La pura amistat

Per fi, el dissabte es van trobar i van anar al càsting. Allà &nbsp;els hi van dir : -FELICITATS!! Heu guanyat amb dos nens discapacitats, us mereixeu guanyar - va dir el jurat. -Moltes gràcies!!! -van dir la Jana i el Marc &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; I...... catacric, catacrac, aquest conte s’ha acabat!!

A vegades, jugaven al “Uno” o al “Memory”. I alguns cops, quan havien&nbsp;d’anar a l’hospital, la Jana i el Marc s’escapaven&nbsp;de l’orfenat i els anaven a veure.

Un professor que feia Educació Física que es deia Albert,&nbsp;els hi va preguntar: -Us agrada ballar? -Sí - van respondre la Jana i el Marc. I l’Àlex i en Manel van dir sí amb el cap. Ah! Molt bé!! - va dir l’Albert

Primer, van aixecar&nbsp;l’Àlex i després el Manel i llavors van caminar -Molt béééé!!! -li van dir els dos amics. Després, van fer un ball fins al matí i l’Albert els hi va dir: -Tinc aquestes entrades per un càsting de ball. Si guanyem, ens donaran un premi. -Quan és el càsting? - van preguntar. - Doncs, ja serà aquest dissabte - va dir l’Albert. -D’acord! Ens trobem aquí a les 17:00 en punt - va dir en Marc.

Un dia, van arribar dos germans que eren una mica diferents. Es deien Àlex i Manel. Els dos&nbsp;tenien paraplegia i tothom s’allunyava d`ells, menys&nbsp;la Jana i el Marc.&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;

A la nit, quan tothom estava dormint, algú els va despertar i era l’Albert que els hi va dir: -Desperteu!!! Veniu!! -És molt taaaaaard! -va dir la Jana. -Mira, l’Àlex ja està despert i li costa més que a vosaltres. -Ja viiiiinc!! -va dir la Jana. -A on anem? - va dir el Marc. -Ara ho veuràs -va dir l’Albert.

Llavors, van entrar al gimnàs i va posar música, després va dir: -Us ensenyaré a ballar però...&nbsp;ho hem de provar. -El què hem de provar? -va dir el Marc. -Treure’ls de la cadira de rodes - va respondre l’Albert. - Què??????!!!!! -va exclamar la Jana. - Sí , va! Ajudeu-me!

Al Marc li agradava ballar i a la Jana també. Al matí, a l 'esbarjo, feien balls. Els dos germans no podien parlar però, en el fons, els hi agradava veure què bé s’ho passaven ballant el Marc i la Jana.

Hi havia una vegada un orfenat on hi vivien dos amics: en Marc i la Jana. La Jana tenia els ulls blaus i el cabell castany.El Marc tenia els ulls veds i portava ulleres.

A l’hora de menjador, tornaven a fer classes de ball. L’Albert, els va mirar per la finestra. -Crec que tinc una idea - va dir l’Albert.

Name

Safari may block some audio or video from playing automatically and ‘read to me’ will skip these. You can configure this in Safari’s preferences.