El misteri de la Capsa de Sant Jordi

Eren les 9 del matí, entràvem a l’escola a fer matemàtiques a primera hora. Estàvem molt contents, abans del pati havíem quedat amb uns companys de classe a la biblioteca per buscar un llibre de català. Més tard, va sonar el timbre de l’esbarjo, vam agafar l’esmorzar i vam baixar cap a la biblioteca. Mentre buscàvem el llibre, en Jordi va trobar que al fons de la la pretatgeria hi havia alguna cosa sospitosa i la va empènyer.

- Quina gran troballa! Aquí hi ha una capseta amagada! Veniuuu!! -va cridar.

La Carla, l’Eduard, la Cristina i en Jordi van anar corrents cap a aquell racó de la biblioteca i van obrir la capseta, nerviosos i entusiasmats. Allà dins hi havia un llibre en blanc!! I al costat una nota que hi deia:

“Si la història voleu esbrinar, les següents
proves haureu de completar” “

Llavors els nens van dir:
- Quines proves?
Llavors van veure un altre paper que deia:

“Aneu al final del passadís”

Ells van veure un botó el van prémer i es va obrir una porta que anava al soterrani. Van anar per un laberint van passar el laberint i les lletres del llibre van sortir!!!!!!!!

En aquelles lletres que van sortir del llibre els nois van escoltar el següent:

"La primera prova és aquesta: heu d’anar al bosc que hi ha al costat de l’escola i trobar les 5 espècies màgiques . Pel camí hi haurà pistes d’on trobar-les. Després heu de fer una poció que, si visiteu a la bruixa La-la us dirà com es fa".

- Això no sona gens bé -va dir la Carla.
- És clar que sona bé! És una nova aventura. -va dir l’Eduard.
- Bé anem a fer-ho, no? -va dir la Cristina.
- D’acord! -va dir en Jordi i tots quatre se’n van encaminar cap el bosc.

Van veure a la bruixa i la bruixa els va ficar en un caldero pensant que volien fer-li mal. Els nens li van dir que no li volien fer cap mal, que el què ells volien saber és com es feia la poció màgica.

La bruixa La-la els va estar ensenyant com fer la poció. Una vegada ja tenien la pociò feta van seguir caminant cap el bosc i es van trobar a un ogre que vivía en una cova, tenía un estel al dit i li feia molt de mal, la Carla, l'Eduard i la Cristina se’l van trobar molt trist i li van intentar curar la seva ferida. L'ogre a canvi els va donar un ull de granota. l´ Eduard la Cristina i la Carla no sabien per a què servia. La Carla va agafar l'ull i el va començar a observar encuriosida. Al acariciar l'ull de granota👁🐸, aquest va sortir saltant esperant que els nens el seguissin. Va començar a portar-los fins les cinc espècies màgiques ☘🌾🌺🌷🥀. Ara ja podien fer la poció màgica 🍜 al tenir també la recepta de la bruixa La-la.

Un cop feta la poció, la van guardar en un pot de vidre per quan la necessitessin. A continuació l’ull de granota els va portar fins la segona prova. Els va acompanyar fins un arbre molt alt que tenia unes branques màgiques que es movien i els va explicar que dins les branques hi havia una sàvia molt curativa i tenien que recollir-ne una mica.

L’arbre estava vigilat per un animal mitològic amb cap de serp, cos de cocodril, potes de tigre, cua de sargantana i ales d’àguila. Tots quatre van sortir disparats com uns míssils i per un pel aquell animal no se’ls va menjar. L’Eduard va obrir el llibre mentre corrien i van aparèixer unes lletres que deien “si del perill voleu escapar, una espasa haureu de trobar”.
Llavors la Cristina va veure una cosa brillant com un diamant clavada a l’arbre i el Jordi va dir:
– És una espasa!!!

L’Eduard estava a un mil·límetre que se’l mengés la bèstia i de cop va venir un gegant i els va ajudar a treure-la i amb l’espasa van espantar l’animal i van agafar la savia curativa i li la van donar al gegant perquè els havia ajudat, el gegant a canvi els va portar fins a la següent prova. La següent prova era buscar una clau.
Van buscar i buscar però no van trobar res.

Llavors, un fantasma els va ajudar i al final la van trobar.
En el moment que ja la tenien, el fantasma es va esfumar i es van quedar sols amb la clau, però no sabien que més havien de fer. De sobte va venir una tempesta molt forta. Van veure un riu en el qual l’aigua transportava un tresor. L’Eduard va anar corrent per agafar-lo i quan el tenia a les mans es va adonar de que la clau que tienen obria el tresor. Van obrir el tresor i van trobar un escut que reverteix les tempestes. Van veure que l’ull de la tempesta estava augmentant i anava a pitjor, però estaven protegits de la tempesta gràcies a l’escut. S’estava fent de nit i havien de trobar un lloc on passar la nit...

Aleshores la Carla va dir :
- Nois, mireu, és una cova!

Llavors es van quedar a dormir i allà van passar la nit.

En jordi es va aixecar a mitjanit perquè tenia molta gana, és clar, com que no hi van sopar, va haver d’anar anar a buscar menjar per el bosc... Hi havia un ós i en Jordi va anar corrent a la cova, quan va arribar va cridar i va despertar a tots. El Jordi va dir:

-Hi ha un ós! Hi ha un ós!
Els altres van dir que no s'ho creien.
La Cristina va decidir donar-li una
oportunitat al Jordi i anar a veure si
era veritat allò que deia.