Book Creator

El món de Felix i el fantasma

by Rania

Cover

Loading...
Vet aquí una vegada una nena que es deia Fèlix. Tenia 12 anys,  els ulls roses, els cabells castanys i molt llisos i la pell blanca. La Fèlix té un gos que es diu Firulais que és de raça dàlmata. Els seus colors preferits són: el lila, el blau, el grana i el verd. La Fèlix viu amb els seus pares però té un lloc secret on sempre hi va quan se sent tímida, nerviosa, trista o malament. Li agraden: els conills, els hàmsters, la ciència, la música, el monopatí i la natura. És una nena molt divertida.

La Fèlix ha tingut un problema a l’institut: unes nenes s’han rigut d’ella perquè no té germans però a ella no l’importa perquè a ella li està bé així.
Quan acaba l’ institut, la Fèlix ha de recollir una nena que es diu Elena i és simpàtica i molt educada. Bé, en realitat la recull la seva mare que treballa de cangur i el seu pare d’empresari. Així que a la Fèlix li toca ajudar amb les feines de casa seva, netejant tota la casa menys les golfes.
El 27 de març, la mare de la Fèlix li va dir que si podia netejar les golfes. Llavors, va preparar un plomall, una galleda d’aigua i una esponja. Quan va arribar a dalt de tot, hi havia teranyines, molta pols i va començar a netejar amb el plomall.

De cop i volta, la Fèlix va veure una cosa blanca i transparent que semblava un fantasma i es va espantar tant que, sense voler, va tirar la galleda d´aigua sobre el fantasma i es va posar gris i trist. Després, la Fèlix li va dir:
 – Què et passa?
El fantasma va contestar:
- Res, que ara ja no sóc un fantasma.
–Per què?
 – Perquè no m’accepten gris, em volen transparent.
 –Jo no deixaré que et passi això.
 –Per què ets tan bona amb mi?
- Per dues raons: la primera és que jo t’he ficat en aquest problema i la segona és que em sembla que vius aquí i en aquesta casa sempre s’ajuda.
-Bé, on està aquest lloc?
-Al món dels morts.
- i.... com puc anar?
-Allà hi ha dues opcions: que et mati o fer una màquina del que és casi impossible.
 Llavors la Fèlix va dir:
 –Bueno jo ho puc intentar. M’agrada la ciència però tardaré una mica, això sí.
- Tranquil·la, Fèlix -va dir el fantasma Henry.
Després de 4 hores i abans que s’acabés el temps perquè es tornés invisible i deixés d’existir, van entrar a la màquina del temps i van clicar el botó verd que els portaria al 2020.
PrevNext