&nbsp;molts, molts&nbsp;anys,&nbsp;hi havia&nbsp;un&nbsp;bosc encantat fet de llaminadures. Anaven&nbsp;nens i nenes de molt lluny que menjaven tot tipus de llaminadures. Els nens i les nenes ho passaven molt bé, però un dia els nens i les nenes van deixar de venir al bosc. Es van oblidar del bosc encantat perquè per menjar llaminadures les compraven a les botigues. Un dia d´hivern, un nen que es deia Albert, sense&nbsp;voler,&nbsp;va arribar al bosc encantat&nbsp;i va trobar moltes llaminadures: unl tronc de xocolata, l´herba d´ossets de llaminadures i les fulles dels arbres fets de núvols de sucre. L'Albert va avisar a la seva família perquè no tenien diners per comprar llaminadures.&nbsp; Aleshores els va avisar per anar al bosc encantat. La família va menjar al nadal molts , molts dolços i van viure feliços menjant anissos.

Quan el Bruno i l'Aitor van marxar de la cova van decidir que anaven d'exploració. Van passar per llocs on no hi havien perills i ara estan passant per un lloc on tot estava cremat inclòs els arbres. Estaven passant tranquil·lament pel bosc quan de sobte un arbre es va moure i va atacar als amics, era un arbre demoníac, els amics estaven debilitats així que no podien fer molta cosa però amb la màgia de la fada va fer aparèixer una serra i van tallar l'arbre i com els braços de l'arbre no podien arribar doncs era fàcil, també era fàcil perquè estaven darrera de l'arbre. -Aitor, podem treure la barrera amb la teva màgia? -No sé, ho podem provar quan arribem a la barrera màgica. El Bruno i la fada van passar per molts perills fins arribar al final del bosc. Quan la fada estava preparada per fer la màgia, va utilitzar la màgia i estava fent efecte però no tenia molta energia per fer la màgia així que se’n va anar a buscar menjar, quan ja se’l va menjar ja notava més energia, va trencar la barrera amb la màgia i van escapar. &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;FI! Patxex cara fluixa

SOMNI O REALITAT? Heus aquí que quan era petit el meu avi sempre m’explicava una història que li havia passat. Començava dient que un dia de la seva infantesa a la tardor se’n va anar a donar una volta en bicicleta pel bosc. Va veure que a la seva dreta hi havia un camí estret i va decidir anar per ell. El camí cada vegada era més llarg i semblava que no tenia final, fins que, va arribar a una clariana del bosc. Allà es va trobar a una guineu de pell fosca de to vermellós i brillant. La guineu es va espantar en veure’l. Aleshores, va sortir corrents. El meu avi el va seguir, fins que, va arribar a un lloc on tot era diferent: El cel brillava, les flors eren de molts colors i l’aigua era cristal·lina i hi havia una cascada. Ell es va baixar de la bicicleta i va veure que dins de la cascada hi havia una cosa que brillava. La va a buscar, va veure que era una perla dins d’una petxina, quan la va agafar es va caure a l’aigua ,de sobte va obrir els ulls i va veure que unes fades molt simpàtiques li van curar la ferida. Li va donar les gràcies a totes les fades i van jugar una estona junts. El meu avi va anar el dia següent i no va veure a ningú i va pensar que havia sigut un somni i catacric, catacrac aquest conte s’ha acabat.

I5 ELS CORS

L’Albert va acabar la primera ràpid però la segona li va costar una mica més de temps. En canvi la Rosalin va fer-les molt ràpid. -I ha guanyat… La Rosalin!!! Ara toca fer l’enfrontament amb el Ferran i la Marie. Sort!- Va dir la Nora. -Tres, dos, u, ja!!!- Va dir la Rita. Van començar a fer-les. La Marie va anar ràpid, però és que el Ferran… Va anar com un raig!!! -I el guanyador és… El Ferran!!!- Va dir l'Àngel. -Ara l’Albert i la Marie concursaran a la repesca. Igual que abans. Tres, dos, un, ja!!!- Va dir la Nora. Aquest cop l’Albert va anar super ràpid, però… No tant com el Ferran, sé clar! La Marie va anar força ràpid però no suficient. -I el guanyador de la repesca és… L’Albert!!! Ja tenim tres classificats, ho sento Marie però t’han eliminat. Ens veurem a la pròxima.- Va dir la Nora. -Adeu, m’ho he passat molt bé!- Va dir la Marie. -Adeu!- Va dir tothom. -Ara farem la següent prova, que consisteix en contestar les preguntes que faré. Si voleu guanyar punts heu de pitjar el botó que teniu al davant i contestar. Hi han 5 preguntes, a veure qui guanya!- Va dir la Nora. -La primera pregunta és: quant es 70:18?- Va dir la Nora. El Ferran va pitjar el botó. -La resposta es 3,8888888889- Va dir el Ferran. -Correcte! Si contesteu bé, a la següent ronda no podeu contestar (sinó el Ferran contestaria sempre).- Va dir la Nora. -D’acord.- Van dir tots.

Vet aquí que una vegada havia un superheroi&nbsp;que es deia Ferran i tenia dos ajudants: un gat negre amb superpoders i un ajudant que es deia Fabaj que era un karateca.El Ferran era immortal com els seus amics i el gat tenia els poders de llançar raigs X pels ulls, telequinesi i .podia volar, respirar a l’l aigua i parlar. Va passar al futur&nbsp;al segle CXX, passar al país Falabrulan. Quan passejaves per la ciutat, el primer que et cridava l'atenció eren els arbres demoniacs i els dracs. El Ferran&nbsp;tenia un enemic:Joel Casado, un noi atractiu però malvat. Els seus superpoders, eren ser tan guapo, que tots es queien per la seva bellesa i només es podia derrotar amb ulleres de sol. També podia volar i ser invisible durant 30 min cada dia. Hi havia unes bessones molt malvades, una indestructible i tenia tots els superpoders que volia: es deia Bruixa Escarlata .L’altra bessona podia controlar als animals i posar-li coets perquè els gossos puguessin volar, es deia Valentina i el seu gos preferit era Brave. El drac Dracbu tenia tots els superpoders i era indestructible perquè la Bruixa Escarlata li havia donat els poders, el Dracbu era blau i petit i aparentava ser indefens però era molt fort. Fabaj 7 era un futbolista que tenia un exèrcit i tenia una pilota que podia matar gent, era del país Falabrulan.

Quan va passar una bona estona, faltaven cent per morir, un d’ells, en morir, va deixar anar tres cristalls màgics. Els nens els van tocar i ... En Mario es va convertir en POSIDÓ, Déu dels mars i oceans; L’Eva es va convertir en HÈSTIA, la deessa del foc sagrat, i en Jack en ZEUS, el més fort dels Déus. Tots tres es van quedar al·lucinats perquè no s’esperaven això. Així doncs, van anar cadascú a pels soldats i, lluitant i lluitant, al final van acabar amb la vida de tots ells. L’Apol·lo, en Satanàs i l’Hèrcules al veure això no donaven crèdit i amb els seus poders van atacar als nens. Aquests tres herois van idear un pla. Així quan els tres déus els ataquessin, es farien els morts i en un moment de distracció, ells els atacarien. I així ho van fer... L’ Apol·lo, en Satanàs i l’Hèrcules van atacar-los i els nens es van fer els morts. De sobte... i per sorpresa dels tres déus, ells es van aixecar i els van atacar amb totes les seves forces.

&nbsp;UN DRAC DE FOC I EL NEN Fa molt de temps, un nen que es deia Nil, tenia un gran amic. Aquest amic era un drac de foc. Un dia, uns lladres van entrar a casa seva i el van assetjar però, el drac que estava jugant amb ell els va espantar. Al dia següent,&nbsp; quina va ser la sorpresa? Es va adonar que cada vegada que el drac defensava a un nen o nena creixia més i es feia més fort.&nbsp; El drac sempre estava pendent dels nens i les nenes per defensar-los i ajudar-los. Al cap d'un any, el drac&nbsp; ja era molt gran i el nen havia de deixar al drac que marxés de casa. El nen es va posar a plorar i va anar a buscar-lo. &nbsp;Mai el trobava,&nbsp; fins que un dia el va trobar. Els dos es van reconèixer van tornar a córrer&nbsp; aventures. Van tenir un amic nou que es deia Toni, el drac va tenir un fill, el fill també es va fer amic del Nil,&nbsp; el drac&nbsp; va tenir&nbsp; 3 dones, les tres dones també es van quedar a la familia i una dona es va fer mal. El nen va anar casa seva per veure com estava i preguntar-li si podria fer alguna cosa.&nbsp; Va anar a l’hospital,&nbsp; es va prendre un apiretal estrany i es va sentir bé. I vet aquí un gos i vet aquí un gat aquest conte s'ha acabat.

La primavera Ja ha arribat la primavera fa que tothom en aquesta era, estigui feliç d’orella a orella i fa que surtin flors molt belles. També els animals estan contents i ens ensenyen les seves dents, vivim per fi bonics moments amb bons records per viure contents. Les flors comencen a sortir &nbsp;i tenen colors molt divertits, totes ens posem els vestits&nbsp; i comencem a gaudir.

El nen de foc Hi havia una vegada un nen alt que tenia deu anys i es deia Aaron un dia sent d'acampada va tocar el foc de la foguera i es va a transformar&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; en un kazoom kid que tenia poders i era un Superheroi . Una setmana més tard L´ Aaron es va trobar una màquina del temps i va a teletransportar-se a l` època dels dinosaures no ho podia creure! tot d'una el perseguia un tiranosaurus Rex el nen va atacar-lo i el va aconseguir derrotar. El nen, després d'una hora va trobar un ou, se’l va emportar. El nen no sabia que havia dintre, una hora més tard caminant&nbsp;el nen va escoltar alguna cosa, era com el so d’algun objecte que anava a explotar. El nen havia vist que un volcà estava treient lava. El nen va córrer, de sobte l’ ou es va obrir&nbsp;i va sortir un drac que era molt estrany: tenia el foc blau de sobte&nbsp;va aparèixer un drac gegant i era vermell, semblava furios va treure&nbsp;foc. Aleshores&nbsp;el nen va amargar-se darrera d’una roca però el drac era molt fort va tornar a treure foc&nbsp;i va partir&nbsp;la pedra per la meitat. Però el nen havia tingut una idea i eren 3 pasos: 1 havia d’intentar volar amb el foc ,2 el mini drac havia també de volar i 3 quan ja estava tot l’havien d’ atacar els dos a la vegada. Ho van fer&nbsp;i boom!! va aconseguir salvar-se. I TOT AIXÒ ÉS TAN VERITAT QUE POTSER MAI NO HA PASSAT.

LES AVENTURES DE L’ÀLEX. EL PARTIT PEL DOMINI DE LA TERRA Temps era temps, quan els animals tenien dents. Hi havia un nen que es deia Àlex, vivia a la ciutat de Barcino al 1257. Era un dia normal, fins que de sobte un soroll molt potent que tota la ciutat de Barcino va escoltar. Quan tots van sortir de casa, van veure una pedra gegant clavada al terra. D’allà van sortir set alienígenes de color verd, van dir que volien jugar un partit de futbol. Si guanyaven es quedarien amb el planeta! Però si perdien o empataven marxarien del planeta. Llavors van anar a entrenar, van decidir tota la ciutat que 9 nens i 1 adult formarien l’equip definitiu defensor de la terra. Aquest equip és: porter. Aitor P, defenses. Àlex i Marc, migcampistes. Álvaro i Dani, laterals. Aitor C i Pol i davanters. Leo i Marta. Entrenador. Ferran. Aquest és l’equip definitiu. Tots van entrenar molt dur fins el dia del partit. El 31 de maig. L’aniversari del capità, l’aniversari de l’Àlex! El dia abans del partit vam descobrir que el Ferran era un alienígena i sabia totes les seves tàctiques. Per fi començà el partit. Minut 1, ED 0 A 3. La primera part va ser una pallissa. Descans. El Ferran va fer una xerrada i ED va sortir més motivat que mai.&nbsp; Quan van fer el primer toc, van fer un toc de passes i després l'Aitor C va fer un xut a boca de canó i va marcar. ED 1 A 3. L'Àlex va fer una jugada personal i va fer una centrada al Leo i va marcar amb el cap. ED 2 A 3. Últim minut del partit, el número 10 dels alienígenes va fer un xut per l'escaire, però l'Aitor P va fer la parada més èpica de la seva vida. Li va passar a l'Àlex la pilota i va fer una xilena conjunta amb l'Álvaro i van marcar per l'escaire. ED 3 A3!!! I va acabar el partit. Els alienígenes se'n van anar de la Terra. Vam fer la festa més gran i vaig menjar un entrecot poc fet. I tot això és tan veritat, que potser mai no ha passat.&nbsp; Apo14

I4 ELS CAVALLS

LA NENA QUE NO TÉ PODERS Un dos de gener, un dia molt tranquil hi havia una nena que vivia amb la seva mare i el seu germà Franc. La seva mare tenia un poder que era cantar amb moltes veus diferents. El seu germà tenia el poder de córrer molt, però la nena no en tenia cap. La nena va anar a passejar i la seva mare va dir: -Nena! Ves en compte que tu no tens poders i et podria passar alguna cosa! I la nena va dir : -Mare tranquil·la que&nbsp;practicaré molt per poder tenir poders. I se'n va anar a córrer perquè així potser podria tenir el poder de córrer i va córrer com el Franc, però tenia&nbsp;un problema que no es podia arreglar per res: era que&nbsp;ella no podia tenir ni un poder perquè quan era petita li van dir que no&nbsp;estaria preparada pels poders.&nbsp; Va asseure al parc i de sobte no podia creure el que acabava de fer! Va començar a volar amb les mans. Tenia poders i la nena va trucar a la mare i va dir:&nbsp; -Mare, mare! estic volant! I la mare va dir: Sí! T'estic observant! mare meva! I per fi va tenir poders. I conte contat conte acabat. Fort

Aparegueren en una ciutat d’un futur molt llunyà i en lloc d’anar en bici anaven en un núvol, i en lloc de cases de maó eren de vidre o de l'arc de Sant Martí! Les nenes estaven tan emocionades que quasi ploraven! -És el paradís!!!- Va dir l'Anna. -Què guai!- Va dir l'Ariadna. -Haaaaaa!!!!- Va cridar emocionada la Martina. Les tres nenes necessitaven viure en aquell lloc, les nenes sempre portaven pessetes i en aquell lloc ja no les utilitzaven i van pensar en vendre-les i es van poder comprar roba futurista i així la gent ja no les mirava de manera estranya. I després d'unes hores van anar al seu poble, i els hi van explicar als seus pares, però no les van creure, i al dia següent van convidar als 60 habitants a que passessin pel portal...I tots al dia següent ja estaven en les seves cases futuristes i amb roba futurista! I el que no ho vulgui creure que ho vagi a veure!&nbsp; Núvol lila

Poema de la meva classe En la clase de sisè Som&nbsp;vint-i-cinc diminuts Que continuen aprenem Fins que arribem a l´ institut La meva professora Fa las classes molt divertides Perquè és una dona&nbsp; Molt eixerida En el pati som una panda&nbsp; Que juguem a moltes coses&nbsp; Ens deixen fer "jarana" Cridant, corrent i fem nosa&nbsp; Per&nbsp;tot&nbsp;això jo&nbsp;voldria&nbsp; Donar les gràcies a tothom&nbsp; Per fer-me viure en alegria&nbsp; Disfrutan un "mogollon" &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;Papi guancho

TOTS SOM GENIALS TAL COM SOM NO COM DIUEN !!!! Vet aquí una vegada&nbsp;una noia que es deia Sofia. Vivia a Amèrica amb els seus pares , els seus germans i el seu gos Timón.Sofía era una noia molt carinyosa amb els cabells rossos i arrissats,els ulls blaus com el mar.Tenia els cabells tan llargs que pel carrer li deien Rapunzel .La Sofía es va cansar de que tots li diguessin Rapunzel i al poc temps es va tallar els cabells,pero igualment es fiquen amb ella dient-li calva. La Sofia va parlar amb els seus pares, Maria&nbsp;i&nbsp;Leo, van prendre una decisió ben greu :marxar a un altre país,França. Quan els germans ho van descobrir es van posar molt tristos.La germana mes gran que es deia Lola,era tot el contrari a la Sofia. Aleshores, Lola va preguntar als seus pares que pasaria amb els seus amics.La Sofia es va posar a plorar al escoltar-lo i li van preguntar que li passava -La Sofía va respondre:&nbsp; -Es que jo no tinc amics . El germans van dir: Vale sabem com ho estás passant .Conta amb mi Sofia!!! La mare va dir.-Quí m'ajuda a preparar les maletes ? I van respondre tots: JO,JO,JO. Quan van arribar a parís tots eren diferents, uns amb els cabells blaus, uns altres ballant per el carrer…Allá la Lola va trobar a una antigua amiga de l’escola que es deia Carla. Julen també va trobar un bon amic que es deia Antonio pero li deian Toni La Sofía, no es va trobar a cap amic, ja que no tenía. Però els primers dies d’escola va començar a parlar amb una noia que es deia Aitana, es van fer molt amigues, i la Sofía va deixar de estar sola. Van ser amigues per sempre. Vet aquí un gat vet aquí un gos aquest conte ja s'ha fos.

El BOSC MÀGIC Un dia de bon matí, l’ Elia va sortir al bosc i va trobar una cabana i també una nena que es deia Rim. Aquesta va fer un conjur perquè Elia es quedés al bosc. Elia va prendre llet que va resultar ser màgica i es va treure el conjur. Catacric catacrac este conte ja s’ha acabat.&nbsp;&nbsp;

El lleó Hi havia una vegada un lleó&nbsp; que era un campió. Un dia es va trobar una granota&nbsp; i es va posar a jugar amb ella a la pilota. De sobte va començar una tormenta&nbsp; i la granota va fugir. Però el lleó va veure una babosa molt lenta caminar&nbsp; que intentà ajudar però es va ofegar.&nbsp; El lleó es va posar trist&nbsp; però havia de fugir. Es va posar a córrer&nbsp; i va trobar un carrer&nbsp; amb moltes cases&nbsp;&nbsp; on el van acollir.&nbsp;

ELS TRES NENES I EL CÉRVOL MÀGIC Fa molt de temps hi havia un poble molt llunyà, on hi vivien tres germanes.Es deien Leyre, Erika i Helena.&nbsp; A les germanes els agradaven els animals. Tenien un gos i un gat. El gos es deia Olaf i el gat es deia Paco. Un dia van anar al bosc a acampar i quan van muntar les tendes de campanya i van encendre el foc i es van seure&nbsp;en una rotllana. El pare va explicar una història d´un cervol blanc i una flor blava. Aquesta història era una història real, però les germanes no hi creien.&nbsp; Quan es van anar a les tendes,es van dormir, però abans de&nbsp;dormir van escoltar un soroll, de cop i volta es van despertar i van sortir de la tenda i van veure la lluna blava, semblava un flor com la de la història del pare. Es van preocupar i en un principi van pensar en la història que havien sentit ,de sobte van escoltar un altre soroll com el d'abans, llavors va seguir el soroll. Després van trobar-se un cervol blanc com el de la història, i van veure que l’ estava atacant un caçador.&nbsp; Van anar a ajudar-lo i van espantar al caçador, i com el cérvol no era gaire gran el van adoptar. vet aquí un gat vet aquí un gos aquest conte s'ha fos.

Poema de la&nbsp; &nbsp; &nbsp; &nbsp; &nbsp; &nbsp; naturalesa Si parlo de la naturalesa&nbsp; no em dóna cap tristesa, em ve un gran somriure pel fet de riure. Als carrers no hi ha cap dolor i les places estan plenes de color, el teu balcó ara està florit i ho veuràs cada nit. Ara l’alegria hem de sentir i amb qui juntar-nos hem d’escollir, aquesta temporada hem de gaudir i algun llibre hem de llegir&nbsp; que serà molt divertit! Aquest poema ha acabat i espero que us hagi agradat!

-Què fem?- va dir la Nora. -No ho sé!-&nbsp;va dir l’Ariadna -Ràpid, què fem?- va dir la Martina -zzzzzzz- va fer el Marc. Però el Marc estava dormint!! -Marc desperta!!- Va dir el Xavi. De sobte el Marc es va despertar. Els àliens van apropar als nens. -Gagà gulú gaglà tagatà!- Van cridar els aliens. Els van ficar a la seva nau i se’ls volien endur. Quan els àliens estaven conduint, quan menys s’ho esperaven, els nens els van agafar i els van tirar per la llum absorvidora. -Per fi!!! Ho hem aconseguit!!!-van dir tots a la vegada. Els nens i les nenes van anar amb la nau al planeta on eren els seus pares. I no se sap més d’ells. I això és tan veritat que potser no ha passat. &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;FIII!!!

EL POBRE DRAC Hi havia una vegada un pobre drac. No tenia amics ni grans ni petits. I passejant pel camp va veure una noia&nbsp; Va pensar: una amiga quina joia!&nbsp; Es va presentar amb molt d'encant però la noia es va espantar! Va cridar tant i tant&nbsp;&nbsp; que un príncep va anar volant! Aquest príncep era molt valent, fort i corpulent,&nbsp; i pensant que el drac era dolent no el va escoltar gens.&nbsp; El pobre drac només volia jugar&nbsp; però ningú el va voler escoltar.&nbsp; El príncep el va matar&nbsp; i per sang un rosa va aflorar. Sempre és millor escoltar,&nbsp; abans d’atacar.&nbsp;

En Jack, que era Zeus, va fer un Tsunami que va anar directe cap a Apol·lo i el va transformar en pedra fins a desintegrar-se. L’Eva, que era Hèstia, va formar una bola de foc gegant i la va llançar contra Satanàs i, aquest es va cremar en un tres i no res. I només quedava Hèrcules, el Déu immortal, que anava sense que ningú es donés compte a per en Mario, transformat en el déu més fort, Posidó. L’Eva es va adonar de les seves intencions i el va alertar, però a ell no li va donar temps a reaccionar i el va malferir. Així que a l’Eva i en Jack, això els va fer sentir molt de dolor, perquè estimaven al seu amic i, tots dos, de tota la ràbia continguda, van agafar molta energia solar i van fusionar tots els seus poders. Llavors, tota la galàxia es va il·luminar i van llençar tota aquesta energia contra Hèrcules, de tal manera que aquest, va fer un crit d’espantós dolor i va desaparèixer cremant-se viu. L’Eva i Jack van anar a pel seu amic, que estava molt ferit. En Jack va treure una petita ampolla d’aigua sagrada i li va donar a beure i també li va posar una mica al front. En Mario es va despertar i els va preguntar que què havia passat, així que els seus amics li van explicar tot.

-Correcte! Però farem una altra pregunta per a la Rosalin i l’Albert, que van un a un. Ferran tu passes a la final. La pregunta és, quina es la resposta de… 87:62?- Va dir la Nora. La Rosalin va pitjar el botó. -La resposta es 1,4032258065- Va dir la Rosalin. -Correcte!!! Passes a la final!!! La final serà Ferran VS Rosalin, ho sento Albert, però estas eliminat.- Va dir la Nora. -Bueno, fins aquí he arribat.- Va dir l’Albert. -Adeu Albert!- Van dir tots. -Ara toca la gran final a la qual s'enfronten el Ferran i la Rosalin. Aquesta ronda consisteix en una cursa mental, el que haureu de fer serà el següent: entrareu en un “escape room” de matemàtiques, amb aquest “walky talky” us donaré pistes, qui surti abans, guanyarà! Bona sort! Tres, dos, un, es tanquen les portes!- Va dir la Nora. -La primera pista es: “?+?=10, !+!=6, (+(=12 : ?+!-(=....”- Va dir la Nora pel “walky talky”.

EL REGNE I EL DRAC Hi havia una vegada un regne on&nbsp;vivia un rei, una princesa i un príncep. El príncep protegia el regne de tots els atacs, d'invasions, d'altres regnes que volien conquerir, de vestits terrorífics... però hi passava una cosa: que hi havia un drac gegant a l'altra banda de la selva, i del bosc. Era un drac molt i molt gran, amb uns ulls molt grans enfadats, amb una boca gegant com una muntanya però mitjana i petita. Amb un cos súper, súper, súper, supeeerr, sú, e em perdó, graaan. Les seves dents eren com el cim de la muntanya de l'Everest i com un ganivet, i els peus com uns camions. El drac volia menjar-se tots els habitants del regne, sobretot el rei perquè tenia una panxa gegant, ja que menjava moltíssim. I allà que anem, el rei volia acabar amb el drac d'una vegada per totes. Així que li va dir al príncep, i va agafar el cavall, l'espaça l'escut, l'armadura i es va anar dient&nbsp;pel drac. Ell sol era com una pel·lícula es va posar mans a l'obra i se'n va anar&nbsp;pel drac. El drac es trobava dormint en la cova subterrània de l'altra banda del regne, calentet quan de sobte es va despertar i va percebre l'olor d'una persona amb armadura sang de cavall i calçotets de color rosa amb olor de color rosa d'amor a la princesa! Fins que el drac es va aixecar i el príncep li va dir: -Aquí estàs! I el drac li va observar i va anar a per ell. Tot amb emoció, el príncep li va donar un com al peu, i es va anar grimpant per la part baixa del drac i li va donar un cop a la panxa, després al coll i en acabat al cap. El drac es trobava fart, va llençar al príncep! El príncep es trobava al terra, el drac li anava a trepitjar el peu a la una..... a les dues.... i a les tres! Però li va disparar una fletxa a l'ull d'un arc, era la princesa. El príncep va aprofitar i va donar bufetades i un cop al drac al cul i el drac va dir: - AUUUU les meves galtes!! Li va donar a la panxa i la mort del drac es trobava assegurada. El príncep va agafar una bonica rosa i li la va donar a la princesa. I conte contat ja s'ha acabat.

ELS 4 FANTÀSTICS Hi havia una vegada quatre nens que tenien superpoders i ajudaven als altres. Es deien Òscar, Dani, Xavi i Xavier. Un dia es van trobar una colla de nens que estaven pegant a un altre i els quatre herois van ajudar-lo enviant-li els seus poders: foc, aigua, vent i terra. Així, el van salvar. Un altre dia els quatre nens estaven passejant i es van trobar un lladre que els va adormir. Aquest lladre se’ls va emportar a casa seva i els va posar en un llit. Uns dies més tard, van despertar-se sense els superpoders, però van aconseguir sortir de la casa aprofitant que el lladre no hi era. I CONTE CONTAT, JA S’HA ACABAT!

Els atacs alienígenes Hi havia una vegada, fa uns quants anys, la Terra va quedar a les fosques degut a la invasió d’uns alienígenes que van arribar d’una altra galàxia. La Joana, el seu germà Pep i jo, vam anar a un bosc gran i fosc a investigar unes pedres que van portar els extraterrestres. Anàvem caminant, quan de sobte, vam escoltar un soroll i ens vam amagar darrere d’uns arbustos. I de cop, vam veure com explotava una gran pedra i d’ella sortien uns alienígenes amb els ulls negres, un cap allargat, quatre braços i portaven uns làsers de colors com si fossin focs artificials, amb la intenció de destruir el món. Teníem molta por perquè no ens esperàvem veure això. Llavors, inesperadament, va arribar la nostra salvació. L’explosió de les pedres va provocar que sortís el sol i els alienígenes es van fondre com el ferro calent i van desaparèixer per sempre més i la Terra va tornar a ser lliure i tots ho vam celebrar. I tot això és tan veritat que potser mai no ha passat!

En un vaixell hi havia un home ros que estava molt tranquil, de sobte va sentir un gran soroll es va aixecar de cop va mira el mòbil, era l'any&nbsp;1962. Va fer un bot molt espantat ja que va veure que era a “L'ANY 1962”&nbsp;es queda bocabadat i de sobte nota com s’enfonsa el vaixell, crida espantat “EL VAIXELL S’ENFONSA!” El vaixell era mol antic i estava ple de rates, no se nedar com escaparé d’aquí? Com per art de màgia arriba un noi molt, molt, molt alt que li diu: - acompanya’m i li va fer cas. Tots dos corrien mentre el vaixell s’enfonsava. L’home li va dir, demana un desig&nbsp; Laporta

&nbsp;POEMA TOT ESTÀ&nbsp;DE COLOR VERD LES FULLES ESTAN&nbsp;VOLANT&nbsp; LES FLORS ESTAN OBERTES I EL MON FA VOLTANTS&nbsp; &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; EL PLANETA TÉ MOLTS COLORS&nbsp; HUMANS VIUS I MORTS&nbsp; EL PLANETA TÉ MOLT VALOR&nbsp; TOTS MOUREM I NEIXEN&nbsp; &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; UN MAR I LA TERRA AMB ANIMALS VIUS&nbsp; INSECTES I PEIXOS&nbsp; I TAMBÉ TENIM RIUS TENIM ARBRES I FLORS&nbsp;&nbsp; HERBES&nbsp;I ARBUSTOS&nbsp;&nbsp;&nbsp; i MOLTS COLORS&nbsp; TENIM TOT EL MÓN PER EL NOSTRE COR

-I què se suposa que he guanyat?- Va dir el Ferran. De sobte va sortir la Rosalin de l’”escape room”. -He guanyat?- Va dir la Rosalin. –No, ho sento però no has guanyat. Ho ha fet el Ferran.- Va dir la Nora. -Oooooh quina pena!!!- Va dir la Rosalin. -Bé Ferran, has guanyat, a més de respecte per sempre i tal… HAS GUANYAT TENIR SUPERPODERS I SER IMMORTAL!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!- Va dir la Nora. -Wow!!!!!!!!!!!!!!!!!! Però com m’ho fareu això?- Va dir el Ferran. -Ja ho tens fet. Prova qualsevol superpoder!- Va dir la Nora. El Ferran es va enlairar. -WOW- Va fer tothom. -Puc volar!!! Com mola!!!- Va dir el Ferran. I conte contat, ja s’ha acabat!

LA BATALLA OLÍMPICA Hi havia una vegada un nen que es deia Mario. Era simpàtic i valent i portava sempre roba de Star Wars. Un dia estava veient la sèrie de dibuixos “LA GUERRA GALÀCTICA” quan els protagonistes, en Jack i l’Eva, van cridar: -Necessitem ajuda!!!-&nbsp; Llavors, tots dos van mirar-lo i el van saludar: -Hola Mario!- Ell es va espantar i, de sobte, la televisió el va absorbir... Estava en un paisatge fosc amb estels. Sota ell estava la lluna. Portava un vestit espacial i a la mà una arma làser. L’Eva i en Jack li van dir: -Necessitem la teva ajuda perquè el Déu del Sol: APOL·LO, s’ha fet amic d’HÈRCULES, el Déu més fort, i d’en SATANÀS. Així que ha enviat a tots els seus soldats amb la missió de destruir-nos i així, apoderar-se’n de la galàxia. Ara estem acabant amb tots ells, hi ha un milió o més!!!-

Els Futbollestos Vet aquí una vegada un equip de futbol, el Reial Madrid amb els millors jugadors del món amb l´Àlex Pérez Olmedo d'entrenador amb aquet equip: Curtois de porter, Puyol i Sergio Ramos de defensa, De Frutos, Iniesta i Messi migcampistes, Cristiano Ronaldo, Haaland, Mbappe, Maradona, Alvaro i tots anaven amb l´equipació del Reial Madrid i amb les seves botes de futbol i amb les seves cares i era el 2 \ 2 \ 2222 i tot va ser al camp del Madrid tot ple de graderies i gespa i dues porteries que es movien soles i la pilota era una persona i rodava sola. Va arribar el dia del partit de la final de la Champions League contra el PSG però no marcaven cap gol. I faltaven 45 minuts i la gent i els jugadors estaven molt nerviosos i al minut 89 , faltaven 40 segons i l´Àlex es va tirar un pet i Maradona tenia la pilota i se'n va anar de tots i va marcar un golàs, si no haguessin fet aquet gol haurien passat per la Torre Eiffel per res. I el Reial Madrid va guanyar el partit i van guanyar la Champions League. CONTE CONTAT CONTE ACABAT Anònim 293

LA CÒPIA DE SANT JORDI En un poble molt llunyà hi havia un cavaller i una princesa que havia demanat als seus pares d´anar a matar un drac què hi havia, però el drac no era dolent. El cavaller es va adonar que no era dolent, i el cavaller i la princesa no sabien què fer per protegir al drac i portar-lo fins al poble. A la fi van tenir una idea: disfressar-lo de cavall. No obstant això, va resultar que la disfressa li venia gran. Després van pensar una altra bona idea: que el drac i el cavaller es barallessin de mentida i fer veure que el cavaller guanyava així tothom pensaría que el drac no era dolent. Mentres que el cavaller, la princesa i drac vertaders estaven amagats, les còpies d’ells dos de mentida, que van fer amb ninots, van començar a lluitar. Aquesta idea, no va sortir del tot bé ja que la gent del poble s'adonà que el cavaller i el drac eren de mentida. La gent, que estava avorrida al seu poble, va decidir anar a buscar al cavaller i al drac reals, fins que els va trobar.&nbsp; Tothom es va riure de la lluita falsa, per això van deixar que el drac tornés a la seva casa, tots van coincidir en que no era dolent. Finalment, el drac per agrair al cavaller i la princesa la seva ajuda els va regalar una rosa i tots feliços i van menjar anissos.

Agafa un llibre, endinsa't a les aventures que et proposa. Espanta't, Riu, Plora, Gaudeix, Imagina, Viatja, Fes volar la imaginació, Cuina... Segur que ens quedem curts però tot això s'aconsegueix d'una manera molt fàcil: Amb un llibre! Aquest segon llibre que hem fet des de l'escola, segurament per a molta gent no serà el millor que ha llegit, però per a l'escola és un llibre molt especial. Està fet per tot l'alumnat de l'escola sense que hi falti ningú. És un llibre on tothom ha posat el seu granet de sorra i segurament trobaràs històries, dibuixos, cal·ligrames, poemes, on podràs veure la il·lusió i l'esforç que han posat tots i totes. Un llibre també diuen que atrau molt per la portada que té, especialment volem donar les gràcies a la creadora del dibuix de la portada: Duna Monjo. En definitiva, esperem que aquest llibre us agradi i que gaudiu tant com nosaltres a l'hora de fer-lo.

EL NEN ELÈCTRIC &nbsp; Hi havia una vegada un nen elèctric que es deia Jonathan.&nbsp; Era molt amigable. Va trobar un castell on poder passar llargues estones.&nbsp; Un bon dia, la gent estava caminant pel voltant del poble i el van veure. Espantats es van posar a cridar perquè la seva imatge era molt estranya.&nbsp; De sobte, un príncep va anar corrents i li va dir al nen que marxés. El nen li va respondre: -Sóc molt amigable&nbsp; El príncep li va dir: -No és veritat, si ets un nen que sembla elèctric i malbat! -Igualment, sóc bo! Li va contestar. -Per ser bo, m’hauràs de defensar. Al dia següent el van començar a atacar i, de sobte, va aparèixer el nen i després, quan van parar d’atacar, li va dir al príncep:&nbsp;&nbsp; _ Vols que tadopti?&nbsp; I va dir: _ Encantada, si si!&nbsp; I conte contat, aquest conte ja s’ha acabat.

LES AVENTURES DE’N BRUNO Hi havia una vegada al Bosc Màgic d’Utopia a l’any 2022, un nen que es deia Bruno, era guapo llest i amigable, El bosc d’Utopia no és com tots però té l’aparença d’un bosc normal, la diferència és que Utopia té criatures màgiques que et poden matar o curar i també té una barrera màgica que si entres no podràs sortir, però podràs sortir si saps fer màgia i llavors com ja sabreu, el Bruno està atrapat. El Bruno es va trobar una cova, va pensar que es podia refugiar. -Per fi un lloc on refugiar-se! espero que no faci fred aquí dins. Quan va entrar a la cova el noi va notar com si hi hagués algú dins, es va apropar més i més i va veure una llum, es va apropar més a la llum i de sobte va aparèixer una fada, aquesta fada era la del Bruno quan no estava atrapat al bosc, la fada es va escapar de casa. -Aitor, però què fas aquí? Va preguntar en Bruno. -Bruno, però què fas aquí? Va preguntar la fada. -Quan em vaig escapar, pensava que Utopia seria un bon lloc per viure. -Jo estic aquí perquè el bosc era molt bonic i volia visitar-lo, ara és una mica millor, estem junts.

Atrapats al futur Un dia mentre érem a l’escola. -Martina: li agraden els colors, com rosa, lila etc... És molt llesta i també ràpida. -Anna: li agrada fer esports i és molt llesta. En el 2022 i 3000, a l’escola Joan Coret i la ciutat futurista. A la ciutat futurista hi havien: edificis blaus, també uns robots i un castell blau. Li perseguien uns robots molt dolents, però la Martina ens agafa la mà &nbsp;i com és molt ràpida ens podem escapar. Van al castell, està el rei, i... PUM!! Acaben amb ell i tota la gent que era robots era com abans i com era abans?? Doncs... eren humans! &nbsp;I tot això és veritat que potser mai no ha passat.

El laberint infinit Fa temps, l’Aroa i la Marianela se'n van anar a un parc on hi ha havia un portal. L’Aroa amb una dessuadora lila i amb xandall. La Marianela amb una dessuadora verda i amb xandall. Passa al 1320 a Barcelona. L’Aroa volia entrar al portal i la Marianela no. Al final l’Aroa la va convèncer, van entrar i dins hi havia&nbsp;moltes parets i molts camins. L’Aroa i la Marianela van trobar un portal i la Marianela no volia entrar al portal una altra vegada. L’Aroa sí que volia. Al final sí que van entrar. Era un lloc fosc amb passadissos. Totes dues es van penedir d’haver entrat però ja no podien tornar perquè el portal havia desaparegut i les dues estaven espantades. Van estar caminant per a tot arreu fins trobar la sortida. Finalment la Marianela va trepitjar un terra una mica diferent i es va escoltar un so molt fort. Quan la Marianela va aixecar el peu una roda va començar a rodar i totes dues vam començar a córrer moltíssim fins que la roda va parar. Es va quedar l’Aroa i la Marianela a dormir a una caseta que era molt petita però al menys van poder descansar una mica. Al dia següent van seguir caminant i es van trobar un camí amb foc i un cartell que deia: Darrera meu hi ha una nau. L’Aroa, que era la més atrevida, va anar i es va trobar la nau amb un nen. El nen es va presentar i va dir que es deia Gerard. Anava amb xandall. Els tres van pujar a la nau i van creuar el caminet amb foc i al costat hi havia un cartell que posava: “Una trampa cada dia t’espera”. Tots tres van al llit a dormir a una caseta del costat. Al dia següent, al cap de 1h,30 van caure en una altra trampa que era un túnel i van caure a dins. Hi havia un geni que va dir als nois que només podien dir-li un desig i van dir els tres a l’hora: Porta’ns a una casa gran amb 3 habitacions! El geni va complir el desig i els va portar. Quan els tres: la Marianela, L’Aroa i el Gerard van obrir la porta per mirar on eren, van veure que eren una altra vegada al laberint, i es van cansar... Es van quedar a viure allà. Tristos i pedrissos. Coca cola

La Màquina Del Temps Un dia de bon mati de l’any 2o52, a tres científics que es deien Victor ,Joel i Daniel se’ls va ocórrer una idea : fer la màquina del temps. Aquella màquina et feia viatjar al passat i al futur. Després d’ uns dies la van acabar. La van utilitzar uns dies per investigar quan van anar a el seu temps. Va aparèixer un home que es va presentar com Erik. L’Erik va dir que destruiria la màquina si no la feien ells perquè s' estaven burlant del temps. Els tres científics van dir que no era així com ell pensava. L’ Erik es va posar dins la màquina per destruïr-la però els tres científics van agafar el dispositiu de la màquina i el van transportar a la prehistòria i conte contat aquet conte ja s’ ha acabat

LA NENA QUE ENTENIA ELS ANIMALS Hi havia una vegada una nena que vivia a la ciutat macarrons de l'àvia, estava dibuixant al parc (perquè li agradava fer dissenys de roba) es deia Valentina. Era amable, orgullosa i amigable, el seu pare va anar al parc i li va dir a la Valentina: –Canviem de casa! deia mentre la portava al cotxe– Resulta que per la seva feina (pilot d’avió) havien hagut de canviar de casa. Mentre conduïa havia posat la música molt alta, no s'adonava de que feia piruetes i la Valentina li deia: Pare para!- però no la sentia. Van arribar i a l’edifici de la nova casa hi havia un refugi d'animals, la Valentina va entrar. Allà va conèixer a la senyora Maria. Va anar al seu pis, es va trobar una espècie de capsa amb una corda, era màgica, va entrar i la va portar al refugi d'animals. No va tenir cura al baixar i es va donar un cop, quan va despertar es va trobar envoltada d'animals. Els animals parlaven i ella els entenia! Hola em dic Milo, m'entens? - va dir el gos a la nena. La nena per un moment va pensar que era un somni, però va dir: Sí, com us dieu els altres? - va preguntar la nena. La gata es deia Misa, el conill Rayo, el camaleó Turbo, la granota Froggi.&nbsp; Jo Valentina - va dir la nena. La nena va notar que els animals estaven una mica tristos i els hi va preguntar què els passava. Tancaran el refugi d'animals-va dir el gos. La nena quan els va escoltar va tenir una idea.&nbsp; Perquè no fem una desfilada de moda? Jo us faré roba per animals! Sí!! - van dir tots els animals. La nena li va comentar a la senyora Maria i va dir que sí. Van posar els cartells. Quan va arribar la nit de la desfilada de moda va ser tot un èxit. Al dia següent molta gent va anar al refugi i la senyora Maria li va preguntar si volia treballar al refugi i li va dir que sí. Els animals es van posar molt contents.&nbsp; Conte contat, conte acabat

LA GRANJA Hi havia una vegada&nbsp;3 nens, el Marc, l´Aitor, el Xavi, que soc jo, i el granger. Tots els amics estàvem bojos pel futbol. L'any 2020 vam anar tots a la granja de la muntanya però al Xavi no el van deixar venir . De cop i volta els animals es van posar molt estranys i van començar a volar les vaques i els micos es van tornar gegants i les girafes nanes, cada vegada feien coses més estranyes. Els animals&nbsp;cagaven or i pixaven vi, les vaques caçaven llops, les gallines menjaven ous de guatlla i les abelles menjaven mosquits i els mosquits persones i gallines. L’Aitor i en Marc tenien molta por, aleshores van aconseguir unes pocions màgiques per afrontar el problema. Amb les pocions es va arreglar tot L’Aitor i el Marc van perdre la por i el Xavi va sortir sense cabell, o sigui ben calb. CONTE CONTAT JA S'HA ACABAT Lleó&nbsp;

LES DEU ILLES I L’HOME MISTERIÓS A una terra molt llunyana, a l’any 4500… Tot va començar a unes colònies a…Millor primer em&nbsp;presento. Sóc la Chloe i tinc divuit anys.Tinc un ull marró i l’altre verd i tinc els cabells rossos. El meu pare em va deixar quan jo només tenia 1 any. Ara sí! Les colònies eren a una illa. Era de nit i tothom estava dormint, i de sobte, vam escotar unes veus que deia: -Tothom al vaixell! Això no és un simulacre, hi ha un huracà!! Ho repetien i ho tornaven a repetir. Tothom horroritzat va sortir corrents. Menys mal que tothom va sortir corrents perquè sinó no hi haguessim arribat. Vaig pensar. La meva mare desesperada va agafar al meu germà i van sortir corrents a per mi i a pels meus amics. Nosaltres estavem al port esperant que algú ens pogessi ajudar. Per cert els meus amics són: L’ALEX,LA GALA I EN MARTÍ.&nbsp; L'Àlex és molt simpàtic i amorós; la Gala es carinyosa, simpàtica i una mica entremaliada; i l'últim, però no menys important, és en Martí què és molt intel·ligent i és el meu cosí.

EL NAN DE VENT Hi havia una vegada un nen que es deia John. Ell vivia en un poble de vent juntament amb un superheroi, que es deia “Ventman” i es dedicava a salvar el poble de la gent dolenta. A en John li encantava en Ventman, però la seva mare volia que fos advocat. Ell va dir que no volia, però en aquell moment va aparèixer en Ventman i va dir: - Ajudeu-me! Necessito que algú m’ajudi! Tu, nan, vine aquí! I en John va dir:- Eiiii! Jo no sóc un nan! I el superheroi va replicar: - No té importància. Vine ara mateix! I el nen va preguntar amb cara de por: - Qui va dels dos? Anem plegats? Va aparèixer Malvatman i va matar a Ventman. Les últimes paraules d’en van ventman va ser: No puc més jo et donaré això: aquí tens el nen sorpres va respondre: - John : Que es això li va respondre ventman dient:-es un diamant es el que em fa fort i es el que em donar poders vinga nan ves a atrapa a malvadoman. El Jhon tenia por volia anar a la seva casa el Jhon no podia mes de sopte es va trobar a malvadoman i es van barallar el Jhon va dir:- eh! jo no fet res si us plau deixa'm anar ,en aquell moment el Jhon va recordar que tenia un diamant amb poders. Va dir ventman! i de sobte tenia poders, el Malvadoman es va quedar bocabadat i van començar a barallar després de moltes hores va guanyar el vent i el poble va dir visca el ventman!&nbsp; Conte contat,&nbsp;conte acabat.&nbsp;

L'UNICORN I ELS SEUS AMICS Vet aquí una vegada, una colla d’amics formada per l’Unicorn, en Cheeto i la Coca-Cola. Tots tres vivien al Món Màgic, l’any 2.1.8.24. De sobte la Reina del món Màgic va fer una reunió amb tot el seu poble i els va dir: - Ja estic farta que tots pugueu fer Màgia menys jo!- En Cheeto li va contestar: - Però majestat, vos sou de la reialesa, podeu aconseguir qualsevol cosa! I ella va respondre: - Sí, però no tinc Màgia i queda poc pel meu aniversari, ja s’ha acabat la reunió! L’Unicorn estava sorprès i va exclamar: - Vinga! Anem a pensar com parar a la Reina… La podríem portar a la guarida secreta!- La Coca-Cola va estar d’acord: - Sí, sí, anem!- I en Cheeto també. La Coca Cola va proposar: - Què tal si fem una poció per a que així estimi a tothom i no ens tregui la Màgia? L’Unicorn va contestar: - Sí, bona idea! En Cheeto va dir: - Sí, sí, és molt bona idea!! Així que la Coca-Cola va exclamar: - Anem a la caseta de la bruixa!

LES LLAMINADURES TENEN VISITA Vet aquí una vegada una classe de 5èA tenia una excursió al planeta del Ferran,raticulin,l'entrada valia 100$.El dia següent van anar-hi 5 persones . L´Aroa :va amb un xandall ,una dessuadora lila. La Beth: va amb un xandall,una dessuadora de mrbeast. La Ziyi:va amb un xandall, una dessuadora rosa. l´Alvaro:va amb un xandall,una dessuadora verda. El&nbsp;Víctor:va amb uns pantalons negres,una samarreta blanca.&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; El Ferran :va amb roba cómoda. Pero la nau es va trenca i van caure al planeta llaminadures. Aquest dia era 2/2/23.Quan van arribar&nbsp;al planeta llaminadures estava ple de&nbsp; llaminadures ,castells ,arbres ,trens etc.¡Pero no podien sortir del planeta ! Van caminar 5 minuts i van trobar uns homes de llaminadures.I els van acompanyar al castell.Allà estava la reina i el rei. Nosaltres 6 (l´Aroa,&nbsp;la Beth, la Ziyi,l´Àlvaro ,el Ferran i el Víctor) vam robar caramels a la reina es va enterar i nosaltres ens vam donar compte que eren les seves joies.Ens van tancar a la presó del castell.A la presó ens vam donar compte que&nbsp;havia una finestra, per la finestra havia un tren de xocolata.Ens vam escapar de la presó&nbsp;i vam entrar al tren.

EN CHEETO I L’UNICORN PARLANT Hi havia una vegada un Cheeto i un Unicorn que vivien a un país anomenat Cheetolàndia. Aquesta història succeeix l’any 2041 i a continuació us la explicaré… A Cheetolàndia viuen els seus habitants i, allà, trobem a un Alien i un Cheeto parlant. Els Aliens s’alimenten de Cheetos, per això l’Alien sempre persegueix al Cheeto. Llavors, l’Unicorn, per ajudar al seu amic Cheeto, amb la seva banya màgica, va evitar que se’l mengessin. Al final, tots es van fer molt amics i per celebrar-ho es van anar a sopar una hamburguesa i a veure una pel.lícula al cinema. Conte contat, conte acabat!

I5 LES PANTERES

LA GUINEU I EL PORC

Temps era temps, quan els animals parlaven… La guineu volia menjar un porc. Llavors, va anar la granja de porcs. De sobte es va trobar amb ell i se'l volia cruspir, però alguna cosa no anava bé... Un mataguineus va aparèixer a la granja. Ell també notava alguna cosa estranya... Els animals volien saber quin problema hi havia. Així que la guineu es va tirar sobre del mataguineus i el porc va ajudar-lo perquè pogués escapar. Al final, la guineu va marxar sense menjar. I conte contat, ja s'ha acabat.

Passada una estona, van arribar a un castell d’oreos gegant. Van entrar i es van sorprendre molt, posant els seus ulls com taronges, perquè era l’Alba, la millor amiga de la Martina, la reina d’Oreolàndia. El que va passar va ser que la Martina no va poder convidar a l’Alba a l’aniversari, perquè només podia convidar a les persones que coneixia la seva mare... I l’Alba s’havia enrabiat moltíssim! I havia muntat tot aquell enrenou. La Martina es sentia malament i li va demanar perdó i es van abraçar les dues, fent que tota la ràbia desaparegués i la màgia els tornés a tots a casa seva. Conte contat, conte acabat!

EL NEN DE GEL Fa molt de temps... un noi que es deia Jan, vivía a un poble molt petit. Un matí es va despertar i es va trobar un camí que dirigia al bosc i el va seguir.&nbsp; El camí es va endinsar al bosc i es va trobar un ou. En Jan no&nbsp;sabia de què era, se’l va guardar a la motxilla i va seguir el camí i després d'una bona estona es va trobar una cova, es va endinsar i com estava molt fosc,&nbsp;va treure una llanterna, va veure una mica més i, quan es va endinsar una mica, es va trobar un drac, es va espantar i va xisclar molt.&nbsp; El drac es va despertar i el Jan va còrrer a la sortida però havia caigut una pedra molt gran i, va trobar un beuratge que feia matar al drac i&nbsp;en Jan&nbsp;sel&nbsp;va&nbsp;tirar al drac i&nbsp;el drac com&nbsp;tania puders de gel,el va matar i quan el va matar el drac i tots els poders sel va pasar al Jan i el Jan es va convertir en el nen de gel. Després la seva motxilla es va moure i&nbsp;es va recordar que tenia l’ou dins.&nbsp;El va treure i el va deixar al terra. Va&nbsp; agafar tot l’or i tots els diamants.&nbsp; Va passar una bona estona i l’ou es va trencar una mica i quan va passar una bona estona va vigilar l'ou i va veure que l´ou s'havia trencat per la meitat es va posar molt nerviós perqu`r no el trobava i estava a la seva espasa, es van fer amics i van tornar a casa seva.

El Mar Hi havia una vegada dos homes que per pescar van anar al mar i a la matinada van parar. Després tot es va enfoscar ells van seguir pescant però es van posar a dibuixar i la mar va parar. Els dos es van estranyar així que es van posar a nedar. Van trobar un tauró&nbsp; i tots dos tenien la raó. Van sortir nedant, molt espantats i van veure dos volants. Un moment després van anar a menjar i van començar a cridar.

DEIXAREM DE PLORAR Ara, veuràs que ploro perquè has ferit la meva terra, endreçar-me la faldilla i enfilar la carretera. Tornaré a prendre un clavell i me’l posaré a l’orella, per si tornes a venir poder-te fer una ofrena. Totes les causes justes del món tenen els seus defensors, avui, jo ho defenso amb el poder de les flors. Perquè som un poble ferm, el més bonic de la terra, Serem lliures, guanyarem i tindrem pau i no guerra.

Els veïns enemics Putin s ́ha revolucionat, i als ciutadans d ́Ucraïna vol bombardejar. Els ucraïnesos s ́estan espantant, a l'escoltar que Rússia guanyarà. Tot el món sap, que ells mai es rendiran. Zelenski té un gran cap, i en ell s ́estan inspirant. El seu poble està lluitant, tot i que els russos els estan massacrant. Les famílies s ́estan anant, i molts països els estan ajudant. Tots volem pau i tranquil·litat, per així aquesta guerra acabar. Començar de nou amb normalitat, i posar fi al que ja ha passat. QUE T ́HA PASSAT,T ́HAS CAIGUT?

L’HÀMSTER GEGANT Hi havia una vegada un nen molt feliç que es deia Llibert, que jugava amb el seu hàmster, en Jordi, a casa de la seva mare. En Llibert tenia nou anys i el seu hàmster un. Era l'any 1986, un matí de tardor, i sempre jugaven junts a l'habitació del nen. Quan de sobte, l’hàmster es va posar a tremolar i es va fer gegant… Va trencar el sostre i en Llibert es va quedar bocabadat. Ell es va preguntar com podia fer petit al Jordi i, mentres mirava la televisió, va sortir a les notícies un mag que feia pocions al carrer Sicília, a Badalona. Així que va pensar d’anar a visitar-lo. Un cop allà, a anar directe per trobar-lo. Va preguntar si tenía alguna poció fessi més petites les coses. Va dir sí, però era molt valuosa i si la volia, era necessari una altra cosa valuosa. Així en Llibert li va donar un collaret que sempre portava posat,era del seu tatara tatara avi i li va donar la poció. En Jordi es va beure la poció i es va fer petit de nou, i quan van aribar a casa es van a posar a jugar de nou. conte contat, conte acabat.

LA BATALLA DELS GENIS Fa anys i panys, a l’any 0693 es va organitzar una batalla per a els i les genis i gènies més llestos i llestes de tota la humanitat. Hi havien quatre participants: l’Albert Einstein, la Marie Curie, la Rosalin Franklin i per últim, però no menys important, el llestíssim i honorable Ferran Caba Roset!!! El torneig era a Biadalona a les 17:00h. Un dia normal, un bonic dimarts, a les 16:30h el Ferran es va enlairar per anar a Biadalona i anar al torneig. Cap participant no sabia qui era l'àrbitre i tampoc sabien el premi. Quan el Ferran va arribar, només va veure a la Rosalin esperant. Van esperar aproximadament vint minuts fins que van arribar tots. La porta es va obrir tota sola i tots van passar cap a dins. Allí els esperava l’àrbitre, que va resultar ser, no una persona, si no tres!!! Eren la Nora i dos adults que no coneixien de res. -Hola! Jo seré l'àrbitra avui. Aquests són els meus ajudants: La Rita i l'Àngel.- Va dir la Nora. -Bé, comencem!- Va dir l'Àngel. -La primera prova consisteix en fer grups (que els faré jo) i enfrontar-se fent unes divisions molt fàcils d’una xifra. Els equips són aquests: Rosalin VS Albert i Ferran VS Marie. Vinga! Començarem amb l’Albert i la Rosalin!- Va dir la Nora. L’Albert i la Rosalin es van asseure en una cadira, separats com qui fa un control a l’escola, amb un paper girat al davant. -D'acord. A la de tres gireu el paper i feu les dues divisions que hi ha, qui acabi abans guanya. Tres, dos, u, ja!!!- Va dir la Nora.

Els Nens Es Troben UN TRESOR Hi havia una vegada uns nens i nenes que es deien Carlos, Ian, ,Joel i Daniel. I les nenes es deien Valeria, Mariona, Carla i Aitana. Estaven cadascú a casa seva quan de sobte van picar a cada porta de casa seva van sortir tots de casa van sortir i se van trobar una nota on posava que havien d’ anar al parc i allà s’ havien de reunir. I al parc es trobarien un mapa del tresor. I van dir : “Com que un tresor!?” Van anar corrents cap al parc i van trobar el mapa i posava unes coordenades. Van dirigir-se cap a les coordenades, i era una illa!!! Van buscar amb les pales escaven molt de temps com 2 dies estaven excavant i havien trobat el tresor i hi havien moltes monedes. FINAL...

ENTREGA DE PREMIS

TANCATS A LA PREHISTÒRIA Temps era temps quan els animals tenien dents,a l’escola Joan Coret curs 2021-2022,la classe de 5è A feien un examen de la prehistòria i sense que ningú s’ho esperés va aparèixer un portal i va xuclar alguns alumnes. Van aparèixer en un lloc desconegut, , però l’Aitor va dir: –Crec que som a la prehistòria! Van quedar bocabadats però a l’hora veien que era veritat i van dir tots a l'hora : -Hem de trobar la solució! I aleshores van veure al fons un portal i van pensar que així podrien tornar a casa però de sobte va aparèixer un ``T-Rex´´ i tots es van espantar però van fer un pla van córrer tots fent cercles al dinosaure (com la ciutat urbanista de Madrid) el T-Rex es va marejar i&nbsp;va caure. En aquell moment tots van córrer cap al portal i van tornar a l'època que els tocava i va dir el Ferran: -Seguim amb l' examen de la prehistòria? I tots van dir: No volem més prehistòria! I tot això és tan veritat que potser mai no ha passat. Ator 109

LA MULTIPLICACIÓ DELS DOLENTS Un dia de bon matí, dos amics que es deien Rick Jones i dr Banner, eren molt forts i vivien a l’any 2022 feien el mateix tots dos: Primer lluitaven contra enemics Com Loki,Thanos i Modok etc. Després de tot això anàven a córrer durant dues hores, a continuació tots dos jugaven a la swich (els dos són molt bons jugadors) i, en acabat, cadascú marxaven a casa seva. En despertar-se a les 10 lluiten contra l‘exèrcit chitauri de Loki i Thanos, sempre era la mateixa rutina o això era el que ells pensaven. El tot poderós Morbius s’havia fet amb una màquina multiplicadora ,es va posar a trucar a tots els dolents que li van venir al cap. Poc a poc va venir Yondu i Taser Face. Ronan el Acusador va preguntar: - Perquè ens has trucat? -Perquè volem destruïr a aquests homes forts de Rick Jons i el dr Banner: -Tens raó -van dir tots els dolents- així amb aquesta màquina podrem derrotar als homes forts serem més que imparables, serem invencibles. El que els dolents no sabien era que els dos amics estaven disfressats de dolents a la sala els van derrotar i no se'ls va tornar a veure mai més i catacric catacrac aquest conte ja s’acabat.

Més tard, els dos herois es van acomiadar d’en Mario i el van tornar a casa seva, molt, molt agraïts per la seva gran ajuda. Al dia següent en Mario es va aixecar i pensava que tot havia estat un somni, però sota el seu coixí va trobar una nota que deia: “Moltíssimes gràcies per la teva ajuda, sense tu no podríem haver acabat amb l’HÈRCULES, en SATANÀS i l’APOL·LO“. Signat els teus amics: EVA i JACK I VET AQUÍ UN GAT I VET AQUÍ UN GOS, AQUEST CONTE JA S’HA FOS. . FI .

… JO NO VULL ... Per què alguns pensen que la dona és menys&nbsp; i l´home molt més?&nbsp; Per què hi ha masclisme?&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; Doncs això no ho sé.&nbsp;&nbsp;&nbsp; Què més dona si blanc o negre? Si tots som iguals persones! Tractem-nos amb respecte i que el racisme no ens faci efecte. Què més dona si home o dona? agafeu-vos de la mà sense importar si et van a mirar que a ells ni els ve ni els va!&nbsp; No vull un món perfecte només vull un amb respecte. Si no pot ser així no compteu més amb mi.

UNA OPORTUNITAT PER AL DRAC Fa molt de temps, a un lloc molt llunyà, hi vivia un drac molt amable, però aquesta vegada no estava molt content. Estava&nbsp; trist perquè era un drac i tothom tenia por d’ell. Un matí, el drac va anar a la botiga de queviures del poble a comprar unes quantes coses. Tothom que estava dintre en aquell moment van quedar espantats de por. Llavors, el drac va tenir una fantàstica idea. Fer unes cartes d'invitació per convidar-los a una gran festa. Va fer una dutxa targeta per a&nbsp; cadascú. Aquella nit va repartir les invitacions per tot el poble. Ningú va anar a la festa perquè sabien que la invitació l'havia fet el drac. Tres mesos després, ho va intentar un altre cop. Aquesta vegada perquè no sapiguessin que l'organitzador de la festa era ell, no va posar el seu nom.&nbsp; -Sabeu què va fer? -Va signar les invitacions amb un altre nom. Aleshores tot el poble va venir a la gran festa que havia preparat, quan van veure que allí hi era el drac, els hi va donar igual. Aquesta vegada li van voler donar una oportunitat i fer-se amics. La festa va ser brutal i a tothom li va agradar encantar. Conte contat aquest conte s’ha acabat i si no és mentida serà veritat. Fi

L’ESTIU HA ARRIBAT L’estiu ha arribat&nbsp; i el fred ja s’ha anat, a la platja anirem i molt bé ens ho passarem. A la casa del Raúl anirem i una barbacoa farem, a uns amics convidarem i tots plegats menjarem. Amb la pilota hem jugat, &nbsp;del futbol no ens hem cansat, &nbsp;no ens hem fet res de mal i fent una xilena he marcat! L’estiu és impressionant! Cada any ens ho passem genial! Amb aquesta estació bonica encara que molesti una mica.

UNA PRIMAVERA MÀGICA Escolteu-me una mica perquè el que vaig a explicar, és una primavera màgica que us va a encantar. En aquesta estació n’hi ha una cosa gloriosa. que fa que tinguem emoció quan et donen una rosa. Per fi estem en abril on hi ha moltes roses, és millor que estar amb el mòbil perquè pots veure moltes coses. Què bonica és la primavera amb moltes flors! perquè en aquesta era, n’hi diferents colors. Quan acaba aquesta estació ningú està bé però esperem amb desesperació a l’any que ve. Juanjo el pandero

El cel de nit El cel a la nit és tan bonic! amb les seves bombetes i el seu sol antic. Observar-lo és divertit, tant si ets gran com si petit, es veuen planetes i estrelles brillants les quals son al·lucinants. A les vacances el miro estirat encara que estigui bastant cansat, però al mirar-lo m’oblido de tot i vull quedar-me un any fins i tot. Al dia següent em passa el mateix i així successivament, tots els dies vull que arribi la nit, és com llegir un llibre infinit. Fet per: Doña Gansa Gansa

EL&nbsp;REI&nbsp;I&nbsp;EL&nbsp;DRAC Hi havia una&nbsp;vegada&nbsp;un rei&nbsp;que&nbsp;es&nbsp;deia&nbsp;Daniel&nbsp;i&nbsp;estaven&nbsp;&nbsp; passejant quan,&nbsp;de&nbsp;sobte,&nbsp;va trobar&nbsp;un&nbsp;cami&nbsp;de&nbsp;pedres&nbsp;molt&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; estranyes&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; es van&nbsp;endinsar&nbsp;sense&nbsp;saber&nbsp;com a l’ Imperi&nbsp;Romà i&nbsp;va&nbsp;enviar&nbsp;amb&nbsp;un&nbsp;exèrcit.&nbsp;Va&nbsp;decidir atacar i va&nbsp;començar&nbsp;la&nbsp;lluita.&nbsp;van morir 7 soldats de moment i dels&nbsp;romans&nbsp; 17. &nbsp;De cop i&nbsp;volta va aparèixer&nbsp;un&nbsp;drac&nbsp;i&nbsp;el&nbsp;rei&nbsp;va&nbsp;fer&nbsp;una&nbsp;retirada&nbsp;però&nbsp;el&nbsp;drac&nbsp;va&nbsp;matar 25&nbsp;romans i 17&nbsp;dels&nbsp;seus.&nbsp;El&nbsp;rei&nbsp;i&nbsp;els&nbsp;companys van&nbsp;córrer&nbsp;el més&nbsp;ràpid&nbsp;que van poder i van arribar.&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; Cinc&nbsp;mesos més&nbsp;tard el&nbsp;rei&nbsp;estava&nbsp;molt&nbsp;precupat&nbsp;perquè&nbsp;el&nbsp;drac estava&nbsp;arribant i&nbsp;el&nbsp;poble va intentar sobreviure. Se´n van salvar&nbsp;52&nbsp;i&nbsp;els&nbsp;romans&nbsp;iban&nbsp;a ajudar-los.&nbsp; Un&nbsp;dels&nbsp;romans&nbsp;li&nbsp;va&nbsp;clavar&nbsp;l’espasa&nbsp;al&nbsp;cul, un altre a l’ ull&nbsp;i&nbsp;un&nbsp;altre&nbsp;al&nbsp;peu&nbsp;i&nbsp;el&nbsp;drac&nbsp;se’n va&nbsp;anar&nbsp;perque volia fer-se més mal. Un&nbsp;any&nbsp;més&nbsp;tard&nbsp;&nbsp;el&nbsp;rei&nbsp;estava passejant&nbsp;&nbsp;i&nbsp;de sobte&nbsp;&nbsp;&nbsp; va&nbsp;veure&nbsp;alguna cosa sospitosa i va anar.&nbsp;Éra&nbsp;el&nbsp;cadàver&nbsp;del&nbsp; drac que va ser&nbsp;assassinat&nbsp;per&nbsp;un altre&nbsp;drac. VET AQUÍ&nbsp;UN&nbsp;REI&nbsp;VET&nbsp;AQUÍ&nbsp;UNA&nbsp;PRINCESA&nbsp;I&nbsp;AQUEST&nbsp;CONTE&nbsp;S’HA&nbsp;DESFET.&nbsp;

La meva mare em va dir: -filla meva, tothom esteu bé? El teu pare em va dir que quan tinguis divuit anys que et doni aquest mapa. La Chloe va mirar molt bé el mapa i aquest mapa era del lloc on eren de colònies. Corrent els hi ho va dir als seus mics. La Gala va tenir una idea: Penso que aquest mapa ens portarà a l’illa i ens ajudarà a buscar el tresor. La Chloe estava d’acord amb la Gala i l’Àlex i el Martí també.&nbsp; Al dia següent, van agafar un vaixell per anar a l’illa. Un cop van arribar a l’illa es van orientar amb el mapa i es van adonar que en el mapa no sols hi havia una illa. Estaven rodejats de nou illes més! El mapa els indicava cap a un volcà. Quan van arribar al volcà els sortia una pista que deia-Per&nbsp;trobar una altra pista a la segona illa haureu de seguir&nbsp;unes normes.&nbsp;Primer al nord, tot&nbsp;seguit trobareu un altre volcà-. En un cop de ma ja havien pasat per totes les illes, van arribar a l’última illa els posava&nbsp;que&nbsp;ja havien arribat al tresor.&nbsp; La Chloe va pensar que era un tresor normal però dins del cofre li esperava… el seu pare!!La Chloe emocionada li va preguntar-Per què estàs aquí?- Li va preguntar. Li va respondre- Ho sento&nbsp;et vaig haver d' abandonar perquè&nbsp;la teva mare no volia veure'm. era això-.&nbsp;&nbsp; Contents es van anar a casa. Això d'aquest conte és veritat i aquest conte ja s’ha acabat!

DRAC DE XINA Conec un drac que protegeix a Xina de tots elements de la terra. Altres països amb ell son malvats&nbsp; però ells no tenen la culpa.&nbsp; A la història, un cavaller mata al drac però a Xina ells ens ajuden a nosaltres. No tots els dracs són malvats ningú d'ells i de vosaltres. Els dracs volen pau amb nosaltres.&nbsp; A xina també volem.&nbsp; Però alguns volen guerra amb ells però no nosaltres. Conec un drac valent i fenomen que es un drac de neu.&nbsp; Formem un gran equip i tots el volen.

Els 5 fatxeros al campament i el senyor pastanaga Un conte us explicaré, tan bé com jo sabré,si l´escolteu el sentireu,qui no el sentirá no el sabrà. L'Anna,el Jaime, el Xavi, l'Aitor i la Júlia,formaven els 5 fatxeros,que anaven al campament d’Oliola a l’estiu de 2022. &nbsp;Els 5 fatxeros van arribar al campament i es van trobar al Ferran i ell els va dir : - Holihola. I els 5 fatxeros van dir: - Hola Ferran! I els 5 fatxeros van anar a les seves habitacions,i després va arribar volant el senyor Pastanaga”el company fidel de l’Anna”. I el senyor Pastanaga va dir. -Hola. Després d'una estona van anar a dinar i de sobte va aparèixer volant l´Ajax i la Gemma per destruir el campament!

EL PIRATA DE LA SIEI Hola sóc un pirata que no m´agrada la nata!!! Però sí la xocolata que em regala la meva tata. Adéu amics del Coret Vaig a navegar per internet!! El Pirata de sisè-A

L’Eva i Jack van anar a pel seu amic, que estava molt ferit. En Jack va treure una petita ampolla d’aigua sagrada i li va donar a beure i també li va posar una mica al front. En Mario es va despertar i els va preguntar que què havia passat, així que els seus amics li van explicar tot. Més tard, els dos herois es van acomiadar d’en Mario i el van tornar a casa seva, molt, molt agraïts per la seva gran ajuda. Al dia següent en Mario es va aixecar i pensava que tot havia estat un somni, però sota el seu coixí va trobar una nota que deia: “Moltíssimes gràcies per la teva ajuda, sense tu no podríem haver acabat amb l’HÈRCULES, en SATANÀS i l’APOL·LO“. Signat els teus amics: EVA i JACK I VET AQUÍ UN GAT I VET AQUÍ UN GOS, AQUEST CONTE JA S’HA FOS. . FI .

&nbsp;L’ULTIMA GUANYA&nbsp; Hi havia una nena que es deia Andrea i tenía un somni que era ser ballarina professional. Es va esforçar molt i despres de molt de tems i finalment va aconseguir ser una bailarina, pero com no es tot facil en la vida doncs tenía una cometició pendent.&nbsp;&nbsp; Era a París llavors havia d' anar en avió. Quan ja va arribar el dia de anar a París. Va preparar-se, va agafar una maleta ,es va despedir de la seva família i es va anar de camí a l’ aeroport. Era 2 hores de cami per anar a paris. El primer que va fer va se escollir la roba per la competició es va escollir un xadall gris unes air force 1 i una dessuadora negra .&nbsp; Ja era el dia! estava molt emocionada perquè anava al poliesportiu que era allà on era la competició.&nbsp; Tots els nens i nenes eran molt bons ballant&nbsp;però ella tenia esperança perquè mai s’anava a rendir.&nbsp; Quan va fer la prova li van dir que era molt bona ballarina i que estaven encantats de veure la competició. Quan va sortir poliesportiu, la va parar una senyora amb un caràcter increïble i li va dir: -Vostè on es creu que va? He de veure com balles!-Li va dir amb una veu forta. -Però vostè qui és?-Li va respondre l’Andrea. -Jo sóc la directora del poliesportiu!-L’Andrea es va posar les piles i va ballar molt bè però a la directora no li va agradar.”Era perquè no seguia el ritme”i això era mentida. La directora va dir que si l' havien escollit per a la competició, seguidament li va dir que sí,es va quedar amb la boca oberta. La directora estava dient coses dolentes com que no hi arribaria a res, que no ballava bé ,pero fins un punt que es va armar de valor i li va dir -si segueixes parlant així de mi parla'm a la meva ma. Es va enfadar molt. L’Andrea es va anar a un hotel que estava aprop del poliesportiu per al següent dia anar a la competició.&nbsp; Quan va arribar al següent dia es va anar al poliesportiu. Quan estava fent la competició la directora la mirava molt. Quan ja per fi va acabar la competició es va dirigir a la directora i li va dir si tenia algun problema amb ella li va dir que l'únic problema amb ella era que tenien el mateix somni però ella no ho va aconseguir li va demanar perdó i l’Andrea va guanyar .Van aprendre que si tens un somni ho hem de complir perquè res és impossible. conte contat conte acabat

LES DOTZE MUNTANYES &nbsp;Hi havia una vegada… Tot estava bé fins que…Bé primer em presento.Sóc la Gala,sóc rossa i amb ulls verds,sóc escriptora i molt curiosa. Ara sí ,tot estava bé fins que ,de sobte tenia molt de fred. una veu molt coneguda va exclamar-Tothom a casa seva!-A les hores tota la gent del poble es va posar a còrrer,però jo em vaig dir a mi mateixa amb emoció-Jo resoldre aquest misteri!-.Em vaig adonar en aquell moment de que un aire sortia de les muntanyes però com era molt de nit vaig decidir que l'endemà aniria a les muntanyes. Al dia següent vaig anar a una de les dotze muntanyes.Quan vaig arribar dalt del tot vaig veure una pedra.A les hores vaig mirar sota de la pedra…Hi havia un munt de persones a dins.No savia el que estaven fent.Vaig mirar al voltant per si algú m’havia vist.A les altres muntanyes hi havia pedres,depenia de quina alçada era la muntanya,la pedra era més gran o més petita. Tenia molta gana. Així que vaig anar a casa per menjar i després tornaria. Els meus pares estaven preocupats però els vaig dir que si no estava no passava res. Quan vaig tornar s’escoltava la veu del meu veí que deia -Ens anem a les 10 am de la nit i tornem a les 10pm -com sóc molt llesta vaig pensar que si s’anaven a l’hora on ells no estaven podía entrar i investigar. vaig esperar, esperar i esperar fins que van sortir.Hem vaig amagar darrere de la pedra,quan van baixar la muntanya jo vaig entrar dintre- Per fí-vaig dir. Hi havia màquines de neu falsa! vaig escoltar passes, com hi havia unes escales hem vaig amagar alla.Van dir-Aquestes màquines són molt fràgils però com estan molt amagades no passa res ,ja ja ja-Això hem va fer arribar a una conclusió-¡llavors amb,el meu collaret de punxes el puc trencar!-i això es el que vaig fer (quan es van anar ,clar). Vaig trigar dies fent lo a les dotze muntanyes. -Quan vaig acabar hi ha no feia tant de fred podia banyarme a la piscina i també a la platja!-Vaig esclamar . Però no tot estava bé,el veí estaba trist, jo li vaig preguntar i ell hem va dir -Algú m’havia trencat la meva màquina de gelats-jo li vaig dir-ja sé la veritat i jo he trencat les màquines-. Ell hem va preguntar-per què?- i jo li vaig dir el mateix,es va rendir i hem va dir-jo no soporto el calor i per això ho he fet-jo li vaig dir -has d’empatitzar amb els altres i no nomes pensar en tu mateix -.Després d’una estona ell va demanar perdó ha tot el poble.Des d’aquell día el poble s’anomena les dotze muntanyes i jo i el meu veí som millors amics. Tant com el conte es veritat ja s’ha acabat. (:

El Ferran va saber ràpid que la resposta era 2 i se'n va anar davant del poster que posa 2, el va trencar i va veure un paper amb una pista. La Rosalin va estar una estona desxifrant el missatge i també va trobar la pista. La pista deia: 11=2 44=8 66=? El Ferran va tenir clar que la resposta era 12 i va buscar i buscar i buscar… Fins que va trobar 12 llapis junts i un paper de la següent pista. La Rosalin li va costar bastant en desxifrar el missatge i va buscar i buscar i buscar i més buscar… Fins que va trobar els 12 llapis i va veure el paperet de la següent pista. Al paperet hi deia: 1,2,3=6 3,4,5=12 9,2,7=?. El Ferran va saber ràpid que la resposta era 18 i va anar i agafar un paper que hi havia enganxat a la paret. La Rosalin va anar una miqueta més lenta però va trobar el paper. Al paper hi deia: Aquesta es l'última pista.

Al paper hi deia: Aquesta és l’última pista, ja trobareu la clau de la porta, l’obrireu i adéu concurs, hola guanyador/a! La pista es aquesta: 22:5+14+20-13:4x3=??,?? El Ferran va saber ràpidament que la resposta era 28,65, va obrir el calaix amb un candau (posant aquesta combinació), va agafar la clau i va sortir de l’”escape room”. Tothom l’aplaudia, havia guanyat!

continuarà! és broma!!!!!

Era un dia tranquil però de sobte Dracbu, Bruixa escarlata i Valentina van invair tota Europa! L’ equip del Ferran va contraatacar contra els villans. El Ferran estampà els villans contra edificis i cotxes en la ciutat “pija”. Els herois inclós el Fabaj 7, lluitaven contra els villans i van guanyar els herois. Quan pensaven que havien guanyat,els villans es van aixecar! Van lluitar i van guanyar. Vet aquí un gos,vet aquí un gat aquest conte s’ha acabat? CONTINUARÁ!!!!!

LA ROSA MÀGICA Fa molt de temps hi havia una princesa a qui no li importava com era. El seu somni era tenir un drac rosa. Un dia va conèixer un noi com ella i , amb el temps, es van fer els millors amics fins que va arribar el seu aniversari i li en va regalar un. Li va preguntar on l’ havia aconseguit i li va respondre que tenia una col·lecció de dracs però el drac portava una flor , la noia la va agafar i aquesta va brillar. Per la nit la rosa va deixar anar màgia i el drac tenia un poder amb l’aigua i el foc . La princesa va aconseguir el poder de la neu i la noia es va espantar perquè no s’ ho creia però va recordar que havia tocat la rosa, anomenada la rosa màgica . I amb el temps a la princesa li van dir la princesa de la neu.

ÍNDEX

I3 Les Ovelles ................................ <a href="bookcreator://page/cRr6mB-_QGGr18Rws0Lipg">3</a> I3 Els Porquets ............................. <a href="bookcreator://page/hUM40wpDT-qYq_cJuBOUfA">21</a> I4 Els Cavalls ................................. <a href="bookcreator://page/DAPo5AXdRfu-M8P5DdbJtg">40</a> I5 Les Panteres ............................. <a href="bookcreator://page/PHu0mn-gQaauoPjXo8gnAQ">63</a> I5 Els Cors ...................................... <a href="bookcreator://page/8FTSZd1oQ2S_I-bZa4jp3g">82</a> Contes 1r ....................................... <a href="bookcreator://page/ITdLzicYQeiF34I--zfKIQ">98</a> Contes 2n ...................................... <a href="bookcreator://page/P6wpelfhRt-Jy6fMDAEvwQ">145</a> Contes 3r ...................................... <a href="bookcreator://page/0l1Te5VxQBeff4g2TfVHNg">201</a> Contes 4rt .................................... <a href="bookcreator://page/_PeUFVW6SGebrQ-53y4RHQ">252</a> Contes 5è ..................................... <a href="bookcreator://page/KIhm42JMTEq_ZwiNzso0fA">295</a> Contes 6è ..................................... <a href="bookcreator://page/t8ahHaobQUW5RPGqZjqA8g">374</a> Contes SIEI ................................... <a href="bookcreator://page/pJ38_7IsSwOMkqkwu9nvNg">419</a> Entrega de Premis ...................... <a href="bookcreator://page/Riz4ER3NSlavkzXfiFMHgw">431</a> Agraïments .................................. <a href="bookcreator://page/K9EjwJAMRi6z4_EuSsPV_A">445</a>

ELS SEGELLS HAVIA UNA VEGADA UNS NOIS QUE ESTAVEN BUSCANT TRES SEGELLS PER OBRIR UNA PORTA D’UN LABERINT I ES DEIEN NIL, SOFIA, ROKET I EL SEU GOS. EN NIL ERA GRAN I FORT, LA SOFIA TENIA ELS CABELLS D’ OR I EN ROKET ERA EL LLEST DEL GRUP I EL GOS QUE ES DEIA ESCRAP I ERA MOLT LLAMINER. ESTAVEN CODUINT PER LA CARRETERA ROC I ESTAVA PLENA D’ ARBRES I ERA MOLT TENEBROSA. LLAVORS VAN ANAR A UN POBLET ON VA HAVER ASSASSINATS FA UNS DEU ANYS APROXIMADAMENT, ON UN ASSASSÍ ERA DE LA BANDA SATÀNICA DELS TRES SEGELLS. EL SEGELL EL TENIA POSAT AL COLL I FEIA POC QUE S’HAVIA ESCAPAT DEL CENTRE ON ESTAVA TANCAT I SE L’HAVIA VIST EN AQUEST POBLE. ERA L’ANY 1987 I L’ASSASSÍ HAVIA FUGIT AMB UN PENJOLL ON TENIA EL SEGELL QUE SERVIA PER A OBRIR LA TOMBA. HAVIEN D’ ATRAPAR-LO PREPARANT-LI UN PARANY AM MEGA I PER AIXÒ DEURIEN COMPRAR-LO. AIXÍ QUE VAN ANAR AL CENTRE COMERCIAL PER A AGAFAR ELS ENGRANATGES I PALS I UNA XARXA DE FERRO I UNS PALS, UNA TRAMPA MEGA I ROBA. QUAN ESTAVEN A PUNT DE SORTIR DEL CENTRE COMERCIAL ES VAN TANCAR LES PORTES I ES VA OBRIR UN PORTAL INTERDIMENSIONAL QUE VA TRAVESSAR UNA CRIATURA I TOT EL MON VA COMENÇAR A CÓRRER PER TOT EL CENTRE COMERCIAL MENTRE SONAVEN LES ALARMES I VAN SORTIR PER UNA PORTA DEL DARRERA I VAN VEURE COM EL MON ES CREMAVA. EL ROKET ES VA DESMAIAR I VA VEURE LA SOLUCIÓ DE TOT. PER AIXÒ DEURIEN AGAFAR EL SEGELL I ANAR A LA TOMBA A DESTRUIR LA FONT D’ENERGIA I DESTRUIR-LA. EN ROKET ES VA DESPERTAR I LI VAN DIR TOT , O SIGUI QUE L’ASSASSÍ HAVIA CAIGUT AL PARANY, LI HAVIEN AGAFAT EL PENJOLL I HAVIEN OBERT LA TOMBA PER A DESTRUIR-HO TOT. CONTE CONTAT I JA S’HA ACABAT.

La MSN Contra El Bullying Temps era temps, quan els animals tenien dents, un nen que es deia Messi que vivia a la ciutat de Barcelona al 2008. Messi era molt baixet de petit i uns alienígenes li feien bullying. Messi estava fart del bullying i va trucar als seus amics: en Neymar i en Luís Suárez, que van formar un grup que era la MSN. Els nois es van trobar al Camp Nou i de cop i volta van aparèixer els alienígenes que feien bullying i en un tres i no res començà la batalla. Els àliens van començar a atacar molt ràpid, però els tres futbolistes van esquivar els cops i van començar a donar-los pilotades. Li van donar tants cops, que van quedar fora de combat. Van rebre tal pallissa, que no van fer mai més bullying a ningú! I així Messi va superar el bullying i es va convertir en el que és ara. Vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos.&nbsp; Àlex P.&nbsp; Aitor C.&nbsp; Manrit P.&nbsp; Marianela C.

EL&nbsp; BOSC Ara parlarem del bosc. A vegades està molt fosc, a vegades les fulles estan mujades, o també es pot dir empipades. Al bosc ara ensuma l’airet molt suau, saluda la lluna, el mira un gripau. A vegades al bosc hi ha neu i jo dic: “el bosc és meu”. La gent va d’excursió i amb molta il·lusió.&nbsp; Al bosc hi ha molts arbres, també moltes àguiles , es poden veure esquirols i a més també els llops.

LA VARETA MÀGICA Hi havia una vegada una nena d’uns dotze anys, que ja fa molt de temps, en un parc, es va trobar una vareta i, va pensar que era màgica. Així que va demanar un desig i va veure que sí que era màgica. El desig va ser:``M’agradaria tenir una gosseta´´ I va aparèixer una. Estava molt feliç. Només pensava en la seva gosseta Kira i només va demanar coses per a ella, com: un llit, moltes joguines, menjar,... Després d’una estona així, va anar a casa seva amb moltes bosses. També va voler demanar-se unes coses per a ella, com: un mòbil, molts retoladors, llibres... Ja que era gratis! Quan ja va satisfer els seus desitjos. I conte contat, conte acabat! FI

El drac i la noia Una nit tan fosca com la gola d’un llop de 1860, un drac tan gran com una balena, va invadir un poble on hi vivia una noia que es deia Abril. L’Abril tenia els cabells tan ondulats com el mar, marrons com la xocolata, i uns ulls verds com l’herba. Era molt bonica pero també molt valenta i llesta. A un noi que també era valent li agradava l’Abril i un vespre que estava passejant va veure al drac apropar-se a ca l’Abril i no s’ho va pensar dues vegades. El noi va arrencar a córrer, però quan va arribar l’Abril ja s’estava “defensant” del drac i el noi va dir: -Tranquil·la, ja vaig a defensar-te!!-va dir exclamant, i aleshores va respondre: -No, jo puc sola!- I el noi es va sorprendre perquè no sabía que l’Abril era tan valenta, però li va dir una vegada més perquè ell li volia ajudar, i com l’Abril no volia que el noi li digues més li va haver de dir el seu secret. Aquest secret el compartia sols amb la seva família: -El drac no és dolent! És el meu amic!- I llavors, el noi es va sorprendre i li va dir a l’Abril: -Però si és un drac!!-I aleshores ella li va contestar: -Sí, però la meva família té una tradició que es anar a un bosc màgic i agafar l’ou de drac màgic que fa que visquis més de 100 anys!- Ara tot hi tenia sentit per això el drac no li atacava, i el noi li va dir: -Ho puc tocar?- I l’Abril li va dir: -Sí,si que ho pots tocar!- però com no estava segur li va dir:&nbsp; -Segura que no hem fara res?-I ella li va respondre que no li faria res. Aleshores es van fer amics i la gent del poble ja no tenia por del drac perque sabien que no li farien res! I el conte és tan veritat com que ja s’ha acabat!!

POEMA La pau Sol tres lletres per dir pau sol tres lletres per escriure pau per cantar pau per fer pau vull una P, vull una P batalles guerres que nosaltres no volem vull una P Vull una A, vull una A per tenir alegries vull una A , vull una A per tenir amor vull una U, vull una U que no hi hagi guerres i que vinguin coses belles Fet per Perro pastor alemán

Els nens que no creien en la màgia Fa molt de temps, una vegada uns nens estaven al bosc i&nbsp;es van trobar un poble que estava ple d’animals.&nbsp; Hi havia un castell molt i molt gran i a la porta havia un gos vigilant.&nbsp; Els nens i les nenes no creien en el que estaven vient.&nbsp; Aleshores va venir l’home i la dona i els van dir als nens: -Esteu al poble de la MÀGIA! Els nens els van dir: - Això es&nbsp;una història de nens i nenes petits . Aleshores l’home li va dir: -Com pots dir aixó? El que dius es una ximpleria. Com no podeu creure en les històries que llegiu? Hi ha algunes històries que són veritat. Els nens i les nenes es van quedar pensant i van marxar on ningú els podria veure. Tot i que els nens i les nenes seguien a la cantonada, seguien parlant i van dir:&nbsp; -Podria ser veritat els que ens està dient l’home i la dona. -Què hi penseu? Van passar hores i hores fins que es va fer fosc. A la matinada el gos va dir: -Ja és tard i els nenes i les nenes segueixen en la cantonada. No els he vist sortir del poble. Aniré a buscar-los. Va anar i els va trobar i els va preguntar: -Vosaltres anireu a la vostra casa o us agradaria estar aquí?&nbsp; Els nens i les nenes li van dir: -Marxarem a la nostra casa. Les nostres famílies ens estaran buscant i no els hi volem preocupar més. Al cap d’una estona van marxar. Els van contar a les seves famílies el que havien vist i no els hi volien creure. Ells insistien en que era veritat. I això és una veritat gran com el conte que us acabo de contar.

LA PRINCESA LLUITADORA Fa temps, molt de temps, en un poble molt llunyà hi vivia una princesa que es deia Martina. La princesa li encantava la lluita i cada dia la practicava molt. La Martina ja sabia que vindria el drac i el príncep lluitaria contra el drac perquè de petita també va venir el drac i un príncep el va derrotar i el príncep li va dir -``aquesta família de dracs, mai acabarà .´´- Ella volia canviar aquella norma i ella volia lluitar con esperar que el drac vingués i el príncep també. Temps després va arribar el dia que el drac va aparèixer per destruir el regne. El príncep també va arribar poc després. La Martina es va apropar a el príncep i li va dir: -Puc lluitar jo contra el drac? El príncep li va respondre: -És clar que si, princesa! El príncep li va donar l’espassa, l’armadura, el casc, l’escut...Totes les coses que necessitava per poder guanyar-lo. Van passar unes hores i el drac, derrotat, i del drac va sortir la rosa. Però la rosa no era de color vermell, era de color groc! I això a la princesa li va encantar perquè era el seu color favorit, però se la va donar al príncep. I van viure feliços menjant anissos.

FUTBOLISTES ZOMBIS Temps era temps quan els animals tenien dents, un noi que es deia Marc vestia amb una samarreta de l'equip Coret AE: l´equip de futbol on jugava. La samarreta li agradava tant, que no se la treia ni per a dormir. Cada tarda anava al lloc que per ell era el millor lloc del món: el “Coret Stadium” que era més gran que el Camp Nou. Aquell dia al matí, li va trucar una persona estranya i li va dir: - Com no guanyis el partit contra els zombis et convertiràs en un zombi com ells “jajaja”. En Marc estava nerviós perquè quedaven 10 minuts perquè comencés el partit. Però el Marc se sentia preparat i: “piiii!” començava el partit eren 11 contra 1, el Marc tot sol. Són molts! no podré guanyar! Va dir el Marc. En 45 minuts anaven guanyant 5-0 els Zombies! De cop i volta li va cauré un botó del cel que posava: “Si et vols clonar, prem el botó”. I de sobre van aparèixer nens iguals al Marc i van començar la segona part del partit amb ell. El Marc i els seus nous companys eren imparables però només anaven 5-5 i un dels companys del Marc li va passar la pilota al Marc i va fer una xilena i... Gooooool!!! Van guanyar el partit. Hem guanyat! -va dir el Marc molt content. I ho van celebrar per tot lo alt. I conte contat ja s’ha acabat. Chispita

POEMA PRIMAVERA La primavera ha arribat i l ́hivern s ́ha acabat tots estem contents tots tenim un somriure a les dents La primavera ja és aquí ho han xisclat les orenetes. La primavera ha arribat, tots els arbres han brotat. Et diré un secret molt fi, la primavera ja és aquí! Ha cantat una cançó Hi ha florit el teu Balcó. I ara per últim anem a parlar de les flors, Que són més belles que el sol, Les flors irradien la seva dolçor, per això mereixen tant d ́ amor.

Els ninots de neu Hi havia una vegada, un grup nombrós de ninots de neu que vivien a Guils, un poble petit de la Cerdanya. Un dia assolellat de l’any 2022, un dels ninots de neu es va adonar de que cada vegada hi havia menys neu i també va veure que ell s’estava desfent. El ninot de neu va córrer cap a casa seva i li va preguntar al seu amic perquè passava tot això. L’amic li va respondre i li va dir que era culpa del escalfament global i l'única forma d’evitar-ho era dient-li al Yeti Cerdà que amb els seus poders fes que nevés. Aleshores, tots els ninots de neu van anar a buscar al Yeti a la seva cova. Llavors el ninot de neu més aventurer, va dir que el Yeti es trobava a Prullans, a la cova d’Anes, o sigui, a la cova del Yeti. Cada vegada que els ninots de neu s’allunyaven de Guils i s’apropaven a Prullans en busca d’en Yeti, hi havia més neu pels voltants. Quan van entrar a la cova, van veure que tot estava fet de gel, semblava un iglú. El ninot de neu més trapella va veure que hi havia un sofà fet amb pèl de Yeti. El seu germà gran li va dir que s’ho pensés perquè aquell sofà era el Yeti. Els ninots de neu li van dir que s'anès a viure amb ells. El Yeti va acceptar i van anar a viure tots plegats a Guils. L’home de les neus amb els seus poders va fer que que nevés per sempre a la Cerdanya i tots els ninots de neu van ser feliços. I aquest conte és tan veritat que potser mai no ha passat.

I3 LES OVELLES

EL MÓN&nbsp; La contaminació fa mal a la natura&nbsp; i tot el que fem no te cura.&nbsp; Un dia amb sol i color&nbsp; i l’altre gris i tristor.&nbsp; El món hem de cuidar!&nbsp; No t’ho has de botar! I per això hem de reciclar perquè tu seràs l’afectat. També pot afectar al mar i a alguna illa, com la Balear Si tu vols ser bo cuida aquest bonic món.&nbsp;

RESPECTEM LA NATURA Hem de respectar la natura perquè ella està en perill no t’ho pensis més i vina a l’aventura, si tots col·laborem tot serà molt més senzill. Hem de ser persones netes i evitar tirar coses al terra com per exemple plàstics o mascaretes o pot començar una guerra. Entre els humans i el planeta hi ha una diferència el planeta intenta ser solidari però nosaltres amb ell no tenim paciència fer això es innecessari Ara ja ho saps humans i animals estem en perill també granges i camps recorda que és el futur del teu fill... NOM: NINGÚ

POEMA PRIMAVERA La primavera ha&nbsp;arribat, amb l’al·lèrgia&nbsp;hem començat. Les fulles verdes han tornat, i els ocells han cantat. Amb els camps colorits, perquè així son més divertits, plantarem llavors i als avis els farem un favor. Molts dies plourà i el paraigües hem de portar, perquè si no malalts ens posarem i a l'escola no anirem. Així acaba el poema que he acabat amb mal de mà. Perquè així és la primavera, que ningú mai s’espera.

EN GHOST, EL NEN FANTASMA Hi havia una vegada una família de fantasmes que vivien a un bosc. En Ghost, el fantasma més petit, volia anar a l’escola i tornar a ser humà, però la seva família li deia que era molt perillós anar a la ciutat i que que no podia tornar a ser un nen de carn i ossos. Va arribar la nit i tota la família va anar a dormir, tots menys en Ghost, que es va escapar i va anar a la ciutat. L’avi d’en Ghost es va llevar aviat i va veure que el petit no hi era, llavors va anar a cercar-lo. Quan el va veure, va començar a parlar amb ell, li va explicar que sí era possible tornar a ser un nen de carn i óssos. En Ghost va anar volant a dir-ho als seus pares. Quan els pares es van assabentar, es van posar molt contents; però l’avi els va dir que si volien la fòrmula per ser humans algú de la família havia de desaparèixer. Llavors, tota la família va dir que no, però l’avi va veure que en Ghost, estava molt trist i va decidir anar ell sol a per la fórmula... Per la nit, tots es van adonar, que l’avi no hi era, havia anat a per la poció màgica. Quan van anar a buscar-lo, ja tots eren humans i l’avi ja no hi era. Un any més tard, la família vivia a un poble molt feliç. I això és tan veritat com que el conte s’ha acabat. FI

Amor Per no estimar-te estimaré totes les bones paraules que em prepares. Aquella persona que em regala roses a grans quantitats. Per no estimar-te oblidaré tots el neguits i em faré una cançó amb l’alegria una cançó per dir-la cada nit. Per no estimar-té t'estimaré esperaré tot el que estigui en la meva mà t’estimo fins Panamà. I si per estimar-te he d’oblidar-te ho faré i oblidaré tots els moments necessaris. Antonim:Larry godines.

LA TRISTA HISTÒRIA D´ ANSU FATI&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; Temps era temps quan els ocell tenien dents . Ansu era un jugador de fútbol , però es lesionava molt , va decidir retirar-se als 25 anys. A partir d´aquell moment la gent es va enfadar amb ell, però el que no sabien era que tenia màgia a les mans cada dia anava a un lloc secret on hi havia un mag que li donava poders a les mans. De cop i volta uns aficionats van anar enfadats a buscar l´Ansu. Però Ansu estava acompanyat del mag i junts van matar als aficionats , però van aparèixer moltíssims més i el mag va morir. Ansu era sol contra molta gent , però la gent tenia escopetes, llavors va fugir cap a la seva guarida però no va servir de res perquè els aficionats van entrar a la guarida i&nbsp;el van matar l´Ansu Fati. I CONTE CONTAT JA S'HA ACABAT!!!

L’ACTUACIÓ DE L’ANY Hi havia una vegada, una noia que es deia Rosalia. Era una noia gitana catalana, molt guapa i el que més m’agrada és la seva veu, tan maca que quan canta se’t posa la pell de gallina. Els millors amics de la Rosalía són: en Morad, Becky. G, Ozuna , Riana i jo. Tots som cantants, menys jo. Jo soc una persona que té una veu molt estranya i quan canto no s’entén res del que dic. El Morad és un cantant marroquí, aquest és alt i té la pell de color. Sol utilitzar roba ampla com la Becky, la Riana té un estil molt semblant al de la Rosalia, sempre porten roba molt ajustada com una ballarina de ballet. La Rosalia feia un concert el 17 de Gener del 2022 i en aquell concert hi participàvem tots, però com he dit havans teníem un problema i és que la meva veu es molt estranya i no sé què he de fer. Aaaah!!! – vaig&nbsp;cridar- i ara què faré? La meva veu es com la de una cacatua refredada, no podré participar al concert amb els meus millors amics Després uns d’ells va dir- no passa res, tot es resoldrà.&nbsp;

EL CAVALLER LLUITADOR I LA PRINCESA CURADORA No fa molt de temps, al desert d’ un país desconegut, hi vivien dues persones que vivien soles. La primera persona era un cavaller ,conegut com el cavaller de l’estrella. I la segona persona era una princesa, la princesa de la vegetació. Un dia el cavaller va sortir de passeig per escriure amb la seva espasa el que li havia passat el dia anterior. Aleshores va veure uns escorpins, però no uns escorpins qualsevols ,sinó uns gegants! I es dirigien cap a la dreta del cavaller! Els va seguir i va veure unes parts del desert amb la vegetació en mal estat. De sobte, va veure un castell amb algú dins cridant. Va entrar sense pensar-ho dues vegades i hi havia una princesa que semblava gairebé morta. Ràpidament, el cavaller va saltar per la finestra i amb només un cop d’ espasa van caure tots els escorpins. Finalment, la princesa va sentir unes pessigolles per tot el cos i sorprenentment va créixer la vegetació del desert. Tots dos es van quedar molt contents, però això no és real. I conte contat, conte acabat.

L'UNICORN I ELS SEUS AMICS Vet aquí una vegada, una colla d’amics formada per l’Unicorn, en Cheeto i la Coca-Cola. Tots tres vivien al Món Màgic, l’any 2.1.8.24.&nbsp; De sobte la Reina del món Màgic va fer una reunió amb tot el seu poble i els va dir: - Ja estic farta que tots pugueu fer Màgia menys jo! En Cheeto li va contestar: - Però majestat, vos sou de la reialesa, podeu aconseguir qualsevol cosa! I ella va respondre: - Sí, però no tinc Màgia i queda poc pel meu aniversari, i ja s’ha acabat la reunió! L’Unicorn estava sorprès i va exclamar: - Vinga! Anem a pensar com parar-li els peus a la Reina… La podríem portar a la guarida secreta!&nbsp;&nbsp; La Coca-Cola va estar d’acord: - Sí, sí, anem!- I en Cheeto també. I ella va proposar: - Què tal si fem una poció per a que així estimi a tothom i no ens tregui la Màgia? L’Unicorn va contestar: - Sí, bona idea! En Cheeto va dir: - Sí, sí, és molt bona pensada!! Així que la Coca-Cola va exclamar contenta: - Anem a la caseta de la bruixa! Un cop allà, va sortir la bruixa i els va preguntar: - Què feu aquí nenes i nen? En Cheeto va contestar: - Necessitem una poció màgica per fer canviar d’humor a la Reina. Ens ajudes? La bruixa va dir que sí que podria.

LA MEVA PETITA FLOR&nbsp; La primavera arriba i tot està ple d’alegria hi ha moltes flors&nbsp; plenes de colors. però només una&nbsp; ha cridat la meva atenció, una rosa vermella&nbsp; que brilla tant com una estrella. És meravellosa&nbsp; la meva rosa &nbsp;és plena d’amor i es veu la seva claror És molt bonica i delicada, sembla feta per una fada plena de llum i color&nbsp; ella es la meva flor És la millor del poble tots li tenen enveja per ser tan bella&nbsp; a la meva petita flor. &nbsp; La poeta anónima&nbsp;&nbsp;

L’hivern L’hivern ha arribat i el foc hem de posar, ja no podem menjar gelats per no posar-nos malalts. Començarà a gelar i molt ben abrigats hem d’anar si no ens volem refredar i al llit ens haurem de quedar. La neu caurà i a l’escola no podrem anar, a casa ens haurem de quedar jugant tota l’estona al billar. Esperant a la primavera estarem deixarem marxar a l’hivern, la jaqueta ens traurem i moltes flors veurem.

EN GHOST, EL NEN FANTASMA Hi havia una vegada una família de fantasmes que vivien a un bosc. En Ghost, el fantasma més petit, volia anar a l’escola i tornar a ser humà, però la seva família li deia que era molt perillós anar a la ciutat i que no podia tornar a ser un nen de carn i ossos. Va arribar la nit i tota la família va anar a dormir, tots menys en Ghost, que es va escapar i va anar a la ciutat. L’avi d’en Ghost es va llevar aviat i va veure que el petit no hi era, llavors va anar a cercar-lo. Quan el va veure, va començar a parlar amb ell, li va explicar que sí era possible tornar a ser un nen de carn i ossos. En Ghost va anar volant a dir-ho als seus pares. Quan els pares es van assabentar, es van posar molt contents; però l’avi els va dir que si volien la fòrmula per ser humans algú de la família havia de desaparèixer. Llavors, tota la família va dir que no, però l’avi va veure que en Ghost, estava molt trist i va decidir anar ell sol a per la fórmula... Per la nit, tots es van adonar, que l’avi no hi era, havia anat a per la poció màgica. Quan van anar a buscar-lo, ja tots eren humans i l’avi ja no hi era.&nbsp; Un any més tard, la família vivia molt feliç en un poble, a prop de la ciutat. &nbsp;I això és tan veritat com que el conte s’ha acabat! FI

La nena que va&nbsp;viure&nbsp; Fa qui sap quants anys fa hi havia una nena que es deia&nbsp;Maria. La Maria era una nena alta, forta, llesta, simpàtica i ajudava a tothom (Sempre anava amb roba còmoda). Aquest any era l´any 1729. La Maria vivia a París, sí la ciutat de l’amor. Va arribar Sant Valentí però la Maria estava trista perquè la setmana&nbsp;passada va arribar l’apocalipsi i ella era la única persona que va quedar. Estava molt trista, però molt trista! Això li va fer pensar que com ella va sobreviure potser&nbsp;hi havia més persones en el mon com ella. Les va anar a buscar per tot el mon (de debò per tot el mon!) Cada vegada estava menys trista. Va anar a Espanya, Roma, Franca, etc. De Vegades hi anava caminant o en vaixell (conduïa ella), en bicicleta , inclòs en bus (també conduïa ella) i sempre tenia una motxilla amb menjar i ampolles de agua. La Maria va tornar als països que ja havia visitat per veure si hi trobava més persones. Quan estava a punt de rendir-se va sentir un mòbil! Quan va contestar ja havien penjat. Va mirar unes 6 vegades però no va trobar a ningú, fins que va veure un moviment! I no era aire perquè no feia aire, era una persona! Es deia Ricard, era valent, amable, sempre anava amb roba còmoda i sempre amb una gran somriure. El Ricard li va explicar el que li havia passat, la Maria li va dir que a&nbsp;ella li havia passat el mateix. (Els dos nens van anar a buscar&nbsp;si havia més gent al mon) El conte és tan veritat com que el conte ja ha acabat. Hola

No a la guerra i si a la pau Que bonica es la terra, sense que hi hagi cap guerra. Però el planeta tant bonic, el volen destruir. Que bonica es la pau, sense cap gripau. Li donarem aquest senyor una clau, perquè tanqui la porta de la guerra, i obri la de la pau

L´Aroa tenía la&nbsp;idea de construir un cotxe volador! Com el Ferran era mecànic van començar&nbsp;a construir el cotxe (Lucía i Antonio van ajudar-los). Després d'una setmana&nbsp;van acabar de construir el cotxe&nbsp;i van intentar sortir ! Però no va funcionar, ho van tornar a provar però va succeir&nbsp;el mateix: no va funcionar,així fins la nit tots ja s’havien rendit menys&nbsp;l´Aroa. Van anar a dormir i per la nit l´Aroa va agafar a tots i totes, també a la Lucia i Antonio&nbsp;i ho va provar…aleshores&nbsp;va funcionar!&nbsp;van tornar tranquils a la Terra. El primer que van fer a la Terra va ser veure totes les coca-coles del món. FI&nbsp;

I3 ELS PORQUETS

L’ESCOLA&nbsp; L’escola ha acabat&nbsp; i les vacances&nbsp;han començat! Molt hem gaudit i l’estiu ha arribat per fi! Molt hem jugat i també, rigut, un pas més hem avançat &nbsp;i ara, a l’institut! Al vaixell no jugarem&nbsp; deixem enrere la infantesa altres coses hi farem amb les lliçons ben apreses. Aquí acaba el nostre camí per primària. Alguns s’han separat hem tingut una escola extraordinaria una pena que s’hagi acabat!

Una història us explicaré tan bé com jo sabré. La passada tarda de divendres, mentre estàvem al parc, l´Adrián ens va convidar a una nit de pijames a casa seva. Així que vam anar l´Ainara, el Gerard i jo. La casa era molt maca, ampla, amb grans finestres i situada al costat de la platja. En acabar de sopar, tots vam marxar al llit i vaig començar a somiar amb una mena de món al revés on tot funcionava de manera inversa a com funciona ara, és a dir, caminàvem amb les mans i els braços; els núvols i els estels estaven al terra i, fins i tot, utilitzaven els núvols de transport. I així, amb totes les coses que puguis imaginar!! Al meu somni anàvem tots quatre a un super parc temàtic ple d’animals que parlaven com els humans; les muntanyes estaven plenes de llaminadures i, a més a més, es movien! A mitja tarda ja teníem gana i vam anar a un lloc per menjar on et donaven un frasquet ple d´un líquid de color fúcsia, que te’l prenies i ja n’estaves tip. Era un món fantàstic, amb molta felicitat, ple de seguretat i molt divertit. La meva sorpresa va ser que a l'endemà, quan vam despertar a casa de l’Adrián, tots vam tenir el mateix somni. Ens vam mirar i amb un somriure ben gran a la cara vam marxar a buscar el món al revés, però mai el vam trobar... I conte contat, conte acabat!

EL MÓN AL REVÉS

EL REI MÀGIC Fa molt de temps, hi havia un rei que vivía a una illa màgica on hi vivien també molts nans…Aquesta illa era igual de gran que Rússia però sols hi vivien 1.555 nans. Tothom volia ser igual de màgic que el seu rei. Aquest era el rei més gran i fort de tot el seu regne. Els nans eren de diferents colors però molt valents. Un dia 100 nans que estaven vigilant l'illa volien matar al rei per quedar-se-la.&nbsp; Aleshores, van veure al rei i van anar corrent dos per un costat i un per darrere, i de cop i volta, els nans es van caure a terra. El rei va cridar amb forts crits als seus guàrdies per defensar-se perquè sinó es quedarien amb l'illa i ell no volia que&nbsp; passes això.&nbsp; Es van marxar els 100&nbsp; nans.&nbsp; Al dia següent el rei va notar que l’ atacaven&nbsp; llençant boles de foc, aleshores el rei va sortir i va paralitzar a tots els nans amb un encanteri. Després va agafar els 100 canons i els va carregar de nans i els va fer fora de l’illa. Els nans, quan van veure el poder del rei i el seu poble van decidir no atacar mai més aquella illa. I des de llavors han pogut viure contents i feliços tots els habitants de la illa. vet aquí un gos vet aquí un gat aquest conte s´ha acabat

EL DRAC GEGANT Fa molts I molts anys hi havia un drac a l´Uruguai i un príncep uruguaià que el va veure (mentre passejava) per la ciutat de Montevideo. El drac estaba en una cova i un mag li havia fet un conjur i li va dir que destrugesi totes las ciutats. El princep d´Uruguai va lluitar contra el drac. Li va fer mal amb una espasa i li va advertir que no tornés a l’ Urugai mai però mai més ni que mai més fes mal a persones ni ciutats. Conte contat, ja està acabat.

SANT JORDI El drac ha arribat i al poble ha espantat, a la princesa ha raptat i a la cova se l’ha emportat! El rei està preocupat i&nbsp; a un cavaller ha trucat perquè el drac estigui acabat i així a la princesa poder salvar. Sant Jordi ha arribat i el drac està espantat! Al drac ha matat i el poble i el rei estan emocionats! &nbsp; Després han fet una festa al·lucinant per celebrar la seva mort i han vist una rosa que ha crescut al seu hort!

Els tres porquets i el LLOP Hi havia una vegada, un llop gens dolent, que no amenaça a cap escriptor perquè escrivís coses boniques d’ell al seu conte ni lletres guapes al seu nom. El llop no es menjava els animalets del bosc on ell vivia, eren els seus amics, menys els tres porquets, que eren germans, i al llop se li trencava el cor perquè els porquets encara no eren a la seva panxa / els seus amics.Quan els volia visitar, no l’ obrien la porta i ell és molt amable, no els trencavala porta, ni els destruia la casa. Però un dia va tenir una idea, li va demanar ajuda al seu amic, l’ escriptor. Li va amenaçar dient-li que, si no feia que es mengés els porquets li anaven a passar moltes coses dolentes. / Li va demanar que fes tot el possible per fer que els tres porquets fossin els seus amics. Quan va arribar a la casa del porquet petit, li va dir: -Obre la porta o em tiraré un pet i destruiré la teva casa. El porquet va dir que no i el llop es va tirar un pet. -Prrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrr El porquet es va intoxicar i el llop se'l va menjar / li va demanar si podia ser el seu amic i el porquet li va dir que sí. Va passar el mateix amb el segon , però, el tercer, abans que el llop es tirés el pet, va sortir de la casa per la porta del darrere, però el llop es va tirar un pet per anar a per ell i se'l va menjar / es va fer el seu amic I Van SER FELIÇos I ES VA MENJAR ELS PORQUETS / VAN MENJAR ANISSOS.

POESIA DE PRIMAVERA L'Abril ha arribat la primavera ja es aquí Unes flors ens ha deixat Hi ha papallones al meu jardí. Ells estan molt contents les vacances són a punt d'arribar Els carrers estan plens de gent i tots ens anirem a descansar. Quan arribi el mes de maig encara és primavera deixem enrere pluja i raig i començarem a menjar cirera Al maig és el meu aniversari farem una festa al parc del meu barri Hem de menjar de pressa les maduixes Que vol menjar- se-la aquelles lletges bruixes. FET PER “EL MANDOGUILLA”

Amistat L’amistat és un sentiment que hi ha entre persones. A vegades pot ser dolent i també fer riure a estones. Els amics de veritat son difícils de trobar i difícils oblidar. L'amistat ha de ser sincera, perquè sinó pot arribar a acabar malament, mai mentidera , les mentides a vegades poden fer-me bé o malament . Un bon amic no et fallarà si un dia falla s’ha d’oblidar. La teva amistat fa la meva felicitat

CINC AMICS Hi havia una vegada cinc amics que es deien Joel, Leo, Daniel, Gerard i Adrián. Ells vivien a Badalona, a una ciutat tranquil·la, l’any 2022. El Joel, un dels amics, els havia convidat a una festa de pijames. Al vespre, quan ja anaven arribant a casa seva, el seu germà gran els estava molestant. En Joel es va enfadar amb ell, i llavors, sense saber com, va esclatar tot BOOOOOMM!!! I van anar-se’n a un altre món, on només podrien sortir si es trobaven tots. En Joel i l’Adrián van aparèixer a casa d’un vellet, que els va indicar que anessin cap al sud oest per trobar a la resta de companys. Aleshores, van anar cap allà i van retrobar-se a la cova d’un drac, el qual estava dormint. La cova era fosca i humida i no sabien com el drac podia dormir tan plàcidament. En aquell moment, els dos amics van aprofitar i els van treure d’allà. Aleshores, en Gerard va cridar de l’emoció i, de sobte, va aixecar-se el drac i els va perseguir fins que van fugir d’aquell horrorós i fantàstic món i, per fi van aparèixer a casa. I CATA-CRIC CATA-CRAC, aquest conte s’ha acabat!

LA PLUJA i el carnaval. Transparent com un vidre la veig reflectida al meu mirall aquest carnaval m ́agrada festejar perquè tothom comença a ballar Demà el podrem tornar a celebrar perquè els núvols s’aniran i així podrem cantar. Un bon carnaval passarem i amb tots els amics riurem superbé ho passarem i un bon carnaval tindrem. Pepito grillo i La Princesa barbacoa

LA COLLA OREO Un conte us explicaré tan bé com jo sabré; si l'escolteu el sentireu, qui no el sentirà no el sabrà. Aquesta història comença a una festa amb sis amics: l'Emma, en Joel, l'Adriana, la Martina, l'Àlex i en Mario. L'Emma té el cabell negre i blau. Els seus ulls són verds i marrons com els prats de les muntanyes i acostuma a portar la roba blava i lila. En Joel té el cabell castany, uns ullassos verds i acostuma a duur roba blanca. L’Adriana porta el cabell curt i arrissat, amb uns ulls marrons com el cafè i la seva vestimenta habitualment és negra, grisa i blanca. En Mario té els ulls marrons, els cabells castanys i acostuma a portar roba negra i verda. El cabell de la Martina és castany, els seus ulls verds i la roba blava. I l’Alex té el cabell arrissat i pèl-roig, els ulls verds com les fulles dels arbres i vesteix amb roba groga i negre. Era l’onze de juliol, l’aniversari de la Martina, i ella el celebrava al LàserKing. Allà tenien vàries pistoles amb un làser de mentida i una sala molt espaiosa. Ells estaven jugant, quan de sobte, va aparèixer un portal. Tots pensaven que formava part del joc i van entrar…

EL DRAC I LA ROSA&nbsp; Mireu que una vegada, això era i no era, un drac que es va estrellar a una muntanya. Allà hi havia un Castell on hi vivia una senyoreta que es deia Rosa. Aquesta senyoreta treballava a l’escola del Castell. En aquell moment Rosa li va curar les ferides i llavors es van fer molt amics.&nbsp; Van passar molt dies i el drac es va trobar a un nen de la classe de Rosa i el nen es va espantar molt. La Rosa sabia que el drac era bo i llavors els el va presentar a tota la classe.&nbsp; El drac es va posar nerviós però de seguida va jugar molt amb tots plegats. I tot això que us he explicat és la pura veritat i el que no s’ho vulgui creure que ho vagi a veure.

NITS D’EMOCIÓ En les nits clares tots els problemes em vull treure, li demano ajuda als meus pares per el món tornar a veure. Jo, intento portar un somriure a les dents, aquest es el tema no em de tenir por a mostrar sentiments aquest es el meu lema. A mi m’agrada escriure i amb un bon poema trec un somriure, encara que algunes vegades penso amb presses. Al dia següent m’aixeco al matí, és un nou dia, però els meus pensaments no tenen fi, i un altra vegada comença la meva teoria. FET PER; ENRIC EL PAGÈS (pseudonim )

&nbsp;&nbsp;El món màgic Hi havia una vegada, a l'any 1678, una noia que es deia Mar. La Mar tenia els ulls blaus, un nas rodonet, els llavis rosa claret i la seva pell era blanqueta. La Mar tenia 11&nbsp;anys quan li va passar aquesta aventura.&nbsp; Tot va començar un dissabte d'abril. La seva amiga Marta li va trucar dient-li que el dia següent marxava a la muntanya. El dia següent totes dues van anar a la muntanya. Elles van començar la ruta, La Marta li va dir una cosa:&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; Mar,&nbsp;mira, mira! Hi ha una nota, anem a veure el que posa . A la nota posava: “Pugeu&nbsp;al cim de la muntanya i trobareu una pista màgica.” Van esperar uns segons i es van teletransportar al cim&nbsp;de la muntanya. Es van paral.litzar de l'ensurt que es van donar.&nbsp; Quan es van recuperar, van trobar la pista màgica i deia que anessin a casa de la mar. Quan van arribar van trobar un tresor molt brillant i bonic i a dins hi havien collars i polseres d'or i de plata.&nbsp; Van posar-se una polsera i es van teletransportar a un lloc màgic i van descobrir que hi havia animals com els unicorns.&nbsp; Després de pensar el que estava passant,la Mar va dir una cosa: - si al posar-nos les polseres hem aparegut aquí , si ens les treiem potser tornarem a casa.&nbsp; &nbsp;se les van treure i van tornar a casa. Però van anar tots els dies a visitar el lloc màgic. Això es tan veritat com que el conte s'ha acabat.

L’ALIENÍGENA Temps era temps, quan els animals parlaven, uns nens anomenats: Carles,Tania i jo, el Max, vam viure una gran aventura. En Carles és un noi solitari, que li costa fer amics. La Tània és molt bona amiga, però no parla molt i jo, sóc un nen que m’agrada molt la muntanya i també fer amics. Tots tres anem a la mateixa classe i aquest cap de setmana, anem de colònies a les muntanyes de Tarragona. La casa de colònies és molt bonica, amb moltes lliteres i un gran menjador. A prop, hi ha un llac preciós, on es pot anar amb canoa i banyar-se. Un cop a la casa de colònies, la Tania es va anar molt lluny dels altres i en Carles i jo vam veure què feia. Estava mirant fixament el cel, perquè en un moment determinat, tot ell es va posar taronja, i de sobte vam veure un grup de gent. Allí, de cop i volta, no hi havia ningú! I vam trobar un cartell que posava: “Hem marxat a la ciutat.” Una nau va aterrar al costat nostre i un alienígena, amb forma d’aranya, va sortir d’ella i va marxar corrents cap a la ciutat on eren totes les persones.

SANT JORDI UCRAINÉS Fa uns mesos va vindre un nen d´Ucraina a Barcelona que es deia Joan i ano li agradava res. No li agradaven les joguines , no li agradava el Nadal , no li agradava Any Nou i, sobretot, no li agradava sant Jordi , Uns dies més tard, el nen estava molt trist per que faltava un dia per sant Jordi i la seva mare li va proposar que anes al bosc màgic per que es tranquil·litzés. En Joan va anar cap alla i es va trovbar als tres porquets! Els tres porquets tenien una casa feta de matolls i el més gran va dir-li que la casa dels altres porquets va ser destruida per un gran llop ferotge. Els tres porquets el van portar a una casa feta de terra , els tres porquets van trucar a la porta i la porta es va obrir i van entrar. A la casa hi havien roses i un cap de drac mort . El porquet mitjà deia que era estrany perque no estava Sant Jordi . En Joan es va exlamar.. _. Sant Jordi!_ Va dir. _ Jo marxo . No m´agrada! El nen se n’anava però quan estava a la porta va aparèixer un noi guapíssim. En Joan va dir . _ Sant Jordi? Que avorrit . Però Sant Jordi li va dir totes les coses bones que hi havia en aquest meravellós món. El nen per fi va viure feliç per sempre i conte contat aquest conte s´ha acabat.

Poema: La primavera Et diré un secret molt fi, la primavera ja està aquí, per fi ha arribat i l’hivern s’ha amagat. Hi ha un munt de flors de tots els colors. Les plantes estan creixent i portem un somriure a les dents. Què la primavera no se t’oblidi que hi ha festes com el Sant Jordi, i el príncep a la princesa molt amor expressa. Esperem que mai s’acabi aquesta estació amb tanta alegria i que al fí la gent observi que és la millor estació de la vida. Nom: Anònim828

LA LLEGENDA DE SANT JORDI Sant Jordi ja ha arribat hi ha una festa estàs convidat amb roses de molts colors i també de molts olors Una història has d’escoltar on un príncep a la princesa ha de salvar d’un ferotge drac que viu en un gran llac El drac a la princesa va raptar i el poble es va preocupar un valent príncep va aparèixer per satisfer al poble sencer El drac amb el príncep va lluitar &nbsp;finalment el príncep va guanyar. Del drac una rosa va sortir i tot el poble el va aplaudir

LA PRIMAVERA La primavera a arribat les papallones surten a volar l’hivern s’ha amagat i els ossos acaben de hivernar Si vols veure papallones volar ves a la muntanya comença ja a disfrutar i ves amb compte amb les aranyes si volem tenir sempre primavera llença escombreries a la paperera no al terra també tenim que protellir la natura i a tots els animals del mon per això tenim que tenir cura i un gran cor FET PER: JOAN EL CAMIONER.

SANT JORDI

Un drac molt malvat a tothom feia mal. Una princesa es va trobar, però Sant Jordi va arribar: el cavaller més valent, qui agradava a tota la gent! La princesa volia escapar perquè el drac li volia fer mal. El cavaller la va salvar i al drac va matar. Una rosa es va trobar i a la princesa li va donar. A ella li va agradar i amb el Sant Jordi es va marxar a un castell molt gran on es van estimar.

Per començar van calar foc a totes les habitacions i llençar bombes! Després els 5 fatxeros i el senyor Pastanaga van intentar salvar el campament. Va ser una guerra ferotge! Però els 5 fatxeros van ser superiors, però el senyor pastanaga va atacar amb el bec a l’Ajax i a la Gemma…&nbsp; Però els 5 fatxeros van guanyar, es van acomiadar del Ferran i van tornar a Badalona.&nbsp; I van menjar anissos i van ser feliços. Aitor, Anna, Jaime, Júlia i Xavi.

“Els 4 panas” Hi havia una vegada un grup de nens que es deien “Els 4 panas”. Els seus noms eren Tite, Xavi, Castillo i Aitor. Cadascun d’ells tenia un canal de Youtube amb més d’un milió de subscriptors: eren famosos.&nbsp;Pujaven vídeos de futbol, Fortnite, reptes extrems. El Tite tenia el cabell llarg, els ulls grans i marrons, el nas petit, la boca gran, els llavis vermellets, li agradava el Fortnite, el futbol. El Xavi tenia el cabell curt, els ulls petits i marrons, el nas petit, la boca gran, els llavis vermellets, li agradava el Fortnite, el futbol. Castillo tenia el cabell curt, els ulls petits i marrons, el nas petit, la boca gran, els llavis vermellets, li agradava el Fortnite i el futbol. L’Aitor tenia el cabell curt, els ulls petits i marrons, el nas petit, la boca gran, els llavis vermells, li agrada el Fortnite i el futbol. Aquesta història va passar l’any 2022. Va passar a un videojoc. Els 4 panas jugaven al Fortnite i sortia una promoció de Zelda i Fortnite i sortia la skin de Ganon, tots la van comprar i va sortir un bug. Els 4 panas anaven al videojoc i es trobaven a Ganon i el Marc: el seu sequaç. El Ganon va fer un súper atac als 4 panas i el van deixar al terra. Els 4 panas es van transformar en ultra instint. Va aparèixer el Marc i li va donar un cop de puny al Ganon i va ser ferit. Els 4 panas van fer un “kamehameha” i van matar a Ganon i ara el Marc és bo i va donar als 4 panas 4 PlayStation 5 i ara son feliços i mengen anissos.

LA BATALLA OLÍMPICA Hi havia una vegada un nen que es deia Mario. Era simpàtic i valent i portava sempre roba de Star Wars. Un dia estava veient la sèrie de dibuixos “LA GUERRA GALÀCTICA” quan els protagonistes, en Jack i l’Eva, van cridar: -Necessitem ajuda!!!-&nbsp; Llavors, tots dos van mirar-lo i el van saludar: -Hola Mario!- Ell es va espantar i, de sobte, la televisió el va absorbir... Estava en un paisatge fosc amb estels. Sota ell estava la lluna. Portava un vestit espacial i a la mà una arma làser. L’Eva i en Jack li van dir: -Necessitem la teva ajuda perquè el Déu del Sol: APOL·LO, s’ha fet amic d’HÈRCULES, el Déu més fort, i d’en SATANÀS. Així que ha enviat a tots els seus soldats amb la missió de destruir-nos i així, apoderar-se’n de la galàxia. Ara estem acabant amb tots ells, hi ha un milió o més!!!- Quan va passar una bona estona, faltaven cent per morir, un d’ells, en morir, va deixar anar tres cristalls màgics. Els nens els van tocar i ... En Mario es va convertir en POSIDÓ, Déu dels mars i oceans; L’Eva es va convertir en HÈSTIA, la deessa del foc sagrat, i en Jack en ZEUS, el més fort dels Déus. Tots tres es van quedar al·lucinats perquè no s’esperaven això. Així doncs, van anar cadascú a pels soldats i, lluitant i lluitant, al final van acabar amb la vida de tots ells. L’Apol·lo, en Satanàs i l’Hèrcules al veure això no donaven crèdit i amb els seus poders van atacar als nens. Aquests tres herois van idear un pla. Així quan els tres déus els ataquessin, es farien els morts i en un moment de distracció, ells els atacarien.

La Guerra A la ciutat de Londres hi havia una guerra entre l’exèrcit de l’Erik i el exèrcit de la Valèria. L’exèrcit de l’Erik va atacar amb bombes i tancs motes coses per matar a l’exèrcit de la Valeria. Van morir perquè l’exèrcit de l’Erik amb tanques bombes però la Valeria no va morir. I va dir la Valèria perquè no fem la pau i l’Erik l’hi va deixar un pocs soldats a la Valeria i es van fer companys, li va donar els soldats més fluixos i els va entrenar. Van fer un país que es deia el Regne de sant Jordi l’Erik li va regalar una rosa a la Valèria de l’amistat. L'Otan va atacar al reina de Sant Jordi, estava format per Espanya, Regne Unit, els EEUU i molts més països. L’Otan li va proposar al Regne de sant Jordi que eren molt forts va dir que si volien unir-se a l'Otan. Va arribar Erik Landia però Erik va dir retirada perquè es va espantar i es van anar molt ràpid, la Valèria la reina de Sant Jordi va agafar les maletes i se'n va anar al seu poble amb la seva la seva mare i ja no va aparèixer mes.

LA NENA MÀGICA Fa qui sap quants anys fa,una noia que es deia Marta,de cabell llis,els ulls verds i el cos molt prim, va sortir de festa a la nit. Els seus pares,van morir en un accident de trànsit i aquell vespre,a la Marta la va trucar la policia per dir-li que els seus pares havien mort. La noia es va quedar bocababada molt trista i va plorar molt, però va tenir una idea: Va juntar molts productes i va anar al lloc,on estaven els seus pares enterrats. Un cop allà,va llençar uns polsims màgics per sobre les tombes, pensava que no funcionaria,però els seus pares van reviure. Des de llavors, la Marta viu molt feliç en companyia dels seus pares, i rondalla explicada,rondalla acabada.&nbsp;

L’ESTIU L'estiu ha arribat&nbsp; &nbsp;i els camps han despertat. La princesa va anar&nbsp; i el drac la va atacar. El príncep va arribar&nbsp; i la va defensar, van lluitar &nbsp;i el drac se va marxar.&nbsp; El príncep el va atrapar i el va matar i la flor de Sant Jordi allà va arribar.

L’home i el drac Fa molt i molt de temps,a un castell, hi havia un príncep que es deia Sant . Quan era petit va trobar un drac que estava abandonat ,trist i sol. En Sant li va posar nom .Es va dir Jordi. En Sant sabia que el seu pare si veia un drac el matava i ell no volia. Aleshores li va fer una casa i cada dia li donava uv bon menjar. Després de 20 anys ja sabia parlar . Com es això?Perquè li donava classes . El pare encara no els havia descobert fins que un dia el pare es va abocar a la finestra i va veure a Sant amb el drac. Es va enfadar tant que va enviar soldats perquè el matessin. En Sant es va canvia de País amb el drac. Conte contat ,conte acabat.

L’ INSECTE MÀGIC Un bon dia de bon matí, quatre nens estaven fent una excursió per el bosc ,fins que es van perdre. Va passar una estona fins que un d’ells, en Jordi, va trobar un insecte molt estrany: era una marieta blava! La Marta, una altra de la colla, va dir que potser trobaven un drac, com que era Sant Jordi... Va dir això i, de sobte, l’ insecte es va transformar en un drac. Al principi els va donar por però van veure que era inofensiu i es van muntar en ell i van volar fins a la ciutat. La gent es va espantar moltíssim i van trucar als musulmans i als militars. Quan en Jordi va veure els tancs va baixar molt ràpid i els va dir que no era dolent però no en van fer cas així que van seguir-lo. En Jordi va veure una armadura i una espasa de plàstic i va defensar al drac dient que si fos dolent tots ja estarien trastocats . En aquell moment van parar i van fer una festa per el drac i perquè era Sant Jordi . Conte contat Ja s’ ha acabat,&nbsp;

Tinc una solució- va dir l’Ozuna – tu pots tocar algun instrument com la guitarra elèctrica. Em va semblar bé la proposta que va fer l’Ozuna. Em vaig tranquil·litzar i vaig comentar aquesta idea a tot el grup. Des d’ara tocaré la guitarra elèctrica. Vaig estar practicant una setmana amb la guitarra, ja que era el primer cop que la tocava, al cap d’una setmana aproximadament, era el concert. Estàvem tots presents allà. També van venir tots els cantants famosos com:&nbsp;Dua Lipa, Sech ,Bad Bunny etc. Aquell lloc era enorme. L’escenari brillava molt i el millor és que hi havia menjar gratis. Ara ens tocava a nosaltres. O no.....la meva guitarra elèctrica!, me l’he deixat a casa. No passarà res, van dir tots. Vam tornar a casa i vam agafar la meva guitarra elèctrica, ja que al concert no hi havia instruments per poder tocar. Vam tornar el més ràpid possible i una vegada allà vam tocar amb moltes ganes. Tot el públic estava cridant d’emoció. Quan vam acabar ens vam fer moltes fotos amb els fans i vet aquí un gat vet aquí un gos aquest conte ja s’ha fos. Dora

Ja ha arribat la primavera Les flors han arribat&nbsp; i la primavera ha començat. Els camps han florit i el mal temps ha sortit. Una forta abraçada de les flors, t’espera. Tranquil sempre estaràs i mai lluitaràs. Les flors són boniques i a la teva boca te les fiques. La primavera no dura massa però el bo és que pels camps passa. Abans d'acabar de les al·lèrgies vull parlar. Al dia següent, mocs tindràs i amb un xarop millor et posaràs.

UN LLIBRE QUE ET CANVIARÀ LA VIDA Un conte explicaré, tan bé com jo sabré! Això va del “Llibre LOL”, una colla que es deien així perquè eren molt lectors. Els membres eren: La Wendy, la Linda, l’Ela, la Lala, l’Eric, l’Aleix i en Jimmy. Els set eren a la llibreria “Stot” buscant un llibre interessant. A cadascú els agradava un tipus d'històries diferents, per això eren una colla tan dispar. A la Wendy li agradaven els llibres d’acció, molta acció. A la Linda els de fades, follets, etc… A l’Ela els de tota mena d'informació. A la Lala, els de plantes. A l’Eric, els de dinosaures i prehistòria. A l’Aleix, els romàntics; i a en Jimmy, els de cuina i receptes. Escollien un llibre plegats i el llegien tots junts i per torns. A l’escollir el llibre es van enganxar, és a dir, no podien deixar de llegir-lo i, sense voler, van aparèixer estrelles i després van entrar a dins del llibre. I… Era tot molt estrany,van aparèixer el un bloc, que de fet, flotava i tenia una forma rara. El cel era groc, un groc viu amb moltes formes en ell, sense terra, tot surant. De cop i volta, va aparèixer un ull gegant que pertanyia a un cos gros amb una panxa grossa i unes potes petites, però uns peus enormes, uns braços no molt llargs i unes mans petites, en contraposició a, uns dits grans i grossos amb unes ungles llargues i brutes, que eren fastigoses. Aquella cosa va agafar en Jimmy, perquè estava gras i se’l volia menjar; estava a punt, però un altre cosa es va menjar al monstre. En Jimmy va saltar i, per sort, es va salvar no es sap com ,semblava que era a l’espai sense tenir el vestit d’astronauta de la NASA.

E S C O L A J O A N C O R E T

Així que la colla estava molt contenta i agraïda amb ella i l'Unicorn va parlar en representació de tots tres: - Gràcies per la poció, bruixa! La Coca-Cola va aclarir que ara li tocava el torn als cuiners, perquè eren ells qui afegirien la poció al pastís d'aniversari, i així ho van fer.&nbsp; El dia de l’aniversari, la Reina només feia que somriure, fer abraçades i petonets, perquè se sentia molt feliç i estimava a tothom!! I tot gràcies a la colla d’amics. I tot això és tan veritat, que pot ser mai no ha passat! &nbsp;FI

TORRES D’AMISTAT Dos amics asseguts parlant a peus d’un castell gegant. Nil, l’escriptor, un acudit diu i Marc, el guerrer, simplement riu. Els ocells canten per tot el regne fent cançons sense igual però ells ens donen els acudits del segle. Llavors el dia va arribar: Marc, a la guerra, havia d’anar. Nil, preocupat va estar durant dos mesos molt llargs. Tothom va tornar,&nbsp; ferits de combat. Però per molt que en Nil buscava, a en Marc no trobava. En Nil, entre llàgrimes, va admetre&nbsp; que mai més no el tornaria a veure. Però un fil de veu el seu nom va cridar i en Marc cap a ell va arribar. Una abraçada es van donar i a aquesta història, final han donat .

EL DRAC QUE HAVIA CANVIAT Fa molt de temps, a un lloc molt llunyà, hi vivia un drac molt amable, però aquesta vegada no estava molt content. Estava&nbsp; trist perquè era un drac i tothom tenia por d’ell. Un matí, el drac va anar a la botiga de queviures del poble a comprar unes quantes coses. Tothom que estava dintre en aquell moment van quedar espantats de por. Llavors, el drac va tenir una fantàstica idea. Fer unes cartes d'invitació per convidar-los a una gran festa. Va fer una dutxa targeta per a&nbsp; cadascú. Aquella nit va repartir les invitacions per tot el poble. Ningú va anar a la festa perquè sabien que la invitació l'havia fet el drac. Tres mesos després, ho va intentar un altre cop. Aquesta vegada perquè no sapiguessin que l'organitzador de la festa era ell, no va posar el seu nom.&nbsp; -Sabeu què va fer? -Va signar les invitacions amb un altre nom. Aleshores tot el poble va venir, quan van veure que allí hi era el drac, els hi va donar igual. Aquesta vegada li van voler donar una oportunitat i fer-se amics. La festa va ser brutal i a tothom li va agradar moltíssim. Conte contat aquest conte s’ha acabat.

LA HISTÒRIA D’HADES, EL DÉU DE L’INFRAMÓN Dins la mitologia grega existeix un déu que es diu Hades. Ell és el déu de l’inframón . Doncs ara t’explicaré la seva història. Tot va començar abans que la Terra existís , a l’Univers 13, que només tenia un planeta gegant; era un univers peculiar. Hi havia un tità, Lord Mordal. Tothom era esclau de Mordal en aquell planeta. En Mordal, era pelut, amb dents podrides, amb dues banyes i prim com un fideu, però com era gegant era molt fort. Un dia amb el cel negre i vermellós com tots en aquell planeta, Lord Mordal va entrar en guerra amb Hades, un altre tità (aquest més net). Hades li va arrencar un braç a Mordal i s’ho va empassar com un entrecot amb patates i ceba. Per a Lord Mordal era impossible guanyar a Hades. Fins que va decidir usar el Tòtem sagrat, si no Mordal estava perdut. Aquell tòtem tancava a la persona contra la que s’utilitzés a l’inframón. Va utilitzar el tòtem, i va poder guanyar a Hades. Hades va conquistar tot l’inframón, així es va convertir en el déu de l’inframón. Més tard , en Mordal va morir en combat, però això és una altra història...

Els ninots de neu Hi havia una vegada, un grup nombrós de ninots de neu que vivien a Guils, un poble petit de la Cerdanya. Un dia assolellat de l’any 2022, un dels ninots de neu es va adonar de que cada vegada hi havia menys neu i també va veure que ell s’estava desfent. El ninot de neu va córrer cap a casa seva i li va preguntar al seu amic perquè passava tot això. L’amic li va respondre que era culpa de l'escalfament global i l'única forma d’evitar-ho era dient-li al Yeti Cerdà, que amb els seus poders, fes que nevés. Aleshores, tots els ninots de neu van anar a buscar al Yeti a la seva cova. Llavors el ninot de neu més aventurer, va dir que el Yeti es trobava a Prullans, a la cova d’Anes, o sigui, a la cova del Yeti. Cada vegada que els ninots de neu s’allunyaven de Guils i s’apropaven a Prullans en busca d’en Yeti, hi havia més neu pels voltants. Quan van entrar a la cova, van veure que tot estava fet de gel, semblava un iglú. El ninot de neu més trapella va veure que hi havia un sofà fet amb pèl de Yeti. El seu germà gran li va dir que s’ho pensés, perquè aquell sofà era el Yeti! Els ninots de neu li van dir que s'anès a viure amb ells. El Yeti va acceptar i van anar a viure tots plegats a Guils.&nbsp;&nbsp; L’home de les neus amb els seus poders va fer que que nevés per sempre a la Cerdanya i tots els ninots de neu van ser feliços. &nbsp;I aquest conte és tan veritat que potser mai no ha passat!

&nbsp;LA MIA, L’ OLIVIA I EN LEO Hi havia una vegada, una gossa de color negre amb taques marrons i un drac verd i negre en un parc. Mia es va presentar: -Jo em dic Mia. I vosaltres? Quin és el vostre nom? Li van contestar que no tenien nom. La Mia els va ajudar i els va posar un nom a cadascú.&nbsp; A la gossa li va dir: T’agrada el nom d’Olivia?&nbsp; I al drac li va dir: I a tu, t’agrada el nom de Leo? Als dos els hi va encantar.&nbsp; Al parc van trobar un castell on hi havia fotos de la gossa i del drac, però la seva família no hi era estaven atrapats a la torre del castell. El guardia no els deixava passar perquè eren malvats i no podien passar a rescatar a la seva familia. Van passar quatre anys i la gossa va fer un beuratge per dormir als guàrdies. Un d’ells era un robot. Quan un dels guàrdies va anar al lavabo, van passar i li van tirar el beuratge a l’altre. El robot es va trencar i van poder salvar a la seva familia. I vet aquí un gat i vet&nbsp; aquí un gos que aquest conte ja s'ha fos.

El Xavi C va preguntar al rellotge on eren els Reis&nbsp; A uns 1.000km caminant - va dir el rellotge. Què!? - Necessitarem una setmana - van dir tots. Van pujar al búnquer que era portàtil per lluitar contra els zombis i els van derrotar a tots. Els Xavis van demanar al rellotge una pilota. Tots caminaven amb la pilota als peus. Van caminar i caminar i es va fer de nit, van agafar el rellotge i van demanar el búnquer però van veure un altre búnquer i van anar cap allà. Estava ple de zombis!!! - Què farem?-va dir l'Aitor C - Doncs destrossar-los -va dir l'Aitor P - Però amb que?- va dir el Xavi C - Amb el búnquer portàtil -va dir&nbsp;el Xavi F - D'acord -va dir el Marc Van matar als zombis i van entrar al búnquer, a dins hi havia dos nens jugant a futbol, un es deia Jaime i l’altre Víctor. El Jaime va xutar, la va agafar el Víctor però se li va escapar i va acabar dins la porteria. GOOOL! Van veure un cotxe, el van agafar i van anar on era el rei. -Corre hi ha la sortida- va dir l'Aitor C -Shhhhhhh- van dir tots - Hi ha el rei - va dir el Xavi F -Què farem?-va dir el Víctor -Xutar-li a la cara als dos Reis- van dir tots &nbsp;i els van destruir i van anar al portal, però abans d’anar-se’n van recordar que&nbsp;el Jaime i el Victor son panas perquè ja es coneixien van anar cap a casa Conte contat, conte acabat!!! Pitxotxe

EL REI&nbsp;VS&nbsp;EL DRAC&nbsp; HAVIA UNA VEGADA&nbsp;UN DRAC&nbsp;QUE VOLIA&nbsp;ATACAR&nbsp;EL&nbsp;CASTELL&nbsp;DEL REI. EL REI, LA SEVA&nbsp;FILLA I LA&nbsp;PRINCESA&nbsp;TENIEN&nbsp;MOLTA&nbsp;POR&nbsp;PERQUÈ&nbsp;EL&nbsp;DRAC&nbsp;ESTAVA&nbsp;ATACANT&nbsp;EL CASTELL AMB FOC QUE SORTIA DE LA SEVA BOCA. EL REI VA TREURE LA SEVA ESPASA PER A DEFENSAR-SE I LA VA CLAVAR AL COR DEL DRAC. LLAVORS EL DRAC VA CAURE A TERRA I SEMBLAVA QUE ESTAVA MORT. PERÒ EL DRAC ENCARA VA TENIR FORCES PER A AIXECAR-SE I INTENTAR ATACAR DE NOU EL CASTELL. EL REI QUE VA VEURE COM S'AIXECAVA EL DRAC, VA TORNAR A AGAFAR L'ESPASA I VA DEFENSAR-SE DEL DRAC FINS QUE EL DRAC NO TENIA MÉS FORCES I VA ACABAR MORINT. MAI MÉS CAP DRAC ES VA ATREVIR A ATACAR EL CASTELL DEL REI VALENT.

Aquella cosa que es va menjar al monstre era un centcaps, però que compartia menjar amb un altre monstre que tenia mil i un peus al cap que semblava una femella perquè tenia unes pestanyes grosses, vestit i mamelles a part que li va dir “AMOR”, encara que ja era estrany que pogués parlar. Es van anar, ara ja no tenien gana, ja tenien per a tot el dia! Com ja sabien que podien saltar de bloc a bloc,van avançar, però la Lala va caure, perquè alguna cosa la va empaitar i la Wendy va intentar ajudar-la però no va poder. El que va empaitar a la Lala en aquell lloc sense terra que portava a la mort, va ser un senyor sense cara, millor dit, tenia el cul on hauria d’estar el rostre! I no paraba de tirar-se pets! Volava! Tots es van enfadar i li van fer mal i, així, es va anar amb la Lala. Alguns es van posar a plorar i altres mostraven una cara de pena. Van seguir tristos, però haurien de sortir d’aquell infern! Van veure una porta, darrere no hi havia res. Calia entrar, no havia res més que fer, sí o sí cal entrar! Van fer-ho i eren a terra, vull dir, fora del llibre! La porta era la sortida! Pero la Lala no… Així que van destruir el llibre per a que a ningú li passes el que els a passat a ells. Van explicar als seus pares que la Lala va morir en un accident. Finalment, van prometre recordar a la Lala per sempre. I AIXÒ ÉS TAN VERITAT, COM QUE EL CONTE S'HA ACABAT!

&nbsp;EL DRAC AMISTÓS Fa aproximadament deu anys, hi havia una nena que explicava la seva historia a nens i nenes d’una escola. -Hola: -Em dic Laura però em podeu dir Lau perquè així és com em diuen els meus companys. Laura era una nena amigable perquè tenia molts amics. Els seus i seves millors amics i amigues es deien Marta, Lucia, Alex i Marcos.&nbsp; Un dia, la Lucia molt emocionada, els va dir a la Lau, la Marta, l’Alex i el Marcos, anem a una cova? Tots plegats li van dir que sí. A més a més&nbsp;també van tenir la idea de passar la nit a la cova. Quan van anar anar a la cova va dir la Lau: -Aquesta cova será la nostre guarida secreta. Alhora l’Alex deia: -Jo la declaro nostra! La colla d’amics van riure moltíssim. Quan van inspeccionar la cova van veure que hi havia insectes, aranyes, formigues…ect i van escoltar un crit que provenía de la part més llunyana de la cova. Escoltaven una veu què deia: -Si us plau ajudeu-me si us plau!&nbsp; El Marcos va dir espantat: -Vaig a entrar a ajudar-li. La Lau va dir: -Haurem d'anar tothom! Marcos no va contestar. Van anar fins el lloc on s’escoltaven les veus i van veure que hi havia un drac. Es van espantar molt i van donar fer una passa enrere. Allà estava un drac els va dir el drac -siusplau ajudeu-me tinc una astella clavdat al peu i em fa molt de mal- van fer força i li van poder treure la astella. El drac de seguida lis va donar una abraçada ben fotra. Laura va dir que es pot quedar el drac perquè es va mudar fa una setmana a una casa gran, perquè tambe el drac no era gaire gegant. Conte contat conte acabat.:)&nbsp;

FINESTRA O MILLOR PORTAL Un conte us explicaré, tan bé com jo sabré; si no l’escolteu no el sentireu, qui o el sentirà no el sabrà. Una vegada, en un poble hi havia tres nenes que eren molt bones amigues. Eren molt amables,&nbsp;a la Martina li agradava ballar, a l’Anna l’esport i a l’Ariadna dibuixar i totes eren molt divertides. Això va ser a l’any 8022 en un poble que no creia en la màgia i per això només hi havia 60 habitants. El problema de les tres nenes era que tota la gent del seu poble pensaven que totes les coses noves portaven problemes, per això era un poble mig abandonat. Els seus pares tampoc creien en la màgia , però un dia els pares les van portar a l’escola com cada dia, quan eren al pati tan tranquil·les comentant la classe de mates, les tres van dir alhora: -QUIN AVORRIMENT!!!!!-&nbsp; De sobte van sentir… -Puuuuuuufffffff-Venia des de la seva aula! Van tornar a classe i en mig de la classe i mentre estaven fent català la Martina es va adonar que la finestra s’havia convertit en portal i les tres alhora van sortir de la cadira i van saltar per la finestra, o millor dit, portal?

HUGO,EL BABETES Hi havia una vegada un nen que es deia Hugo i, sempre li sortia saliva per la boca. Aquesta història té lloc a l’Escola Joan Coret. Pasa a l’any 1999,el dia 13 de maig. Aquell dia, a la classe d'anglès, l’Hugo es queda adormit i fa un toll de baves, omplint tota la classe. Quan sona el timbre per marxar a casa tothom s’aixeca,rellisquen per la quantitat de baves de l’Hugo i cauen rodant per les escales. Quan ell es desperta,es troba sol a la classe i no sap què ha passat.Llavors ell també rellisca i cau. Quan s'adona del que a passat, pensa que el dia següent portarà un cobell per si torna a adormir-se i li cau la bava. CONTE CONTAT CONTE ACABAT.

-La següent pregunta és: quan es 37:14?- Va dir la Nora. La Rosalin va pitjar el botó. -Es 2,75441- Va dir la Rosalin. -No és correcte.- va dir la Nora. L’Albert va pitjar el botó. -Es 3,77692- Va dir l’Albert. -Tampoc. Pots contestar Ferran.- Va dir la Nora. -Es 2,6428571429- Va dir el Ferran. -Correcte! Queden 3 preguntes. La següent pregunta és, quan es 87:9? L’Albert va pitjar el botó. -La resposta és 9,6666666667- Va dir l’Albert. -Correcte! 2 punts el Ferran i 1 punt l’Albert. La següent pregunta es: quant es 57:26?- Va dir la Nora. El Ferran va pitjar el botó. -La resposta es 2,1923076923- Va dir el Ferran. -Correcte! Queda 1 pregunta, el Ferran té 3 punts i l’Albert té 1 punt. La següent i última pregunta és: 73:39?- Va dir la Nora. L’Albert va pitjar el botó. -La resposta és 1,9873354- Va dir l’Albert. -No és correcte.- Va dir la Nora. La Rosalin va pitjar el botó. -La resposta és 1,8717948718- Va dir la Rosalin.

L’ ACAMPADA TAN,TAN,TAN&nbsp; Hi havia una vegada l’Aroa, l’Ainara, la Paula i jo. A l’escola vam parlar d’anar d’acampada i ja era hora d’anar cap a casa, totes quatre vam fer videotrucada preguntant a les nostres mares si hi podíem anar, van dir que sí. Al dia següent em vaig vestir amb una dessuadora verda i un xandall verd, l'Aroa amb una dessuadora lila i un xandall lila, l'Ainara amb una dessuadora groga i un xandall groc i la Paula amb una dessuadora lila i un xandall lila. La història passava al bosc de Badalona un dissabte a la tarda de l’any 2021. Al dia següent vam anar a l'acampada, quan es va fer fosc, ens van avisar per sopar, el menú va ser nuggets de pollastre, després ens van deixar jugar una mica més abans d'anar&nbsp;a dormir. Quan va ser l’hora ens vam fer les adormides i quan vam veure que les&nbsp;mares s’havien adormit ens vam escapar i vam caminar fins que ens vam trobar al mig del bosc. De sobte ens perdem i ens trobem un unicorn!! No pot ser!!! Un unicorn! i vam pujar dalt de l'unicorn i ens estava portant&nbsp;a un lloc molt estrany i de sobte ens caiem i ens fem una mica de mal i l'unicorn ens va portar amb les nostres mares.&nbsp; FIIIIIII AmaPolaVerd

Name

Safari may block some audio or video from playing automatically and ‘read to me’ will skip these. You can configure this in Safari’s preferences.