Arguments a favor de l'evolució (A)

DADES BIOGEGRÀFIQUES

Urani, mineral radioactiu

Relacionades amb la distribució temporal dels éssers vius.

La DATACIÓ RELATIVA situa els fòssils en el temps segons les seues posicions en els estrats. Els que es troben en els estrats més profunds es van dipositar primer i són més antics, encara que de vegades aquest mètode no funciona, perquè les capes no es van dipositar horitzontalment en els seus inicis o perquè s'han invertit. En aquest cas, podem utilitzar un d'aquests tres: la successió faunística, les relacions transversals i les inclusions.

Superposició d´estrats

La DATACIÓ NUMÉRICA es basa en la desintegració d'elements radioactius, com l'urani , el potassi el rubidi i el carboni.
Per datar roques molt antigues s'ha d'utilitzar material volcànic.
També poden datar-se les roques sedimentàries que tenen menys de 50 000 anys utilitzant el seu contingut en carboni radioactiu. Els geòlegs han construït una escala de el temps geològic basada en la datació numèrica de roques de tot el món.

Datació relativa i numérica exemple

DADES BIOGEGRÀFIQUES

Relacionades amb la distribució geogràfica de les espècies.

La distribució dels éssers vius al planeta ens proporciona informació sobre la història tant dels éssers vius com de la superfície de la Terra. Aquestes dades són coherents no només amb l'evolució de la vida, sinó també amb el moviment de la tectònica de plaques.

Els mamífers marsupials es troben a Amèrica, a més de a Austràlia i Nova Guinea.
Com van poder arribar els marsupials des del seu lloc d'origen a llocs tan allunyats?
A més de a Amèrica i Austràlia, s'han trobat fòssils de marsupials a l'Antàrtida. Els científics han demostrat que el que ara anomenem Sud-amèrica formava part d'una gran massa terrestre anomenada Gondwana, que incloïa Austràlia i l'Antàrtida. Els marsupials per tant es van deixar portar pels continents fins a les seues localitzacions actuals.

DADES EMBRIOLÒGIQUES

Ens proporcionen pistes de l'evolució dels organismes actuals.
Els embrions dels vertebrats aporten informació sobre el desenvolupament evolutiu d'aquestes espècies, perquè són iguals en les primeres fases del procés embrionari. Després, a l'anar avançant l'embrió es va diferenciant.

SERPS AMB AVANTPASSATS AMB POTES

L'evolució sí que existeix per a aquesta espècie, ja que ha evolucionat des de'ls seus avantpassats. Abans tenien extremitats, però al avançar el temps han trobat altra manera de sobreviure, sense tindre extremitats i adaptant-se a les condicions i situacions del medi.
Els embrions consten de xicotetes extremitats al principi de les seues etapes embrionàries, però acaben eliminant-les.

DUQUE DE CAMELOT (amb potes)

Aquesta és una imatge del crani d'una serp amb potes, la qual permet identificar com era abans i la seua evolució.

LES BALENES BARBADES AMB AVANTPASSATS DENTATS

Les balenes dentades tenen dentadura tota la vida, en canvi les balenes barbades tenen dentadura durant l'etapa fetal, i al moment de nàixer la perden.

Els dents de les balenes, al llarg del temps, han anat desapareguent de manera evolutiva, formant així un procés de filtració mitjançant la barba.
Molts individus que estudien aquest fet actualment, creuen que les balenes han evolucionat deixant desaparèixer la dentadura, ja què d'aquesta manera s'adaptaven millor al medi, a més de captar millor a les preses.

Dades anatòmiques

Les dades anatòmiques s'obtenen a través de l'estudi comparatiu de les estructures corporals de diferents éssers vius. Aquest estudi permet establir relacions de parentiu entre els éssers vius.

Dades relacionades amb l'existència d'òrgans homòlegs, anàlegs i vestigials.

Els òrgans homòlegs són òrgans que tenen una estructura interna semblant, encara que la forma externa i la funció siguen diferents. Aquests òrgans són estructures heretades d'un avantpassat comú que, degut a l’evolució ha canviat per adaptar-se.

Els òrgans anàlegs són òrgans que tenen la mateixa funció, però orígens evolutius diferents. Aquests òrgans no serveixen per a indicar relacions de parentiu entre els organismes.
Un exemple d'òrgans anàlegs són les ales dels ocells i les ales dels insectes. Les dos tenen la mateixa funció (volar), però l'origen i l'estructura són molt diferents.

Els òrgans vestigials són òrgans que han perdut la seua funció al llarg de l'evolució i actualment es troben en desús i estan reduïts.
Un exemple d’aquests òrgans són els dits vestigials, que no tenen ninguna funció però molts animals tenen (porcs, vaques, cérvols, gossos…) perquè són vestigis d’avantpassats amb un nombre major de dits funcionals.

òrgans homòlegs

òrgans vestigials

òrgans anàlegs

Dades anatòmiques

Anatomia comparada.

L’anatomia comparada estudia les semblances/homologies de les estructures morfològiques entre els organismes.

Els organismes amb parentiu pròxim entre si, tenen una gran semblança anatòmica. A vegades, eixa semblança és molt obvia, com entre els cocodrils i els caimans, però en altres casos és necessari realitzar un estudi per a apreciar completament les relacions.

Per exemple: les balenes i els colibrís tenen esquelets de tetràpode, heretats d'un avantpassat comú. Però per mitjà de la selecció natural, els seus cossos s'han modificat, adaptant-se a les seues formes de vida després del pas de milions d'anys.
Aquestos animals pareixen molt diferents, però és fàcil demostrar la relació que existix entre ells: excepte a aquells ossos que s'han perdut amb el pas del temps, pràcticament cada os de cada un d'ells té un equivalent en l'altre.

Dades Bioquímiques

Consisteixen en comparar certes molècules que apareixen en tots els éssers vius, de tal manera, que les molècules són més semblant quantes menys diferències evolutives hi ha entre els poseedors, i al contrari. Les molècules que s'utilitzen normalment són proteïnes i ADN.

Els components químics essencials de tots els organismes són els mateixos o semblants.
Tota forma de vida està basada en el mateix tipus de molècules, glúcids, lípids, proteïnes i àcids nucleics. A més, tots comptem amb ADN, com més semblant siga entre les espècies, més pròxim serà el parentesc.

També tenim els mateixos enllaços bàsics per a la formació de molècules, aminoàcids, nucleòtids, monosacàrids i àcids grassos.

Podem concloure que al llarg de la història s'ha anat heretant ADN, el que dona resposta a les semblances entre alguns animals i vegetals.

El nivell cel·lular

Tots els organismes estan fets de cèl·lules que consisteixen en membranes farcides d'aigua que contenen material genètic, proteïnes, lípids, hidrats de carboni, sals i altres substàncies. Les cèl·lules de la majoria dels éssers vius utilitzen la glucosa com a combustible, i produeixen proteïnes com a rajoles de construcció i missatgers.

El nivell molecular

Les espècies diferents tenen homologies genètiques, a més d'anatòmiques. Els nematodes, per exemple, comparteixen el 25% dels seus gens amb les persones. Aquests gens són lleugerament diferents en cada espècie però, encara així, les sorprenents semblances entre ells revelen la seua ascendència comuna. De fet, el codi de l'ADN és, en si mateix, una homologia que uneix a tota la vida de la Terra amb un avantpassat comú. L'ADN i l'ARN posseeixen un codi simple de quatre bases que és la recepta de tots els éssers vius. En alguns casos, si transferírem material genètic de la cèl·lula d'un ésser viu a la d'un altre, el receptor seguiria les noves instruccions com si foren les seues pròpies.