Loading...
MARE TERESA DE CALCUTA"AMOR EN ACCIÓ"
Loading...
La pau comença amb un somriure.
Un poc d'història.
La Mare Teresa de Calcuta va néixer el 26 d'agost de 1910 a Albània. Filla d'una família profundament religiosa, des de petita va mostrar vocació religiosa manifestant als 12 anys el seu desig de ser missionera.
Als 18 anys va viatjar a Irlanda per ingressar en la Congregació de Nostra Senyora de Loreto a Dublín, a l'any següent es va embarcar cap a Bengala, l'Índia, a fer realitat el seu desig de ser missionera, va ser allà on posteriorment va prendre els primers vots com a monja catòlica, adoptant el nom de Mare Teresa, sent destinada a la comunitat Loreto Entally a Calcuta, on va iniciar la seva tasca donant classes en el col·legi St. Mary's High School.
La Mare Teresa de Calcuta va néixer el 26 d'agost de 1910 a Albània. Filla d'una família profundament religiosa, des de petita va mostrar vocació religiosa manifestant als 12 anys el seu desig de ser missionera.
Als 18 anys va viatjar a Irlanda per ingressar en la Congregació de Nostra Senyora de Loreto a Dublín, a l'any següent es va embarcar cap a Bengala, l'Índia, a fer realitat el seu desig de ser missionera, va ser allà on posteriorment va prendre els primers vots com a monja catòlica, adoptant el nom de Mare Teresa, sent destinada a la comunitat Loreto Entally a Calcuta, on va iniciar la seva tasca donant classes en el col·legi St. Mary's High School.
En 1946 Mare Teresa va sentir un gran desig per donar servei als més pobres, com feia Jesús així que fundà una congregació religiosa, Missioneres de la Caritat, dedicades al servei dels més pobres entre els pobres.
El 1948 va obtenir l'autorització del Vaticà per dedicar-se a l'apostolat en favor dels pobres i es va vestir per primera vegada amb el sari blanc orlada de blau i va travessar les portes del seu estimat convent de Loreto per iniciar una gran obra en favor dels oblidats, els moribunds, els indefensos, els més necessitats.
Va començar la nova congregació amb molt poc i amb l'ajuda de les autoritats índies va convertir un temple hindú abandonat en hospici gratuït per als desemparats i els més pobres d'entre els pobres, els no desitjats, els no estimats, aquells de qui ningú no s'ocupava i va començar també per ensenyar a llegir els nens pobres del carrer.
El 1948 va obtenir l'autorització del Vaticà per dedicar-se a l'apostolat en favor dels pobres i es va vestir per primera vegada amb el sari blanc orlada de blau i va travessar les portes del seu estimat convent de Loreto per iniciar una gran obra en favor dels oblidats, els moribunds, els indefensos, els més necessitats.
Va començar la nova congregació amb molt poc i amb l'ajuda de les autoritats índies va convertir un temple hindú abandonat en hospici gratuït per als desemparats i els més pobres d'entre els pobres, els no desitjats, els no estimats, aquells de qui ningú no s'ocupava i va començar també per ensenyar a llegir els nens pobres del carrer.
"Estima fins que et faci mal. Si et fa mal és bon senyal"
Durant la dècada de 1970 era coneguda internacionalment i havia adquirit una reputació de persona humanitària i defensora dels pobres i indefensos. Va obtenir el Premi Nobel de la Pau de 1979 i el més elevat guardó civil de l'Índia, el Bharat ratna, el 1980, per la seva labor humanitària.
A aquests s'hi van sumar una desena de premis i reconeixements de primer nivell, tant nacionals com internacionals. Amb el pas dels anys, la salut de Mare Teresa va començar a deteriorar-se cada vegada més degut als seus esforços. va sofrir del cor, en 1991 es va sobreposar a una pneumonia. Va oferí renunciar al seu lloc com a líder de les Missioneres de la Caritat, però les monges de l'ordre, van votar unànimement a favor que es quedés i la Mare Teresa va acceptar continuar amb la seva labor al capdavant de l'ordre fins que en març de 1997 renuncià com a cap de les Missioneres de la Caritat a causa del seu mal estat de salut. La germana Maria Nirvala va ser escollida per prendre el seu lloc, però refusà adoptar el títol de Mare: «ningú pot reemplaçar la Mare Teresa», digué.
La Mare Teresa de Calcuta morí el 5 de setembre de 1997 als 87 anys. El govern indi li concedí un funeral d'estat i, com a part d'aquest, el seu fèretre fou traslladat per gran part de la ciutat en el mateix carruatge en el qual foren portades les restes de Mahatma Gandhi.
A aquests s'hi van sumar una desena de premis i reconeixements de primer nivell, tant nacionals com internacionals. Amb el pas dels anys, la salut de Mare Teresa va començar a deteriorar-se cada vegada més degut als seus esforços. va sofrir del cor, en 1991 es va sobreposar a una pneumonia. Va oferí renunciar al seu lloc com a líder de les Missioneres de la Caritat, però les monges de l'ordre, van votar unànimement a favor que es quedés i la Mare Teresa va acceptar continuar amb la seva labor al capdavant de l'ordre fins que en març de 1997 renuncià com a cap de les Missioneres de la Caritat a causa del seu mal estat de salut. La germana Maria Nirvala va ser escollida per prendre el seu lloc, però refusà adoptar el títol de Mare: «ningú pot reemplaçar la Mare Teresa», digué.
La Mare Teresa de Calcuta morí el 5 de setembre de 1997 als 87 anys. El govern indi li concedí un funeral d'estat i, com a part d'aquest, el seu fèretre fou traslladat per gran part de la ciutat en el mateix carruatge en el qual foren portades les restes de Mahatma Gandhi.
Mira aquest VÏDEO i entendràs una mica més la repercusió internacional que va tenir la seva mort. i el següent vídeo per entendre la seva dedicació.
