Famílies - mestres

Escola Vedruna-Tona

Pop art red

FAMÍLIES i MESTRES

Pencils border

CATEGORIA MESTRES <a href="bookcreator://page/iw5-Zd3jSQC-Mcy6UUqU1Q">Fer-se gran</a> Pseudònim: Saudade Eva Ventura

CATEGORIA FAMÍLIES <a href="bookcreator://page/R7-AMv9PTN6ClwR1NF7ZPg" style="color: rgb(0, 0, 0);">Perdona’m</a> Pseudònim: Nai’s Olga Arjona

CATEGORIA FAMÍLIES <a href="bookcreator://page/PzfhBJHZSYGIeGEK1BEPCQ" style="color: rgb(0, 0, 0);">Una nit qualsevol</a> Pseudònim: Una mare qualsevol Marta Comas

Fer-se gran, potser té molt a veure amb aquestes pauses, sostingudes en l'aire. Aquest mateix que fa volar els ocells i ens encisa a nosaltres, estèrils d’ales. Ara ho he entès. Són les morts gravades als plecs de la vida, del llençol sense planxar i arrugat pels desitjos de la carn que no pot ni vol allisar-se, perquè no hi ha cap pressa. I ben mirat, ja pots tancar totes les finestres, doncs sempre hi haurà alguna escletxa per on s'escolarà el vent i tota la llum que tu mateixa desprens, perquè t'has fet gran, ara.

Pseudònim: Saudade Eva Ventura

Watercolor texture 2

M’assec com cada nit a la vora del teu llit. Et miro tendrament i no me’n puc estar d’agafar-te una mà mentre escolto el teu respirar pausat i tranquil. Sense adonar-me’n, inhalo i exhalo al teu ritme, però la meva ment es resisteix avui a assolir la calma esperada. Com et puc acompanyar, filla meva, en aquest viatge que es diu vida, sense que ens guiï la meva motxilla de pors, inseguretats i prejudicis? Com et puc ajudar a ser lliure i lluitar pel que desitges, quan sempre he tingut molt clares les meves obligacions? Com et puc reforçar l’autoestima i obviar el que opinin els altres, quan sempre he tingut en ment el “què diran”...? Com puc parlar-te d’igualtat, sense que sembli una utopia? Com et puc ser un exemple en el que faig, dic i penso, quan moltes vegades no estic encertada o no tinc prou paciència? Aquestes preguntes i moltes d’altres s’enclaven en els meus pensaments, cada vegada amb més força quan et veig créixer i guanyar autonomia. Per això t’abraço molt fort quan m’expliques les teves pors o inquietuds... Perquè t’entenc, però no trobo les paraules per dir-te que no t’amoïnis, que ho faràs bé, que tot preciosa, anirà bé.

Perdona’m Alba, perdona’m filla… Se’m fa estrany escriure’t,&nbsp; però ets massa petita per entendre el que necessito dir-te, i aquest, m’ha semblat un bonic raconet per fer-ho. Estic atrapada enmig de tant dolor… del buit, saturada, plena de contradiccions i sentiments de culpa.&nbsp; Dels meus ulls, ja només en broten llàgrimes glaçades, i em sagnen les orelles de tants crits interns. Perdona’m Alba, perdona’m filla… Per haver-te robat el que et pertany, la família que sempre has somiat. A vegades les mames no ho sabem fer millor!&nbsp;

Watercolor texture 3

POESIA famílies

PROSA FAMÍLIA Xevi Cañizares POESIA FAMÍLIA Xevi Cañizares PROSA MESTRES Elisabet Corominas POESIA MESTRES Olga Arjona Elisabet Corominas

Una lleugera pressió a la mà que et tinc agafada, em desvetlla dels meus pensaments. Et miro i veig que dibuixes adormida un somriure als llavis. M’estrenys encara uns segons més la meva mà, abans de girar-te de costat relaxada. Aquest inconscient però preciós instant, em dóna l’escalf que cos i ment necessitava, i em recorda que l’amor i un afectuós somriure, poden respondre totes les preguntes que em pugui o em puguis fer.

Pseudònim: Una mare qualsevol Marta Comas

Fer-se gran, no deu tenir gairebé res a veure amb el cúmul inexorable dels anys, als plecs de la pell gastada. O potser sí, una mica. Només. És com quan, a cops de martell, t'arrabassen sense previ avís el més preuat que has tingut mai. I a cada cop, sagna dins teu el forat de l’existència. I passen deu, vint, fins i tot trenta anys de plecs clivellats, talment com la destral que talla l'arbre més vell i formós de la teva ufanosa terra.

És així doncs, la mort, qui et fa més gran cada dia que passa? La mort de l'avi, de la mare, de l'amiga, de l'amic, de la filla, La mort de tots, dels qui estimes, la dels altres. No pas la pròpia mort, no. Aquesta no, no t'acompanya.

Pseudònim: Nai’s Olga Arjona

T’estimo Alba, t’estimo filla… I necessito dir-te que ets el meu immerescut gran premi!&nbsp; Que cada gota del que soc parla de tu.&nbsp; Ets el fil que cus totes les meves ferides. La cicatriu més bonica, i el somni més real que he tingut mai a la vida! T’estimo Alba, t’estimo filla… Ets la meva petita guerrera

Name

Safari may block some audio or video from playing automatically and ‘read to me’ will skip these. You can configure this in Safari’s preferences.