ESO POESIA

POESIA

El meu gat

Veig un gat passejar amb peus lleugers,
sota la llum del dia, és el rei dels carrers.
Durant la nit camina molt elegant
com si volgués arribar ballant.

Mira el món amb uns ulls verds i grans,
que semblen dos brillants diamants.
Intimida amb la seva profunda mirada
buscant deixar la meva ànima gelada.

Els seus bigotis són llargs i fins
i els renta amb cura tots els matins.
Com veieu, és un gat net i polit
que prefereix dormir sobre el llit.

Ara ja us ho puc dir,
aquest gat és el meu amic.
Dark és el seu nom
i forma part del meu món.

Pseudònim: Pa amb tomàquet
Eloi Carné

1r d'ESO

EL LÍMIT

En el fil que separa la vida i la mort,
hi ha un misteri que captiva el meu cor.
Com un raig de llum entre foscor,
com el temps que s’escapa sense retorn.
Som éssers de pas en un món efímer,
seguim el destí, allà on ens hagi de conduir.
Entre l’alegria i la tristesa, el desig i el dolor,
ens perdem entre el dubte, com navegants sense port.

És un equilibri fràgil, com un sospir,
entre el saber i el no saber, entre el viure i morir.
És un secret que ens envolta, que ens fa reflexionar,
sobre la meta en la vida, sobre el temps que hem de passar.
A la vora de l’abisme, amb el cor palpitant,
contemplem el misteri de la vida, del destí mutant.
No hi ha lliçons ni respostes, només la nostra percepció,
d’aquest límit difús entre l’ésser i la no-existència, entre l’ombra i la radiació.

Pseudònim: ArCaCo
Ariadna Casanovas

2n d'ESO

DOLÇA INFANTESA

Dolça infantesa,
on t’has quedat?
Jo et cerco, ho intento
però t’has quedat al passat.
Quan jugava amb nines
o a fet i amagar,
quan tenia monstres
sota el llit per espantar.
Quan no em preocupava
de què passaria l’endemà,
jo tan sols somiava
en animals que podien volar.
Quan tot era màgia,
i desitjava fer-me gran,
quan la incertesa del futur
es trobava en la llunyania.
Et recordo amb malenconia
però també amb enuig,
perquè has marxat massa ràpid
i tan sols puc observar com fuges.

2n d'ESO Accèssit

Ara tan sols ets un record
que m’esforço per resumir
en un poema de sis estrofes
com els que llegia
abans d’anar a dormir.

Pseudònim: Girasol
Queralt Pagès

FREDA NIT

La lluna tímida
només mostrava la seva claror rere els núvols
i el campanar ja tocava les dotze.
Els carrers eren buits
i els fanals enlluernaven part d’ells.
Els llavis d’ella es movien tremolosos
a causa del fred d’aquella fosca nit.
El frec entre les seves mans era tendre,
i tots dos es miraven mentre somreien.
Va ser el breu impuls d’ell
de col·locar les mans a la seva prima cintura
i conduir-la amb delicadesa cap al seu cos.
D’acaronar-li la galta
i acostar els llavis prop de la seva boca.
Per acabar envoltant-li aquests amb dolçor.
Els dos sabien que allò no estava bé,
després de tant temps sense veure’s.

Miro a dalt
i veig allò tan brillant,
que té els teus ulls verds
i el teu somriure etern.
Miro allà dalt,
i sento com em cridaves
a cau d’orella,
la paraula que quan vas marxar
amb tu se'n va anar.
Alço el cap
i veig els mils de records,
d’aquella nena petita
que creia que series sempre,
i que només bufant les espelmes,
viuries eternament.
Et veig i desitjo estar amb tu,
tan a dalt, però tan a prop.
Em queda l’esperança,
a dintre el cor,
que la meva ànima
es pugui tornar a creuar,
amb la teva brillant llum.

2n d'ESO
accèssit

3r d'ESO

Pseudònim: Aluap