Loading...
Cultura popular, folklore i vida social
La construcció d'un món infernal dins l'imaginari col·lectiu: l'infern i el dimoni a les rondalles mallorquines d'Antoni M. Alcover
M. Magdalena Gelabert i Miró
La construcció d'un imaginari col·lectiu vinculat a l'infern i a la figura del dimoni es va construint al llarg del temps i es va fixant en les diverses manifestacions folklòriques. Les rondalles, pel fet de ser un gènere narratiu, permeten l'expansió de les descripcions i la recreació de
La construcció d'un imaginari col·lectiu vinculat a l'infern i a la figura del dimoni es va construint al llarg del temps i es va fixant en les diverses manifestacions folklòriques. Les rondalles, pel fet de ser un gènere narratiu, permeten l'expansió de les descripcions i la recreació de
situacions que s'expliquen de manera detallada.
La figura del dimoni és molt present a l'imaginari popular i n'és una bona mostra l'enorme quantitat d'expressions, frases fetes, refranys i dites populars que l'esmenten. A l'aplec de rondalles d'Alcover n'hi apareixen de tot tipus ja que precisament l'autor es recrea en l'ús de la llengua tan complet i ric com és possible. Aquests usos demostren la força d'aquesta figura maligna que ens acompanya en el dia a dia i en les tasques quotidianes i el feim present tant per témer-lo com per esperonar-nos a superar-lo.
La figura diabòlica apareix
La figura del dimoni és molt present a l'imaginari popular i n'és una bona mostra l'enorme quantitat d'expressions, frases fetes, refranys i dites populars que l'esmenten. A l'aplec de rondalles d'Alcover n'hi apareixen de tot tipus ja que precisament l'autor es recrea en l'ús de la llengua tan complet i ric com és possible. Aquests usos demostren la força d'aquesta figura maligna que ens acompanya en el dia a dia i en les tasques quotidianes i el feim present tant per témer-lo com per esperonar-nos a superar-lo.
La figura diabòlica apareix
designada amb noms diversos, el més comú és dimoni però n'hi ha d'altres com Banyeta-verda, Barrufet, Satanàs, etc. Es tracta d'un personatge ben dibuixat i viu a les rondalles mallorquines d'Antoni M. Alcover i n'és un dels més característics. Els dimonis presenten diverses tipologies que abracen des de les figures grotesques fins a les terrorífiques.
Per altra banda, a l'aplec de rondalles mallorquines d'Antoni M. Alcover l'infern apareix dibuixat com un espai més i els personatges hi poden accedir fàcilment. Per exemple, a la rondalla «S'anellet» T569 ALC. GG. V (2009, 211-245), l'heroi hi ha d'anar a dur un present de
Per altra banda, a l'aplec de rondalles mallorquines d'Antoni M. Alcover l'infern apareix dibuixat com un espai més i els personatges hi poden accedir fàcilment. Per exemple, a la rondalla «S'anellet» T569 ALC. GG. V (2009, 211-245), l'heroi hi ha d'anar a dur un present de
matances i se'n va amb el senalló en mà caminant i demanant entresenyes fins que hi arriba i l'hi deixa.
En general, l'infern se situa dins una cova (vegeu l'article: «Les dones i les coves a les rondalles d'Antoni M. Alcover»). Les interpretacions sobre el significat simbòlic de les coves són molt diverses i depenen del context en el qual es troben. En principi, les coves solen constituir la porta misteriosa a un món subterrani (Biedermann 2013, 141), una mena de portal sagrat que ens condueix cap a un altre món que tant pot ser interpretat com un espai extern i meravellós en el qual habiten les deïtats o que amaga tresors i riqueses; com
En general, l'infern se situa dins una cova (vegeu l'article: «Les dones i les coves a les rondalles d'Antoni M. Alcover»). Les interpretacions sobre el significat simbòlic de les coves són molt diverses i depenen del context en el qual es troben. En principi, les coves solen constituir la porta misteriosa a un món subterrani (Biedermann 2013, 141), una mena de portal sagrat que ens condueix cap a un altre món que tant pot ser interpretat com un espai extern i meravellós en el qual habiten les deïtats o que amaga tresors i riqueses; com
també es pot interpretar com la representació de l'espai interior, de l'inconscient.
Ben diferents són els dimonis que apareixen a altres tipus de rondalles que es troben dins la sèrie «Bruixes, bruixots i follets», aquí el dimoni hi apareix com una figura aterradora que espanta qui el convoca amb males arts, generalment amb el llunari. Aquest darrer tipus de dimoni és invencible quan se l'invoca i se'l deixa actuar, l'única sortida que hi ha és invocar i resar a Déu i dur damunt elements protectors i beneïts com la creu o escapularis.
Ben diferents són els dimonis que apareixen a altres tipus de rondalles que es troben dins la sèrie «Bruixes, bruixots i follets», aquí el dimoni hi apareix com una figura aterradora que espanta qui el convoca amb males arts, generalment amb el llunari. Aquest darrer tipus de dimoni és invencible quan se l'invoca i se'l deixa actuar, l'única sortida que hi ha és invocar i resar a Déu i dur damunt elements protectors i beneïts com la creu o escapularis.
Espais turístics com a mirall de lo nostro. El discurs de l’autenticitat
Bàrbara Duran Bordoy
Aquesta comunicació vol apropar-se als espais turístics com a espais/mirall on els mallorquins pogueren albirar una imatge de la seva pròpia societat i elaborar valors culturals i antropològics que són articulats, en aquest estudi, per la música i la dansa. Els espais turístics primerencs de la part forana (Cala Figuera, Cales de Mallorca, Porto
Aquesta comunicació vol apropar-se als espais turístics com a espais/mirall on els mallorquins pogueren albirar una imatge de la seva pròpia societat i elaborar valors culturals i antropològics que són articulats, en aquest estudi, per la música i la dansa. Els espais turístics primerencs de la part forana (Cala Figuera, Cales de Mallorca, Porto
Cristo, Cala Bona, Cala Millor i Port de Felanitx) són llocs lluny de Palma (on el turisme internacional ja era força present) i veren com les primeres actuacions de ball mallorquí eren interpretades per al públic internacional.
En relació a la dansa tradicional, els tallers de la Sección Femenina ofereixen la perspectiva de l’adoctrinament ideològic, però permeten a la vegada la conservació de determinats elements coreogràfics i musicals. Aquest model de la SF influí en el naixement de les escoles de ball de bot a diverses poblacions, que així transmeten la dansa en indrets on pràcticament s’havia
En relació a la dansa tradicional, els tallers de la Sección Femenina ofereixen la perspectiva de l’adoctrinament ideològic, però permeten a la vegada la conservació de determinats elements coreogràfics i musicals. Aquest model de la SF influí en el naixement de les escoles de ball de bot a diverses poblacions, que així transmeten la dansa en indrets on pràcticament s’havia