Revista Sant Jordi de l'Escola d'Almenar. Curs 2022-2023

Revista de Sant Jordi 2023

Watercolor texture 3

Marble

Fa molt de temps hi havia una fada que vivia en una illa que es deia l’Illa de les Fantasies. Kira era el seu nom. Tenia el cabell castany i ulls verds. Vestia amb un mallot de color verd. La fada volia anar a veure a la reina, que era molt majestuosa i tenia molts poders. Es deia Aridna. Era la reina més jove que hi havia hagut en tots els temps. La fada la volia anar a veure perquè volia tenir molts poders com ella, ja que no en tenia cap i estava molt trista. Per arribar al castell de l’Aridna havia de recórrer un camí i, durant el trajecte, havia de passar una sèrie de proves. Aquest&nbsp; camí era&nbsp; màgic i, en ell, hi hauria algunes proves difícils perquè la fada veiés que els poders només són una ajuda i que sense poders es pot fer tot. I és que la Kira&nbsp;pensava que sense poders no es podia fer res. Però no era així. Era totalment al contrari... Va començar a caminar pel camí màgic durant vint-i-tres quilòmetres. La primera prova que es va trobar al camí era la del drac. Un drac gegant de color blau i verd que havia d’esquivar quan tirava foc i, a més a més, havia de seguir el camí i el drac no la deixava passar. La reina li va donar unes ordres, que eren: esquivar el foc cinc vegades i fugir sense que se n’adonés.&nbsp;La Kira era capaç d'esquivar el foc, però fugir era més difícil &nbsp;i va haver de córrer d’arbust en arbust. Per sort, va poder fugir del drac. Al principi tenia molta por, però després va agafar-li el truc i se li va passar. La segona prova que es va trobar era una gorgona molt perillosa. Les instruccions que li va donar la reina van ser que havia d’arrencar-li tres serps del cap i llavors la gorgona la deixaria passar. Aquesta no li posaria fàcil, ja que ella no es deixaria arrencar cap serp del cap. La fada va descobrir que era molt ràpida perquè va atrapar les serps en dos minuts. A l’acabar, la va deixar passar i la gorgona li va dir que li faltaven dos proves més.

A la tercera prova es va trobar tres ogres de deu metres, dormint. Les instruccions de la reina van ser: passar sigil·losament perquè els ogres no es despertessin. A més a més hi havia molts arbres caiguts i els havia de saltar&nbsp;sense fer soroll.&nbsp;Li va costar molt però ho va aconseguir. Hi va haver un gegant que quasi es desperta però finalment no ho va fer. Va caminar una estona més i es va trobar amb la quarta prova que era un gos de tres caps molt però molt gran. La reina li va donar les següents instruccions: havia d’escapar del gos de tres caps perquè si no se la intentaria menjar. La Kira havia de vigilar molt perquè eren tres caps! Va córrer el més ràpid que va poder i va escapar, tot i que per poc se la menja. Finalment, la Kira va arribar al castell i va veure la reina. Havia &nbsp;après que sense poders ho pot fer tot. És clar que la reina li havia donat poders, però la Kira ara ja sabia que sense poders es pot sobreviure.&nbsp; Els poders que li va donar són els següents: 	- Agilitat 	- Rapidesa 	- Silenciosa 	- Invisibilitat… Al final, la fada va estar contenta... Amb poders o sense, va aprendre que sense poders també es pot fer tot.

Green polka dot pattern

Noa Rocha Sánchez 2n B

Ona Salvia Hernández 2n B

AQRABUAMELU

Fa molt de temps hi va haver una guerra entre dos clans. El clan Aqrabuamelu dominava tota l'Àfrica i després hi havia el clan Onius&nbsp;(que eren&nbsp; uns dimonis) que avançava per l’est de l’Àsia. A Egipte, la cort dels&nbsp; Aqrabuamelu i el seu rei anaven cap al castell Escorpí. - Rei, rei! Els del clan Onius avancen i volen acabar amb nosaltres.- Va dir el guàrdia general de la cort dels&nbsp;Aqrabuamelu. - Maleïts siguin. Doncs haurem d’avançar per Hispània i anirem dominant fins trobar-nos amb el clan Onius.- Va dir el rei Aqra. Mentrestant a l’est de l’Àsia, el clan Onius va enviar un espia i va recopilar informació dels del clan Aqrabuamelu. - Rei Onius, els del clan&nbsp; Aqrabuamelu avancen per Hispània i ja han conquerit tota la Gàl·lia.- Va dir l’espia. - Gràcies. Nosaltres no ens quedarem enrere i conquerirem tot l’imperi Otomà.- va dir Onius.

Mentrestant, l’imperi Romà està caient per l’imperi Aqra a quilòmetres de distància. Tot el que xafa l’imperi Oni es converteix en flames, però amb l’imperi Aqra el que és xafat per ells, es converteix tot en vida, des de&nbsp; plantes fins a animals. - Rei Aqra, tinc una pregunta. Per què vostè i el rei Onius sou enemics? - Va preguntar un dels gladiadors preferits d'en Aqra. - Això va passar exactament fa uns trenta anys, quan encara ell i jo érem companys d’entrenament i teníem de mestre al Rei minotaure Mino de Grècia.&nbsp; Per això hem acabat amb&nbsp; l’imperi romà,&nbsp; per viatjar amb vaixell cap a Grècia i demanar-li ajuda. Però ara tornem a la història. Mino ens va entrenar però, quan vam arribar a tenir un gran poder, Onius el va utilitzar per fer el mal i Mino em va demanar que el controlés i que si&nbsp;necessitava ajuda que l’avisés. Però ara hem d’ avançar cap a Grècia. Vinga, endavant! - Va dir Aqra una mica sorprès per la pregunta. L’imperi&nbsp; Aqrabuamelu va cap a Grècia. - Atureu-vos. Qui sou?- Va dir un guàrdia minotaure. - Soc Aqra, rei dels Aqrabuamelu i venim a veure al rei Mino. Onius està descontrolat- Va dir Aqra.

Bunting border

Pencils border

Fa molt de temps, en un lloc remot d’un poblet de l’Àsia, vivia una família molt pobra, que tenia una filla, l’Aina.&nbsp;Aquella família, tot i ser pobra, era feliç. Quasi no tenien menjar&nbsp; i, per tant, per sobreviure havien d’anar a caçar. Un dia, mentre anaven a caçar, van veure una majestuosa criatura. Quan van anar a caçar-la, la criatura ja no hi era. Havia desaparegut. Es van fregar els ulls i es van pessigar per veure si estaven somiant, però no, no estaven somiant. I com va passar? Es preguntaven. No entenien res del que estava passant. Fins que un bon dia la filla, que era molt intel·ligent, va dir: - Ja sé el que ha passat!&nbsp; El que hem vist és un ésser mitològic! El pare, que sempre tenia una raó per a tot, va dir:&nbsp; - No ho haureu vist malament? A més a més, els éssers mitològics no existeixen! Però per una vegada, el pare no tenia raó... Un altre dia van tornar a caçar i van veure millor a la criatura. Tenia cap i braços d’home i la resta del cos era de cavall. L’Aina, que va reconèixer la criatura a la primera, va dir que el que havien vist era un centaure. Van decidir que volien caçar el centaure, però quan ja estaven a punt, l’Aina va dir: - Atureu-vos! Que no veieu que és un ésser viu com nosaltres? Si us plau, no li feu mal!&nbsp; Però no li van fer cas i li van dir: - Si no el cacem ens morirem de gana! Què no ho veus? Filla, és el centaure o nosaltres. - I l’Aina va respondre:&nbsp; - D’acord, atrapeu-lo. El van atrapar i llavors el van entregar al rei. I el rei, agraït, els va donar diners, casa i menjar.

El centaure

Warp blue

Misc texture 2

Mercè Buñola Cosialls 6è

En una terra molt llunyana, hi ha una gran ciutat on hi viuen tres amics: un centaure, el millor dels mags i un faune. Volen impedir que un lix trobi el ceptre calavera, perquè si el troba tindrà el poder suficient per despertar el kraken i llavors no hi haurà manera de parar-lo. Per agafar el ceptre calavera han de trobar la ciutat calavera i només hi ha una manera de trobar-la, és amb un mapa. Però per sort, el mapa el tenen ells. Han decidit sortir en cerca de la ciutat calavera a primera hora del matí. Han estat tota la nit preparant les coses, fins que per fi s'ha fet de dia. I així és com els tres amics han començat el viatge. Han estat dies i dies caminant, fins que han trobat la ciutat calavera. En arribar al lloc on estava el ceptre calavera, no l'han trobat. El lix se'ls havia avançat. A hores d'ara ja deu estar despertant el Kraken. El mag ha tingut una idea: destruint-lo trobant l'Excalibur, que està al museu de la ciutat on viuen. Ràpidament han començat el viatge de tornada. Un cop han arribat a la plaça central on hi havia un gran llac, estava el Kraken destrossant-ho tot. Llavors han hagut d'anar al museu i agafar l'Excalibur, que està molt a prop d'on es troben. Han entrat sense problemes, l'han agafat i li han ficat l'espasa al forat que té al cap, i així han guanyat al lix.

- Perdoneu senyor Aqra. Passeu, passeu. El rei està al laberint. Passeu per la porta del darrere i doneu aquest medalló als guàrdies i us deixaran passar.- Va dir el guàrdia. Els de l’imperi Aqrabuamelu van avançar fins el laberint. Aqra va passar gràcies al medalló i va entrar. - Quant de temps feia que no et veia, Aqra! - Va dir una veu que la portava el vent. - El mateix et dic rei Mino.-Va dir Aqra. - Mino, et necessito a tu i a la teva saviesa. Onius està conquerint tota Àsia i avança cap a Grècia per acabar amb vostè i després vindrà a per mi.- Va dir Aqra preocupat. - D’acord. Endavant guàrdia. Avisa tot l’imperi minotaure amb l’alerta Onius. -Va dir Mino. Dong-dong-dong... Les campanes de l’alerta Onius van sonar amb una potència descomunal. Tots els de l’imperi&nbsp; Aqrabuamelu van quedar bocabadats amb la potència amb la que sonaven les campanes. Quan van acabar de sonar, un guàrdia de&nbsp; l’imperi&nbsp; Aqrabuamelu va dir: -Senyor, una gran cavalleria de dimonis s’acosta cap a aquí.

- Venen els de&nbsp; l’imperi Onius. Endavant, que tothom agafi una arma i que la meitat es quedi a la porta del laberint. Lluitarem i no caurem. Endavant!- Va cridar Mino amb cara enfadada. Tothom va fer cas. Aqra i la seva cort va agafar arcs i llances, i els de la cort Mino van agafar unes destrals gegants de ferro. Els que estaven de part del rei Aqra i el rei Mino van esperar dins del castell fins que arribessin els del clan Onius. Els del clan Onius van enviar un espia per comprovar la tècnica dels Aqrabuamelu i dels Mino. -Senyor Onius, no sembla que tinguin cap tècnica. Estan tots esperant dins del castell- Va dir l’espia. - D’acord. Farem una emboscada per la muntanya de darrere.- Va dir Onius. Però el que no sabia Onius era que el suposat espia era un minotaure disfressat d'Oni i va explicar tot el pla dels Onius. I quan menys s’ho esperaven, fent la suposada emboscada, tots els del clan Onius van ser travessats per unes fletxes. Des d’aquell dia tots els éssers mitològics van poder viure en pau.&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;

Fa molt i molt de temps, en un petit poble anomenat Oracle, hi vivien molts éssers mitològics. En aquell poble hi vivien dos amics: Un es deia Calisto (un fènix) i el seu amic es deia Adonis (un grifo). Un dia els dos amics es van reunir per fer una cursa volant i divertir-se una mica. Fent les curses, van descobrir unes ruïnes antigues però no van anar a investigar perquè hi havia una hidra.&nbsp; Al veure l’hidra van anar ràpidament cap al poblat. Un cop allí, li van dir a l’alcalde (que era un golem anomenat Artemis) que havien trobat una hidra. Llavors, N’ Artemis va enviar&nbsp;un exèrcit de cinquanta centaures a investigar per corroborar si era veritat. Quan van tornar, li van dir que no havien trobat res. Els dos amics es van decebre moltíssim perquè no volien quedar com a mentiders. Al dia següent van tornar a investigar, però aquesta vegada van entrar a les ruïnes. Un cop dins, van veure que estava molt i molt mal cuidat.

Era&nbsp;una casa bastant gran, només amb un pis i, al fons, hi havia unes escales. Els amics van baixar per simple curiositat. Un cop eren allí baix, l’entrada es va derruir i els dos amics es van entristir molt perquè pensaven que no podrien sortir. Al cap d’uns minuts es van encendre dues torxes i els dos amics van anar cap allí on eren. Quan es van apropar, es van&nbsp; encendre dues torxes més i així fins a arribar a una sala gegant on, al mig, hi havia una muntanya envoltada d’un riu de mel de color roig. Damunt de la muntanya, hi havia un oni descansant. Silenciosament van caminar per la petita vorera de la sala rodona. A&nbsp;l’acabar la travessa de la primera sala van passar a una altra&nbsp;sala amb un munt de tresors. Quan van veure el tresor, una hidra va saltar damunt d’ells! De sobte em vaig despertar a mitja nit...Tot havia estat un somni.

Era una llegenda de Xina, fins que un dia va aparèixer a Winston. Era un lleó molt feroç però amb molta bondat, a pesar que sol matava ...persones dolentes. A les persones bones els donava la RIQUESA. Era com un tipus de lleó ...de la sort. Ho passava molt malament. Literalment, ho passava fatal, sense exagerar ...gens

Cada vegada que el miraven, sortien corrent. Ell plorava, i tenia molta inseguretat. Sol les persones de veritat el sabien valorar, ...veritat. Sona molt CURIÓS... però aquesta “mini història” està basada ...en fets reals.

Nagore Roma Solé 5è B

LA MITOLOGIA: ÉSSERS I&nbsp; LLEGENDES

Aquest any, arriba la revista de l’escola amb la màgia de la mitologia. I és que des de sempre, la humanitat i les cultures s’han envoltat de multitud de mites i llegendes, potser en un intent de donar un sentit al món, al nostre origen i als diferents fenòmens de la vida... És per això, que trobareu en les següents pàgines tot un seguit d’històries escrites amb molta il·lusió, sobre éssers amb poders sobrenaturals, personatges fantàstics i criatures misterioses, amb les quals podreu deixar volar la vostra imaginació... Gaudiu-ne!

"Del núvol immens de les paraules plouen sovint mots aïllats sobre la terra fèrtil que has abonat. Germinen versos, poemes, contes i faules, creixen històries, creixen relats i llegendes de temps passats... I ara tens la collita al teu davant (...)" - Isabel Barriel-

LA BOTIGA DE LA FELICITAT

Hi havia una vegada un nen que es deia Albert. A l’Albert li agradaven les galetes de xocolata taronja. L’Albert també tenia uns pares molt famosos perquè havien escrit moltes obres amb èxit, com “El drac de les flamarades&nbsp; transparents” o “La mòmia del paper de vàter”. Però ni amb pares famosos estava feliç. A l’escola li feien de costat i treia molt males notes a tot, i&nbsp;també se’n reien d’ell perquè era home-llop. Però un dia de camí cap a casa,&nbsp;després d’un dia de mates, català i anglès, es va trobar una botiga amb les paraules escrites a la pancarta: LA BOTIGA DE LA FELICITAT, FELICITAT A 2$. Així que va entrar (només perquè el va convèncer l’oferta)&nbsp;i un home amb pinta de ser "hippie" i feliç, va fer seure l’Albert i li va començar a explicar què era la felicitat de veritat.

La felicitat no era una feina perfecta o una dona perfecta, no, aquelles coses no. Ser feliç era estar content amb les coses que ja tens. L’ Albert va pagar 10$ (una mica car, però no es podia queixar), va anar a casa a tota pastilla, va donar una abraçada als seus pares, va anar a jugar amb les seves joguines velles i va ser feliç per sempre més. Conte contat, conte acabat.&nbsp;

Name

Safari may block some audio or video from playing automatically and ‘read to me’ will skip these. You can configure this in Safari’s preferences.