Loading...
Loading...
Fer-se granLoading...
Fer-se gran,no deu tenir gairebé res a veure
amb el cúmul inexorable
dels anys, als plecs
de la pell gastada.
O potser sí,
una mica.
Només.
És com quan,
a cops de martell,
t'arrabassen sense previ avís
el més preuat que has tingut mai.
I a cada cop, sagna dins teu
el forat de l’existència.
I passen deu, vint,
fins i tot trenta anys de plecs clivellats,
talment com la destral
que talla l'arbre més vell i formós
de la teva ufanosa terra.
Loading...
Loading...
És així doncs, la mort,
qui et fa més gran
cada dia que passa?
La mort de l'avi,
de la mare,
de l'amiga,
de l'amic,
de la filla,
La mort de tots,
dels qui estimes,
la dels altres.
No pas la pròpia mort, no.
Aquesta no,
no t'acompanya.
