Arguments a favor de l'evolució (A)

Marble

Dades anatòmiques

Anatomia comparada.

L’anatomia comparada estudia les semblances/homologies de les estructures morfològiques entre els organismes. Els organismes amb parentiu pròxim entre si, tenen una gran semblança anatòmica.&nbsp;A vegades, eixa semblança és molt obvia, com entre els cocodrils i els caimans, però en altres casos és necessari realitzar un estudi per a apreciar completament les relacions.&nbsp;

Per exemple: les balenes i els colibrís tenen esquelets de tetràpode, heretats d'un avantpassat comú. Però per mitjà de la selecció natural, els seus cossos s'han modificat, adaptant-se a les seues formes de vida després del pas de milions d'anys. Aquestos animals pareixen molt diferents, però és fàcil demostrar la relació que existix entre ells: excepte a aquells ossos que s'han perdut amb el pas del temps, pràcticament cada os de cada un d'ells té un equivalent en l'altre.

Antique paper texture

Els fòssils o organismes que mostren els estats intermedis entre una forma ancestral i la dels seus descendents es coneixen com a formes de transició. Hi ha multitud d'exemples de formes de transició en el registre fòssil, que proporcionen una abundant quantitat de proves del canvi amb el pas del temps.

Pakicetus,es descriu sovint com un avantpassat primitiu de les balenes actuals. A pesar que els pakicétidos eren mamífers terrestres, és clar que estan emparentats amb les balenes i els dofins si ens basem en certes especialitzacions de l'oïda relacionades amb l'audició. El crani que es mostra ací té els orificis nasals en la part davantera. El crani de la balena grisa que solca els oceans en l'actualitat, té els orificis nasals en la part alta. D'aquests dos espècimens podria deduir-se que la posició dels orificis nasals ha canviat al llarg del temps i, per tant, esperaríem trobar formes intermèdies.

Helix border

Dades Bioquímiques

Consisteixen en comparar certes molècules que apareixen en tots els éssers vius, de tal manera, que les molècules són més semblant quantes menys diferències evolutives hi ha entre els poseedors, i al contrari. Les molècules que s'utilitzen normalment són proteïnes i ADN.

Els components&nbsp;químics&nbsp;essencials de tots els organismes són els mateixos o semblants. Tota forma de vida està basada en el mateix tipus de molècules, glúcids, lípids, proteïnes i àcids nucleics. A més, tots&nbsp;comptem&nbsp;amb ADN,&nbsp;com&nbsp;més semblant siga entre les espècies, més pròxim serà el parentesc.

També tenim els mateixos enllaços bàsics per a la formació de molècules, aminoàcids,&nbsp;nucleòtids, monosacàrids i&nbsp;àcids&nbsp;grassos. Podem&nbsp;concloure&nbsp;que al llarg de la història s'ha&nbsp;anat&nbsp;heretant&nbsp;ADN, el que dona resposta a les semblances entre alguns animals i vegetals.

Light wood

ARGUMENTS A FAVOR DE L'EVOLUCIÓ (GRUP A)

Misc texture 1

A partir del procès de desenvolupament embrional, podem comprendre l'evolució. En aquest podem observar que d'una espècie comuna es poden posar o eliminar característiques anàtomiques semblants.

EXEMPLES: Les branquies: al principi del procès embrinari, els individus poseen branquies, però segons la seua evolució, aquestos les eliminen.

El nivell cel·lular Tots els organismes estan fets de cèl·lules que consisteixen en membranes farcides d'aigua que contenen material genètic, proteïnes, lípids, hidrats de carboni, sals i altres substàncies. Les cèl·lules de la majoria dels éssers vius utilitzen la glucosa com a combustible, i produeixen proteïnes com a rajoles de construcció i missatgers.

El nivell molecular Les espècies diferents tenen homologies genètiques, a més d'anatòmiques. Els nematodes, per exemple, comparteixen el 25% dels seus gens amb les persones. Aquests gens són lleugerament diferents en cada espècie però, encara així, les sorprenents semblances entre ells revelen la seua ascendència comuna. De fet, el codi de l'ADN és, en si mateix, una homologia que uneix a tota la vida de la Terra amb un avantpassat comú. L'ADN i l'ARN posseeixen un codi simple de quatre bases que és la recepta de tots els éssers vius. En alguns casos, si transferírem material genètic de la cèl·lula d'un ésser viu a la d'un altre, el receptor seguiria les noves instruccions com si foren les seues pròpies.&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;

Relacionades amb la distribució geogràfica de les espècies.&nbsp;

La distribució dels éssers vius al planeta ens proporciona informació sobre la història tant dels éssers vius com de la superfície de la Terra. Aquestes dades són coherents no només amb l'evolució de la vida, sinó també amb el moviment de la tectònica de plaques.

Els mamífers marsupials es troben a Amèrica, a més de a Austràlia i Nova Guinea. Com van poder arribar els marsupials des del seu lloc d'origen a llocs tan allunyats? A més de a Amèrica i Austràlia, s'han trobat fòssils de marsupials a l'Antàrtida. Els científics han demostrat que el que ara anomenem Sud-amèrica formava part d'una gran massa terrestre anomenada Gondwana, que incloïa Austràlia i l'Antàrtida. Els marsupials per tant es van deixar portar pels continents fins a les seues localitzacions actuals.

Aquest fòssil de amonite mostra unes perforacions que alguns científics han interpretat com la marca d'una mossegada de mosasaurio, un tipus de rèptil marí depredador que va viure en la mateixa època que el amonite. S'ha relacionat el mal causat al amonite amb les formes i capacitats de les dents i les mandíbules del mosasaurio, encara que uns altres han sostingut que els forats els van produir llepasses que es fixaven al amonite. Els investigadors examinen els fòssils de, els fòssils dels mosasaurios i el comportament de les llepasses per a explorar aquestes hipòtesis.

- Pistes al nivell cel·lular cel·lulars:

Els fòssils ens proporcionen informació sobre els patrons de creixement d'animals primitius. A l'esquerra es mostra un tall transversal de l'os de la cuixa d'un Maiasaura. Els espais blancs mostren que hi havia molts vasos sanguinis que travessaven l'os, la qual cosa indica que era un os de creixement ràpid, i la línia negra horitzontal que reflecteix una pausa estacional en el creixement de l'animal.

El nostre coneixement de l'evolució de la peülla dels cavalls, que es representa sovint en els llibres de text, es deriva d'una sèrie de mostres disperses de fòssils de cavall que formen part de l'arbre evolutiu amb múltiples branques dels cavalls. Aquests organismes fòssils representen branques de l'arbre i no una línia de descendència directa que condueix als cavalls actuals. Encara així, el diagrama estàndard mostra clarament les etapes de transició per les quals el peu de quatre dits de Hyracotherium, conegut també com Eohippus, es va convertir en el peu d'un únic dit de Equus. Els fòssils demostren que les formes de transició que l'evolució predeia van existir en realitat.

Cada extrem d'una branca en l'arbre de l'evolució dels cavalls indica un gènere diferent, encara que només s'han il·lustrat les peülles d'uns pocs gèneres per a mostrar la reducció dels dits amb el temps.

Rainbow paper border

DADES EMBRIOLÒGIQUES: <a href="http://www.sesbe.org/evosite/lines/index.shtml.html">http://www.sesbe.org/evosite/lines/index.shtml.html</a> <a href="http://www.sld.cu/sitios/embriologia/temas.php?idv=8044">http://www.sld.cu/sitios/embriologia/temas.php?idv=8044</a> <a href="https://prezi.com/p/xkb14xv1woeu/embriologia/">https://prezi.com/p/xkb14xv1woeu/embriologia/</a>

DADES PALEONTOLÒGIQUES: <a href="http://www.sesbe.org/evosite/lines/Ifossil_ev.shtml.html">http://www.sesbe.org/evosite/lines/Ifossil_ev.shtml.html</a>

LES BALENES BARBADES AMB AVANTPASSATS DENTATS

Les balenes dentades tenen dentadura tota la vida, en canvi les balenes barbades tenen dentadura durant l'etapa fetal, i al moment de nàixer la perden.

Els dents de les balenes, al llarg del temps, han anat desapareguent de manera evolutiva, formant així un procés de filtració mitjançant la barba. Molts individus que estudien aquest fet actualment, creuen que les balenes han evolucionat deixant desaparèixer la dentadura, ja què d'aquesta manera s'adaptaven millor al medi, a més de captar millor a les preses.

Relacionades amb la distribució temporal dels éssers vius.&nbsp;

La DATACIÓ RELATIVA situa els fòssils en el temps segons les seues posicions en els estrats. Els que es troben en els estrats més profunds es van dipositar primer i són més antics, encara que de vegades aquest mètode no funciona, perquè les capes no es van dipositar horitzontalment en els seus inicis o perquè s'han invertit. En aquest cas, podem utilitzar un d'aquests tres: la successió faunística, les relacions transversals i les inclusions.

La DATACIÓ NUMÉRICA es basa en la desintegració d'elements radioactius, com l'urani , el potassi el rubidi i el carboni. Per datar roques molt antigues s'ha d'utilitzar material volcànic. També poden datar-se les roques sedimentàries que tenen menys de 50 000 anys utilitzant el seu contingut en carboni radioactiu. Els geòlegs han construït una escala de el temps geològic basada en la datació numèrica de roques de tot el món.

Ens proporcionen pistes de l'evolució dels organismes actuals. Els embrions dels vertebrats aporten informació sobre el desenvolupament evolutiu d'aquestes espècies, perquè són iguals en les primeres fases del procés embrionari. Després, a l'anar avançant l'embrió es va diferenciant.

L'evolució sí que existeix per a aquesta espècie, ja que ha evolucionat des de'ls seus avantpassats. Abans tenien extremitats, però al avançar el temps han trobat altra manera de sobreviure, sense tindre extremitats i adaptant-se a les condicions i situacions del medi. Els embrions consten de xicotetes extremitats al principi de les seues etapes embrionàries, però acaben eliminant-les.

Aquesta és una imatge del crani d'una serp amb potes, la qual permet identificar com era abans i la seua evolució.

El registre fòssil ens proporciona fotografies del passat que, quan s'encaixen, il·lustren el panorama del canvi evolutiu durant els últims 4 000 milions d'anys. Pot ser que la foto estiga una mica tacada i que li falten algunes parts, però les proves fòssils mostren clarament que la vida és antiga i que ha canviat amb el temps.

En el segle XVII, Niels Stensen&nbsp;es va adonar de la similitud que existia entre les dents de tauró i les roques conegudes comunament com a «llengües de pedra». Aquesta va ser la primera vegada que vam entendre que els fòssils eren un registre de la vida passada. Dos segles més tard, Mary Ann Mantell va recollir una dent que el seu marit, va pensar que era d'una iguana gran, però que va resultar ser la dent d'un dinosaure, el Iguanodon. Aquest descobriment va enviar el rotund missatge que molts fòssils representaven formes de vida que ja no existeixen.

En l'actualitat donem per descomptada l'existència dels fòssils, però continuem aprenent d'ells. Cada nou fòssil conté pistes addicionals que fan que augmente la nostra comprensió de la història de la vida i ens ajuden a respondre a preguntes sobre la història evolutiva. Alguns exemples són:

- Pistes al nivell cel·lular cel·lulars

Les dades anatòmiques s'obtenen a través de l'estudi comparatiu de les estructures corporals de diferents éssers vius. Aquest estudi permet establir relacions de parentiu entre els éssers vius.&nbsp;

Dades relacionades amb l'existència d'òrgans homòlegs, anàlegs i vestigials.

Els òrgans homòlegs són òrgans que tenen una estructura interna semblant, encara que la forma externa i la funció siguen diferents. Aquests òrgans són estructures heretades d'un avantpassat comú que, degut a l’evolució ha canviat per adaptar-se. Els òrgans anàlegs són òrgans que tenen la mateixa funció, però orígens evolutius diferents. Aquests òrgans no serveixen per a indicar relacions de parentiu entre els organismes. Un exemple d'òrgans anàlegs són les ales dels ocells i les ales dels insectes. Les dos tenen la mateixa funció (volar), però l'origen i l'estructura són molt diferents. Els òrgans vestigials són òrgans que han perdut la seua funció al llarg de l'evolució i actualment es troben en desús i estan reduïts. Un exemple d’aquests òrgans són els dits vestigials, que no tenen ninguna funció però molts animals tenen (porcs, vaques, cérvols, gossos…) perquè són vestigis d’avantpassats amb un nombre major de dits funcionals.

òrgans vestigials

Name

Safari may block some audio or video from playing automatically and ‘read to me’ will skip these. You can configure this in Safari’s preferences.