- Bon dia xiquets i xiquetes! Sabeu qui sóc? 
Sí, sí. Eixa xiqueta que porta una mitja de cada color i els cabells de color taronja amb dues trenes plantades.

-Ahhhh! Eres Pippi Längstrump!

-Ho heu endevinat ,eixa sóc jo. I ja sabeu que m’agraden molt les aventures. Així que avui us contaré la del dia del meu aniversari!

Tota festa d aniversari ha de tindre un pastís i el primer que va fer Pippi és fer-ne un de ben gran per a poder-lo compartir amb els seus amics i amigues. El pastís era ben dolcet, ja sabeu que a Pippi li agraden molt les llepolies.

I mireu ,mireu ,que bonic li va quedar!

De segur que aquell pastís el volia compartir amb els seus amics inseparables: Tommy i Annika.

Mentre els esperava, Pippi també volia comprar- se alguna cosa pel seu aniversari i va agafar el seu valuós maletí per comptar les monedes. Amb que se les gastaria? Amb una joguina? Amb moltes llepolies?

Mentre decidia què anava a comprar-se, algú va picar a la porta. Pippi estava convençuda que eren Tommy i Annika però, quina va ser la seua sopresa quan obrir.
Eren dos homes desconeguts i estranys ,que no se ben bé que volien... però no paraven de mirar les monedes que Pippi tenia al seu maletí.

Quan els dos homes se’n van anar ,Pippi va començar a decorar la seua casa amb torxes de foc pel voltant. I, ara sí, van picar a la porta i eren els seus amics.

Loading...

Per fi, havíen arribat Tommy i Annika amb un regal per a Pippi.

-Què serà aquest regal?- va preguntar Pippi.

-Pippi, de segur que t'agrada, ho hem comprat amb els nostres estalvis - va dir Anikka.

Quan ho va obrir va vore que era una caixeta musical. Quina il·lusió que li va fer a Pippi! Ara sí que podíen començar a berenar el pastís que ella havía preparat.

Loading...

Loading...

Loading...

Tots tres van començar a berenar, juntament amb el Senyor Nilson i el Pequeño Tío.

Loading...

Loading...

Loading...

Loading...

Quan van acabar, van pujar dalt a l'habitació per a jugar . De cop i volta, van sentir un soroll i Pippi es va disfressar de fantasma , per si de cas era algú , poder-li donar un bon ensurt i riure's una miqueta.

Annika tenia una miqueta de por volia anar-se'n però, Pippi li va insistir que els fantasmes no existeixen.

Quan va caure la nit, els seus amics van marxar i Pippi va gitar a dormir al Senyor Nilson.
Allí li va contar que estava molt orgullosa d'haver compartit el seu aniversari amb ells.

De sobte, Pippi va tornar a escoltar un soroll. Sabeu qui era?
Eren els dos homes estranys que aquell matí havíen anat a casa Pippi. Els dos malvats només volien furtar-li el maletí amb totes les monedes.

Pippi, com a valenta que és, no ho va dubtar ni un minut i va agafar el pastis que li quedava i... PLAM! Els hi va estampar en tota la cara!

Aquells dos homes van fugir cames ajudu-me i ja mai més van tornar a aparèixer.

Pippi va treure el cap per la finestra, va mirar cap al cel i va veure com un estel brillava més que mai. Va pensar que era la seua mare que, com cada dia, abans de dormir Pippi li contava tot el que havia fet durant el dia.
I això va fer, li va contar com havia sigut el seu dia d'aniversari.

I vet ací un gos,
i vet ací un gat,

que aquest conte s'ha acabat.