Loading...
1r d'ESO
El meu balcó
Martina Cañizares
Pseudònim: Kñi
2n d'ESO
Un poema per tu
Duna Terricabras
Pseudònim: Rosa
2n d'ESO Accèssit
Aquella estrella brillant
Paula Camps
Pseudònim: Aluap
El meu balcó
Martina Cañizares
Pseudònim: Kñi
2n d'ESO
Un poema per tu
Duna Terricabras
Pseudònim: Rosa
2n d'ESO Accèssit
Aquella estrella brillant
Paula Camps
Pseudònim: Aluap
3r d'ESO
Mar de llàgrimes
Jordi Salvans
Pseudònim: Capvespre
4t d'ESO
Sentiments amagats
Damià Mas
Pseudònim: Somes 3.0
Mar de llàgrimes
Jordi Salvans
Pseudònim: Capvespre
4t d'ESO
Sentiments amagats
Damià Mas
Pseudònim: Somes 3.0
El meu balcó
1r d'ESO
Jo aquí asseguda
sobre una cadira al meu balcó
i mentrestant veig la gent
al carrer que va passant.
Riuen, parlen
i expliquen anècdotes.
Tanco els ulls i noto
com la llum del sol
traspassa les meves parpelles.
Mentre em recolzo
a la barana del balcó
miro els altres pisos,
hi veig gent fent el mateix que jo.
De fons se senten els cotxes,
les motos i la gent parlant.
I jo, mentrestant, continuo pensant:
és maco estar aquí
al meu balcó descansant.
Pseudònim: Kñi
sobre una cadira al meu balcó
i mentrestant veig la gent
al carrer que va passant.
Riuen, parlen
i expliquen anècdotes.
Tanco els ulls i noto
com la llum del sol
traspassa les meves parpelles.
Mentre em recolzo
a la barana del balcó
miro els altres pisos,
hi veig gent fent el mateix que jo.
De fons se senten els cotxes,
les motos i la gent parlant.
I jo, mentrestant, continuo pensant:
és maco estar aquí
al meu balcó descansant.
Pseudònim: Kñi
Martina Cañizares
2n d'ESO
Un poema per tu
La gent parlava de nosaltres,
del que fèiem,
com ens sentíem,
o on havíem estat
aquell dimarts a la tarda.
Ells opinaven,
suposo que és
el que fan sempre.
La gent parlava d’aquell primer petó
i dels nervis del primer cop.
D’aquelles abraçades per acomiadar-nos
i del riure que se t'escapava després de cada una.
De les trucades fins tard
acompanyades de llargs silencis,
o d’aquelles que un dels dos no va respondre.
Dels cops que ens hem mirat des de lluny,
sense gosar a acostar-nos l’un a l’altra.
La gent parlava de tu i de mi,
del somriure que se'ns dibuixava
cada cop que estàvem junts.
del que fèiem,
com ens sentíem,
o on havíem estat
aquell dimarts a la tarda.
Ells opinaven,
suposo que és
el que fan sempre.
La gent parlava d’aquell primer petó
i dels nervis del primer cop.
D’aquelles abraçades per acomiadar-nos
i del riure que se t'escapava després de cada una.
De les trucades fins tard
acompanyades de llargs silencis,
o d’aquelles que un dels dos no va respondre.
Dels cops que ens hem mirat des de lluny,
sense gosar a acostar-nos l’un a l’altra.
La gent parlava de tu i de mi,
del somriure que se'ns dibuixava
cada cop que estàvem junts.
Parlaven dels teus ulls sobre els meus
i la teva boca prop de la meva.
De les nostres ridícules converses
i dels cops que cap dels dos va contestar.
D’aquell primer missatge i de l’últim sense llegir.
La gent parlava d’aquell cigarret
que subjectaves amb els dos dits,
de cada breu calada,
del fum que s’allunyava
i de la cendra d’aquest.
De les onades,
del seu moviment
ascendent i descendent.
I del vent,
que feia caure
les verdes fulles dels arbres.
De tot allò que s’allunyava i desapareixia.
Suposo que així definien la nostra història.
Ens vam escampar
com les fulles dels arbres,
ens vam allunyar com les onades i,
finalment, vam acabar desapareixent,
com el fum d’aquell cigarret.
i la teva boca prop de la meva.
De les nostres ridícules converses
i dels cops que cap dels dos va contestar.
D’aquell primer missatge i de l’últim sense llegir.
La gent parlava d’aquell cigarret
que subjectaves amb els dos dits,
de cada breu calada,
del fum que s’allunyava
i de la cendra d’aquest.
De les onades,
del seu moviment
ascendent i descendent.
I del vent,
que feia caure
les verdes fulles dels arbres.
De tot allò que s’allunyava i desapareixia.
Suposo que així definien la nostra història.
Ens vam escampar
com les fulles dels arbres,
ens vam allunyar com les onades i,
finalment, vam acabar desapareixent,
com el fum d’aquell cigarret.
2n d'ESO
Duna Terricabras
Pseudònim: Rosa
Aquella estrella brillant
Miro a dalt
i veig allò tan brillant,
que té els teus ulls verds
i el teu somriure etern.
Miro allà dalt,
i sento com em cridaves
a cau d’orella,
la paraula que quan vas marxar
amb tu se'n va anar.
Alço el cap
i veig els mils de records,
d’aquella nena petita
que creia que series sempre,
i que només bufant les espelmes,
viuries eternament.
Et veig i desitjo estar amb tu,
tan a dalt, però tan a prop.
Em queda l’esperança,
a dintre el cor,
que la meva ànima
es pugui tornar a creuar,
amb la teva brillant llum.
i veig allò tan brillant,
que té els teus ulls verds
i el teu somriure etern.
Miro allà dalt,
i sento com em cridaves
a cau d’orella,
la paraula que quan vas marxar
amb tu se'n va anar.
Alço el cap
i veig els mils de records,
d’aquella nena petita
que creia que series sempre,
i que només bufant les espelmes,
viuries eternament.
Et veig i desitjo estar amb tu,
tan a dalt, però tan a prop.
Em queda l’esperança,
a dintre el cor,
que la meva ànima
es pugui tornar a creuar,
amb la teva brillant llum.
2n d'ESO
accèssit
accèssit
Paula Camps
Pseudònim: Aluap