Loading...
Loading...
Loading...
Escrit pels alumnes de 6è
Eren les 9 del matí, entràvem a l’escola a fer matemàtiques a primera hora. Estàvem molt contents, abans del pati hem quedat amb uns companys de classe a la biblioteca per buscar un llibre de català. Més tard, va sonar el timbre de l’esbarjo, vam agafar l’esmorzar i vam baixar cap a la biblioteca.
Mentre buscàvem el llibre, en Jordi va veure que al fons de la la prestatgeria hi havia alguna cosa sospitosa, quina gran troballa!
-Aquí hi ha una capseta amagada! Veniu!! -va cridar.
Mentre buscàvem el llibre, en Jordi va veure que al fons de la la prestatgeria hi havia alguna cosa sospitosa, quina gran troballa!
-Aquí hi ha una capseta amagada! Veniu!! -va cridar.
La Carla, l’Eduard i la Cristina van anar corrents cap a aquell racó de la biblioteca i van obrir la capseta, nerviosos i entusiasmats. Allà dins hi havia una nota en blanc que deia:
Quan ho anaven a investigar va sonar el timbre que indicava que l’esbarjo havia acabat. Van aconseguir pujar a la classe els primers per guardar-lo a la motxilla sense que ningú els veiés. Van decidir investigar-ho a l’hora del menjador. La classe de socials es va fer eterna. Per fi va acabar, va sonar el timbre, van passar la llista de menjador i allà van començar a investigar.
Quan ho anaven a investigar va sonar el timbre que indicava que l’esbarjo havia acabat. Van aconseguir pujar a la classe els primers per guardar-lo a la motxilla sense que ningú els veiés. Van decidir investigar-ho a l’hora del menjador. La classe de socials es va fer eterna. Per fi va acabar, va sonar el timbre, van passar la llista de menjador i allà van començar a investigar.
Aquell dia al menjador, no tenien ganes de menjar, només volien acabar i amargar-se a la biblioteca per veure què hi havia dins d’aquella caixa, tenien molta curiositat i es preguntaven … qui la va amagar..? Quants anys feia que aquella caixa estava a la biblioteca..? I si havia alguna cosa perillosa a dins?
Van menjar més ràpid que mai i van sortir volant cap a la biblioteca de nou. Van agafar la caixa i van intentar esbrinar què era i d’on sortia la nota.
Van menjar més ràpid que mai i van sortir volant cap a la biblioteca de nou. Van agafar la caixa i van intentar esbrinar què era i d’on sortia la nota.
No van trobar molta cosa, només una carta dins del llibre on posava les proves que havien de fer. Les proves eren les següents: llegir 10 llibres en una setmana, menjar sa i fer esport durant dues setmanes seguides, cuinar mínim 2 cops a la setmana, fer 5 triples seguits de bàsquet i jugar amb la família a un joc de taula mínim 3 cops per setmana.Els 4 estaven molt entusiasmats i es van repartir les feines. El Jordi va cuinar 2 cops aquella setmana, la Carla va llegir 10 llibres, la Cristina va fer 5 triples seguits a bàsquet i l’Eduard va jugar a 3 jocs de taula.
Quan van acabar totes les proves van anar a la classe de primer perquè un nen es trobava malament, al sortir es van trobar una nota a la taula que posava:
Quan van acabar totes les proves van anar a la classe de primer perquè un nen es trobava malament, al sortir es van trobar una nota a la taula que posava:
No van trobar molta cosa, només una carta dins del llibre on posava les proves que havien de fer. Les proves eren les següents: llegir 10 llibres en una setmana, menjar sa i fer esport durant dues setmanes seguides, cuinar mínim 2 cops a la setmana, fer 5 triples seguits de bàsquet i jugar amb la família a un joc de taula mínim 3 cops per setmana.Els 4 estaven molt entusiasmats i es van repartir les feines. El Jordi va cuinar 2 cops aquella setmana, la Carla va llegir 10 llibres, la Cristina va fer 5 triples seguits a bàsquet i l’Eduard va jugar a 3 jocs de taula.
Quan van acabar totes les proves van anar a la classe de primer perquè un nen es trobava malament, al sortir es van trobar una nota a la taula que posava:
Quan van acabar totes les proves van anar a la classe de primer perquè un nen es trobava malament, al sortir es van trobar una nota a la taula que posava:
Es van quedar flipant, van anar corrents a la porta del vestíbul i van veure que estava tancada, van anar un altre cop a dalt a l’altra porta de sortida i també estava tancada. Es van posar a pensar perquè estaven totes les portes tancades, de cop es va obrir una. Es van espantar, però van entrar.
Quan tots estaven a dins, la porta es va tancar de cop. Van pensar que si volien sortir d’aquella habitació haurien de trobar alguna cosa. El problema era que no sabien què estaven buscant. Després d’un temps la Carla va trobar un saquet amb una clau, van aconseguir sortir però ja havia acabat el pati. Van arribar a temps a classe sense que ningú sospités.
Quan tots estaven a dins, la porta es va tancar de cop. Van pensar que si volien sortir d’aquella habitació haurien de trobar alguna cosa. El problema era que no sabien què estaven buscant. Després d’un temps la Carla va trobar un saquet amb una clau, van aconseguir sortir però ja havia acabat el pati. Van arribar a temps a classe sense que ningú sospités.
Van esperar al dia següent i
van sortir al pati, es van trobar
un noi que no coneixen de res.
Era un noi alt que anava amb
uns texans i un jersei, tenia una
cara ben rodoneta amb uns ulls
grossos i un nas petitonet, tenia
uns braços molts grans i unes
mans fortes, tots alhora van dir:
- Però tu qui ets?
- Hola, sóc en Marc, estic buscant una caixa antiga de color marró. - Va respondre el noi alt.
- Doncs sí, està a…- va dir la Cristina.
- Nosaltres no hem trobat res! A més, tu qui ets?. - Va dir la Carla, tallant a la Cristina.
- Sóc fuster i busco caixes antigues, la directora m’havia dit que aquí hi havia una. - Va contestar en Marc