Loading...
ARGUMENTS A FAVOR DE L'EVOLUCIÓ (GRUP B)Loading...
Es basen en l’estudi dels fòssils. En el registre fòssil es pot observar de les èpoques més antigues a les més modernes, un augment de diversitat i de complexitat. Existeixen moltes sèries de fòssils de plantes i animals que ens permeten reconstruir com es van anar adaptant a les canviants condicions del mig, com les sèries d'eriçons dels penya-segats anglesos, el pas de rèptils a ocells a través del Archaeopterix, o l'evolució dels cavalls per a adaptar-se a les grans prades obertes per les quals corrien.
Dades paleontològiques
S'observa, a més, que quasi tots els fòssils oposats en les capes de roques més baixes (i per tant més antigues) són molt diferents de les formes modernes, a les quals es van assemblant a mesura que s'avança cap amunt, cap a les roques més joves. Donada la similitud morfològica entre algunes espècies fòssils i algunes actuals, es poden establir relacions de parentiu entre elles. D'aquesta manera els fòssils permeten tindre un panorama dels canvis que van ocórrer durant la història de la vida en la Terra i, per tant, són una prova de l'existència de l'evolució. La columna vertical d'estrats geològics representa un registre tangible que mostra quines espècies van viure i quan. Darwin va observar que les espècies íntimament afins tendeixen a trobar-se a prop unes de les altres en estrats successius. És possible que aqueixes seqüències siguen només coincidència? Darwin considerava que no, que les espècies íntimament afins se succeeixen unes a altres en el temps i viuen en espais pròxims perquè estan relacionades mitjançant la descendència evolutiva.
Alguns fòssils, els fòssils transicionals, són formes intermèdies entre dos grups d'éssers vius. Per exemple el Archaeopterys té característiques típiques dels rèptils (cua i dents) i dels ocells (plomes), la qual cosa demostraria que els ocells actuals van evolucionar a partir d'alguns rèptils.
Alguns fòssils, els fòssils transicionals, són formes intermèdies entre dos grups d'éssers vius. Per exemple el Archaeopterys té característiques típiques dels rèptils (cua i dents) i dels ocells (plomes), la qual cosa demostraria que els ocells actuals van evolucionar a partir d'alguns rèptils.
Pakicetus,es descriu sovint com un avantpassat primitiu de les balenes actuals. A pesar que els pakicétidos eren mamífers terrestres, és clar que estan emparentats amb les balenes i els dofins si ens basem en certes especialitzacions de l'oïda relacionades amb l'audició. El crani que es mostra ací té els orificis nasals en la part davantera.
El crani de la balena grisa que solca els oceans en l'actualitat, té els orificis nasals en la part alta. D'aquests dos espècimens podria deduir-se que la posició dels orificis nasals ha canviat al llarg del temps i, per tant, esperaríem trobar formes intermèdies.
El crani de la balena grisa que solca els oceans en l'actualitat, té els orificis nasals en la part alta. D'aquests dos espècimens podria deduir-se que la posició dels orificis nasals ha canviat al llarg del temps i, per tant, esperaríem trobar formes intermèdies.
DADES ANATÒMIQUES
L'anatomia animal és la ciència que estudia el número, estructura, grandària, forma, disposició, situació i relacions de les diferents parts internes i externes dels animals.
1) Relacionades amb l'existència d'òrgans homòlegs, anàlegs i vestigials
Diversos animals, inclosos els porcs, vaques, cérvols i gossos, presenten uns dits xicotets no funcionals anomenats dits vestigials. El peu del porc ha perdut el dit 1 completament, ha experimentat una reducció en els dits 2 i 5, i només suporten el cos els dits 3 i 4.
El que millor explica aquestes estructures vestigials és l'evolució: són els vestigis d'avantpassats amb un nombre major de dits funcionals.
El que millor explica aquestes estructures vestigials és l'evolució: són els vestigis d'avantpassats amb un nombre major de dits funcionals.
Existeixen moltes que s'assemblen molt, ja que són espècies evolutivament pròximes, separades per una diferent adaptació a mitjans diferents, és a dir, que posseeixen òrgans i estructures orgàniques molt semblants anatòmicament ja que tenen el mateix origen evolutiu (ÒRGANS HOMÒLEGS).
Exemple, l'aleta d'un dofí i l'ala d'una ratapinyada, són òrgans amb la mateixa estructura interna, però un és per a nadar i un altre per a volar.
Exemple, l'aleta d'un dofí i l'ala d'una ratapinyada, són òrgans amb la mateixa estructura interna, però un és per a nadar i un altre per a volar.
Existeixen també espècies molt separades evolutivament que s'han d'adaptar al mateix mitjà, i per tant desenvolupen estructures similars, (ÒRGANS ANÀLEGS), que són patrons anatòmics que han tingut èxit en un mitjà concret i per això diverses espècies l'imiten.
2) Anatomia comparada
Els organismes que tenen un parentiu pròxim entre si tenen una gran semblança anatòmica. A vegades, aqueixa semblança és molt palesa, com entre els cocodrils i els caimans, però en altres casos és necessari realitzar un estudi considerable per a apreciar completament les relacions.
L'anatomia comparada és important perquè permet crear teories sobre l'organització animal i a més ens permet conéixer una mica més sobre l'evolució d'espècies, coneixent alguns dels canvis que han anat experimentant en el transcurs de la seua evolució.
Les balenes i els colibrís tenen esquelets de tetràpode heretats d'un avantpassat comú. Mitjançant la selecció natural, els seus cossos s'han modificat i s'han perdut parts, donant com a resultat una adaptació a les seues respectives formes de vida després del pas de milions d'anys. Aquests animals semblen molt diferents, però és fàcil demostrar la relació que existeix entre ells.
